Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Ordenar por
Materia
Nivel

Autors Catalans del Segle XX: Pedrolo, Mira, Fuster i Mira

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,84 KB

Manuel de Pedrolo (1918-1990)

Apassionat per la lectura des de jove, Manuel de Pedrolo va escriure en català malgrat la censura. Conreà tots els gèneres literaris, especialment la novel·la, i abordà una àmplia varietat de temes. La seva obra més coneguda és Mecanoscrit del segon origen, que narra la fi del món i la repoblació de la Terra. L'any 1954 va guanyar el Premi Joanot Martorell amb la novel·la Estrictament personal i va començar a escriure teatre. La seva producció teatral, amb només tretze obres, destaca per la temàtica i el tractament dels personatges. Temes recurrents són la mort, l'existència humana i la llibertat. El seu teatre, pessimista, presenta personatges que viuen en el present i busquen el seu origen. Immersos... Continuar leyendo "Autors Catalans del Segle XX: Pedrolo, Mira, Fuster i Mira" »

Decadència i Renaixença: Factors i Evolució

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,36 KB

La Decadència: Factors i Simptomes

Factors Històrico-Polítics

  • Entronització dels Trastàmares castellans.
  • Unió amb Castella i trasllat de la cort.
  • Política centralista dels Àustries i Borbons.
  • Virreis i autoritats forasters.
  • Inoperància de la Cancelleria.
  • Germanies.
  • Guerra dels Segadors (pèrdua Catalunya Nord).
  • Guerra de Successió. Decrets de Nova Planta. Menorca anglesa. Pèrdua de la personalitat política.

Factors Econòmics

  • Gran crisi al Principat (s. XV).
  • Davallada del comerç català mediterrani.
  • Descobriment d'Amèrica: empresa castellana. Exclusió dels catalans.
  • Germanies a València i Mallorca.
  • Guerres, pesta, fam, bandolerisme.
  • Crisi demogràfica (expulsió de jueus i moriscos).
  • Ruïna de la burgesia.

Factors Culturals: Castellanització

  • Importància
... Continuar leyendo "Decadència i Renaixença: Factors i Evolució" »

Literatura Catalana: Gèneres Tradicionals, Teatre i Renaixença (Segles XVI-XIX)

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,15 KB

Gèneres Poètics Tradicionals (Segles XVI-XVIII)

Al costat de la literatura escrita i d’autor conegut que hem vist fins ara, cal recordar que hi va haver una literatura anònima que es transmetia oralment de generació en generació: és l’anomenada literatura popular i tradicional.

Característiques de la Literatura Popular

  • És transmesa oralment.
  • És anònima.
  • Va íntimament lligada a la música i el cant.
  • Té un caràcter més uniforme i regular que la culta.
  • Expressa la sensibilitat, la concepció del món i els mites de tota una col·lectivitat.
  • Compleix funcions diverses i la trobem en tots els àmbits de la vida.

Temes i Composicions Tradicionals

Els Goigs

Són cançons adreçades als sants i a la Mare de Déu per demanar un favor.

Corrandes

... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Gèneres Tradicionals, Teatre i Renaixença (Segles XVI-XIX)" »

Explorando la Teoría del Conocimiento: Conceptos, Herramientas y Límites

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 12,18 KB

Teoría del Conocimiento

Teoría del conocimiento:

Para saber realmente una cosa es precisa una buena razón que permita creerla, tiene que estar respaldada por argumentos convincentes.

La epistemología, rama de la filosofía, estudia el conocimiento.

Conceptos y Grados del Conocimiento

El conocimiento es una explicación de la realidad que nos permite entenderla mejor.

Así, en el conocimiento hay una combinación de planos subjetivo y objetivo. Dependiendo de dicha combinación podemos distinguir tres grados fundamentales del conocimiento:

  • Opinión: es una apreciación del sujeto de la que no podemos estar seguros y que tampoco podemos probar a los demás.
  • Creencia: se da cuando alguien está convencido de que lo que piensa es verdad, aunque no
... Continuar leyendo "Explorando la Teoría del Conocimiento: Conceptos, Herramientas y Límites" »

Història i evolució del teatre català contemporani

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,34 KB

El teatre català durant el franquisme

El teatre és el gènere que més patirà la victòria franquista. Fins al 1946, després de la Segona Guerra Mundial, la censura no va autoritzar representacions que no fossin en castellà. A partir d'aquesta data, el franquisme començà a autoritzar algunes obres en la nostra llengua; va donar permisos restringits a obres d’autors del segle XIX i a autors afins al règim. A partir dels anys 50 s’evidencia una evolució en el panorama creatiu teatral, en el qual es poden distingir diferents etapes:

  • El melodrama: és un teatre maniqueista que distingeix entre personatges bons i dolents, i els oposa sense matisos. L’autor més representatiu és J. M. de Sagarra.
  • El teatre èpic: recuperà els grans
... Continuar leyendo "Història i evolució del teatre català contemporani" »

Anàlisi i Estructura de la Poesia Medieval Catalana: March, Corella i Trobadors

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,28 KB

Anàlisi del Text d'Ausiàs March

Determinació de l'estructura del text

Aquest text té l'estructura clàssica d'Ausiàs March, dividida en tres parts:

1a Part (Hipotètica)

"Així... li vol dar" (Un senyor que avorreix el servent). Introdueix el poema amb l'expressió *“així com”* per fer una comparació en la segona part amb el seu estat d'ànim.

2a Part (Experiència de l'autor)

"Així amor... delitar". L'autor exposa la seva situació real, dient que l'amor l'ha abandonat. A continuació, tracta d'explicar que qui no s'esforça pot rebre la recompensa de Déu. Apareix la relació conflictiva que l'autor acostuma a mostrar en tots els seus poemes. Ell és un pecador que està acostumat al càstig etern. Diu que qui no pateix en l'amor no... Continuar leyendo "Anàlisi i Estructura de la Poesia Medieval Catalana: March, Corella i Trobadors" »

Guia de la Literatura Medieval: De l'Amor Cortès al Tirant

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,91 KB

L'amor cortès i la seua influència social

L'amor cortès consisteix en manifestacions amoroses amb un sistema de vassallatge feudal, ja que el trobador es considerava fidel a l'estimada. Aquest tractava la dona com un ésser superior, però aquesta havia d'estar casada; per tant, es considerava un amor prohibit. El trobador utilitzava pseudònims (senyals) per no tenir problemes i per poder declarar el seu amor. En aquesta època, les relacions eren decidides i acordades pels pares, però amb l'arribada de l'amor cortès això canvia i les dones comencen a tenir més dret a triar.

Tirant lo Blanc: La modernitat en la cavalleria

Joanot Martorell va escriure la novel·la entre els anys 1460 i 1468 i encara es considera incompleta. L'autor vol... Continuar leyendo "Guia de la Literatura Medieval: De l'Amor Cortès al Tirant" »

Ausiàs March i la Literatura Cavalleresca del Segle XV

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,54 KB

Ausiàs March (1400-1459)

Pertanyia a la petita noblesa i era cavaller. És el primer autor que escriu poesia culta en català sense provençalismes. Trenca amb la tradició trobadoresca i crea un estil propi. Va tenir conflictes amb els veïns i va ser empresonat en més d’una ocasió. Es va casar dues vegades, però en cap dels dos matrimonis va tenir descendència; tanmateix, al seu testament hi constaven cinc fills. La forma poètica que utilitza és el decasíl·lab clàssic. El tema principal era la mort. La temàtica amorosa es combina amb reflexions morals. L’amor idealitzat i adúlter no li interessa. Els poemes més coneguts de l’autor són els Cants d’amor i van significar la ruptura de l’amor cortès trobadoresc. El que... Continuar leyendo "Ausiàs March i la Literatura Cavalleresca del Segle XV" »

Nova Narrativa Galega: Características, Autores e Influencias

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 8,8 KB

A Nova Narrativa Galega

Na década dos 50, xunto á recuperación da literatura galega, xorde un grupo de mozos que incorpora á nosa narrativa novos motivos e novas técnicas. Falamos dun grupo cunha mesma formación universitaria e con claras inquietudes galeguistas (todos coñecedores da literatura europea e a americana). No plano literario buscan innovar e romper coa tradición narrativa. Aínda que o nome é un calco de Nouveau Roman (movemento contemporáneo francés) non é esta a única influencia. Buscan un concepto desintegrado da novela tradicional. Interesa a narración sen lóxica, mesmo sen protagonista individual e sen historia: recollen de M. Proust a descrición de estados de ánimo, de Kafka o mundo atormentado, de J. Joyce... Continuar leyendo "Nova Narrativa Galega: Características, Autores e Influencias" »

Léxico Galego e Contexto Cultural: Termos, Lingua e Historia

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 10,18 KB

Dicionario de Termos Galegos

Termos Xerais e Históricos

  • Pazo: Edificio grande e luxoso que serve de residencia a unha persoa importante, ou que antigamente foi residencia dunha familia nobre.
  • Seara: Terreo de cultivo en que varios veciños posúen leiras.
  • Fidalguía: Carácter, condición e calidade de fidalgo.
  • Fidalgo: Persoa pertencente a unha clase social que vivía das rendas das propiedades agrarias, dominante xunto co clero.
  • Constitución: Lei fundamental ou conxunto de leis que determinan a forma de organización política dun estado, así como os dereitos e deberes dos seus cidadáns.
  • Estatuto: Conxunto de disposicións legais que definen a situación dunha determinada colectividade.
  • Escudeiro: Paxe que acompañaba un cabaleiro á guerra,
... Continuar leyendo "Léxico Galego e Contexto Cultural: Termos, Lingua e Historia" »