Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Bilingüisme: Convivència Lingüística

El bilingüisme és la convivència de dues llengües en un territori. És habitual que les persones tinguin una llengua materna i després n'aprenguin d'altres per convivència o necessitat.

Tipus de Bilingüisme

• Individual: Quan una persona domina dues llengües per igual.
• Social: Quan en una societat tots els habitants coneixen i usen dues llengües, com a Brussel·les (francès i neerlandès).
• Territorial: Quan diferents regions d'un país tenen llengües oficials diferents, com a Suïssa o el Canadà.

Al País Valencià, la majoria de valencianoparlants són bilingües perquè també saben castellà, però no tots els castellanoparlants saben valencià.

Diglòssia: Desequilibri Lingüístic

La diglòssia... Continuar leyendo "Conceptes Essencials: Lingüística, Tipografia i Narrativa" »

La Variació Lingüística: Conceptes i Tipus

Definició i Abast de la Variació Lingüística

La llengua és el sistema de signes de què se serveix una comunitat per expressar-se, tant oralment com per escrit. Cada parlant en fa l'ús que necessita. No hi ha cap llengua uniforme i invariable; totes presenten nombroses varietats d'ús segons els llocs, les persones i les situacions comunicatives. Aquestes variacions es manifesten en diferents dimensions:

Tipus de Varietats Lingüístiques

• Varietats Històriques o Diacròniques

  Són les que depenen del temps, és a dir, de l'època històrica en què viu el parlant, de l'edat que té o la generació a la qual pertany.

• Varietats Socials o Diastràtiques

  Depenen del grup social a què pertanyen els

Pronoms Febles: Funcions Sintàctiques

A continuació es detallen les formes pronominals segons la funció que realitzen:

• Complement Directe (CD):
  • Determinant: EL / LA / ELS / LES
  • Indeterminant: EN
  • Neutre: HO
• Complements de Persona: EM / ENS / ET / US / ES
• Complement Indirecte (CI):
  • A persona (singular): LI
  • A persona (plural): ELS
• Complement Circumstancial (CC):
  • De lloc (amb preposició 'de'): EN
  • De lloc (sense 'de'): HI
• Complement de Règim Verbal (CRV):
  • Amb preposició 'de': EN
  • Amb preposicions 'a', 'en', 'amb': HI
• Atribut:
  • Determinant: EL / LA / ELS / LES
  • Indeterminant: HO
• Complement Predicatiu (CPred): HI

El Romanticisme a Europa (Segle XIX)

Moviment cultural europeu de la primera meitat del segle XIX. Neix a Alemanya i a la Gran Bretanya i des d’allà s’escampa... Continuar leyendo "Romanticisme, Renaixença i Literatura Catalana del S. XIX" »

Categories Lèxiques i Expressions Idiomàtiques

Criteris de Classificació Lèxica

Les categories lèxiques es classifiquen segons tres criteris principals: el criteri morfològic-formal, el criteri sintàctic-funcional i el criteri semàntic.

Criteri Morfològic-Formal

• Verb: Presenta variació formal en nombre, temps, mode, persona, aspecte (perfecte i imperfecte) i veu.
• Nom, Adjectiu i Determinant: Varien en nombre i gènere; poden tenir 4 formes o ser invariables (3 formes).
• Adverbi, Preposició, Conjunció i Interjecció: Són invariables, amb una sola forma.
• Pronom: Variable en gènere (ell/ella), variable en nombre (ell/ells), o invariable (vosaltres).

Criteri Sintàctic-Funcional

• Verb, Nom, Adjectiu, Adverbi i Preposició: Funcionen com a nuclis

Tipos de Alexia y sus Características

Alexia Pura (Sin Agrafía, Posterior, Agnósica, Verbal, Visual, Óptica, Asociativa)

La alexia pura se caracteriza por un trastorno en la lectura, mientras que otras funciones del lenguaje, como la escritura, se mantienen intactas. El individuo con este tipo de alexia puede escribir y reconocer letras individualmente, pero no logra secuenciarlas para leer palabras completas. Esto se debe a una pérdida de la percepción visual de las figuras. Las causas principales son lesiones en la corteza visual izquierda y el rodete del cuerpo calloso, lo que desconecta la corteza visual derecha del área de integración visual (área 39) del hemisferio parietal dominante.

Alexia Central (Con Agrafía, Cortical, de Dejerine,

Literatura Catalana als Segles XVI, XVII i XVIII

Aquest període va representar per a l'antiga Corona d'Aragó una pèrdua de pes polític i econòmic. A partir del segle XVIII es va prohibir l'ús del català en alguns àmbits. La literatura culta va patir una important minva de qualitat.

Causes de la crisi literària:

• Allunyament de la Cort: El trasllat de la cort de Castella va provocar que la noblesa substituís el català pel castellà.
• Esplendor de la literatura castellana: El segle XVII és el segle d'or de la literatura castellana i els escriptors catalans se senten atrets pels temes, els recursos i la mateixa llengua castellana.
• Esdeveniments històrics: Els esdeveniments van fer minvar la importància de la Corona catalanoaragonesa i finalment

Definicions Clau en Lingüística i Sociolingüística

Desigualtat lingüística:

Situació en què dues o més llengües no tenen el mateix estatus ni les mateixes oportunitats d’ús i de prestigi dins una societat.

Diglòssia:

Situació en què en un mateix territori conviuen dues llengües, però una té més prestigi i ús oficial, mentre que l’altra queda restringida a àmbits familiars i informals, fins i tot si és majoritària.

Normalització lingüística:

Conjunt de mesures que es duen a terme per recuperar i augmentar l’ús i el prestigi d’una llengua minoritzada, per tal que sigui usada en tots els àmbits de la societat.

Àmbits d’ús:

Espais o contextos en què s’utilitza una llengua (educació, administració, mitjans de

Literatura Catalana Segles XIV-XV

Bernat Metge (s. XIV) - La Cancelleria Reial

Formada per escrivans amb domini del llatí, català i aragonès. Els documents eren models de prosa perfecta, intentant unir la llengua.

Vida de Bernat Metge (1346-1413) - Barcelona

Secretari privat de Joan I.

Prevaricació: Els funcionaris roben al rei. Ell descobreix el robatori i mor l'endemà. Tothom culpa els funcionaris. Martí l'Humà els empresona, però els allibera poc després per manca de personal qualificat.

Lo Somni

• Llibre 1: Diàleg entre Bernat Metge i Joan I sobre la immortalitat de l'ànima.
• Llibre 2: Joan I (el rei) explica a Metge que està al purgatori, acompanyat de gossos udolant, un músic que desafina i un endeví que li fa retrets.
• Llibre 3: Mite

El naixement de l'escriptura

Tots els sistemes d’escriptura tenen en comú l’ús de dues classes de signes gràfics: els logogrames i els fonogrames.

Logogrames: els primers signes gràfics

Els logogrames són el primer indici de l’existència d’un sistema d’escriptura. Representen, doncs, l’estadi més primitiu i bàsic de l’escriptura. Són uns signes gràfics que serveixen per a representar paraules senceres o conceptes.

Fonogrames: la representació dels sons

Els fonogrames són signes gràfics que intenten representar, no objectes o conceptes, sinó els sons de la parla, és a dir, la substància fonètica de les paraules. L'escriptura va aparèixer amb les pintures rupestres del Paleolític; no eren del tot una escriptura, però... Continuar leyendo "Història de l'Escriptura: Des dels Orígens fins a l'Era Digital" »

Estimados y estimadas estudiantes

Este es un recordatorio de lo expuesto el primer día de clase y contiene las generalidades y particularidades de la materia.

Distribución de Puntajes

El puntaje general estará dividido de la siguiente manera: