Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Barroc i Il·lustració: Context Històric

El Barroc: Una Època de Contrastos

El Barroc és el corrent cultural i artístic que succeeix el Renaixement. Representa una visió oposada, una mena de "l'altra cara de la moneda".

Característiques principals:

• Substitució de l'admiració pels clàssics i l'optimisme per l'artifici i la desmesura, amb una visió pessimista de la vida.
• Temes com la fugacitat del temps, la fortuna i l'atzar es transformen en art.
• La bellesa i l'harmonia deixen pas a la brutícia i la lletgesa com a valors estètics.
• Ús freqüent de figures de contrast en les arts.
• El llatí perd protagonisme com a llengua d'ensenyament.

La Il·lustració: El Segle de les Llums

La Il·lustració és el període històric posterior al Barroc,... Continuar leyendo "Baldiri Reixac i la Pedagogia Il·lustrada" »

Ramon Llull: Escriptor, Filòsof i Místic del Segle XIII

Ramon Llull va ser un rellevant escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle XIII. La seva obra escrita és la més extensa produïda per un sol autor medieval. La va redactar en català, occità, llatí i àrab.

Era un noble de la cort de Jaume II de Mallorca i es dedicava a la poesia trobadoresca. Complerts els trenta anys, quan ja estava casat i amb dos fills, va viure una experiència que li va canviar radicalment la vida. Va ser considerat el Doctor Il·luminat per les seves visions de Crist a la creu i el tomb que aquestes experiències van suposar, que el van portar a abandonar els seus béns i la família i a renunciar al luxe i la riquesa per... Continuar leyendo "Ramon Llull i Ausiàs March: Figures Clau Literatura Catalana Medieval" »

La Minorització Lingüística: Definició i Conseqüències

És la situació d'una comunitat lingüística que s'ha vist forçada a ser bilingüe. Això porta a la substitució lingüística de la llengua subordinada si els parlants no hi posen remei, perquè la llengua dominant va ocupant poc a poc àmbits d'ús de la llengua del territori.

Dos Aspectes Clau de la Minorització

• Interferència Lingüística

  L'estructura de la llengua dominada es veu envaïda per vocabulari, fonètica, morfologia i sintaxi de la llengua dominant.

• Interposició Lingüística

  Les relacions entre la comunitat lingüística minoritzada i la resta de la humanitat es fan en l'idioma dominant.

  Exemples d'Interposició Lingüística

  • Els manlleus que passen de l'idioma minoritzat

Els Trobadors Catalans

La influència de la poesia trobadoresca va arribar al territori de Catalunya. Els catalans escrivien en occità, la societat era com l'occitana i existien relacions de vassallatge. L'occità i el català eren llengües semblants. Als segles XII i XIII van destacar trobadors catalans com Guillem de Berguedà i Cerverí de Girona.

Ramon Llull

Ramon Llull va néixer cap al 1232 o 1233. La seva vida va canviar quan una nit se li va aparèixer Jesús. Va decidir seguir el camí de la fe, amb tres objectius principals:

• Convertir els no creients a la fe cristiana.
• Escriure llibres per difondre el cristianisme entre els que no el practicaven.
• Fundar monestirs per convertir els no cristians.

Es va retirar al Puig de Randa, on va tenir... Continuar leyendo "Figures Clau de la Literatura Catalana i Conceptes Sociolingüístics" »

LA RENAIXENÇA: l’inici de la revolució industrial i la caiguda de l’Antic Règim, amb la mort de Ferran VII el 1833, marquen un canvi de dinàmiques socials que obre les portes al món modern. A Catalunya, comencen a aparèixer iniciatives per adaptar la societat, la política, l’economia i la cultura catalanes als corrents més vius d’Europa. El 1883 també és una data emblemàtica perquè apareix a la revista El vapor el poema LA PÀTRIA, de Bonaventura Carles Aribau. A més d’Aribau, altres intel·lectuals fonamentals van ser Joaquim Rubíó i Ors, Víctor Balanguer, Manuel Milà.Els objectius que es fixen els autors de la renaixença són: estudiar i divulgar esl escriptors clàssics medievals, potenciar el prestigi social... Continuar leyendo "Jaume Brossa viure del passat comentari" »

Funcions del Llenguatge

Elements de la Comunicació

• Emissor: És la persona que emet el missatge.
• Receptor: És qui rep el missatge.
• Missatge: Informació que es transmet.
• Codi: Conjunt de signes.
• Canal: Mitjà pel qual es transmet el missatge.

Expressió Oral

El llenguatge verbal pot ser parlat o escrit. S'utilitza, si la persona amb qui parlem està davant, un to de veu determinat, gestos i entonació.

Expressió

El Noucentisme: Cultura, Art i Política a Catalunya (S. XX)

El Noucentisme és un moviment cultural i artístic sorgit a Catalunya al s. XX, que va coincidir amb el Modernisme.

El Noucentisme va representar l'aliança entre la burgesia i els intel·lectuals, que va permetre superar l'enfrontament artista-societat que havia existit en l'època modernista. El terme Noucentisme el va crear Eugeni d'Ors, ideòleg del moviment, per analogia amb el Vuitcentisme.

Etapes del Noucentisme

• 1906-1917: Anys d'Esplendor

  Són els anys més esplendorosos del moviment, influïts pel Glosari d'Eugeni d'Ors, i en els quals es publiquen obres cabdals com Els fruits saborosos de Josep Carner, Horacianes de Miquel Costa i Llobera i La muntanya d'ametistes de Guerau

Tendències de la Poesia Catalana: Postguerra fins als 70

La Poesia de Postguerra (Anys 40 i 50)

Durant el període de postguerra, caracteritzat per la repressió i la censura franquistes, van aparèixer dues tendències paral·leles en la poesia:

• Tendència Postsimbolista: Perpetua el codi heretat del noucentisme. El poeta es distancia de la realitat immediata, suggerida a través d’un llenguatge caracteritzat per la metàfora, el símbol i el rigor formal. Obres cabdals: Nabí, de Josep Carner (1941), i Elegies de Bierville, de Carles Riba (1943).
• Tendència Avantguardista: Reivindica la ruptura formal i lingüística i l’experimentalisme de les avantguardes. Representada principalment per Josep Vicenç Foix.

El Realisme Històric o Social

Vicent Andrés Estellés: Renovació Poètica

Aportacions al Gènere Poètic

Vicent Andrés Estellés és un dels màxims renovadors de la poesia catalana contemporània i un dels principals conreadors del corrent realista de la dècada dels 60.

En primer lloc, cal destacar els seus eixos temàtics, que giren al voltant de:

• La quotidianitat: El món que envolta Estellés és el tema central de la seva poesia, al qual se supeditaran la resta de temàtiques. Es tracta d'un poeta de realitats pròpies i col·lectives.
• La mort: La mort és tractada d'una manera pròxima i personal, coneguda i acceptada.
• L'amor: Es tracta d'un amor personal, eròtic, quotidià i explícit; aplicat a la seva experiència personal.
• El sentiment cívic: L'amor a la terra,

La Narrativa Modernista: Crisi i Noves Estètiques

El model de la novel·la realista de la segona meitat del segle XIX havia entrat en crisi a tot Europa. I la novel·la naturalista començava a donar símptomes d’esgotament. Amb el tombant del segle XX, la literatura europea assaja noves estètiques d’acord amb els canvis ideològics i artístics. El Decadentisme i el Simbolisme són els moviments més innovadors.

Víctor Català (Caterina Albert): Vida i Obra

Víctor Català és el pseudònim de Caterina Albert. Va néixer a l'Escala el 1869 i va morir el 1966. Caterina Albert pertanyia a una família de rics terratinents. Va anar poc temps a l’escola, però gràcies a l’ambient culte que es respirava a casa seva, va poder aconseguir... Continuar leyendo "El Modernisme Literari Català: Autors i Corrents Clau" »