Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Buen Viaje, Señor Presidente

En un parque solitario, se encontraba sentado un viejito de 63 años, que solo esperaba la muerte porque sus años de gloria y poder habían quedado atrás. Había vuelto a Ginebra después de dos guerras mundiales, en busca de una respuesta terminante para curar un dolor que nadie le podía curar.

La Consulta Médica y el Presagio

Hasta que un día, un médico lo citó a las nueve de la mañana en el pabellón de neurología. El presidente salió del consultorio médico muy preocupado y se dirigió a una cafetería a tomar un café, pese a tener prohibido tomarlo. Quiso ver su destino volcando la taza de café, donde vio que su vida era una incertidumbre. Salió del lugar y sintió la mirada de aquel hombre que lo... Continuar leyendo "El Viaje Inesperado: Solitud, Amistad y el Renacer de un Expresidente" »

Dialectes del Català

Rossellonès

Rossellonès: Catalunya Nord, cedida a l'estat francès el 1659 pel Tractat dels Pirineus. Imposició cultural del francès - diglòssia. 125.000 persones.

• Absència de mots esdrúixols.
• Ús del verb ser com a auxiliar dels verbs de moviment.
• Negació amb la partícula pas, sense el no.
• Ús d'occitanismes i gal·licismes.

Alguerès

Alguerès: parlat a l'Alguer, Sardenya, repoblat durant el regnat de Pere III el Cerimoniós. Parlat per 17.000 persones, ha sofert la pressió del sard i l'italià.

• Confusió de -l- i -d- en -r-.
• Manca de desinència en la primera persona.
• Ús d'arcaismes, sardismes i italianismes.

Català Central

Català Central: 80% de la població del Principat de Catalunya.

• Sistema vocàlic de 7 sons i àton

A Prosa do Primeiro Terzo do Século XX: As Irmandades da Fala e o Grupo Nós

En 1916, xorde a institución das Irmandades da Fala, co obxectivo de promover o uso do galego. Foron os primeiros en empregar o galego na prosa. Distínguense dous tipos de prosa:

Prosa de ficción

Desenvolvida pola Xeración Nós, caracterízase por relatos breves e novelas curtas (máximo 10 páxinas) publicadas en suplementos como “¡Terra a Nosa!” do xornal coruñés El Noroeste, na revista Nós e na colección “Céltiga”, que inclúe Un ollo de vidro. Memorias dun esquelete de Castelao.

Prosa de non ficción

Comprende xornalismo e ensaio. A figura de Vilar Ponte é fundamental por iniciar o ensaísmo político, validando o galego como vehículo de pensamento... Continuar leyendo "A Prosa Galega do Primeiro Terzo do Século XX: Irmandades da Fala e Xeración Nós" »

Realisme Màgic a la Literatura del Segle XX

El realisme màgic, al segle XX, incorpora el món fantàstic o meravellós com a recurs. Aquesta denominació la va fer Bontempelli (italià), amb la voluntat d'entrar com a contrapartida de la novel·la realista, desfigurant un objecte i emmarcant-se en la tendència postimpressionista. En la literatura, Bontempelli diu que per definició, aquesta forma d'escriure (realisme màgic) implica la utilització d'allò aparentment inexplicable. De fet, això serà el segell amb què continuaran escrivint a Llatinoamèrica, l'estil que marca Bontempelli, entre els quals destaca l'autor Juan Rulfo, un bon amic de Pere Calders. S'erigeix com a trencament de la novel·la realista, buscant un aire de renovació... Continuar leyendo "Realisme Màgic i l'Absurd en l'Obra de Pere Calders" »

El Romanticisme i la Renaixença

El Romanticisme (segle XVIII) neix a Alemanya, considerat el segle d'or.

Característiques del Romanticisme

• Subjectivisme: L'art es concep en el "jo" personal.
• Nacionalisme: Exaltació de la llibertat política i nacional dels pobles. Tradicions de cada poble.
• Llibertat en la creació: Valoració de l'ús de la bellesa en la creació de recursos expressius (adjectius, comparacions...). Barreja de gèneres i estils.

El Romanticisme representa una Revolució Estètica comparable amb el Renaixement.

En la nostra literatura, els nostres escriptors canvien la llengua, és a dir, del castellà a la nostra llengua.

Romanticisme Conservador vs. Romanticisme Liberal

• Romanticisme Conservador:
  • El culte a la història.
  • Tendència

El Romanticisme

Moviment artístic oposat al classicisme. S'inicia a finals del segle XVIII a Alemanya i Anglaterra i acaba al segle XIX. A la resta d'Europa s'adapta a cada país.

Característiques del Romanticisme

• Expressió de sentiments.
• El gust per la natura.
• Llibertat i exaltació de l'individu.
• El gust per les cultures populars.

El Romanticisme a Catalunya

1. Interès per tot el que era popular, cosa que significà l'impuls definitiu de la llengua i la seva identitat pròpia.
2. Recuperació del passat històric perquè és el moment històric que més bé identifica el caràcter de nació.
3. L'Edat Mitjana és el passat més gloriós tant històricament com literàriament.
4. Recuperació d'obres de grans autors en llengua catalana: Ramon Llull i Ausiàs

Poesia Medieval Catalana: Orígens i Gèneres

L'Edat Mitjana s'emmarca entre la caiguda de l'Imperi Romà (476) i l'ocupació de Constantinoble per part dels turcs (1453). Durant aquest període, el feudalisme es dividia en tres estaments principals:

• Oratores: Clergues dedicats a l'oració. Copiaven els manuscrits en llatí.
• Bellatores: Cavallers dedicats a la guerra, a qui el rei recompensava amb terres i altres privilegis.
• Laboratores: Treballadors que sustentaven la societat amb l'agricultura. Depenien dels monestirs o dels castells.

Aquests tres estaments feudals queden reflectits en la literatura de l'època:

• Oratores: Literatura moral i didàctica.
• Bellatores: Literatura cavalleresca i cortesana.
• Laboratores: Literatura popular.

Els textos més... Continuar leyendo "Literatura Medieval Catalana: Poesia, Narrativa i Autors Clau" »

Varietats lingüístiques: Diferents maneres d'usar la llengua

Varietats geogràfiques

Anomenades dialectes, són les maneres com es parla en zones diverses del territori. El català presenta dos grans àmbits dialectals, el català oriental i l'occidental.

Dialectes del català oriental

• Rossellonès o català septentrional, molt influenciat pel francès.
• El català central, Girona, Barcelona i part de Tarragona.
• Català insular o balear, Balears i les Pitiüses. Es divideix en els subdialectes mallorquí, menorquí i eivissenc.
• L'alguerès, ciutat de l'Alguer, a l'illa de Sardenya, influenciat pel sard i l'italià.

Dialectes del català occidental

• El català nord-occidental, tota la zona occidental de Catalunya i la Franja de Ponent (a l'Aragó). Quatre

Jacme Roig: L'Spill

Novel·la en vers, destaca per: vers en quatre síl·labes, peculiar per la tècnica de l'obra. Argument: caràcter misogin, odi a les dones. Mai no va tenir cap motiu, estava relacionat amb València. El personatge de l'obra les passa malament amb les dones i al final acaba treballant en un hostal per recollir homes, mai dones. En canvi, l'autor és totalment el contrari.

Isabel de Villena: Vita Christi

Abadessa del convent de València, persona culta amb accés a l'educació. La seva obra és una resposta a “L’Spill”, en la qual explica la vida de Jesús des del punt de vista de les dones, exaltant els papers d’aquestes.

Renaixement

Moviment nascut a Itàlia que arriba a Europa. L'exaltació de les cultures clàssiques,... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Jacme Roig a la Renaixença" »

Aurretikoak

XXI. mendearen hasieran aldakuntzak Euskal literaturan:

1. Iparraldean, ohiko eliz liburugintzaz gain, poesiak eta kazetaritzak urrats interesgarriak eman zituzten.
2. Hego Euskal Herriak, berriz, foruen galerak eta industri iraultzak dakarten egoeragatik, euskararen aldeko hainbat mugimendu ekarri zituen.

Euskal gizarteak gabeziak ditu, eta azpiegitura egokiak falta zaizkio: hizkuntza batu eta normalizatua, euskarazko eskola sistema, unibertsitate publiko euskalduna…

Antton Abadiak Lore Jokoak egin zituen.

Lore Jokoak

Antton Abadiak eratu zituen, lehenengoak 1853an, Lapurdin. Hegoaldera 1879an iritsi ziren, eta pixkanaka Hegoa Iparrari nagusitu zitzaion.

Hasieran bertsoak soilik, gero ipuin eta antzerkitxoak sartu ziren.

Eusko Ikaskuntza

Oñatin... Continuar leyendo "Euskal Literatura: Pizkundetik Gerra Aurreko Olerkigintzara" »