Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Ordenar por
Materia
Nivel

Poetes Catalans del Romanticisme i la Renaixença: Verdaguer, T. i M. Aguiló

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,46 KB

Jacint Verdaguer: Vida, Obra i Romanticisme Català

Jacint Verdaguer va ser ordenat sacerdot el 1870. Els anys 1875 i 1876 fou capellà de la Compañía Transatlántica del marquès de Comillas. Aquesta experiència de dos anys li va servir per conèixer l'escenari d'una gran obra èpica en la qual treballava des de feia temps, L'Atlàntida.

Després d'un viatge a Terra Santa el 1886, Verdaguer va passar una crisi espiritual. Va començar a manifestar una desmesura en obres de caritat i en la pràctica d'exorcismes, fet que l'apartà del ministeri sacerdotal.

L'Obra Poètica de Verdaguer: Lírica i Èpica

L'obra poètica de Jacint Verdaguer es pot classificar en dos grans blocs:

  • Poesia lírica: Va escriure centenars de composicions líriques de
... Continuar leyendo "Poetes Catalans del Romanticisme i la Renaixença: Verdaguer, T. i M. Aguiló" »

Literatura Catalana Sota el Franquisme: Autors i Tendències Clau

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,92 KB

Literatura Catalana Durant el Franquisme i la Postguerra

1. La característica principal d'aquests anys va ser la censura i la prohibició de l'ús públic i a les escoles del català, a causa de la política de substituir les llengües minoritàries pel castellà. Hi va haver escassa literatura, en part per l'exili de molts dels intel·lectuals. Els gèneres minoritaris no van estar tan afectats, però sí la narrativa. A València es decantà pel vers, on destaquen Enric Valor, Joan F. Mira i Carmelina Sánchez-Cutillas.

Després de la Segona Guerra Mundial la situació va millorar. Existeixen diversos gèneres narratius:

  • La novel·la fantàstica i d'evasió pretén escapar de la dura realitat mitjançant l'humor i la ironia. Utilitza personatges
... Continuar leyendo "Literatura Catalana Sota el Franquisme: Autors i Tendències Clau" »

Teoría del Conocimiento y Antropología de Platón

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 7,28 KB

Teoría del Conocimiento de Platón

Para Platón, conocer no es únicamente percibir. Son tres las doctrinas gnoseológicas que nos proporciona.

Teoría de la Reminiscencia (Anamnesis)

En el Menón, Platón enlaza la teoría original del conocimiento como reminiscencia con sus convicciones pitagóricas sobre la inmortalidad y transmigración de las almas.

Dice que el alma del hombre es eterna y está sujeta a la transmigración. Antes de nacer ya vio todas las cosas, aunque luego las olvidara. Pero puede llegar a recordar, y en eso consiste el saber, en la reminiscencia (vuelta a la memoria de algo que pasó).

Teoría del Amor (Eros)

Definida en el Symposion como un deseo que hace que el hombre ansíe encontrar el conocimiento ascendiendo desde las... Continuar leyendo "Teoría del Conocimiento y Antropología de Platón" »

Literatura Catalana Medieval: Gèneres, Autors i Obres Clau

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,01 KB

Els principals gèneres de la poesia trobadoresca

  • La cançó: lloança i idealització de la dama.
  • L’alba: separació dels amants a l’alba.
  • La pastorel·la: diàleg entre un cavaller i una pastora.
  • La dansa: cançó per ser ballada.
  • La tençó: discussió poètica entre dos trobadors.
  • El plany: lament per la mort d’un ésser estimat.
  • El sirventès: atac personal o propaganda d’idees.

Els poetes catalans escrivien en occità per la similitud entre les llengües. Els principals trobadors catalans van ser Guillem de Berguedà, Ramon Vidal de Besalú, Guillem de Cabestany i Cerverí de Girona.


Els primers textos en català i Ramon Llull

Els primers textos en català daten del segle XII. La figura més rellevant de l’època va ser Ramon Llull (... Continuar leyendo "Literatura Catalana Medieval: Gèneres, Autors i Obres Clau" »

Prosagintza literarioaren lehen urratsak

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en vasco con un tamaño de 11,89 KB

XX. MENDEA: GERRA AURREKO ERAKUNDEAK ETA TALDEAK

1. LORE JOKOAK


-Anton Abadia zientzialari eta mezenasak eratu zituen lehenbizikoz 1853an Lapurdiko Urruñan euskal gai gisa. -Iparraldeko bertsogilerik ezagunenek parte hartzen zuten. -Hegoaldera ere iritsi zitzaizkigun Abadiaren jai horiek: 1879an Elizondora. -Geroztik, Euskal Herriaren bi alderdiak ezagutu zituzten jaiak, baina pixkanaka Hego Iparrari nagusitu zitzaion. -Hasierako Lore Jokoetara bertsoak bakarrik aurkezten ziren, baina, geroago, ipuin, saiakera labur eta antzerkitxoak ere bidal zitezkeen. -Beraz, ikastoki ofizialen falta nolabait ordezkatu, urteroko ospakizun haiek, idazleak euskaraz trebatzeko eskola apal baina eraginkorrak izan ziren. -Egia da lanik gehienek ez zutela aparteko

... Continuar leyendo "Prosagintza literarioaren lehen urratsak" »

L'Humanisme: Un Moviment Cultural Clau del Renaixement

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,97 KB

L'Humanisme és un moviment cultural que s'inicia a Itàlia durant el segle XIV i constitueix la base del Renaixement. Els humanistes són, de fet, una minoria d'intel·lectuals i literats que descobreixen el gran atractiu de les humanitats, de les lletres i de la cultura del món clàssic grecollatí. Els autors clàssics seran per als humanistes els models a seguir. Els humanistes són els defensors de la condició humana i el seu objectiu és fer que l'ésser humà sigui el centre de tota l'activitat cultural i artística.

Humanisme a Catalunya: Els funcionaris de la cancelleria reial eren persones amb uns grans coneixements lingüístics i literaris, i de seguida es van familiaritzar amb els autors de l'humanisme italià. Bernat Metge (1340-... Continuar leyendo "L'Humanisme: Un Moviment Cultural Clau del Renaixement" »

O Rexurdimento Galego: Contexto Social e Autores Clave

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en gallego con un tamaño de 2,92 KB

Sociedade Galega e o Rexurdimento

En Galiza, o poder central vaise valer da rede caciquil para impor os seus intereses, consolidando un sistema de dominio que se mantén ao longo do século XIX: o inxusto sistema foral que regulaba a propiedade da terra. A emigración é o auténtico drama da sociedade galega. Quen se beneficiou deste sistema social de base agraria foron o clero e mais a fidalguía. Nestes anos, unha escasa burguesía industrial de orixe foránea comeza un limitado proceso de industrialización.

Curros Enríquez

Denunciou a situación de privilexio dos caciques fidalgos e do clero, e o abasallamento ao que estaban sometidos os labregos. Sufriu persecución por expresar as súas crenzas. Nado en Celanova en 1851, alí transcorreu... Continuar leyendo "O Rexurdimento Galego: Contexto Social e Autores Clave" »

Apuntes de Català: Gramàtica, Història i Literatura

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,76 KB

Normes d'Ortografia Catalana

Ús de G i J

Escrivim G davant de E / I; escrivim J davant de A / O / U. Excepcions: davant els grups -ecc i -ect, en el verb jeure i en altres mots com jerarquia, jeroglífic, magistrat, jersei, Jesús, Jeroni...

Vocabulari

Alguns exemples de vocabulari:

  • almívar
  • fava
  • besets
  • envàs

El Franquisme i l'Oposició

La Postguerra i la Resistència

L'oposició al franquisme era el comunisme. Moltes persones van anar a la presó a causa de ser comunistes. Als anys 50, Espanya va fer un pacte amb els EUA. El concordat amb l'Església i l'entrada en els organismes internacionals van obrir lleugerament el règim i van fer possible una tasca més permissiva. Això va allargar més la vida del franquisme.

Els primers indicis de revolta... Continuar leyendo "Apuntes de Català: Gramàtica, Història i Literatura" »

Lehen frankismoa kampo politika munde gerra aurreko jarrera

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en vasco con un tamaño de 3,9 KB

Antzerkigintza 1900 eta 1960 urteen artean:1876an hirugarren karlistaldia bukatu zenean, euskal antzerkigintzak gora egin zuen, antzerkian aurkitu zuten abertzaletasuna zabaltzeko aukera  bat.30ren hamarkadan antzerkia goia jo zuen;urte horiek euskal antzerkiaren urrezko aroa izan ziren.Gerra zibila ondoren Guatemalan, Jokin Zaitegi euzko gogoa(1951) aldizkarian antzerki lanak hasi zen argitaratzen. Diktadura zegoenean Maria Dolores Agirrek piztu zuen antzerkia hegoaldean, Garai horri Patri Urkizuk erresistentziako teatroa deitu zion.Antzerki modernoaren aroak:Hiru belaunaldi, 1960 atzetik, 60koa eta 70koa. Hegoaldeko antzerkia gerra zibila arte:1936 arte hiru bultzatzaile nagusi:aldizkariak, euskal iztundea eta euskaltzaleak elkartea.Betidanik... Continuar leyendo "Lehen frankismoa kampo politika munde gerra aurreko jarrera" »

Autors Catalans i Moviments Literaris: Segles XIX-XX

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,52 KB

Autors Catalans Destacats

JV Foix (Josep Vicenç)

Representant del surrealisme però amb ideologia noucentista, va estar nominat per al Nobel de Literatura. La seva frase més famosa era "M'exalta el nou i m'enamora el vell" (Sol i de dol).

Mercè Rodoreda

Escrivia narrativa psicològica amb un toc de realisme. Va escriure novel·les i contes, però també pintava. Li va afectar molt la mort del seu avi, però es relaxava amb la literatura. Es va haver d'exiliar a França i s'enamorà d'un escriptor que havia vingut amb ella. Va morir a Catalunya. La plaça del Diamant (una de les novel·les més traduïdes).

Miquel Martí i Pol

Poeta realista que tenia esclerosi múltiple. Va treballar en una fàbrica a qui li va dedicar un poema. La seva carrera... Continuar leyendo "Autors Catalans i Moviments Literaris: Segles XIX-XX" »