Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Primaria

Introducció

Ens trobem davant d’un fragment de l’obra El violí d’Auschwitz de Maria Àngels Anglada (1930-1999), una de les autores catalanes més reconegudes de la segona meitat del segle XX. En les seves obres trobem unes constants literàries: la crítica a les injustícies (camps de concentració), la passió per la música i l’univers grec (elements clàssics). Rep moltes influències dels autors clàssics i de Verdaguer.

Es tracta d’una novel·la concentracionària publicada l’any 1994. No és una obra creada a partir d’una experiència biogràfica, sinó literària; pretén ser un testimoni escrit. Tot i que Maria Àngels Anglada no va viure l’experiència directament, l'obra combina ficció i documentació real per aportar... Continuar leyendo "Anàlisi de 'El violí d'Auschwitz' de Maria Àngels Anglada" »

Prosa Medieval Catalana

Poesia Trobadoresca (Segles XII-XV)

La poesia trobadoresca en llengua catalana va comptar amb figures destacades al llarg de diversos segles:

• Segle XII: Guillem de Berguedà i Berenguer de Palol.
• Segle XIII: Cerverí de Girona i Guillem de Cabestany.
• Segle XIV: Jordi de Sant Jordi i Gilabert de Pròxita.
• Segle XV: Ausiàs March i Joan Roís de Corella.

Inicis de la Prosa en Català

Els primers textos en prosa escrits en català són fonamentals per entendre el naixement de la llengua literària. Entre aquests destaquen el Forum Iudicum, un text de caràcter jurídic, i les Homilies d'Organyà, un text religiós considerat un dels documents literaris més antics en català.

Ramon Llull: Creador del Català Literari

Ramon Llull... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Edat Mitjana, Humanisme i Modernisme" »

Literatura: Guerra, Exili i Postguerra (1936-1959)

Els tres anys que va durar la Guerra Civil (1936-1939) van deixar Catalunya pràcticament desfeta en tots els aspectes. El règim franquista es proposà castellanitzar Catalunya en tots els àmbits. La prohibició del català en qualsevol ús, fora de l'àmbit estrictament familiar, va ser especialment enèrgica durant la postguerra (1939-1959). Tanmateix, la societat catalana es va mantenir fidel a la llengua i a la cultura catalanes, que eren transmeses de manera clandestina o familiar.

Els exiliats a Europa o Amèrica van reflectir la seva vivència en unes obres en què domina el sentiment de derrota, l'enyor d'un món destruït, el testimoni i la denúncia de la barbàrie dels camps de concentració... Continuar leyendo "La Literatura Catalana Sota el Franquisme (1936-1960s)" »

FOLKLORE

El folklore fa referència a festes tradicionals, música, literatura, dansa, artesania, etc. És el saber del poble front a la classe dominant, etimològicament. El folklore són pràctiques del temps passat en societats preindustrials, segons Thoms Té funció educativa perquè quan els xiquets no anaven a la escola el folklore ajudava a aprendre i funció crítica perquè li feia front al poder.

Quines en serien les matèries?

• literatura oral
• cultura material
• costums populars
• art popular

Dundes: les tradicions de qualsevol grup humà amb un factor en comú. La ruralia és només una part. Ben Amos: “una forma de comunicació artística que es produeix en el si d’un grup”. Dir les coses d’una manera artística diferent a com les... Continuar leyendo "El folklore: tradicions i literatura popular" »

Introdución: Orientacións Poéticas na Posguerra

Sucédense varias orientacións poéticas. Nun primeiro momento continúan tendencias poéticas de pre-guerra non comprometidas, admitidas sen problemas pola censura franquista.

Tendencias de Preguerra Non Comprometidas

Estas liñas inclúen:

• Hilozoísmo
• Neotrobadorismo
• Neovirxilianismo
• Clasicismo

Obras representativas desta etapa:

• O cancioneiro de Monfero, de Xosé M.ª Álvarez Blázquez.
• Nimbos, de Xosé M.ª Díaz Castro.
• Cómoros verdes, de Aquilino Iglesia Alvariño.
• Dona do corpo delgado, de Álvaro Cunqueiro.

A Humanización Poética e a Escola da Tebra (Existencialismo)

Pouco a pouco irá aparecendo unha dirección orientada á humanización poética que reflicte o pesimismo, a desesperanza e a... Continuar leyendo "Evolución da Poesía Galega de Posguerra: Do Intimismo á Crítica Social" »

Este compendio ofrece unha clara definición dos conceptos clave en xeografía física e meteoroloxía, presentados en galego. Un recurso esencial para estudantes e entusiastas do medio natural.

Aluvión

Depósito de materiais detríticos, transportado e depositado de xeito transitorio ou permanente por unha corrente de auga.

Foz

Val estreito e profundo rodeado por paredes case verticais, escavado polos ríos en terreos calcarios.

Litosfera

É un conxunto máis ou menos ríxido, fragmentado en diversas placas, que forma a superficie sólida do planeta e descansa sobre unha capa plástica, a astenosfera. A litosfera está formada pola codia e unha parte do manto superior terrestre.

Meseta

Superficie plana de gran extensión, horizontal ou lixeiramente... Continuar leyendo "Dicionario de Termos Xeográficos e Meteorolóxicos Fundamentais en Galego" »

Conceptos Fundamentales de la Historia Moderna

Estructuras Sociales y Económicas

• Crisis de subsistencia: Periodo de malas cosechas y escasez de alimentos que provoca hambrunas y conflictos sociales.
• Vínculo: Acción y efecto de sujetar unos bienes para perpetuarlos en una determinada sucesión o empleo dispuesto por el fundador del vínculo.
• Amortización: Concentración de propiedades y bienes en manos muertas, laicas o eclesiásticas, incapacitadas jurídicamente para enajenarlos.
• Censo: Contribución en dinero o en especie pagada por cada uno de los que cultivaban las tierras de un señor.
• Corvea: Prestación de carácter personal que consistía en trabajar o realizar servicios de forma gratuita en las tierras del señor.
• Diezmo: Impuesto pagado

Publicación e Estrutura de Follas Novas

Follas Novas é o segundo volume de Rosalía de Castro. Estaba listo para publicar en 1872, pero non viu a luz ata 1880. Comeza cunha dedicatoria de Rosalía agradecendo o apoio económico e segue cun prólogo de Emilio Castelar e "Dúas palabras da autora".

Rosalía volve afirmar a súa plena solidariedade coas xentes do pobo, en especial coas mulleres. É consciente de que o seu canto non é aquel que se agarda no seu tempo dunha muller escritora. O libro é a revelación do espírito dominado polo pesadume. Chega a interiorizar sufrimentos alleos.

O poemario propiamente dito contén 5 libros e 136 poemas (breves) onde presenta a existencia humana na súa problemática. A estrutura da obra segue un proceso... Continuar leyendo "Análise de Follas Novas de Rosalía de Castro: Temas e Estilo" »

La variació textual

Les variacions dialectals

Cada grup social, generació o zona geogràfica té una manera de parlar que l'identifica. Per exemple, no parlen igual els del centre de Perpinyà que els d'un barri gitano.

Les variacions de registre

Cada acte comunicatiu s'ha d'adaptar a una situació comunicativa. Podem diferenciar dos tipus de registre: el registre formal (estàndard: científic, tècnic i literari) i el registre informal (vulgar o col·loquial).

Factors que determinen el registre

• El tema: Depèn del tema que tractem; utilitzarem un tipus de llengua o un altre. No utilitzarem el mateix tipus de llengua per a un tema general que per a un tema especialitzat.
• La intencionalitat: Segons la intencionalitat construirem el text d'una manera

Explica a la seva obra "Vida coetània", es trobava component un poema trobadorescper a una dama en llengua Occitana quan se li va aparèixer la figura de Jesús crucificat. L'aparició es va repetir cinc vegades, i això va fer que Llull deixés la família i la cort i es dediqués tota la resta de la seva vida a convertir infidels després d'haver-los intentat convèncer de la superioritat del cristianisme sobre qualsevol altra religió.