Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Primaria

INTRODUCCIÓ:

FACTORS CONTEXTUALS: el tema és especialitzat, el canal és escrit, La intencionalitat és objectiva i el Grau de formalitat és alt.
Habitualment empra la llengua escrita, però En conferències o jornades per als versats en la matèria es pot fer ús de L’oral (llegit o preparat), anomenat oral No espontani.

GÈNERES TEXTUALS: tractats i articles científics, Informes tècnics, comunicacions i ponències en congressos, tesis doctorals, Assaigs científics,  revistes especialitzades, Etc.

ÀMBITS D’ÚS: És una varietat vàlida per a l’ensenyament Universitari i secundari. També usada als àmbit empresarial (informes tècnics) I periodístic (articles en revistes especialitzades).

TIPUS DE TEXT: Expositius i argumentatius.

1. Viscosidade: Conceptos Fundamentais

O concepto xeral de viscosidade é común: dicimos que os líquidos menos fluídos, como o alcatrán ou os aceites lubricantes, teñen unha viscosidade maior que os líquidos máis fluídos, como a auga e o benceno. En xeral, pódese establecer que a velocidade de fluxo dun líquido está determinada pola súa viscosidade.

Nos líquidos, a viscosidade diminúe ao aumentar a temperatura. Pola contra, nos gases, a viscosidade aumenta ao elevar a súa temperatura. Por todo isto, a viscosidade e a densidade que se utilizan para calcular a viscosidade cinemática deben estar referidas á mesma temperatura.

Existe tamén outra maneira de expresar a viscosidade: a viscosidade relativa. Enténdese por tal o número... Continuar leyendo "Medición de Viscosidade e Densidade en Líquidos: Métodos e Instrumentos" »

Ausiàs Marc: Poeta i Obra

Ausiàs Marc utilitza la seva llengua per a expressar els seus sentiments, reforçant la intensitat i expressivitat de les comparacions i metàfores.

Ausiàs Marc i els Trobadors: Semblances i Diferències

Ausiàs Marc presenta semblances i diferències amb els trobadors:

• Semblances:
  • Temàtica amorosa, destinada a una dona.
  • Expressa un amor espiritual utilitzant l'ús del senyal.
  • Es fixa en la bellesa física de la dona.
• Diferències:
  • Temàtica d'amor sincer, real i en evolució (depèn del seu moment vital).
  • La dona té tant virtuts com defectes.
  • Expressa un amor carnal utilitzant cinc senyals (diferents i amb nom concret, com Teresa).
  • Es fixa en la bellesa interior.

Estructura de l'Obra d'Ausiàs Marc

L'obra d'Ausiàs Marc es... Continuar leyendo "Ausiàs Marc, Jaume Roig i Isabel de Villena: Figures Clau de la Literatura Catalana Medieval" »

La música digna mejora la adoración

La música juega un papel importante al invitar al Espíritu a estar presente durante las reuniones.

¿Por qué cantamos como parte de nuestra adoración? ¿Por qué tiene la música una capacidad tan poderosa para influir en nuestro estado de ánimo? ¿Qué tipo de música nos acerca a nuestro Padre Celestial?

La Primera Presidencia responde a muchas preguntas sobre la música, en un lugar donde usted puede haber pasado por alto: El prefacio para himnos, el libro de música sagrada que se utiliza en casi todas las reuniones de la Iglesia. La Primera Presidencia también proporciona guía en la sección de música de Para la Fortaleza de la Juventud. Además, otros profetas y apóstoles han reiterado los mensajes

La producció d'Enric Valor (Castalla, 1911 – València, 2000) va conrear tres camps fonamentals per a la recuperació de la llengua i cultura pròpies: la gramàtica normativa, amb obres com Millorem el llenguatge (1983) i Temes de correcció lingüística (1983); la rondallística; i la novel·la. La producció literària de Valor consta de dues grans àrees: una primera, constituïda per les Rondalles Valencianes; i una altra, conformada per relats breus i cinc novel·les. Per l'edat, pels temes i l'estil emprats, era considerat un costumista, un escriptor més propi del segle XIX.

Les Rondalles Valencianes d'Enric Valor

Les Rondalles estan confegides a partir d'un nucli narratiu de procedència oral i tradició popular, i ens proposen,... Continuar leyendo "Enric Valor: L'Obra Literària Essencial i el seu Llegat" »

Poesia Catalana: Postguerra als Anys 70

Als primers anys de postguerra es va construir una infraestructura cultural elemental, com les primeres editorials i les primeres revistes literàries valencianes. En un ambient desolador per la postguerra i la Segona Guerra Mundial, entre els poetes aparegué l'existencialisme parisenc d'Albert Camus i Jean-Paul Sartre: era un moviment inconformista que abordava els temes amb una realitat crua i mostrava l'angoixa de viure.

Els Inicis: Simbolisme i Existencialisme (1943-1960)

Alguns dels poetes del període (1943-1960) tenien tendència simbolista, intimista i existencialista i presentaven les següents característiques:

• Allunyar-se de la realitat.
• Punts de vista religiosos i humanistes.
• Tendència a l'hermetisme.

Teatre Català del Segle XIX: Orígens i Evolució

Des del principi de la Renaixença, la nostra llengua tingué presència en el teatre, primerament de caràcter populista i posteriorment de caràcter culte. Es representen drames romàntics en castellà que tracten sobre la història d'Espanya. No és fins a mitjan segle XIX, amb la introducció de la temàtica catalana al teatre, que comencen a representar-se drames romàntics en català.

Àngel Guimerà: Vida i Obra

D'estètica romàntica, va anar incorporant l'estètica realista en l'època de maduresa. Finalment, tornà a la producció de caràcter romàntic historicista.

Vida d'Àngel Guimerà: Influències en la seva Obra

Hi ha una sèrie d'aspectes de la vida d'Àngel Guimerà que van influir... Continuar leyendo "Àngel Guimerà: Romanticisme i Realisme al Teatre Català del S. XIX" »

Les Cròniques Històriques Catalanes

Èpica i Cròniques

És habitual que les nacions comptessin amb una èpica, amb la narració dels seus fets heroics i gloriosos, sovint a través d'uns herois emblemàtics, reals o imaginaris, sobretot des del moment en què van adquirir un cert sentit de comunitat nacional, que les mateixes narracions contribuirien a refermar.

No es conserven textos èpics en vers en català (cançons de gesta), cosa que no vol dir que no hagin existit, sinó que s'han perdut. Així ho demostra el fet que de tant en tant n'apareguin alguns fragments prosificats a les anomenades «Quatre Grans Cròniques». El més aproximat a l'èpica catalana són aquestes cròniques, textos històrics en prosa que reflecteixen el màxim... Continuar leyendo "Les Quatre Grans Cròniques Catalanes i l'Humanisme de Bernat Metge" »

Com descriure espais

Les revistes de decoració, les guies de viatges, les agències immobiliàries, etc., publiquen textos que contenen descripcions d'espais destinats a persones que tenen interès per conèixer aquests llocs. Descriure és representar alguna cosa amb paraules.

Com s'han d'escriure els espais

• Tria i observa amb atenció allò que vols descriure; fixa't en la situació del lloc i la distribució dels elements que el formen.
• Selecciona les característiques i els trets més rellevants de l'espai que vols descriure i fes-ne una llista.
• Estructura i ordena la llista que has fet.
• Redacta el text segons l'ordre que hagis decidit.
• Revisa el que has escrit i comprova l'ordre de la descripció.

Els determinants numerals

Els determinants numerals... Continuar leyendo "Guia de Descripció, Gramàtica i Literatura Catalana" »

Eduardo Pondal: Biografía e Obra do Bardo Galego

Eduardo Pondal é un dos grandes autores da literatura galega do século XIX. Participou activamente na reivindicación dos sinais da identidade de Galicia e defendeu o idioma galego mediante a comunicación. Alenta un afán de compromiso co país, ten un carácter combativo nos seus versos e un gran coñecemento popular. Os seus correlixionarios considérano un bardo (guía do pobo galego) e loita contra o castelán, do mesmo xeito que os celtas fixeran cos romanos. Utiliza tamén o elemento céltico, de gran relevancia na súa obra, e acaba por formar parte do colectivo galego. Unha das súas obras máis destacadas é a letra d'Os Pinos, que se convertería no himno galego, e que resume as... Continuar leyendo "Eduardo Pondal: Vida e Obra do Poeta Galego" »