Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Ordenar por
Materia
Nivel

Fonètica, Funcions del Llenguatge i Gramàtica Catalana

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,25 KB

Fonètica Articulatòria

Llavis: labials. Dents: dentals. Les genives interiors: alveolars. Llengua i paladar: palatals. El vel del paladar: velars.

((referent-canal-emissor-missatge-receptor-codi.))

Funcions del Llenguatge

Funció referencial: Es limita a transmetre informació sobre un context o un referent.

Funció emotiva: Expressa el que sent l'emissor.

Funció conativa: Vol que es facin determinades accions.

Funció fàtica: L'emissor com el receptor poden obrir o tancar la comunicació.

Funció metalingüística: Es pot fer servir per parlar del mateix llenguatge.

Funció poètica: Volem remarcar el missatge en si mateix.

Pronoms

Pronoms Personals

Singular: jo/mi. Plural: nosaltres.

Singular: tu/vostè. Plural: vosaltres/vostès.

Singular: ell/ella.... Continuar leyendo "Fonètica, Funcions del Llenguatge i Gramàtica Catalana" »

Cristòfor Despuig i l'Espill de la vida religiosa

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,53 KB

Cristòfor Despuig: Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa

Aquesta obra és un diàleg filosòfic, un assaig de temàtica política escrit en prosa, no pas literatura de ficció. En referència al fragment, d’entrada podríem pensar que es tracta d’una obra medieval, ja que s'hi explica un fet històric que clarament és una llegenda d’una novel·la de cavalleries perquè s'hi parla de Berenguer IV. Amb aquest fet apreciem que l’autor viu en un món medieval, no pas en el Renaixement.

D’altra banda, en la segona part de l’obra podem veure que realment es tracta del Renaixement perquè atribueix unes accions al protagonista com a positives que a l’època medieval haurien estat defectes. Pel que fa a la trama, se’ns presenta... Continuar leyendo "Cristòfor Despuig i l'Espill de la vida religiosa" »

Romanticisme, Realisme i Renaixença a Catalunya al segle XIX

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,38 KB

Àmbit socioeconòmic

Àmbit socioeconòmic: La revolució industrial, que neix a Anglaterra, estableix una nova divisió social: la burgesia que té el poder econòmic i el proletariat. El capitalisme és el sistema econòmic i la defensa dels pobres fa aparèixer el socialisme.

Àmbit cultural

Àmbit cultural: Els avenços tècnics i científics es desenvolupen en tots els àmbits i fan possible la revolució industrial (armes, electricitat).

Àmbit polític

Àmbit polític: Els sistemes parlamentaris van substituir les monarquies absolutes. La necessitat de matèries primeres fa que els països desenvolupats iniciïn el colonialisme.

Context literari

Context literari: Al s. XIX sorgeix una nova concepció de l'art i la literatura. Hi ha importants... Continuar leyendo "Romanticisme, Realisme i Renaixença a Catalunya al segle XIX" »

Guia completa: Noucentisme, Modernisme i Renaixença

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,75 KB

El Noucentisme: Ideologia i Cultura

El Noucentisme és un moviment artístic i ideològic sorgit a Catalunya a inicis del segle XX (1906) que s'estén fins als anys 20. Aquest corrent atorga una gran importància al poder polític per a construir la cultura, entenent que l'escriptor té la funció de millorar la societat mitjançant la col·laboració amb la classe política.

Principis fonamentals

  • Classicisme: Defensa l'ordre, la mesura i l'harmonia davant la desmesura del modernisme.
  • Arbitrarisme: Rebuig de l'espontaneïtat; es prioritza la planificació i l'elaboració normativa.
  • Civilitat: Visió idíl·lica visió de la ciutat com a domini de la raó.
  • Imperialisme: Voluntat de la burgesia d'influir econòmicament i políticament.

Normativització

... Continuar leyendo "Guia completa: Noucentisme, Modernisme i Renaixença" »

Glossari Essencial: Lingüística, Gramàtica i Art Català

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,34 KB

Conceptes Clau de Lingüística i Sociolingüística

Diversitat Lingüística

És quan parlem de la manera com coexisteixen dues o més llengües en un mateix espai geogràfic o en la vida d'una persona.

Sociolingüística

És la disciplina que estudia les relacions entre el llenguatge i la societat.

Monolingüe

Si només es fa servir un idioma en un territori.

Multilingüe

Si es fa servir més d'una llengua.

L'Indoeuropeu

És la llengua que es parlava fa més de tres mil·lennis en una zona entre l'est d'Europa i el centre d'Àsia.

Llengües Romàniques

Són aquelles que deriven del llatí, la llengua que l'Imperi Romà va imposar al seu territori.

Llengua Inicial o Materna

És la primera llengua que una persona aprèn en la seva vida.

Llengua d'Identificació

Es... Continuar leyendo "Glossari Essencial: Lingüística, Gramàtica i Art Català" »

La Narrativa Catalana del Segle XX: Autors Clau i Novel·la Psicològica

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,5 KB

La narrativa catalana del segle XX: El repunt dels anys 30

Després d’un període d’estancament de la producció lingüística, els anys trenta del segle XX van marcar un repunt en la producció de la narrativa catalana. Les causes principals d'aquest creixement van ser:

  • El creixement del nombre d’editorials i col·leccions específiques dedicades a la narrativa catalana.
  • La creació de premis literaris de novel·la.

El corrent literari que va dominar va ser el de la novel·la psicològica, que analitzava profundament les interioritats dels personatges. Es van introduir noves tècniques, com per exemple el monòleg interior, que consisteix a expressar de forma directa allò que pensa el personatge en el seu subconscient.

En aquesta època... Continuar leyendo "La Narrativa Catalana del Segle XX: Autors Clau i Novel·la Psicològica" »

Anatomía Humana Esencial: Estrutura do Ollo, Visión e Sistema Locomotor en Galego

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 4,35 KB

O Ollo Humano: Estrutura e Compoñentes

Córnea
Esclerótica que se volveu transparente na parte dianteira.
Humor acuoso
Substancia de consistencia similar á auga.
Iris
Anel muscular que ao contraerse permite regular a entrada de luz, actuando como un diafragma. Presenta diferentes cores.
Pupila
Orificio frontal da coroide polo que a luz pasa ao interior do ollo.
Cristalino
Medio transparente que actúa como unha lente biconvexa formando a imaxe enfocada na retina. Separa o humor acuoso e o humor vítreo.
Músculos ciliares
Modifican a curvatura do cristalino.
Esclerótica
Capa exterior branca. Protexe os elementos internos do ollo.
Coroide
Localízase debaixo da esclerótica. Capa de cores. Evita as reflexións incontroladas dentro do ollo, absorbéndoas.
... Continuar leyendo "Anatomía Humana Esencial: Estrutura do Ollo, Visión e Sistema Locomotor en Galego" »

Moviments Literaris: Romanticisme, Renaixença i Modernisme

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,06 KB

Què és el Romanticisme?

Moviment cultural i artístic del segle XIX que exalta els sentiments, la llibertat individual i la natura com a font d'inspiració.

Característiques del Romanticisme:

  • Predomini dels sentiments i emocions sobre la raó.
  • Valoració de la natura com a reflex de l'ànima.
  • Importància del nacionalisme i les tradicions locals.
  • Exaltació de l'individu i la llibertat creativa.
  • Tendència cap a temes misteriosos, històrics i sobrenaturals.

Què és la Renaixença?

Moviment cultural i literari del segle XIX que promou la recuperació de la llengua, la literatura i la identitat valenciana després de segles de decadència.

Característiques de la Renaixença:

  • Revalorització de la llengua valenciana com a vehicle literari.
  • Inspiració
... Continuar leyendo "Moviments Literaris: Romanticisme, Renaixença i Modernisme" »

Dominio Gramatical y Léxico del Gallego: Repaso de Morfología y Literatura

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 5,81 KB

Repaso Integral de Gramática y Literatura Gallega

✅ Adjetivos (Explicativos vs. Especificativos)

Ejemplo: "Sorprendeunos a escura noite no monte."

  • escura → Adjetivo especificativo (distingue unha noite concreta, non describe calquera).

✅ Partículas Comparativas

  1. Parece tan alto como min.
  2. Gústame máis ir a Cuntis ca / que Ames.
  3. Son menos ordenado do que / do que ti / do que cres.
  4. As peras están máis maduras ca / que os amorodos.

✅ Determinantes

1. Todas aquelas carteiras tan grandes son túas.

  • Todas → Indefinido
  • Aquelas → Demostrativo

2. Que deu primeiro unha carreira?

  • Que → Interrogativo
  • Unha → Artigo indefinido

3. Cantos alumnos viaxaron a Londres onte?

  • Cantos → Interrogativo

4. Bastantes, cuxas camisas son azuis, están cansas.

  • Bastantes
... Continuar leyendo "Dominio Gramatical y Léxico del Gallego: Repaso de Morfología y Literatura" »

L'Edat Mitjana i el Segle d'Or a la Literatura Catalana

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,25 KB

Edat Mitjana

1. Humanisme: Bernat Metge

Amb l'aparició de l'Humanisme, es va produir un canvi significatiu en la cultura medieval. Posteriorment, Ausiàs March va destacar amb les seves obres de poesia catalana. Finalment, les novel·les cavalleresques van marcar un gir important.

L'Humanisme és el moviment cultural que va sorgir a Europa a finals de l'Edat Mitjana i tenia les següents característiques:

  • Revaloració de l'antiguitat grecollatina.
  • Una nova actitud davant la vida: l'antropocentrisme, que porta a la valoració de l'ésser humà.

Les ciutats italianes van ser el bressol de l'Humanisme. Allà es va iniciar aquesta nova manera de veure el món i van sorgir autors com Dante (Divina Comèdia), Petrarca (Sonets a Laura) i Boccaccio (Decameró)... Continuar leyendo "L'Edat Mitjana i el Segle d'Or a la Literatura Catalana" »