Mots monosemics

INTRODUCCIÓ:

FACTORS CONTEXTUALS: el tema és especialitzat, el canal és escrit, La intencionalitat és objectiva i el Grau de formalitat és alt.
Habitualment empra la llengua escrita, però En conferències o jornades per als versats en la matèria es pot fer ús de L’oral (llegit o preparat), anomenat oral No espontani.

GÈNERES TEXTUALS: tractats i articles científics, Informes tècnics, comunicacions i ponències en congressos, tesis doctorals, Assaigs científics,  revistes especialitzades, Etc.

ÀMBITS D’ÚS: És una varietat vàlida per a l’ensenyament Universitari i secundari. També usada als àmbit empresarial (informes tècnics) I periodístic (articles en revistes especialitzades).

TIPUS DE TEXT: Expositius i argumentatius. També, en Ocasions, amb fragments descriptius i instructius.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:

Un tret essencial del llenguatge científic i de la Tècnica és el seu afany d’objectivitat.
Pretén neutralitzar la subjectivitat per mitjà d’un llenguatge fred, impersonal, Ja que s’espera que l’observador descrigui la realitat amb independència de les Seves emocions i sentiments.

També li és pròpia la simplicitat o la claredat en l’exposició de les idees. S’allunya Dels circumloquis, les redundàncies, i qualsevol tipus d’ambigüitats. El text Es presenta perfectament ordenat i planificat, ben lligades les idees Mitjançant connectors lògics i estructurals com: mentre que, d’altra banda...

Aquest llenguatge es caracteritza per la seva precisió lèxica:
Es tria el mot just. La Precisió es basa en l’ús de dos recursos: la monosèmia i la denotació.
Així doncs el llenguatge científic i Tècnic és monosèmic i denotatiu, ja que són termes unívocs, que es poden interpretar d’una Sola manera, normalment monosèmics, amb un sol significat, i amb significació Denotativa (sense connotacions, ressonàncies emotives o valoracions socials). Són monosèmics, denotatius i unívocs els mots: tornavís, analgèsic, automòbil, microprocessador, faringitis...

També és pròpia del llenguatge cientificotècnic la tendència a la universalitat,  amb l’ús de radicals grecollatins que generen Paraules similars en les diverses llengües, i de manlleus que permeten el pas D’una llengua a l’altra del mateix mot, etc. Són  recompostos O mots formats mb radicals grecollatins els mots: grafologia, dermatitis, cefalòpode, ortodòncia, etc. Són manlleus mots com: film, mòdul, escàner...

És Perfectament normatiu de la llengua, i amb abundància de cultismes com àdhuc, d’antuvi, O d’altres, i pseudoderivats com auriculars o apicultor.

LA SINTAXI DEL REG. CIENTIFICOTÈCNIC:

-Ús gairebé absolut d’oracions enunciatives (bandejant Les exclamatives i les desideratives)

- També ús d’oracions passives i impersonals.

-Ús d’oracions simples, amb l’ intent de no abusar de la Subordinació, que pot dificultar la comprensió.

-Ús de la tercera persona del plural o del singular. No Sol fer ús de la segona ni de la primera persones ja que vol ocultar la

  presència D’interlocutors.           

EL LÈXIC CIENTIFICOTÈCNIC:

-Ús de llenguatges formalitzats i de codis propis (símbols algebraics, químics, fonètics...).

-Ús de termes que denoten d’una manera unívoca els Conceptes de les diferents especialitats, anomenats  tecnicismes.  
Els termes cientificotècnics o  tecnicismes es creen a partir de diversos procediments:

Derivació

: voltatge, clorat (de vegades amb afixos particularment cultes: lentícula, bulbil, neurita).

·
Composició Pròpiament dita: cobreobjectes.

Composició sintagmàtica

: gas noble, pes Atòmic, búfal africà, bromur de metil.

·
Habilitació (canvi de categoria gramatical), com la substantivació de l’adjectiu extractor per a denominar una Determinada màquina.

Abreviació

: Fe (símbol de ferro), PET (sigla de polietilè Tereftalat), amonal (acrònim de amoni i alumini), etc.

Usant Elements grecs (leucòcit, hepatitis), Llatins (bucocervical, reniforme) o Híbrids, com en automoció (grec + Llatí), tot unint-los i formant recompostos.

Usant Textualment formes llatines, dites llatinismes:
in albis, in situ, quòrum, sine qua Non, etc.

Manllevant Elements d’altres llengües, sobretot de l’anglès: són els anomenats manlleus.

-Amb catalanització gràfica (angl. marketing ® màrqueting), fonètica (angl. lock Out®locaut) 

 o morfològica (angl. doping®dopatge).

-Directament, sense adaptació al català: bit < bi (nary) (dig)it; hardware, Software (anglicismes

 informàtics); gneis (germanisme usat en petrografia), Etc.