Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Ordenar por
Materia
Nivel

A Ética Aristotélica: Virtudes, Felicidade e o Xusto Medio

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 3,56 KB

Aristóteles e a Felicidade: Unha Exploración das Virtudes

Para Aristóteles, a felicidade consiste na actividade da alma segundo a virtude. Deste xeito, a ética aristotélica converteuse nunha teoría da virtude, que se divide en virtudes dianoéticas e, por outro lado, as virtudes éticas e prácticas.

Virtudes Dianoéticas

As virtudes dianoéticas perfeccionan a nosa capacidade de coñecer. Poden ser:

  • Facultade Científica

    Son aquelas coas que contemplamos os obxectos que son necesarios (aquilo que é desa forma e non pode ser doutra forma).

    • Nous: intuición e entendemento, grazas aos cales coñecemos de xeito intuitivo os principios.
    • Episteme: tradúcese por ciencia, e a súa función é o coñecemento do universal e o necesario a través da
... Continuar leyendo "A Ética Aristotélica: Virtudes, Felicidade e o Xusto Medio" »

El Barroc a Catalunya: Literatura, Context i Autors Clau del Segle XVII

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,82 KB

El Barroc: Context i Característiques Generals

El període cultural que anomenem Barroc abarca els anys situats entre el període renaixentista i el període neoclàssic, és a dir, des de finals del segle XVI fins a començaments del segle XVIII.

El Barroc s'oposa al període renaixentista tant en l'àmbit artístic com en el del pensament. En entrar al segle XVII, a causa d'una crisi religiosa, política, econòmica i cultural, l'home perd l'optimisme i la confiança en la raó característiques del Renaixement. És un període de desconfiança, tant del món com de la mateixa humanitat. Pel que fa a l'art, hi ha una clara potenciació de la forma, que en literatura es concretarà en una exploració dels recursos de la retòrica, la sintaxi... Continuar leyendo "El Barroc a Catalunya: Literatura, Context i Autors Clau del Segle XVII" »

Literatura Catalana Medieval: Trobadorisme, Llull i Cròniques

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,59 KB

Estaments Socials

Estaments socials: clero, noblesa i poble. El centre de cultura residia en els monestirs. Es conreava literatura moral i religiosa, cavalleresca i cortesana, i literatura popular.

La Poesia Trobadoresca

La poesia trobadoresca va néixer en la primera meitat del segle XII al sud de França. Era una poesia concebuda per ser escoltada i es basava en unes regles formals estrictes que els trobadors havien de respectar. Utilitzaven una llengua romànica, occità o provençal. Els autors de la poesia s'anomenaven trobadors. Un joglar era l'intèrpret musical dels textos escrits pels trobadors.

Tipus de Trobar

  • Trobar lleu: poesia senzilla i entenedora.
  • Trobar clus: poesia hermètica i difícil d'entendre.
  • Trobar ric: poesia caracteritzada
... Continuar leyendo "Literatura Catalana Medieval: Trobadorisme, Llull i Cròniques" »

El Modernisme Català, Normativa Lingüística i Dèixis: Guia Essencial

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,1 KB

El Modernisme Català (1888-1911)

Definició i Context

El modernisme fou un ampli moviment cultural europeu que es produí entre el 1888 i el 1911, que tractava de transformar i actualitzar una cultura que s’entestava a viure del passat.

Característiques del Moviment

  • Intent d’aplicar l’art a tota la vida social: decoració, mobiliari, cartellisme… destacà Antoni Gaudí.
  • Predomini dels ambients bohemis, de tertúlies i revistes (Pèl i ploma, L’Avenç, Joventut…).
  • Idealització de la figura de l’obrer, protagonista dels canvis socials causats pel maquinisme, la industrialització i l’arribada d'immigrants.
  • Mostra del conflicte entre l’art i la societat: la dicotomia entre la classe intel·lectual i la treballadora.
  • Predomini de les
... Continuar leyendo "El Modernisme Català, Normativa Lingüística i Dèixis: Guia Essencial" »

Grans Figures de la Literatura Catalana Medieval: Villena, Marc i Roig

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,43 KB

Isabel de Villena

Neboda de la reina Maria, esposa d'Alfons el Magnànim, fou abadessa del convent de la Trinitat a València. Va escriure una vida de Jesucrist, pensada com a lectura edificant per a les monges del seu convent.

El més remarcable és un punt de vista molt femení que fa que la figura de Jesús hi sigui secundària per destacar el protagonisme de la Verge Maria i de les dones del seu entorn.

Sor Isabel de Villena popularitza, amb molta imaginació, la vida familiar de Jesús, per commoure el públic lector, amb un detallisme domèstic que no apareix.

Estil i temàtica

Utilitza un llenguatge molt senzill. També té una tècnica amplificadora: a partir d'un sol versicle de l'evangeli pot redactar capítols complets. Les autèntiques... Continuar leyendo "Grans Figures de la Literatura Catalana Medieval: Villena, Marc i Roig" »

L'avantguarda literària del segle XX

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,21 KB

El moviment avantguardista s’origina com a conseqüència d’una crisi produïda per la Revolució Russa (1917), la Primera Guerra Mundial (1914-1918) i l’aparició d’ideologies extremes. Ens trobem a una època d’invents tecnològics com el telèfon, la ràdio…

Avantguardisme, és el nom genèric, amb què es coneix unes tendències estètiques desenvolupades a Itàlia i a França que posen de relleu la crisi de les arts i de la literatura produïda en el món oriental a principis del s XX.

Cubisme

Prové de la pintura, durà fins a 1914 i portà una interpretació nova de l’espai, on predominen les línies i figures geomètriques. El cubisme literari reconstrueix la realitat i l’altera

Futurisme

S’inspira en el futur i anuncia... Continuar leyendo "L'avantguarda literària del segle XX" »

O Teatro Galego na Posguerra e o Exilio: Da Xeración dos 50 ao Grupo Abrente

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 7,01 KB

O Teatro Galego entre 1936 e 1976: A Xeración dos 50 e o Grupo de Ribadavia

Contexto e Características Xerais

O Teatro Galego Anterior a 1935 e o Exilio

O teatro galego anterior a 1935 non achega moitas novidades estilísticas; a Xeración Nós supuxo un achegamento ao teatro europeo. Ata mediados da década dos 50, a actividade teatral desprazouse ao exilio. Foi precisamente en Bos Aires onde se estreou, en 1941, Os vellos non deben namorarse de Castelao, unha obra de gran importancia simbólica.

A Emerxencia dun Novo Teatro (1950-1970)

Entre os anos 1950 e 1970, aparece en Galicia o desexo de transcender a propia realidade física e social na que viven para presentar conflitos, situacións e personaxes cunha proxección universal, ofrecendo... Continuar leyendo "O Teatro Galego na Posguerra e o Exilio: Da Xeración dos 50 ao Grupo Abrente" »

Argot i domini lingüístic: factors que determinen el registre

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 93,37 KB

Argot: és un gal·licisme (estrengarisme provinent de la llengua francesa). És una varietat social que defineix la parla privada que un grup social adopta.

Domini lingüístic: el domini lingüístic és el parlar d'una llengua en un territori i les variacions que té, ja sigui geogràficament...

3.3. Els dialectes del català - DIVERSICAT

Factors que determinen el registre:

  • Tema: és l'assumpte del qual es parla en una situació comunicativa.
  • Canal: es refereix a les condicions de l'emissió. Hi ha el canal oral i el canal escrit.
  • Intencionalitat: la finalitat que l'emissor té amb el seu discurs.
  • Nivell de formalitat: el tipus de relació entre els participants determina el nivell de formalitat.

fwDBr7sgrsL4AAAAAElFTkSuQmCC

Sombras de la Mente: La Trágica Obsesión por Berenice

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 2,74 KB

El Deterioro de la Mente: Un Relato de Obsesión

Fue durante este tiempo que mi enfermedad comenzó a empeorar. Sentí que se hacía más fuerte día a día. Sabía que no podía hacer nada para detenerlo. No era mi cuerpo el que estaba enfermo; era mi mente. Era una enfermedad de la mente. Solo puedo describirlo como un tipo de monomanía.

La Naturaleza de la Monomanía

A menudo me perdía durante horas, sumido en pensamientos sobre algo, a menudo algo tan poco importante que parecía divertido después. Podría sentarme durante horas mirando una letra de una palabra en una página. Podría quedarme, durante la mayor parte de un día de verano, observando una sombra en el suelo. Podía sentarme sin apartar los ojos de un fuego de leña en invierno,... Continuar leyendo "Sombras de la Mente: La Trágica Obsesión por Berenice" »