Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Marc Històric i Cultural del Segle XIX

El 1812, la península va viure dos esdeveniments importants: l’arribada de les tropes napoleòniques i la proclamació, per part de les Corts de Cadis, d’una Constitució de caràcter liberal. Aquests fets van marcar l’inici d’una època d’inestabilitat política i social que va durar fins a la Restauració Borbònica el 1874. El conflicte entre la postura renovadora dels sectors liberals (representats per la burgesia i les classes populars) i l’immobilisme dels conservadors (aristocràcia, clergat i els carlins) va comportar constants canvis de govern i va frenar el procés d’industrialització que s’estava produint a gran part d’Europa i d’Amèrica. Només a Catalunya i al País... Continuar leyendo "El Segle XIX a Catalunya: Marc Històric, Romanticisme i Renaixença Literària" »

Tipus de Bilingüisme

Individual

Una persona que té la capacitat d'emprar indistintament dues llengües diferents.

• Bilingüisme actiu: entén i parla la llengua.
• Bilingüisme passiu: només entén però no parla la llengua.
• Bilingüisme simètric o asimètric: segons si el grau de coneixement de les dues llengües és igual o diferent.
• Bilingüisme instrumental o integrador: s'aprèn la llengua per raons pràctiques o per incorporar-se a la societat.

Social

S'usen dues llengües en un territori, una de les quals és pròpia i l'altra, forana.

Territorial

Territoris dividits per zones lingüístiques.

Diglòssia

El bilingüisme social està repartit de manera que hi ha una distribució dels usos de la llengua.

Literatura Catalana: Dècada dels 70 a l'Actualitat

• La

Proceso de Hominización

El proceso de hominización es un largo camino que permitió la evolución de la especie humana desde sus ancestros primates. Este proceso se inició al final del Jurásico, cuando un enfriamiento global causó la extinción de los dinosaurios. Los antecesores de los lémures se refugiaron en grietas, desarrollando la capacidad de gestar a sus crías dentro de la madre, dando origen a los primeros mamíferos.

Hace 65 millones de años, los mamíferos evolucionaron hacia los primeros primates, de hábitos nocturnos y con una vida social compleja. La información sobre esta etapa proviene de fósiles y estudios biológicos que demuestran las relaciones genéticas entre primates, homínidos y humanos. Los chimpancés son... Continuar leyendo "Evolución Humana: Proceso de Hominización y Cambios Clave" »

Miquel Martí i Pol ha aconseguit un ressò popular inèdit en la nostra societat des de Jacint Verdaguer. La seua obra, senzilla, tendra i fresca, ha tingut gran difusió gràcies a la col·laboració amb cantautors com Lluís Llach, María del
Mar Bonet...

El ressò social d´aquest autor té molt a veure amb alguns fets que han marcat la seua vida: el lligam al poble nadiu, la condició obrera que l'ha ajudat a connectar amb lectors conscienciats amb la realitat obrera durant els anys seixanta i setanta. Les conseqüències de l´esclerosi múltiple, el va deixar greument impedit. El compromís del poeta amb el país i amb la justícia social. Els seus poemes descriuen la realitat d'autèntics "herois" de la vida quotidiana, com les faenes... Continuar leyendo "Salvador espriu homosexual" »

As Irmandades da Fala: Orixe e Evolución

As Irmandades da Fala, fundadas en 1916 por iniciativa de Antón Vilar Ponte, tiñan como obxectivo principal a dignificación, promoción e expansión do uso do galego. A este movemento uníronse figuras destacadas como Ramón Cabanillas, Otero Pedrayo e Vicente Risco.

En 1918, as Irmandades transformáronse nunha organización política que formulou as teses do nacionalismo galego. Finalmente, en 1931, na súa última asemblea, fundouse o Partido Galeguista e redactouse o Estatuto de Autonomía.

Literatura de Comezos do Século XX

• Noriega Varela: As súas temáticas principais inclúen o costumismo ruralista e o lirismo da natureza.
• Ramón Cabanillas: En 1919, emigrou á Habana, onde publicou os seus dous

Corrientes Temáticas

Podemos distinguir dos líneas temáticas que dominan la poesía de posguerra:

• Intimismo: Fue la corriente más destacada entre la publicación de Cómaros verdes (1947) y Longa noite de pedra (1962). Como representantes destacan los poetas de la Generación del 36, pero los de la Promoción de Enlace o los más jóvenes, los de la Generación das Festas Minervais, cultivaron una forma particular de intimismo que se conoció como Escuela da Tebra (poesía de desarraigamiento y angustia). Dentro del intimismo se distinguen, entre otras, varias líneas poéticas:
  • Neovirxilianismo o clasicismo paisajista: Poesía centrada en la paisaxe que incorpora formas clásicas de autores como Homero, Virgilio o Ovidio. Aquilino Iglesia

Llorenç Villalonga utilitza el realisme mític on els personatges principals expliquen les seues vivències passades, reprodueixen fragments d'unes memòries i els llocs, els personatges i els ambients són mítics. Això passa a la novel·la Bearn o la sala de les nines. La novel·la de Rodoreda és psicològica, però també presenta aquests trets i es pot dir que influeix en l'obra de Villalonga. Maria Aurelia Capmany fa ús del realisme de base existencialista, on l'home és víctima de situacions absurdes i no troba sentit al món que l'envolta. Denuncia també la situació de la postguerra i de la dona, present a l'obra de Mercè Rodoreda. Com a exemple trobem Feliçment, jo soc una dona, i Quim/Quima.

Autors postguerra: Maria Ibars i

El Segle XVIII: Neoclassicisme i Il·lustració

Fins a la segona meitat del segle XVIII, en la literatura catalana va predominar el conreu de l'estètica barroca. Aleshores, malgrat el tancament de la monarquia a l'entrada de les noves idees, es van començar a difondre els principis del Neoclassicisme, sobretot a la Catalunya Nord, sota domini francès, i a Menorca, en mans dels anglesos.

La poesia i el teatre són els gèneres més conreats del Neoclassicisme català. La poesia neoclàssica se serveix de la faula didàctica i la sàtira, seguint el model del francès La Fontaine. Quant als models teatrals, cal fer referència a:

• La comèdia de caràcters (Molière)
• La tragèdia (Racine i Corneille)

La Il·lustració va establir les idees bàsiques... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Del Neoclassicisme a la Renaixença" »

A Prehistoria: Un Percorrido pola Evolución Humana e as Eras Fundamentais

O Proceso de Hominización

• Os científicos cren que os homínidos e os simios proceden dun antepasado común.
• PROCESO DE HOMINIZACIÓN: proceso de evolución e cambios que os seres humanos experimentaron dende ese antepasado común cos simios.
• Principais cambios foron:
  • Posición bípede: o ser humano empezou a andar en dúas pernas e a liberar as mans do chan.
  • Cambios nas cadeiras, pernas e pés para poder andar e manter o equilibrio.
  • Aumento da capacidade cranial e do desenvolvemento do cerebro. Permitiu a aparición dunha linguaxe articulada e dun aumento da intelixencia.

Evolución dos Homínidos

• A evolución non foi lineal: coexistiron varios tipos de homínidos á vez.
• AUSTRALOPITHECUS: