Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Ordenar por
Materia
Nivel

El Verí del Teatre: Anàlisi i Context del Teatre Valencià Contemporani

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,03 KB

Teatre Valencià Contemporani

Postguerra i Censura

La caiguda de la República amb la victòria del general Franco va significar un fort colp per a la cultura de la nostra llengua, en particular per al teatre, que va haver de patir grans dificultats. La censura va afectar el teatre català. La representació d'obres en català en la immediata postguerra va ser una excepció a la norma que prohibia tot teatre que no fos en castellà. L'únic teatre en català van ser les representacions d'escenes en parròquies o domicilis particulars, o alguna traducció. Dominava el teatre en castellà amb textos desvinculats de la problemàtica social del moment, normalment clàssics del segle XVII. Trobem el teatre d'aficionats, lligat a les parròquies,... Continuar leyendo "El Verí del Teatre: Anàlisi i Context del Teatre Valencià Contemporani" »

Cristòfol Despuig i la Prosa Catalana del Segle XVI: Els Col·loquis de Tortosa

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,41 KB

La Prosa Catalana del Segle XVI

La prosa del segle XVI abasta l’àmbit profà i el religiós, remarcable per la seva varietat i qualitat. Inclou gèneres d’origen clàssic de caràcter humorístic i amb l’objectiu d’entretenir, com ara la novella, la facècia, la narrativa epistolar i el diàleg. També gèneres tradicionals com la novel·la al·legòrica, l’hagiografia i la narrativa històrica.

Àmbit Religiós: La Devotio Moderna

En el cas de l’àmbit religiós, parlem d’un corrent encetat als Països Baixos anomenat la «Devotio moderna», que defensa el caràcter senzill i íntim de la vida religiosa propi dels primers cristians. Aquest moviment té molt a veure amb les idees reformistes formulades per l’humanista Erasme de... Continuar leyendo "Cristòfol Despuig i la Prosa Catalana del Segle XVI: Els Col·loquis de Tortosa" »

Galicia no Primeiro Terzo do Século XX: Cultura, Lingua e Movementos Sociais

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 7,4 KB

Eventos Clave na Historia de Galicia (1900-1936)

  • 1906: Fúndase a Real Academia Galega.
  • 1916: Créase a primeira Irmandade da Fala na Coruña.
    • Fundada por Antón Villar Ponte para promover a lingua e cultura galega.
    • Os seus obxectivos eran: a cooficialidade entre o castelán e o galego como linguas, a autonomía integral para Galicia, o ingreso na Liga das Nacións e a igualdade entre muller e home.
  • 1918: Comeza o movemento nacionalista.
  • 1920: Nace o Grupo Nós (formado por Risco, Cuevillas, Pedrayo e Castelao).
  • 1923: Fúndase o Seminario de Estudos Galegos.
    • Formado por profesores e estudantes da Universidade de Santiago de Compostela que pertencían ás Irmandades.
    • Os seus obxectivos eran a investigación do patrimonio cultural galego e o uso do galego
... Continuar leyendo "Galicia no Primeiro Terzo do Século XX: Cultura, Lingua e Movementos Sociais" »

Bernat Metge, Joan Rois de Corella i Tirant lo Blanc: Pilars de la Literatura Catalana Medieval

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,71 KB

Bernat Metge (1350-1413): Humanisme i Prosa

Bernat Metge va ocupar el càrrec de notari de la Cancelleria Reial. Després de la mort de Joan I, va ser acusat i empresonat, però el nou rei Martí l'Humà el va alliberar.

Va tenir un contacte directe amb l'ambient humanístic de la Cancelleria, favorable a la recuperació d'autors clàssics grecs i llatins. Aquesta influència es va reflectir en la seva obra, tot i que també va mantenir molts temes medievals, com la crítica a la misogínia amb un discurs ple d'ironia.

Obres Destacades de Bernat Metge

  • En vers (forma de debat):
    • Llibre de Fortuna i Prudència
    • Sermó (denuncia la hipocresia social)
  • En prosa:
    • Lo Somni
    • Valter i Griselda (novel·la curta, traducció d'un poema llatí)
    • L'Enamorat

El seu estil... Continuar leyendo "Bernat Metge, Joan Rois de Corella i Tirant lo Blanc: Pilars de la Literatura Catalana Medieval" »

Desarrollo de la personalidad según Freud

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 8,56 KB

Prueba filosofía

1.- Si la etapa oral se supera correctamente, genera individuos seguros de sí mismo

2.- El fenómeno de castración se presenta en la etapa fálica

3.- Freud plantea que nuestra sexualidad se nace y se desarrolla

5.- El origen del superyó, nace en nuestra organización social y hace posible la vida social

6.- La etapa del desarrollo se le denomina "proceso psicosexual"

7.- Las etapas del desarrollo son las encargadas de dar forma y construir la estructura de la personalidad

8.- El ello es también entendido como "la libido"

9.- Entre la etapa fálica y genital se encuentra, la etapa de latencia

10.- El psicoanálisis nació en el contexto del tratamiento de la histeria

11.- Principio de realidad "yo"

12.- Primera prohibición, dice... Continuar leyendo "Desarrollo de la personalidad según Freud" »

Literatura Catalana del Segle XIX i Modernisme: Pitarra, Oller

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,2 KB

El Teatre Català del Segle XIX: Serafí Pitarra

Paral·lelament al teatre culte romàntic, cal destacar l’existència, durant tot el segle XIX, d’uns gèneres dramàtics escrits en català que es caracteritzen per un llenguatge planer i col·loquial, un to burlesc i una tipologia marcadament popular.

El Sainet i la Comèdia Costumista

El sainet, procedent de la tradició popular, és un d’aquests gèneres. És una peça breu, sovint anònima, que gira entorn de situacions còmiques i arquetípiques. Durant la primera meitat del segle XIX, va ser readaptat i convertit en instrument de propaganda política, normalment de la ideologia liberal.

A partir del sainet es desenvolupa la comèdia costumista, un gènere una mica més ambiciós i complex,... Continuar leyendo "Literatura Catalana del Segle XIX i Modernisme: Pitarra, Oller" »

Moviments Literaris del segle XX

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 1,5 KB

Futurisme: Tommaso Marinetti, teòric principal

S'interessa pel maquinisme (modernitat, velocitat, joventut)

Oposició a l'academicisme i al classicisme (tipologia en poesia, paraules en llibertat, cal·ligrames, destrucció de la sintaxi...)

Dadaisme: Tristan Tzara

Neix el 1916 com a protesta contra la civilització que havia provocat la guerra a Europa.

Expressió totalment espontània

Destrucció dels mitjans d'expressió tradicionals

Surrealisme: André Breton

Influït per Sigmund Freud

Pretén copsar el món dels somnis i de l'inconscient, considerat molt més autèntic que la realitat exterior.

Trets de la Poesia Avantguardista

Gènere més conreat

Collage lingüístic

Collage icònic

Diversos tipus de lletra

Eliminació de signes de puntuació i majúscules

Espais

... Continuar leyendo "Moviments Literaris del segle XX" »

La Renaixença Catalana: Orígens, Romanticisme i Jocs Florals

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,47 KB

Objectius de la Renaixença Catalana

La Renaixença, que té una relació important amb els sectors polítics i econòmics, tracta de recuperar i determinar una consciència diferencial catalana. Aquesta voluntat coincideix i es reforça amb l’esclat del moviment romàntic, que fomenta la revisió del passat medieval o de la tradició popular.

Els poetes, historiadors i gramàtics remarquen en els seus escrits el contrast existent entre un passat gloriós i un present pobre i poc estimulant. Neix la il·lusió de tornar a refer el país. També es manifesta una voluntat d’estructurar i regular la llengua, com es pot observar en la “Gramàtica i Apologia de la llengua”, de Josep Bau Ballot. Plantegen, entre altres coses, tornar a fer memòria... Continuar leyendo "La Renaixença Catalana: Orígens, Romanticisme i Jocs Florals" »

Euskal Literaturaren Historia

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en vasco con un tamaño de 2,23 KB

Euskal literaturaren historia bat

Euskal literatura idatzia berandu sortu da, konkretuki XVI.mendean. Horrek esan nahi du, denbora luzean ahozko izkuntza bat izan dela. Euskara ahozko hizkuntza izatetik idatzira pasatzeko arrazoi bat inpreta sorrera izan zen. Euskal literatura idatzia elizarekin lotuta egon da. Euskal literatura idatziak ez du etenik izan eta oztopo ugari eduki(franko, diktadura...)

Errenazimendua

Errenazimendua ere euskal litaraturak elizaren menpe jarraitu zuen. Baina idazle batzuk hasi ziren artzainen historiak kontatzen… Garai honetan idatzi eta inprimatu zen lehen euskal liburua(XVI.mendean). Izenburua Linguae Vasconum Primitiae da eta Bernart Etxeparek idatzi zuen. Helburua erlijiosoa zuen baina aldi berean liburu honetan... Continuar leyendo "Euskal Literaturaren Historia" »

En catala arrivar o arribar

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,12 KB

NOUCENTISME: Corrent estètic; moviment cultural que representa els idearis socials i polítics de la burgesia. Les idees del noucentisme eren que Catalunya es modernitzes a partir d'un vocabulari propi. Va ser Eugeni d'Ors el que va fundar les bases del moviment. Parla de l'ordre i de l'equilibri i deixar enrere lo que es vell.

Acostament al classicisme i com a conseqüència rebuig del romanticisme, identificat amb els autors modernistes, i del Naturalisme.

Rebuig de l'espontaneïtat i valoració de l'artificiositat.

Predomini de la poesia sobre la novel·la.

Valoració del domini d'una llengua literària precisa i rica.

  -Considerem el 1906 l'inici del noucentisme perquè hi ha 3 obres aquell any. Enric Prat de la Riba publica "La nacionalitat

... Continuar leyendo "En catala arrivar o arribar" »