Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Les Quatre Grans Cròniques Catalanes i la seva importància

Què és una crònica?

Una crònica és un relat històric que explica fets reals i importants, escrit per algú que els va viure o en va recollir informació propera. El seu objectiu principal és transmetre els fets destacats d'una època, sovint relacionats amb reis, guerres o conquestes.

Les Quatre Grans Cròniques Catalanes

1. Crònica de Jaume I (el Conqueridor) o Llibre dels Fets
2. Crònica de Bernat Desclot
3. Crònica de Ramon Muntaner
4. Crònica de Pere el Cerimoniós

Importància històrica i cultural

• Són textos escrits en català medieval, una de les primeres llengües romàniques usades per a la història.
• Expliquen la formació i l'expansió de la Corona d'Aragó.
• Reflecteixen valors, pensaments

Renovació Literària: Anys 20 i 30

Un cop finalitzats el Noucentisme i el desenvolupament de les Avantguardes, durant els anys 20 i 30, la literatura catalana va viure un procés de renovació en els seus gèneres literaris. Aquest període també va donar lloc a l'aparició d'alguns dels nostres clàssics contemporanis.

La Represa i Diversificació de la Novel·la

A partir de 1925, la novel·la catalana va començar a créixer, superant la crisi del gènere a Europa. La temàtica predominant era la novel·la psicològica, centrada en l'interior dels personatges. Autors importants d'aquest període inclouen Miquel Llor, Sebastià Juan Arbó i Carles Soldevila. Després de la Guerra Civil, altres autors destacats que van continuar aquesta línia... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Noucentisme, Avantguardes i Renovació (1906-1939)" »

Contexto Histórico y Evolución Musical

1. Impacto de la Revolución Industrial y la Ilustración

Durante la primera y segunda Revolución Industrial, el auge del capitalismo y la marcada diferenciación de clases sociales transformaron el panorama cultural. Estos cambios permitieron la mejora técnica de los instrumentos musicales y el perfeccionamiento de su ejecución. Los compositores comenzaron a crear obras con una visión más personal y autónoma. Asimismo, la figura de Napoleón Bonaparte resultó fundamental al establecer nuevos límites nacionales y territoriales, en un periodo marcado por la influencia de la Ilustración o el Siglo de las Luces.

2. Periodización del Romanticismo

El Romanticismo se divide en tres etapas clave:

• Primer

El Valencià: Una Variant de la Llengua Catalana

El valencià és una variant lingüística que s'inclou dins del bloc occidental de la llengua catalana, juntament amb el nord-occidental. Va arribar a les nostres terres amb els catalans que repoblaren el territori valencià després de la conquesta de Jaume I.

Influència del Substrat Àrab en el Valencià

El valencià presenta una característica pròpia: la influència del substrat àrab. Els abundants topònims són l'exemple més evident d'aquestes influències. Noms com Alzira, Alfafar o Benicarló són d'origen islàmic, mentre que Gorgos o Llubí són mossàrabs.

Característiques del Valencià

• Castelló, València, Alacant
• Trets fonètics: Tendència a articular creixent en el diftong (ui)

O Proxecto Intelectual da Xeración Nós: Obxectivos e Impacto

O traballo fundamental do grupo da Xeración Nós centrouse na modernización e consolidación da conciencia galega. Os seus obxectivos principais foron:

• Modernizar o pensamento e as actitudes da sociedade galega.
• Crear referentes para construír unha conciencia colectiva galega.
• Conservar a cultura propia ao longo da historia.
• Elevar a cultura galega ao nivel das demais culturas europeas.
• Fomentar a investigación en galego (SEG).
• Cultivar a prosa e o ensaio (considerados Creadores da Moderna Prosa Galega).
• Renovar o tratamento da tradición (natureza, paisaxe, costumismo) a través de novas ópticas.

Figuras Centrais e Traxectorias

Vicente Risco (1884-1963)

Figura central cunha traxectoria... Continuar leyendo "Legado Intelectual da Xeración Nós: Modernización e Identidade Galega" »

Moviments Literaris i Conceptes Clau

Definicions Històriques i Culturals

Futurisme

Moviment d'avantguarda teoritzat per Marinetti que planteja la inspiració en les màquines, el progrés i la tecnologia. Rebutja el món antic, valorant només la revolta i el canvi.

Ars Lul·liana

Mètode infal·lible per convertir infidels, creat per Ramon Llull. Es basa en la lògica i la matemàtica.

Matèria de Bretanya

Conjunt de narracions (s. XI al XIV) que tenen com a tema les gestes dels cavallers de la Taula Rodona i les històries secundàries. Generalment escrit en vers.

Neoclassicisme (S. XVIII)

Moviment que pretén un cert retorn als clàssics. S'introdueix la Il·lustració i la idea que l'home és l'element important.

Jocs Florals

Una de les plataformes... Continuar leyendo "Moviments Literaris Catalans: Renaixença, Noucentisme i Avantguardes" »

1. As actividades económicas

Actividades económicas: conxunto de actividades desenvolvidas polos seres humanos para cubrir as diversas necesidades das persoas e das sociedades, xa sexa producindo bens ou prestando servizos.

A actividade económica inclúe tres fases: produción, comercialización e consumo.

1.1. Produción

Na produción de bens combínanse os recursos naturais, a técnica e o traballo. Os bens poden ser de dous tipos:

• Bens de consumo: son os que satisfán as necesidades dos consumidores.
• Bens de produción: son os materiais, máquinas e ferramentas que se empregan na produción dos bens de consumo.

A produción de servizos (sanidade, transporte público, etc.) implica a creación e a organización de infraestruturas correspondentes... Continuar leyendo "Fundamentos da Economía: Actividades, Sectores e Sistemas na Unión Europea" »

El Text Instructiu

El text instructiu és un conjunt de regles o consells per poder arribar a un objectiu o muntar alguna cosa, etc. Aquest tipus de text ha de ser precís, clar i ordenat.

Estructura del Text Instructiu

• Presentació: Indica els materials necessaris.
• Procediment: S'hi explica de manera abreujada, ordenada i clara.
• Altres recursos: Sovint s'acompanya de material gràfic.

Les Grafies B i V

Ús de la B

• S'escriu davant de L i R.
• Quan alterna amb la P.
• Darrere de N.

Ús de la V

• A les terminacions de l'imperfet d'indicatiu: -ava, -aves, -àvem, -àveu, -aven.
• Quan alterna amb la U.

Grafies G/GU i C/Q/QU

Ús de G i GU

S'escriu G davant de A, O, U. S'escriu GU davant de les vocals E i I.

Ús de C, Q i QU

• C: Davant de A, O, U.
• Q: Davant dels diftongs UA,

Transformación Poética en Galicia a partir de 1976

Cales son os principais factores externos que motivaron os intensos cambios poéticos que se deron a partir de 1976?

Como na meirande parte dos cambios profundos, as razóns que os motivan non son unívocas, senón plurais e variadas. É por isto que a rexeneración poética dos anos 80 atendeu a factores internos (como a publicación de obras de X. L. Méndez Ferrín ou de Alfonso Pexegueiro) e externos. Entre estes últimos, podemos destacar o feito de que Galicia se sitúa nun novo espazo político de liberdades democráticas, nomeadamente para a lingua galega, coa aprobación do Estatuto de Autonomía (1981) e coa Lei de Normalización Lingüística (1983). Así mesmo, a lingua galega comeza... Continuar leyendo "Fundamentos y Evolución: Literatura Gallega y Conceptos Clave de Macroeconomía" »

1. El Noucentisme davant el Modernisme

El Modernisme i el Noucentisme són dos moviments que s'encavallen. Si el Modernisme deixa de tenir influència amb la mort de Joan Maragall (1911), el 1906 es considera l'any en què el Noucentisme arrenca com a moviment, perquè Eugeni d'Ors comença a publicar el Glosari.

2. Origen del terme i inici del moviment

Va començar el 1906 i se l'va inventar Eugeni d'Ors.

3. Etimologia de la paraula Noucentisme

Vol dir que pot derivar de l'adjectiu nou (un nou moviment) o referir-se al segle (nou-cents).

4. Objectius bàsics del Noucentisme

Enric Prat de la Riba va ser un dels fundadors de La Veu de Catalunya (1899) i també el seu director; en aquest diari va exposar el seu ideal de nació i del catalanisme.

5. La