Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Literatura Occidental: De l'Antiguitat a l'Edat Moderna

L'Antiguitat Clàssica

La literatura occidental té els seus pilars en els poemes èpics d'Homer:

• Ilíada: amb Aquil·les com a protagonista.
• Odissea: amb personatges com Penèlope i Telèmac.

La tragèdia grega es basa en el conflicte generat pel destí i les passions humanes, amb personatges elevats abocats a un final tràgic. Els autors principals són Èsquil, Sòfocles i Eurípides. Destaquen les obres de Sòfocles: Antígona, Èdip Rei i Electra.

En l'èpica llatina, destaca Virgili amb l'Eneida, que narra els orígens mítics de la raça romana. Pel que fa a la lírica, els representants són Catul, Horaci i Ovidi. Horaci destaca per les seves Odes i Èpodes, introduint conceptes com:... Continuar leyendo "Història de la Literatura: De l'Antiguitat al Renaixement" »

Lo Somni de Bernat Metge

Lo Somni es va escriure l'any 1399, quan l'Humanisme acabava d'arribar a la Corona d'Aragó. Lo Somni és l'obra més important de Bernat Metge. Metge explica com, després de sortir de la presó, se li apareix, en somnis, el rei Joan I, el qual havia mort feia poc. Aquesta obra està escrita en prosa i dividida en quatre llibres; Lo Somni és el debat entre Bernat Metge, el rei i altres personatges que van apareixent. Tot això serveix per a introduir i produir conceptes filosòfics.

Aquesta obra, com ja s'ha esmentat, està dividida en quatre llibres:

Primer llibre

Durant aquesta part de l'obra, Bernat Metge està tancat a la presó, on somia amb l'ànima del rei Joan I, amb el qual manté un diàleg filosòfic i religiós... Continuar leyendo "Lo Somni de Bernat Metge: Resum i Anàlisi de l'Obra" »

Context Històric i Cultural (Anys 70 fins Avui)

Des dels anys 70 han tingut lloc una sèrie d'esdeveniments històrics que han provocat la caiguda de moltes formes de govern totalitari. Entre els més destacats trobem:

• La revolta estudiantil de Maig del 68 a París.
• La Primavera de Praga i la invasió de Txecoslovàquia.
• La caiguda del mur de Berlín (1989).

A Espanya, es produeix el final de la dictadura franquista, la transició democràtica i l'aprovació de la Constitució espanyola i els estatuts d'autonomia.

En relació amb aquest procés de normalització i de modernització cultural cal destacar, sobretot:

• La força de la pressió de la cultura popular anglosaxona a través dels mitjans audiovisuals i de comunicació de masses.
• El moviment

La Crònica de Bernat Desclot: El Llibre del Rei Pere

El Llibre del rei Pere narra els fets i les conquestes de diversos regnats, des dels temps del comte Ramon Berenguer IV, en què es produí la unió del Comtat de Barcelona amb el Regne d'Aragó, fins a Pere el Gran, fill de Jaume I. Aquest últim protagonitza bona part de la crònica de Bernat Desclot. En els primers capítols, quan Desclot explica fets del passat, l'autor fa servir cançons de gesta prosificades i narracions llegendàries. Però quan se centra en la figura de Pere el Gran, és a dir, quan els fets són contemporanis al cronista, la crònica és força rigorosa des del punt de vista històric i hi predominen els detalls.

Estructura i Temes Principals

1. La crònica comença amb

El Rexurdimento Gallego

Etapas del Rexurdimento

Provincialismo (1846): Defensa de Galicia, pero no del gallego. Mártires de Carral.

Rexionalismo (2ª mitad S.XIX – 1ª mitad S.XX hasta las Irmandades da Fala): Defensa de Galicia y del gallego.

Nacionalismo (desde las Irmandades da Fala, 1916-1936, y posteriormente en otros lugares como Argentina): Defensa de Galicia, del gallego y de la igualdad.

Las Irmandades da Fala (1916-1936)

• Creación del periódico A Nosa Terra, con la colaboración de destacados escritores de la época.
• Creación de editoriales para publicar en gallego (Nós, Céltica, Lar), incluyendo libros de bolsillo.
• Creación de la Revista Nós.
• Traducción de obras de la literatura universal al gallego.
• Lucha por la recuperación de

Les figures retoriques son recursos expresius que utilitza un autor amb l'objectiu per fer mes bella o mes personal la seva obra.
recursos fonetics: al·literació i rima
recursos gramticals: paralel·lisme interrogació retorica i hiperbaton
recursos semantics: matafora personificació antítesi i hiperbole.
la metrica: versos mes utilitzats: hexasilab heptasilab octosilab decasilab alexandrí
estrofes mes habituals: apariat tercet quartet quintet i octava.
el diccionari general es el llibre que ens explica els diversos significats de les paraules escritura correcta la categoria a la que pertanya alguns exemples .Esta organitzat en articles( que es componen d'entrada i contingut) el contingut pot constar de accepcions i aquestes poden presentar... Continuar leyendo "Recursos Expressius i Gramaticals: Guia Completa de Llengua Catalana" »

L'Humanisme i la Normalització Lingüística

L'Humanisme: Canvis Culturals (Segles XIV-XV)

L'Humanisme és un pensament centrat en l'ésser humà que, des del segle XIV al XV, va produir canvis profunds en els costums i en el món en general. Aquesta nova visió va influir directament en l'art i la literatura del moment. Els pensaments propis de l'Edat Mitjana van deixar pas a altres de més raonables i clàssics. En aquesta època, els autors clàssics van ressorgir com a models estètics a seguir.

Bernat Metge: El Primer Humanista Català

Bernat Metge (nascut a Barcelona entre 1340 i 1346) va ser el primer a introduir idees humanistes a Catalunya. Va ser culpat per la mort del rei, però al cap d'uns mesos el van alliberar. Va tornar a la Cancelleria... Continuar leyendo "L'Humanisme, Llengua i Poesia Catalana del Segle XV" »

El Grupo Nós y la Renovación de la Literatura Gallega

Orígenes y Características del Grupo Nós

El Grupo Nós surge en 1889, compuesto por individuos con una sólida formación universitaria, provenientes de familias acomodadas. Su evolución se caracteriza por una inicial inadaptación que desemboca en un profundo galleguismo. Vicente Risco los definió como "Nosotros, los inadaptados", y la obra "Arredor de si", de Otero Pedrayo, se considera una autobiografía de esta generación.

• Inadaptados: Se sentían desvinculados de la cultura gallega dominante, considerándose diferentes y sin encontrar su lugar en el entorno. Eran individualistas, pertenecientes a la burguesía.
• Incorporación a las Irmandades da Fala (IdF) en 1918: Desarrollaron

La Renaixença: Context i Característiques (1833-1877)

Context Històric i Social

• Món contemporani: abolició de l'Antic Règim a conseqüència de la Revolució Francesa.
• Sobirania nacional.
• Divisió de poders (legislatiu, executiu, judicial).
• Redacció de constitucions (llibertat, igualtat, fraternitat).
• El proletariat, nova classe social.
• Nova etapa capitalista (Revolució Industrial).
• La burgesia volia més poder econòmic.
• Aparició del catalanisme (reivindicar la cultura catalana).

Fets Clau de la Renaixença

• 1833: Aparició de l'oda "La Pàtria" de Carles Bonaventura Aribau.
• 1877: Premiats Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà als Jocs Florals.

Definició i Objectius

Moviment literari, ideològic i cultural de la cultura i llengua catalanes.

Característiques

Què és una crònica?

Una crònica és un text, oral o escrit, que ofereix una explicació, una interpretació i una valoració d’un esdeveniment d’actualitat.

Fonètica i ortografia

La síl·laba

Cadascun dels sons pronunciats en una sola emissió de veu. La vocal és el nucli de la síl·laba. Hi ha dos tipus:

• Síl·laba tònica: Es pronuncia amb més força o intensitat.
• Síl·laba àtona: Es pronuncia amb menys intensitat i no duu mai accent gràfic.

Diftong, digrafs i hiat

• Diftong: Grup de dues vocals que emetem en una sola síl·laba. Una de les dues vocals ha de ser una i o una u. La i i la u entre vocals formen síl·labes amb la vocal que les segueix (diftong creixent). També formen diftong creixent la i o la u quan són a principi de