Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Celso Emilio Ferreiro: O Eixo do Socialrealismo Lírico

Celso Emilio Ferreiro (Celanova, 1912 – Vigo, 1979) eríxese na figura principal da corrente lírica socialrealista, que será a máis practicada até a publicación en 1976 de Con pólvora e magnolias, de Méndez Ferrín. A súa poesía presenta tres grandes eixes temáticos:

• O Soño Sulagado (1954)

  Un libro dominado polo clima existencialista dos anos 50, que crea un universo simbólico caracterizado pola presenza da angustia e da dor existencial, a soidade, a morte, o “paraíso perdido” da infancia, a paisaxe e a terra natal.

• Longa Noite de Pedra (1962)

  Con Longa noite de pedra, a poética de Celso Emilio decántase cara aos temas sociais e o compromiso político cos marxinados da

Poesia modernista i Noucentisme

La poesia modernista s'allunyà dels postulats romàntics i de la Renaixença i rebutjà la tradició jocfloralesca. Els poetes seguien els corrents europeus, com el simbolisme, el dadaisme o el parnassianisme, i la seua obra la classifiquem en:

• Una poesia més espontània, de to vitalista.
• Una altra en què es dona més importància als aspectes formals.

Destaquem Joan Maragall, que reflexionà sobre el llenguatge i la paraula amb una poesia emotiva, directa i amb un lèxic senzill. La seua obra es basa en el simbolisme.

Modernisme Valencià i Generació del 1909

La societat valenciana de principis de segle era agrícola, sense indústria i no visqué de la mateixa manera les tensions socials. Entre els autors valencians,... Continuar leyendo "Poesia Modernista i Noucentisme: Evolució i Autors" »

O Cambio Dinástico y la Guerra de Sucesión

O Grupo Nós: Fundadores e Legado Cultural Galego

Composición e Contexto Histórico

O Grupo Nós, formado por Vicente Risco, Ramón Otero Pedrayo, Florentino Cuevillas e Antón Losada Diéguez, pertence á Xeración das Irmandades da Fala. A eles únese Castelao para a realización de proxectos artísticos, políticos e culturais.

Características Principais

• A súa procedencia social acomodada.
• A súa evolución cara ao galeguismo desde unha etapa inicial de cosmopolitismo e exotismo.

A Revista Nós (1920-1936)

O nome do grupo procede da revista Nós, fundada en Ourense en 1920 e da que, ata a súa desaparición en 1936, se publicaron un total de 144 números. Foi a publicación máis importante da Galicia da preguerra e ocupouse das diversas facetas... Continuar leyendo "A Traxectoria do Grupo Nós: Modernización e Legado da Cultura Galega" »

Cantiga de amigo

Introdución

Son breves composicións en que unha voz feminina, moza solteira e namorada, se dirixe ao seu amado, normalmente ausente, que aparece sempre citado como amigo. A moza diríxese á nai, a unha irmá, a unha amiga, ou a elementos da natureza para contarlles o seu sentimento amoroso. É o xénero máis representativo da lírica galego-portuguesa e a crítica considéraro o máis perfecto e elaborado.

Orixe

As cantigas de amigo eran reelaboracións cultas dunha poesía popular autóctona, común a outros poemas de autoría feminina das zonas da lingua romance. As cantigas de amigo son superviventes modernizadas da primitiva escola lírica galego-portuguesa, que tras seren estilizadas, refinadas e depuradas polos trobadores,... Continuar leyendo "Características Esenciais das Cantigas de Amigo e Amor na Lírica Medieval Galego-Portuguesa" »

Conjugació del verb "Desconèixer"

Mode Indicatiu

Present

• desconec
• desconeixes
• desconeix
• desconeixem
• desconeixeu
• desconeixen

Imperfet

• desconeixia
• desconeixies
• desconeixia
• desconeixíem
• desconeixíeu
• desconeixien

Passat simple

• desconeguí
• desconegueres
• desconegué
• desconeguérem
• desconeguéreu
• desconegueren

Futur

• desconeixeré
• desconeixeràs
• desconeixerà
• desconeixerem
• desconeixereu
• desconeixeran

Condicional

• desconeixeria
• desconeixeries
• desconeixeria
• desconeixeríem
• desconeixeríeu
• desconeixerien

Mode Subjuntiu

Present

• desconegui
• desconeguis
• desconegui
• desconeguem
• desconegueu
• desconeguin

Imperfet

• desconegués
• desconeguessis
• desconegués
• desconeguéssim
• desconeguéssiu
• desconeguessin

Mode Imperatiu

• desconeix
• desconegui
• desconeguem
• desconeixeu
• desconeguin

Formes no personals

Gerundi

• desconeixent

Participi

• desconegut
• desconeguda
• desconeguts
• desconegudes

Conjugació

Noucentisme

Conceptes del noucentisme català:

• Imperialisme: Implantar un estat burgès català modern.
• Arbitrarisme: Correcció dels excessos racionalistes i del determinisme científic.
• Civilisme: Model del comportament apropiat en el marc urbà.
• Classicisme: Retorn al passat grecoromà.
• Mediterranisme: Associa la nació catalana al passat històric clàssic.

Eugeni d’Ors

Publicava articles curts, anomenats Glossaris, a La Veu de Catalunya, en què donava la seva opinió i proposava una reflexió al lector. També tractava temes com ara el model de la dona catalana (La Ben Plantada).

Josep Carner

La poesia de Carner es caracteritza per la perfecció lingüística.

• Els fruits saborosos: Feia referències al món clàssic.
• Auques i ventalls: Ironitza

3. Pertsona:

Hark-hura: zuen Haiek: zituen

Guk-hura: genuen Haiek: genituen

Zuk-hura: zenuen Haiek: zenituen

Zuek-hura: zenuten Haiek: zenituzten

Haiek-hura: zuten Haiek: zituzten

La Renaixença: Origen i Significat

Amb el nom de Renaixença es designa el moviment de renovació cultural, iniciat a Catalunya a la primera meitat del segle XIX, que es va manifestar com a voluntat de restauració de l'ús culte del català després de tres segles de feble activitat literària.

L'inici de la Renaixença a Catalunya es situa el 1833, any de la publicació a la revista El Vapor del poema de Bonaventura Carles Aribau, "La Pàtria", que es va convertir en un símbol del moviment renaixentista. Un altre punt clau va ser la publicació de Lo Gayter del Llobregat (1841) de la mà de Joaquim Rubió i Ors. Aquest recull de poemes és considerat el manifest de la Renaixença.

L'any 1877 representa l'emergència d'una nova generació amb... Continuar leyendo "La Renaixença i els Jocs Florals: Història de la Literatura Catalana del Segle XIX" »

Autores NNG Publican entre 1954 e 1969

As súas obras marcan unha ruptura e innovación na narrativa en galego. Foron influídas por varios factores sociolóxicos e socioliterarios:

Sociolóxicos:

• Os autores eran novos e de clase media-baixa, con formación universitaria.
• Viaxaron fóra do Estado español e alí aprenderon sobre os estilos literarios de outros países. Principais destinos: Francia e Inglaterra.

Socioliterarios:

• A maioría estréase na colección Illa Nova da editorial Galaxia, e colabora no suplemento literario La Noche.
• Foron gañando popularidade cando coincidiron nos certames das Festas Minervais de 1953.
• Referentes: principalmente autores de Europa Occidental ou Norteamérica, como James Joyce, Kafka, William Faulkner, Proust,