Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Primaria

Miquel Costa i Llobera

Miquel Costa i Llobera (Pollença, 1854 - Ciutat de Mallorca, 1922) fou fill d'una família benestant de propietaris rurals. Cursà estudis de Dret a Barcelona, on contactà amb Marià Aguiló i amb Joaquim Rubió i Lluch. Viatjà a París i conreà, en aquesta primera etapa, poesia romàntica, que quedarà concretada en el volum Poesies (1885) i en el poema més emblemàtic, Lo pi de Formentor (1875). Paral·lelament, es formà en la lectura dels clàssics, especialment Horaci i Virgili, i publicà el 1885 Oda a Horaci. Mentrestant, estudià a la Universitat Gregoriana de Roma (1885-1890), on s'ordenà sacerdot i es doctorà en Teologia. Durant l'estada a Roma, escriví poemes en castellà per complaure el seu pare, que... Continuar leyendo "Biografies d'Escriptors Catalans: Costa i Llobera, Junoy i Carner" »

El Teatre: Representació i Elements

El teatre consisteix en la representació d'uns esdeveniments que protagonitzen uns personatges en un lloc i un temps concret, davant d'un públic. El punt de partida de l'espectacle pot ser una obra teatral o un guió obert a la improvisació dels actors. Està adreçat a un conjunt ampli de receptors i s'utilitzen signes lingüístics i no lingüístics.

Nivells Textuals en el Teatre

El text teatral presenta dos nivells textuals: els que enuncien els personatges i les acotacions. Es diferencien perquè les acotacions estan escrites entre parèntesis i amb una lletra diferent.

• El text enunciat es presenta en forma de diàleg. Hi ha diverses varietats: el col·loqui, entre diversos interlocutors que presenten

Durant la postguerra, època marcada per la dictadura franquista, la poesia, que representà l’essència del nacionalisme, seguí bàsicament les següents tendències:

1. La poesia simbolista (finals dels 40 – dècada dels 50): és una poesia existencialista marcada pel malestar i l’angoixa. Els símbols no remeten al sentit concret dels mots, sinó a les seues connotacions. El simbolisme evolucionà cap a la “poesia pura”, en un procés cap a l’expressió nua dels conceptes, que donaren lloc a una poesia molt difícil d’entendre pel seu grau d’abstracció. Des de l’exili es publicaren dues obres clau Nabí i Elegies de Bierville. Riba representava els valors de rigor moral, d’exigència literària i de fe en la cultura,... Continuar leyendo "Tendències de la Poesia Catalana durant la Postguerra" »

Cròniques medievals (s. XIV-XV)

Les cròniques es basen en els antics cantars de gesta. Tenen la intenció de divulgar fets històrics i, alhora, exaltar les gestes dels reis i lloar la corona catalanoaragonesa.

Jaume I

Llibre dels feits: memòries on es descriu el seu regnat i les seves gestes militars (conquestes de València i Mallorca). El rei és descrit com un heroi medieval i és el protagonista de la crònica. Els personatges forasters parlen en la seva pròpia llengua.

Bernat Desclot

El protagonista és el rei. Utilitza cançons de gesta per descriure esdeveniments ocorreguts durant el regnat de Pere el Gran. Destaquen la conquesta de Sicília i la lluita contra els francesos.

Ramon Muntaner

Parla sobre els reis del Casal de Barcelona. L'... Continuar leyendo "Cròniques medievals i literatura catalana: segles XIV-XX" »

Descripció de les tendències poètiques (Postguerra - Anys 70)

Les tres principals revistes literàries de l'època: Ariel (1946-1951), Antologia (1947-1950) i Dau al Set (1948-1951), s'editen de manera clandestina. Ariel és la continuadora del model postnoucentista representat per Carles Riba. La revista Antologia propugnarà una línia més innovadora i Dau al Set donarà cabuda a les propostes més avantguardistes.

Poesia postsimbolista: Carles Riba

Els dos llibres de poemes més importants de la immediata postguerra són: Nabí (1941) de Josep Carner i Elegies de Bierville (1943) de Carles Riba. Aquest tipus de poesia es caracteritza per l'expressió culta i el rigor en l'ús de la llengua; és una poesia hermètica que explora els límits... Continuar leyendo "Poesia Catalana: Tendències Postguerra a Anys 70" »

Context Històric dels Països Catalans a l'Edat Moderna

Els Països Catalans entren a l’Edat Moderna en una situació de debilitat que es posa de manifest en la pèrdua de poder polític i econòmic.

• Políticament: Es produeix la unió dinàstica entre la Corona Catalanoaragonesa i el Regne de Castella. Al llarg dels segles, Catalunya anirà perdent posicions i el castellà imposarà el seu poder.
• Econòmicament: El desplaçament de la importància dels mercats del Mediterrani, el bandolerisme, l’expulsió dels moriscos, les guerres...
• Culturalment: Els escriptors catalans comencen a canviar de llengua. El període de la literatura catalana que comprèn s’anomena Decadència, perquè la producció i la qualitat de la literatura culta pateix

Salud, Enfermedad y Calidad de Vida

Salud de acuerdo al concepto de normalidad:

• Una anormalidad determinada no es considerada enfermedad.
• La medicina moderna ve la salud en función del conjunto anatómico y los sistemas fisiológicos.

Herzlich:

• Ausencia de enfermedad
• Capacidad de resistir la enfermedad
• Estado del hacer (realización del individuo que depende de la edad y estatus de la persona).

El concepto de salud involucra:

• Necesidades percibidas
• Necesidades reales
• La voluntad
• Recursos destinados para la resolución de necesidades no satisfechas
• Kleinman (1980) sugiere 3 ambientes:
  • Popular
  • Folklórica o tradicional
  • Profesional o biomédico

Perspectiva biomédica

• Enfermedad objetiva, diagnosticable por sus signos anatómicos, físicos y químicos.
• SALUD= AUSENCIA

La Literatura Catalana dels Segles XVI-XVIII: Renaixement, Barroc i Neoclassicisme

La literatura catalana dels segles XVI al XVIII es caracteritza per tres etapes ben definides:

• Segle XVI: Renaixement
• Segle XVII: Barroc
• Segle XVIII: Neoclassicisme i Il·lustració

De l'Humanisme al Renaixement: Transició Cultural

Després del segle XV, tant a nivell lingüístic com literari, es produeix una transició de l'Humanisme al Renaixement. Aquest canvi va posicionar la llengua i la literatura catalanes en un lloc destacat dins la cultura de l'Edat Moderna naixent.

L'Humanisme, originari d'Itàlia, ja havia arribat a Catalunya al segle XIV amb la Cancelleria Reial. Trobem figures rellevants com Bernat Metge, qui va impulsar un canvi en la mentalitat medieval... Continuar leyendo "Literatura Catalana Segles XVI-XVIII: Renaixement, Barroc i Neoclassicisme" »

Els Jocs Florals: Plataforma de la Renaixença

Tant Antoni de Bofarull com Víctor Balaguer van tenir un protagonisme evident en la formació dels Jocs Florals, una plataforma pública essencial per a l'ús literari de la llengua catalana. Es va produir un acostament entre la línia floralesca i la popular, convertint els Jocs en una eina clau per donar prestigi a la literatura catalana.

El foment de figures com Jacint Verdaguer o Àngel Guimerà, que van aconseguir premis l'any 1877, va donar sentit a aquesta festa de la poesia, que també va incloure la presència d'altres gèneres literaris. Els Jocs Florals van tenir un paper bàsic en la Renaixença.

Jacint Verdaguer: Vida i Obra Inicial

Jacint Verdaguer va néixer l'any 1845 a Folgueroles... Continuar leyendo "Jacint Verdaguer i els Jocs Florals: Pilars de la Renaixença Catalana" »