Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Primaria

Narrativa de Eduardo Blanco Amor

A Esmorga

A atmosfera asfixiante desempeña un papel simbólico onde os protagonistas marxinais (**Xan, o Bocas; Aladio, o Milhomes; Cibrán, o Castizo**) viven unha xornada de frío e chuvia e deciden ir de esmorga. Entran e saen de diferentes locais durante 24 horas e, segundo avanza a xornada, a situación faise cada vez máis abafante. O nivel de violencia verbal e física tórnase insoportable ata que se ven envoltos nun **crime**.

As expresións populares, os xogos de palabras e os dobres sentidos dos protagonistas achéganlle moita expresividade á novela.

Estrutura narrativa (3 niveis)

1. Nivel 1. Voz narrativa testemuña: Explica ter probas do feito que vai narrar e comeza a narración. Ao final da novela,

L'humor a *Invasió subtil i altres contes* de Pere Calders

Tipus d'humor i mecanismes utilitzats

En tots els contes de Pere Calders hi ha una presència constant de l'humor. Aquest és lleuger i subtil. No es basa mai en la grolleria ni es burla dels personatges, sinó que es riu amb ells. No tracta aspectes físics ni referències sexuals. L'humor no neix de l'acudit fàcil.

L'autor utilitza diversos mecanismes per a crear aquest humor:

• Sovint neix de la incongruència entre el que s'espera que els personatges facin o diguin i el que efectivament fan o diuen.
• Quan hi ha una burla, aquesta prové més del caràcter del narrador que no pas d'un aspecte físic.
• El seu humor es deu, en primer lloc, a un talent lingüístic: jocs de paraules, jocs lingüístics

BALDINTZA

NOR

Nor-Nori

hari

Balitzaio

Balitzaizkio

Guri

Balitzaigu

Balitzaizkigu

Zuri

balitzaizu

Balitzaizkizu

Zuei

Balitzaizue

Balitzaizkizue

haiei

Balitzaie

Balitzaizkie

OR-NORI

NOR-NORK

ONDORIOA: ORAIN 

NOR

Nor-Nori

NOR-

A Sociedade no Antigo Réxime

No Antigo Réxime mantívose a sociedade estamental de orixe medieval. Caracterizábase pola existencia de tres estamentos aos que, na súa maioría, se pertencía por nacemento.

Os Estamentos Sociais

• Estamentos Privilexiados: Eran a nobreza e o clero. Estes grupos non traballaban, non pagaban impostos, tiñan as súas propias leis e gozaban de certas honras e dereitos exclusivos.
• Terceiro Estado (Estamento Non Privilexiado): Incluía o campesiñado e os grupos urbanos. Este estamento traballaba, pagaba a totalidade dos impostos e carecía de calquera tipo de privilexio.

Os Cambios Sociais do Século XVIII

No século XVIII comezou a quebrar a sociedade estamental debido a dous factores principais: a crítica ilustrada... Continuar leyendo "Estrutura Social do Antigo Réxime: Estamentos, Crise e o Ascenso da Burguesía no Século XVIII" »

La Producció Literària de Mercè Rodoreda

Influència del Context Històric

La producció literària de Mercè Rodoreda va estar marcada pels esdeveniments culturals i polítics que va viure, com la Guerra Civil i l'exili. La seva obra esdevé contemporània a partir de l'experiència d'aquests esdeveniments, convertint les seves novel·les en grans obres de la literatura catalana moderna.

L'exili amplia els límits del realisme literari en la seva obra. La guerra capgirà profundament la seva vida, que entre 1933 i 1934 es dedicava al periodisme polític, publicava entrevistes a literats i escrivia les seves primeres novel·les. La guerra representa l'inici del seu verdader jo narratiu.

La Plaça del Diamant i l'Exili

La Plaça del Diamant, la... Continuar leyendo "La Producció Literària de Mercè Rodoreda i el Context Sociopolític" »

L'Amor en Ausiàs March

L'experiència amorosa en Ausiàs March és complexa i plena de contradiccions. Podem observar-ho en els següents punts:

1. Marc s'enamora per la bellesa física, però sobretot intel·lectual i espiritual de la dama. Els senyals remarquen aquesta circumstància.
2. Considera la dona digna del seu amor, la veu com a 'consemblant' i la idealitza: és única, sense defectes.
3. Davant la perfecció de la dona, Marc es mostra indefens, tímid, solitari i marginat. No troba plaer en la companyia ni en la diversió amb els altres.
4. Sense correspondència amorosa, Marc se sent màrtir d'amor. El dolor el pot dur a la mort.
5. Quedava una d'oblidada, que va llançar a Marc un divendres sant.
6. L'amor fi i l'amor foll provoquen un conflicte en el

Introducción a la Maquinaria de Construcción

Es un hecho común que en cualquier obra de construcción encontramos una gran variedad de máquinas que facilitan las tareas, las hacen más seguras y rápidas. Una buena gestión de proyectos en construcción debe perseguir enérgicamente la utilización eficiente de la mano de obra, los materiales y, especialmente, el equipo.

El uso de nuevos equipos y métodos innovadores ha propiciado cambios significativos en las tecnologías de construcción durante las últimas décadas. La selección del tipo y tamaño adecuado de equipo de construcción a menudo incide directamente en la cantidad de tiempo y esfuerzo requeridos, y por ende, en la productividad general de un proyecto en la obra.

Estos equipos... Continuar leyendo "Optimización de Proyectos Constructivos: El Rol Crucial de la Maquinaria Pesada" »

Tirant a Anglaterra: Inici i Cavalleria

Durant els 39 primers capítols, Tirant es troba amb Guillem de Varoic, qui l’alliçona sobre la cavalleria. Després se’n va a les festes de les noces del rei d’Anglaterra. En tornar a l’ermita, li explica les festes i els combats. Diafebus, l’amic de Tirant, explica les proeses de l’heroi.

Tirant a Sicília i Rodes: El Setge

Quan tornen cap a casa, a l’altura de Nantes, s’assabenten que el soldà del Caire, amb l’ajuda d’uns genovesos, ha armat un estol i vol apoderar-se de Rodes. Acompanyat del cinquè fill del rei de França, Felip, Tirant aixeca el setge. Felip, en tornar de Sicília, es casa amb Ricomana.

Tirant a l'Imperi Grec: Amor i Batalles

És la part més extensa. L’emperador... Continuar leyendo "Tirant lo Blanc: Anàlisi Completa, Estructura i Temes Clau" »

Orígenes y Evolución de la Escuela de los Annales

La Fundación de la Escuela

Los historiadores franceses de principios del siglo XX fueron capaces de asimilar los nuevos postulados sociológicos, geográficos y antropológicos, contribuyendo así a forjar una historia verdaderamente integradora y con aspiraciones de globalidad. A principios del siglo XX, se destacaron en Francia algunos historiadores que posibilitaron la renovación de los postulados de las ciencias sociales. En el campo de la historiografía, destaca la figura de Georges Lefebvre (1874-1959). Como historiador de la Revolución Francesa, introdujo una dimensión socioeconómica a su comprensión. Algo parecido hizo, desde la perspectiva del análisis del desarrollo urbano... Continuar leyendo "Escuela de los Annales: Orígenes y Evolución de la Historiografía Francesa" »