Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Funcions Sintàctiques Essencials

• Subjecte

  Fa l'acció del verb i hi concorda. Pot ser un substantiu, un pronom o un infinitiu.

• Predicat

  El nucli del qual és el verb.

• Complement Directe (CD)

  Element sobre qui recau l'acció del verb (persona o cosa). Es pot substituir per el, la, els, les.

• Complement Indirecte (CI)

  Destinatari de l'acció del verb. Sempre porta a o per a. Es pot substituir per li.

• Complement de Règim Verbal (CRV)

  Es pot substituir per allò.

• Atribut

  Acompanya verbs copulatius: ser, estar o semblar.

• Complement Predicatiu (C. Pred.)

  Complementa el subjecte i el verb, o complementa el verb i el CD. Sol ser un adjectiu.

• Complement Circumstancial de Manera (CCM)

  Sol ser un adverbi.

Combinacions Pronominals

• Li + el = l'hi
• Li + la = la hi
• Li + els

Els Consistoris de la Gaia Ciència i les Leys d'Amors

En el segle XIV, un grup de ciutadans de Tolosa va crear el Consistori de la Gaia Ciència per tal que s’encarregués de l’organització d’un certamen poètic anual, amb l’objectiu de fer ressuscitar l’art de trobar. El Consistori va redactar un tractat de poètica, retòrica i gramàtica: Leys d’amors. Aquest tractat va limitar significativament la llibertat del poeta:

• Imposava una reducció temàtica important: calia evitar el poema amorós i promoure el religiós.
• Fixava una estructura formal: estrofes de decasíl·labs amb cesura darrere la quarta síl·laba.
• Imposava una variant lingüística rígida i arbitrària.

El Consistori de Barcelona i la Desvirtuació Trobadoresca

Seguint... Continuar leyendo "Poesia Catalana Medieval: Consistoris, Trobadors i Evolució" »

Derechos de Primera Generación o Derechos Civiles y Políticos

• Toda persona tiene los derechos y libertades fundamentales sin distinción de raza, sexo, color, idioma, posición social o económica
• Todo individuo tiene derecho a la vida, a la libertad y a la seguridad jurídica
• Nadie estará sometido a esclavitud o servidumbre
• Nadie será sometido a torturas ni a penas o tratos crueles, inhumanos o degradantes, ni se le podrá ocasionar daño físico, psíquico o moral
• Nadie puede ser molestado arbitrariamente en su vida privada, familiar, domicilio o correspondencia, ni sufrir ataques a su honra o reputación
• Toda persona tiene derecho a circular libremente y a elegir su residencia
• Toda persona tiene derecho a una nacionalidad
• En caso de persecución

La Veu Poètica: Essència i Misteri

• Text breu que es pot copsar d'un cop d'ull.
• No s'expliquen històries, no hi ha una narració, pocs personatges.
• El poema és una anècdota: un fet puntual, una imatge, una foto. El lector es replanteja la seva experiència.
• La poesia és un discurs vertical, on allò que passa és ambigu, estrany, profund i complex.
• Màxima complicitat entre la veu poètica i el lector.

Veu Poètica o Jo Poètic

1. Apareix de sobte, no és presentada com en la narrativa.
2. No en sabem res: com es troba, a qui parla, si parla o pensa, on és.
3. No informa. El lector ha d'imaginar-s'ho tot.

L'Anècdota en Poesia: Participació del Lector

El poema és un text el·líptic, comença sobtadament.

Com que la informació és el·líptica, el lector... Continuar leyendo "La Poesia Trobadoresca: Veu, Forma i Amor Cortès Medieval" »

En varios países se atribuye la invención del balonmano. Uno de ellos es Dinamarca, donde el profesor de gimnasia H. Nielsen parece ser que introdujo un nuevo juego con balón pequeño en un instituto de enseñanza media en 1898.

Fue evolucionando de forma paulatina hasta ser incluido en la Olimpiada de 1936 (Berlín), en su modalidad a once.

El primer campeonato del mundo (en la modalidad de a once) se celebró en Alemania 1938. La modalidad de 7 jugadores internacionalizó en 1954 (hombres) y 1971 (mujeres).

El balonmano llegó a España en la década de los años 30. El nivel técnico fue modesto hasta los años 60.

Durante los últimos años ha surgido la variante del balonmano playa, con una dinámica un poco diferente.

Jacint Verdaguer: Característiques de la Poesia

• El paisatge és un símbol.
• Connexió profunda amb els sentiments.
• Reinterpretació mística de llegendes i episodis històrics.
• Combinació de formes mètriques i recursos cultes i populars.

Canigó

Està ambientat a l'edat mitjana, al cim dels Pirineus. El protagonista és Gentil, un cavaller que es veu obligat a renunciar a l'amor de Griselda per defensar el territori de la invasió musulmana. Això li genera un conflicte moral entre el desig personal i la responsabilitat.

L'Atlàntida

Narra el mite clàssic de l'enfonsament del continent dels atlants a partir del personatge de Colom, que descobreix el Nou Món per dur-hi el cristianisme.

Àngel Guimerà: Teatre i Poesia

Va destacar tant en el teatre... Continuar leyendo "Literatura Catalana del Segle XIX: Autors, Obres i Corrents Clau" »

Quim Monzó

Els contes de Quim Monzó parteixen d'una idea inicial singular, amb un toc de sorpresa final que crea una situació còmica i absurda, especialment en els seus primers llibres. Aquesta tendència evoluciona cap a un realisme més marcat en les seves obres posteriors. Després del seu primer recull de contes, Uf, va dir ell, s'observa una clara evolució cap a l'eliminació d'elements superflus. Els temes centrals de la seva narrativa abasten des de la solitud existencial fins a la reflexió irònica sobre l'escriptura. Així, a L'illa de Maians, preval la reflexió sobre el llenguatge i la denúncia de les vanitats del món literari. Els personatges, les seves relacions i l'ambient que habiten reflecteixen l'estil de vida urbà... Continuar leyendo "Autors Catalans Clave: De la Postguerra al Segle XX" »

Enric Valor: Narrativa i Costumisme

Enric Valor conrea la prosa narrativa, els contes populars valencians, com ara Rondalles Valencianes, i la novel·la realista i rural, on destaca la forma de vida dura als pobles. Durant l'inici del franquisme no es va dedicar a la literatura, però més tard va escriure l'obra narrativa. Un tema recurrent és la comparació entre la vida a la ruralia i a la ciutat, de vegades idealitzant la vida al camp i a vegades valorant-la de forma negativa. Aquest estil és propi d'èpoques anteriors. Fa una anàlisi psicològica dels personatges. A la seua obra, Cassana fa un retrat de la societat valenciana del moment, el que és natural a les seues obres. Destaquen les següents característiques:

• La localització