Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Context de l'Edat Mitjana

Teocentrisme

Déu és el centre de l'univers, tot és creat per ell.

Societat Estamental i Literatura

La societat s'organitzava en estaments, i la literatura reflectia aquesta divisió:

• Literatura religiosa o doctrinal: escrita principalment en llatí.
• Literatura cavalleresca: escrita principalment en occità.
• Literatura popular: transmesa en llengua vulgar, de forma oral i generalment anònima.

Els Trobadors i la Poesia Trobadoresca

Els Trobadors

El trobador era un poeta culte de l'edat mitjana. Mentre que la poesia popular era en llengua vernacla (però no considerada culta, anònima i de transmissió oral), els trobadors van elevar la poesia en llengua romànica.

Llengües de Cultura

• Llatí: Era la llengua culta per excel·lència,

Contexto de Galicia (1916-1936)

Sociedade, economía e política

Neste período, Galicia segue marcada por un notable atraso económico, caracterizado por un forte asentamento rural, unha alta taxa de emigración e unha escasa industrialización.

Formas de goberno da época

• Monarquía de Afonso XIII (ata 1923): Sistema da Restauración coa quenda pacífica no poder entre o Partido Conservador e o Partido Liberal.
• Ditadura de Primo de Rivera (1923-1930): Caracterizada pola perda de liberdades, como a de asociación ou de imprenta.
• Segunda República Española (1931-1936): Un período de modernización en aspectos económicos, dereitos das mulleres e dos traballadores, e melloras na agricultura e no ensino.

Demandas do agrarismo

O movemento agrarista... Continuar leyendo "Galicia 1916-1936: Irmandades, Xeración Nós e Galeguismo" »

1. Conceptos Clave de Genética

Carácter hereditario: Característica morfológica o fisiológica que se transmite a la descendencia.

Gen: Fragmento de ADN que sintetiza una proteína que determina un carácter hereditario.

Alelo: Cada una de las variedades que hay de un gen.

Locus (o Loci): Lugar que ocupa un gen dentro de un cromosoma.

Organismos diploides: Organismos que para cada tipo de cromosomas presentan dos cromosomas que se llaman homólogos, de tal forma que uno proviene del padre y otro de la madre.

Fenotipo: Apariencia de los caracteres que manifiesta un individuo.

Genotipo: Conjunto de genes que posee un organismo. Siempre es constante.

Genotipo para un carácter: Son los alelos que presenta ese organismo para ese carácter.

Fenotipo

Glosario de Términos Históricos de la España Medieval y Moderna

Mozárabe

Cristiano sometido a los musulmanes en al-Ándalus. A cambio de conservar su fe y sus costumbres tenían que pagar elevados impuestos, por lo que muchos fueron desplazándose hacia el norte, a los territorios controlados por los reyes cristianos, o fueron convirtiéndose al Islam (muladíes). En ciudades como Toledo, Córdoba y Sevilla perduraron importantes comunidades, que siempre residieron en barrios diferenciados de los musulmanes.

Marca Hispánica

Territorio controlado en los siglos VIII y IX por los emperadores y reyes de los francos al sur de los Pirineos, formando la frontera entre el imperio carolingio y al-Ándalus. Fue creada por el emperador Carlomagno para... Continuar leyendo "Glosario de Términos Históricos de la España Medieval y Moderna" »

Conjugació del verb Poder (Mode Indicatiu)

Aquesta taula presenta la conjugació completa del verb poder en tots els temps del mode indicatiu, organitzats en temps simples i compostos.

Temps Simples

Present

• puc, pots, pot, podem, podeu, poden

Imperfet

• podia, podies, podia, podíem, podíeu, podien

Passat Simple (o Remot)

• poguí, pogueres, pogué, poguérem, poguéreu, pogueren

Passat Perifràstic

• vaig poder, vas poder, va poder, vam poder, vau poder, van poder

Futur

• podré, podràs, podrà, podrem, podreu, podran

Condicional

• podria, podries, podria, podríem, podríeu, podrien

Temps Compostos

Els temps compostos es formen amb l'auxiliar haver i el participi pogut.

Perfet

• he pogut, has pogut, ha pogut, hem pogut, heu pogut, han pogut

Plusquamperfet

• havia pogut,

LITERATURA

Beltzez dagoena gainditzeko oinarrizkoa edo gutxienekoa da; urdinez dagoena, berriz, aparteko puntu hori lortzeko gehitu beharrekoa da.

1. Europako eta euskararen jatorria

Europako hizkuntzarik gehienen jatorria nahiko argi dago, hau da, hizkuntza indoeuroparretatik datoz. Euskararen jatorria, ordea, ez dago argi, hau da, ez dauka ahaide jakinik. Baina bere jatorriari buruzko teoria batzuk daude, eta nagusienak hauexek dira:

• Euskara eta iberiera. Teoria honen aldekoek, bien arteko antzekotasun lexikaletan oinarrituta, euskara eta iberiera hizkuntza bera edo ahaide hurbilak izan zitezkeela pentsatu zuten.
• Euskara eta hizkuntza kamitiko-semitikoak. Teoria honen arabera, iberiera eta euskara Afrikako iparraldetik etorri zitezkeen.
• Euskara

NOR-NORI-NORK orainaldia

Hura

Haiek

Terminologia Lingüística i Registres de la Llengua

Mecanismes de Formació de Paraules

• Neologisme

  És una paraula que es crea per anomenar un concepte o un objecte que no existia abans o que no era conegut.

• Epònims

  Són paraules creades a partir de noms de persones reals o de personatges de ficció per denominar objectes o conceptes nous amb què es relacionen.

• Acrònims

  Són paraules formades per la fusió entre parts de dues o més paraules que formen un sintagma.

• Manlleus

  Són paraules provinents d'altres llengües que s'han incorporat a la nostra llengua per un d'aquests mecanismes:

  1. Adopció amb la seva forma original.
  2. Adopció de l'ortografia.

• Calcs

  Són paraules que s'han incorporat a la llengua traduint directament la forma original.

• Sigles

  Tenen

Diferenzas entre mito, relixión, filosofía e ciencia

Os mitos baséanse na imaxinación e en feitos fantásticos, mentres que a ciencia se basea en feitos que se poidan comprobar, é dicir, feitos verídicos.

A filosofía non é un sistema de vida nin de crenza; busca a explicación mediante a formulación de leis.

Pasos do método científico

1. Plantexamento do problema
2. Análise da realidade
3. Formulación da hipótese
4. Proba da hipótese
5. Novo coñecemento

Científicos destacados e os seus descubrimentos

Entre os máis importantes destacamos:

1. Isaac Newton: Foi un físico, filósofo, teólogo, inventor, alquimista e matemático inglés. Descubriu a lei da gravitación universal e estableceu as bases da mecánica clásica mediante as leis que levan o seu