Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Sant Vicent Ferrer

Era un teòleg i amb reputació de dramaturg, molt influent a Girona. Va nàixer a València i va morir a la Gran Bretanya. Era fill d'un notari; als 17 anys va ingressar en l'ordre dominica i més tard va estudiar teologia, filosofia i lògica a Barcelona, Lleida i Tolosa. Finalment, va ser sacerdot. Va escriure el tractat De moderno ecclesiae schismate per al rei Pere el Cerimoniós. Va ser nomenat mestre de teologia i el principal de tots els sacerdots de l'ordre. Quan Benet XIII va ser Papa, va nomenar-lo capellà, però després ho va deixar per una malaltia i es va dedicar a predicar i a la política; també va viatjar com a missioner.

L'oratòria de Sant Vicent Ferrer

Predicava sempre en català i tothom el comprenia.... Continuar leyendo "Història de la Literatura Catalana Medieval i el Segle d'Or" »

Poesía do Exilio Americano

A poesía do exilio americano caracterízase por unha forte denuncia social. Destacaron os seguintes autores:

• Luís Seoane: Destacou nas artes plásticas e na poesía. Publicou:
  • O fardel de exiliado (1952)
  • Na bretema (1955)
  • As cicatrices (1959)
  Os seus temas principais son a diáspora e Galicia, desde a Idade Media ata os nosos días.
• Lorenzo Varela: É autor de dous poemarios:
  • 4 poemas para 4 gravados (1944)
  • Lonxe (1954)
• Emilio Pita:
  • Jacobusland (1942)
  • Cantigas de nenos (1944)
  • As cantigas (1959)

Narrativa do Exilio: Eduardo Blanco Amor

Eduardo Blanco Amor naceu en Ourense. En 1919 emigrou a Arxentina, onde comezou a traballar como xornalista e iniciou o seu labor literario. En 1965 regresou a Galicia e residiu en Ourense, pasando... Continuar leyendo "Panorama da Literatura Galega: Exilio e Posguerra" »

Varietat: geogràfica, històrica, social, funcional

Fenòmens de contacte: bilingüe

• Individual: actiu/passiu — simètric/asimètric (domina més un) — instrumental/integrador.
• Social: limitat/massiu — oficial/no oficial — neutre/diglòssic (un més que un altre).

Conflicte lingüístic

• Bilingüisme
• Substitució

Diglòssia

Diglòssia: registre formal i informal.

Dinàmiques de contacte

• Intercanvis comercials (llengua franca, llengües mixtes)
• Conquestes militars (substitució, assimilació, llengües mixtes)
• Desplaçament de població (llengua dels immigrants, llengua dels autòctons)

Classificació de les llengües (criteris lingüístics)

• Característiques lèxiques: 17 famílies (indo-europeu)
• Característiques morfològiques: aïllants (Xina)

O Reino de Galicia nos séculos XII e XIII

O Reino de Galicia nace nos séculos XII e XIII da man dos pobos suevos. Desde os seus comezos, comprende un territorio máis amplo que o que posúe actualmente a nosa comunidade, pois abrangue tamén parte de Asturias e de León e o norte de Portugal. Porén, en 1139, Afonso Henriques consegue a independencia de Portugal, converténdose no primeiro monarca deste territorio. No ano 1157, após o falecemento de Afonso VII, o reino divídese entre os seus fillos: Fernando II herda o Reino de Galicia e Sancho III o Reino de Castela. A pesar das múltiples mudanzas políticas, os séculos XII e XIII, época coñecida como a Era Compostelá, constitúen un período de esplendor na historia galega.

Sociedade

Eduardo Pondal (1835-1917)

Eduardo Pondal (Ponteceso, 1835 - A Coruña, 1917) naceu nunha familia fidalga. A paisaxe da comarca de Bergantiños será o marco espacial do seu mundo mítico. Estudou o bacharelato en Santiago de Compostela e participou nas actividades do Liceo de la Juventud. En 1860 remata a carreira de Medicina e marcha a Ferrol para exercer a profesión, que abandona para retornar á casa natal e dedicarse por completo á literatura.

Vive longas tempadas na Coruña e é amigo dos galeguistas Murguía e Carré. Asiste ás tertulias da Cova Céltica, grupo formado por intelectuais interesados por Galicia e a súa cultura, e defensores da orixe celta do noso pobo. Alí é considerado un bardo (poeta e guía espiritual das sociedades... Continuar leyendo "Eduardo Pondal: Vida, Obra e o Legado do Bardo Galego" »

Els inicis i les influències de Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda comença a publicar a partir del 1930, quan la novel·la psicològica és una tendència general. Però una vida literària tan dilatada com la seva, que abraça fins als anys vuitanta, incorpora progressivament molts elements innovadors. A més, la seva biografia, marcada per la guerra, l'exili i una vida sentimental gairebé novel·lesca, es reflecteix subtilment a les seves obres —especialment a Aloma (1938)— i enriqueix la personalitat dels personatges, a través dels quals construeix la ficció.

La major part de l'obra de Rodoreda rep la influència de tres escriptors psicologistes que admirava: Virginia Woolf, Marcel Proust i Thomas Mann. El tractament dels personatges... Continuar leyendo "L'estil literari de Mercè Rodoreda: una anàlisi profunda" »

Sexualidad según la Psicología Tradicional

• Contacto genital con otra persona (de igual o diferente sexo).
• Besar, mirar y tocar el cuerpo de esa persona.
• Emerge por primera vez en la pubertad.
• Es un hecho natural para la reproducción.
• Solo relacionada con la genitalidad.

Sexualidad según el Psicoanálisis (Freud)

Freud observa que hay quienes se oponen a lo que dice la psicología tradicional:

• Homosexuales: Su acto sexual no estaría destinado a la reproducción.
• Pervertidos: Su pulsión sexual se satisface sin el acto sexual coital.
• Niños: Presentan sexualidad antes de la pubertad.

Para Freud, la sexualidad:

• Está presente desde el nacimiento.
• Es diferente de la genitalidad.
• Es la satisfacción de pulsiones.
• En la infancia hay sexualidad, pero no genitalidad.

Personaxes na Narrativa: Unha Exploración Detallada

Os personaxes son os entes de ficción que viven os acontecementos narrados e fan que a historia progrese. Poden corresponder a unha persoa, un animal ou mesmo un obxecto, unha cidade, etc.

Tipos de Personaxes

• Segundo a súa importancia na acción novelesca:
  • Personaxes principais: aqueles que soportan a maior parte do peso da acción.
    • Protagonistas: os que dan orixe ao conflito e intentan acadar un obxectivo ao longo do relato.
    • Antagonistas: os que se opoñen ao protagonista e intentan impedir que este acade o desenlace desexado.
    • Adxuvantes: os que axudan ao protagonista a lograr os seus fins.
  • Personaxes secundarios: a súa participación é menor e son simples complementos dos principais.
• Segundo

Crònica Jaume I

Crònica Jaume I
Escrita o dictada pel mateix rei Jaume I, és autobiogràfica i narra els fets més importants del seu regnat, sobretot les conquestes de Mallorca i València. El rei es presenta com un heroi capaç de grans gestes, una fama que va suscitar l'aparició de nombroses llegendes. En aquest fragment, el rei escolta el consell d'un dels seus nobles.

Crònica de Pere III

Crònica de Pere III
El mateix Pere III va dirigir la narració d'aquesta crònica, que inclou el seu regnat i el del seu pare i antecessor, Alfons III. Cal destacar la voluntat de justificar les seves empreses polítiques i militars i de fer-ne propaganda, ja que el seu regnat va ser força conflictiu. Juntament amb la crònica de Jaume I, és un dels... Continuar leyendo "Cròniques de Jaume I i Pere III: textos, notes i recursos" »