Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Primaria

Extensió progressiva de l’interès dels mestres de Bolonya a altres drets: dret feudal i dret canònic

S. XIII la societat feudal va engendrar un dret d’acord amb les seves necessitats, el Libri Feudorum. Dret Feudal, basat en el csotum. En un primer moment, dret feudal i dret romà eren considerats divergents; el dret bo era el romà, però el vigent era el feudal. Posteriorment, dret feudal podia ser inclòs al Corpus Iuris Civilis. Dret Canònic, L’Església, va crear un dret centrat en tres aspectes: Organització de l’església. Relacions entre l’església i el món. Reserva “de lo sagrado”. Els fonaments d’aquest són: el dret natural i les escriptures (dret diví positiu). Fins al s. XI: dret confús, dispers, parcial... Continuar leyendo "La recepció del dret comú a la baixa edat mitjana" »

Joan Alcover: Vida, Obra i Tragèdia Personal

Biografia de Joan Alcover

Joan Alcover i Maspons (Palma, 1854 – 1926) va ser un destacat poeta, assagista i polític mallorquí. Fill de pare mallorquí i mare catalana, va cursar els seus estudis a l’Institut Balear abans de traslladar-se a Barcelona per estudiar Dret.

Carrera Política i Jurídica

Alcover va seguir un camí polític paral·lel al d'Antoni Maura, militant al Partit Conservador. El 1893 va ser elegit diputat a Corts, però aviat es va desenganyar de la classe política espanyola, distanciant-se'n i acostant-se lleugerament a la ideologia de la Lliga Regionalista. Professionalment, va exercir d’advocat a l’Audiència Provincial i el 1911 va ser nomenat Magistrat.

Tragèdies Familiars

Conceptes Fonamentals de la Llengua

Llenguatge:

Una capacitat pròpia i comuna dels éssers humans.

Llengua:

Sistema convencional de signes que es manifesta quan el parlant en fa ús, quan fa l'acte de parla.

Parla:

La manifestació de la llengua per part de cada parlant.

Variacions Lingüístiques

Dins d'una llengua, les diferents formes de fer servir l'idioma segons l'origen geogràfic de cada parlant.

• Variació Diacrònica: Les diferents formes de parlar una mateixa llengua al llarg del temps.
• Variació Diatòpica: Dona lloc als diferents dialectes d'una llengua en cada zona.
• Variació Diastràctica: L'ús de la llengua que fan els parlants segons els grups socials a què pertanyen.
• Variació Diafàsica: L'opció lingüística que tria cada parlant.

1.- Context històric, social i cultural

Llibertat i pluralitat política

Estabilitat d'un règim democràtic

Promulgació de la Constitució

Joanot Martorell (1413?-1468)

Nasqué a València, probablement entre 1405 i 1413.

• Fill d'una família de la noblesa valenciana mitjana vinguda a menys.

  • El seu pare, Francesc Martorell, fou administrador de Martí I, l'Humà.

  • La mare, Damiata Abelló, tingué 7 fills (Galceran, Damiata, Isabel, Joanot, Jaume, Guillem i Jofre).

• 1435, mor el pare i els germans grans es fan càrrec de casar les germanes i guardar l'honor familiar.

  • Joanot se n'ocupa del casament de Damiata amb Joan de Montpalau.

  • Enfrontament amb Montpalau.

  • Viatge a Anglaterra.

  • Perd bous i esquelles: ha de pagar 4.000 florins per una sanció que li imposa la reina Maria.

  • De tornada a València: enfrontament amb Bertomeu Martí pel Marquesat de Dénia.

  • Viatge a Nàpols amb la finalitat de demanar

La narrativa del primer terç del segle XX:

La narrativa del primer terç del segle XX: del segle XX: La recuperació del discurs narratiu va estar lligada a l’evolució de l'estàndard literari a mans d’escriptors modernistes, que també potenciaren la creació d’un públic lector. El modernisme va recollir aspectes com la emotivitat i la vida interior.

La narració introdueix un punt de vista subjectiu: no pretenen reproduir ni analitzar la realidad, sino que fer un anàlisi de les passions i de la lluita dels individus contra la natura o les costums. Va sorgir el fragmentarisme que va rompre amb l’estructura narrativa, es va conrear la prosa poètica, i sorgeix la voluntat simbòlica (l’emoció es transmet amb símbols). L’estàndard... Continuar leyendo "La narrativa del segle XX i els seus principals autors" »

Ramon Llull i Tirant lo Blanc

1. Contextualització breu. La vida de Ramon Llull va estar farcida d’aventures, viatges, projectes i experiències molt diverses. I la seva personalitat i la seva intel·ligència, tan vigoroses com intrèpides i productives (va generar més de 260 títols de pròpia mà com a filòsof, místic, teòleg o novel·lista entregat a temes relacionats amb la realitat quotidiana del seu temps), no varen deixar ningú indiferent. Llull, que quan tenia 30 anys va viure una transformació personal més o menys sobtada, i que fruit de la seva experiència religiosa va recórrer el món medieval per repetir insistentment que l’objectiu principal de l’home havia de ser conèixer i estimar Déu, havia nascut a Palma la... Continuar leyendo "Ramon Llull i la difusió internacional del català" »

Davallada de la Literatura Catalana Culta

Conseqüències de la Davallada

• Castellanització de l’aristocràcia dels antics territoris de la Corona d’Aragó.

• Pèrdua del poder de la burgesia catalana, afeblida per les guerres i les crisis econòmiques.

• Utilització freqüent del català en la literatura culta

• Entrada de castellanismes en la literatura culta

• Pèrdua de la consciència d’unitat entre territoris de parla catalana.

La crisi afectava el català com a llengua de prestigi, el seu ús en la literatura culta, no en la popular.

1. Renaixement, Barroc i Il·lustració

• Renaixement: segle XVI (iniciat ja al XV)

• Barroc: segle XVII

• Il·lustració: segle XVIII

El Renaixement

Va suposar la revalorització de la cultura clàssica grega i llatina. Moviment... Continuar leyendo "La Davallada de la Literatura Catalana: Renaixement, Barroc i Il·lustració" »

Contextualització

• La gran activitat literària i cultural de València es deu a una situació econòmica pròspera, fruit d'un teixit industrial que el Principat no té. Aquesta cultura està en contacte amb el Renaixement italià, però encara conserva trets dels models de vida cortesans medievals.

• Martorell assumeix l'antropocentrisme humanista i busca el realisme a la seva obra, però no abandona les convencions cortesanes. La seva proposta literària representa els moments de transició de models de vida i d'estètica.

• Els models literaris dels quals disposa Martorell són els de la novel·la de cavalleries; també la tradició de les cançons de gesta i els lais narratius, a més dels propis de la historiografia catalana.

• Tirant lo Blanc

A Literatura de Preguerra

1. Contexto Histórico

• O agrarismo: Xorde o agrarismo, movemento que loita para que os campesiños poidan ser donos das terras que traballan. A principal asociación, nesta loita, é Acción Galega, liderada por un crego de Ourense, Basilio Álvarez. No 1926, na ditadura de Primo de Rivera, conseguen o seu obxectivo. Como consecuencia, desaparece a fidalguía e aparece un campesiñado propietario.

• Desenvolvemento industrial e urbano: Medra a industria (de conservas, de construción naval...), o comercio e a banca. Como consecuencia, medran as cidades, especialmente A Coruña e Vigo, e a burguesía comeza a ter certo peso na sociedade.

• As Irmandades da Fala: Ligadas ó galeguismo, xorden as Irmandades da Fala, no 1916,