Salvador espriu homosexual

Miquel Martí i Pol ha aconseguit un ressò popular inèdit en la nostra societat des de Jacint Verdaguer. La seua obra, senzilla, tendra i fresca, ha tingut gran difusió gràcies a la col·laboració amb cantautors com Lluís Llach, María del
Mar Bonet...

El ressò social d´aquest autor té molt a veure amb alguns fets que han marcat la seua vida: el lligam al poble nadiu, la condició obrera que l'ha ajudat a connectar amb lectors conscienciats amb la realitat obrera durant els anys seixanta i setanta. Les conseqüències de l´esclerosi múltiple, el va deixar greument impedit. El compromís del poeta amb el país i amb la justícia social. Els seus poemes descriuen la realitat d'autèntics "herois" de la vida quotidiana, com les faenes d'obrers, mestresses de casa... El seu llenguatge directe, narratiu i despullat de retòrica, que, tanmateix, no cau en el simplisme. Amb paraules senzilles i ben triades, aconsegueixmetàfores originals.

Poesía actual

: A finals dels seixanta el Realisme entra en crisi. Apareix una nova generació de poetes que redescobreix Josep-Vicenç, Carles Riba… Influïts pel simbolisme i el Surrealisme , experimenten amb el llenguatge.
Entre aquests poetes de la “generació dels setanta”, destaquem Francesc Parcerisas, María Mercè Marçal, Josep Piera…

Heus ací els trets més destacables de la poesia, el trencament amb el Realisme. L´actitud es més intimista. La manifestació del món cultural a través de la intertextualitat. La transgressió moral i ideològica, és a dir, la recreació sublimada del món prohibit de la infantesa i de la joventut viscudes. La incorporació de la cultura moderna, el cinema, el còmic... Serveix per a experimentar sobre les possibilitats dels gèneres poètics i narratius. El retorn a l'estètica simbolista i formalista, el retorn a l'existencialisme.

 La poesia a partir dels vuitanta i noranta presenta un cert continuisme, però n'accentua l'experimentalisme en poetes com Albert Roig.

Postguerra fins 70

: Durant la immediata postguerra, el teatre en català fou prohibit, A partir del 1946 es van tornar a fer representacions però fins a Déu anys més tarde no es van permetre les traduccions d'autors estrangers. El teatre es vacaracteritzar per la reposició d'obres anteriors a la guerra. 
A mitjans dels anys cinquanta s'inicia una recuperació amb estrenes de Salvador Espriu, Joan
Oliver... I es permet la traducció d'obres estrangeres.

La fundació de l´Escola d´Art Dramàtic Adrià Gual per Ricard Salvat i María Aurèlia Capmany va revolucionar la nostra escena.

 El teatre social d'aquesta època presenta dues modalitats: el teatre document, que intenta posar en escena un fet històric, la sàtira política con la finalitat del teatre document, però en clau humorística. 
Cal destacar la tasca de grups teatrals com Pluja, Els Joglars... Altres grups de teatre com DagollDagom, El Tricicle... Quant als autors hem de destacar Joan Brossa i Manuel de Pedrolo