Tema militar i amor Tirant

AUSIÀS MARCH (1400-1459):

Pertanyia a la petita noblesa i era cavaller.
És el primer autor que escriu poesia culta en català sense provençalismes. Trenca amb la tradició trobadoresca i crea un estil propi. Va tenir conflictes amb el veïns i va ser empresonat en més d’una ocasió. Es va casar 2 vegades, però en cap d’ells va tenir descendència, al seu testament constaven 5 fills. La forma poética que utiliza es el decasílab classic. El tema principal era la mort. La temàtica amorosa es combina amb reflexions morals. L’amor idealitzat i adulter no li interessa. Els poemes més coneguts de l’autor són els cants d’amor i van significar la ruptura de l’amor cortès trobadoresc. El que queda dels trobadors son els senyals. Considera obsessió amorosa com a malaltissa, perquè portava a una falsa idolatria i a la condemna de l’ànima. Rebutja a la idealització, feia de l’amor entès comun valor absolut, el porta a graus molt alts de Realisme. També destaca el Cant espiritual on s’adreça a Déu amb por d'haver pecat. Ell és el protagonista i la seva veu afirma que és l'únic humà que ha estimat de veritat. Intenta establir relació amb una dona real, de carn i ossos, plena de virtuts i vicis. Es tracta d’un diàleg d’igual a igual, ell té un amor humà únic, combina l’amor físic i intel·lectual. Va fer 6 obres: Amor Amor, Amor, Plena de seny, Llir entre cards i oh, foll amor

Que la gent celebri les festes amb alegries: El tema principal és mort per l’amor. Ell es sent més proper a les animes. Insisteix en el dolor extrem i en el amor. S’organitza en 2 parts:

• Les 3 primeres estrofes parla del dolor que sent

• Les altres dues i la tornada es on es completa la temàtica amorosa i el patiment.

• LLIBRES DE CAVALLERIES / NOVEL·LES CAVALLERESQUES

  Al s.XV la societat va cambiar. La cavalleria eren institucions de gran prestigi. Va tenir el seu gran mite literari en les anomenades novel·
  Les artúriques (cicle d’obres dels cavallers de la Taula Rodona sota les ordres del rei Artur). Comencen a aparèixer exèrcits, que van substituir als cavallers. Però els cavallers no van desaparèixer. La cavalleria va organitzar diferents activitats públiques per fer-se veure, eren espectacles esportius. La literatura contribueix a mantenir l’ideal cavalleresc. Els cavallers van a la literatura a buscar un model, per saber com comportar-se. La realitat s’enmiralla en la literatura. Els cavallers porten un viure novel·lesc i porten els tipus de gesta que llegeixen a la literatura. No només hi ha una relació unidireccional sinó que també les novel·les descriuen el que fan els cavallers. Hi ha una interrelació entre la realitat i la ficció. En aquest ambit tenim:

  Els llibres de cavalleries:

  És habitual la presència de mags (Merlí, Morgana) monstres, aparicions o altres elements de fantasia. Totes les històries estan enmarcades en un mon fantastic. Ex: Don Quijote de la Mancha. Els herois no tenen mai debilitats ni malalties, són invencibles amb capacitats sobrenaturals. Tenen un temps imprecís. Els escenaris tenen una ambientació fantasiosa i poètica. Hi han molts elements meravellosos. L’amor era cortès, s’idealitzava a la dama i no hi havia elements comics ni eròtics. Era un registre elevat i culte. 

•