La literatura catalana durant el franquisme: resistència i exili

La cultura catalana durant la Segona República

Durant la Segona República es va viure un renaixement de les cultures nacionals, amb l’oficialitat de les llengües autòctones i l’aprovació d’alguns estatuts d’autonomia. Però al 1939, després de tres anys de guerra, la nostra llengua deixava de ser oficial i desapareixia de l’àmbit públic, de l’administratiu i de l’ensenyament, ja que el general Franco considerava les cultures i llengües diferents del castellà com una amenaça per a la seua concepció d’Espanya, una i grande.

La repressió del règim franquista

Així, la victòria militar del bàndol feixista va comportar la prohibició de la llengua i dels drets civils, l’eliminació de les llibertats democràtiques, la instauració de la censura i l’exili de gran part dels intel·lectuals.

La resistència cultural i la represa

Amb el final de la Segona Guerra Mundial, el nou règim, que necessitava rentar-se la cara dictatorial, afluixa un poc la persecució del català i es creen algunes editorials i premis literaris. A la ciutat de València, Carles Salvador organitza els cursos de llengua i literatura a Lo Rat Penat i publica la seua Gramàtica Valenciana.

El paper de les editorials i els escriptors

A partir dels anys 60, amb el naixement de les editorials Edicions 62 i Tres i Quatre, la nostra literatura assoleix una certa presència. Però com que la llengua catalana no s’ensenya a les escoles, ni té prou presència en els àmbits culturals, és molt difícil que hi haja un públic lector. Els escriptors, doncs, no poden viure de la creació i han de combinar la literatura amb altres dedicacions: ensenyament, periodisme i, sobretot, traducció.

Narrativa de l'interior i realisme compromès

En aquest complicat i duríssim context històric, els narradors de l’interior s’obrin pas amb penes i treballs:

• En la dècada dels 50 apareix Incerta glòria, una novel·la de Joan Sales que patí la censura i on es narra l’experiència de la guerra des del punt de vista dels vençuts.
• Enric Valor conrea la temàtica costumista i rural.
• La narrativa psicològica, que ja s’havia iniciat en la preguerra, continua amb les obres de Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga.

A partir dels anys 60 sorgeix el corrent del realisme compromès amb la intenció d’incorporar al fet literari la problemàtica i la situació d’injustícia que viu l’home del carrer. A més, Manuel de Pedrolo, escriptor polifacètic, practica la narrativa de gènere i desenvolupa tendències experimentals.

La literatura de l'exili

Els escriptors de l’exili escriuen novel·les i contes que tenen com a tema la traumàtica experiència de la guerra i el dolor de l’expatriació.