Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Apartado 1: El Sector Primario

1. Definición de Sector Primario

El sector primario comprende las actividades que proporcionan recursos básicos o primarios, obtenidos directamente de la naturaleza.

2. ¿Por Qué es un Sector en Retroceso?

Desde hace décadas, el sector primario retrocede en casi todos los países, tanto en porcentaje de empleo como en la participación del PIB, frente al avance de la industria y los servicios. En los últimos 30 años, ha disminuido a la mitad su proporcionalidad en la población mundial y su aportación al PIB se ha reducido a la mitad.

Apartado 2: Elementos Condicionantes

1. Clima

• Frío extremo: Las bajas temperaturas ralentizan el desarrollo de las plantas, impidiendo su crecimiento en lugares con temperaturas

Cronologia

Els iniciadors de l'Escola Mallorquina coincideixen amb el modernisme a Catalunya, Miguel Tosta y Llobera i Joan Alcover.

La segona generació escriu la seva obra les primeres dèquedes del XX i coincideixen amb el Noucentistes, Miguel, Ma Antonia Salvà, Llorenç Riba.

Característiques

• Tendeixen a la contenció i a l'equilibri
• Utilitzen una llengua més genuïna
• S'expressen amb un gran rigor formal, perfeccionisme
• Llenguatge pur i elevat

Temes: el paisatge mediterrani, mediterraneïtat, classicisme.

Distanciament emocional: hi ha sentiments més romàntics.

S'inspiren en els romàntics italians.

Miguel Costa i Llobera (Pollença 1854-1922)

Estudià batxillerat a l'Institut de Ciutat i fou deixeble de Pons i Gallorza. Cursà estudis de Dret... Continuar leyendo "L'Escola Mallorquina i altres autors destacats" »

A Poesía Galega da Posguerra (1940-1970)

Despois da Guerra Civil, na Galicia interior haberá que agardar ao final dos anos corenta para podermos asistir a unha tímida recuperación da literatura en galego por causa da censura do réxime. As primeiras mostras desta nova etapa, no que se refire a Galicia, atopámolas na publicación do poemario Cómaros verdes (1946), de Aquilino Iglesia Alvariño, e na colección de poesía Benito Soto (1950, Pontevedra), na que se publican obras en verso de Álvaro Cunqueiro, Luís Pimentel, Manuel María e outros autores.

No ambiente de política represiva, os poetas galegos destes primeiros anos da posguerra retoman as liñas poéticas menos comprometidas ensaiadas na poesía galega anterior ao conflito... Continuar leyendo "Evolución da Poesía e Narrativa Galega (1940-1970)" »

Importancia de Ausiàs March

Ausiàs es pot considerar el poeta més important i influent de la nostra literatura medieval. La seua obra va marcar un abans i un després en la poesia catalana, perquè no solament va renovar la tradició trobadoresca, sinó que també va exercir una gran influència en poetes de la segona meitat del segle XVI.

Jordi de Sant Jordi

Nascut segurament a València a la fi del segle XIV, Jordi de Sant Jordi va servir Alfons el Magnànim. El 1423 va ser capturat durant un combat militar i va caure en poder de Francesco Sforza. Aquest episodi es reflecteix en el poema “Desert d’amics, de bens e de senyors” (conegut també com a “presoner”), concebut com una petició al monarca perquè agilitzara els tràmits... Continuar leyendo "La influència de Ausiàs March en la literatura catalana medieval" »

Modernisme

• Moviment cultural, artístic i literari amb l'objectiu de modernitzar i europeitzar la cultura i literatura catalana

• Promou una cultura i un art moderns i europeus, superant els models vuitcentistes

1. Inici del moviment: 189. Fundació la revista L'Avenç, encara existeix i té funció centralitzadora *Pare del Modernisme

2. Final moviment: 1912 amb la mort de *Joan Maragall, Isidre Nonell i es publica La vida i la mort d'en Jordi Fraginals de Josep Pous (darrera novel·la modernista)

Renaixença: Provinciana, localista i anacrònica

Modernisme: Europea, Mundial i Moderna

1ra ETAPA 1892-1900. Més combativa i reivindicativa del moviment

1. Regeneracionisme: Funció social. Nietzsche (artista igual de valor que un treballador), Ibsen (dramaturg noruec)

Conceptes clau de gramàtica

Síl·laba tònica

La síl·laba tònica és aquella que sona més fort en una paraula. Pot portar accent gràfic o prosòdic.

• Aguda: La síl·laba tònica és l'última.
• Plana: La síl·laba tònica és la penúltima.
• Esdrúixola: La síl·laba tònica és l'antepenúltima. Sempre porten accent.

Les paraules agudes porten accent quan acaben en: -as, -es, -is, -os, -us, -ae, -i, -ou, -en, -in.

Monosèmia i polisèmia

• Mots monosèmics: Tenen un únic significat.
• Mots polisèmics: Tenen més d'un significat, però amb una relació de semblança o analogia i una única entrada al diccionari. Exemple: "coll" (part del vestit, part del cos). La majoria provenen d'un lèxic comú i quotidià, amb un origen etimològic comú.

Determinants

El... Continuar leyendo "Gramàtica i periodisme: conceptes clau" »

La poesia trobadoresca

La poesia trobadoresca era escrita en occità, al contrari de tots els poetes que escrivien en llatí.

L’amor cortes constava de unes relacions feudals entre un senyor i vassall, basades en la fidelitat. A la relació amorosa entre la dama i el trobador, la dama (midons) la avassalava el trobador (hom). Havien de mantenir la relació en secret i cada cop que el trobador volia referir-se a ella utilitzava una paraula o senyal. També hi havien espies que alertaven al gilós o marit dels afers de la dama i el trobador.

Autors: Guillem de Berguedà, Cervi de Girona, Raimon Vidal de Besalú.

Tipus de poesia trobadoresca

• La cançó: sempre dedicada a l’amor
• El sirventès: destinat a l’atac personal o la propaganda ideològica
• El

Teatre Valencià Contemporani

Postguerra i Censura

La caiguda de la República amb la victòria del general Franco va significar un fort colp per a la cultura de la nostra llengua, en particular per al teatre, que va haver de patir grans dificultats. La censura va afectar el teatre català. La representació d'obres en català en la immediata postguerra va ser una excepció a la norma que prohibia tot teatre que no fos en castellà. L'únic teatre en català van ser les representacions d'escenes en parròquies o domicilis particulars, o alguna traducció. Dominava el teatre en castellà amb textos desvinculats de la problemàtica social del moment, normalment clàssics del segle XVII. Trobem el teatre d'aficionats, lligat a les parròquies,... Continuar leyendo "El Verí del Teatre: Anàlisi i Context del Teatre Valencià Contemporani" »

La Prosa Catalana del Segle XVI

La prosa del segle XVI abasta l’àmbit profà i el religiós, remarcable per la seva varietat i qualitat. Inclou gèneres d’origen clàssic de caràcter humorístic i amb l’objectiu d’entretenir, com ara la novella, la facècia, la narrativa epistolar i el diàleg. També gèneres tradicionals com la novel·la al·legòrica, l’hagiografia i la narrativa històrica.

Àmbit Religiós: La Devotio Moderna

En el cas de l’àmbit religiós, parlem d’un corrent encetat als Països Baixos anomenat la «Devotio moderna», que defensa el caràcter senzill i íntim de la vida religiosa propi dels primers cristians. Aquest moviment té molt a veure amb les idees reformistes formulades per l’humanista Erasme de... Continuar leyendo "Cristòfol Despuig i la Prosa Catalana del Segle XVI: Els Col·loquis de Tortosa" »

Eventos Clave na Historia de Galicia (1900-1936)

• 1906: Fúndase a Real Academia Galega.
• 1916: Créase a primeira Irmandade da Fala na Coruña.
  • Fundada por Antón Villar Ponte para promover a lingua e cultura galega.
  • Os seus obxectivos eran: a cooficialidade entre o castelán e o galego como linguas, a autonomía integral para Galicia, o ingreso na Liga das Nacións e a igualdade entre muller e home.
• 1918: Comeza o movemento nacionalista.
• 1920: Nace o Grupo Nós (formado por Risco, Cuevillas, Pedrayo e Castelao).
• 1923: Fúndase o Seminario de Estudos Galegos.
  • Formado por profesores e estudantes da Universidade de Santiago de Compostela que pertencían ás Irmandades.
  • Os seus obxectivos eran a investigación do patrimonio cultural galego e o uso do galego