Des dels anys setanta, els protagonistes del teatre català van ser els directors, l'expressió corporal i la imatge, així com les tècniques de treball col·lectiu en grups com Els Joglars, Els Comediants i Dagoll-Dagom. Més tard, altres companyies com La Cubana i La Fura dels Baus, aquesta última considerada el grup més innovador dels anys noranta, van marcar tendència.
Cap a finals dels vuitanta, el grup Teatre Lliure va estrenar textos de Benet i Jornet i altres autors, mentre que el Centre Dramàtic presentava obres de Rodolf Sirera. Paral·lelament, va sorgir el fenomen de les sales alternatives, amb tallers de dramatúrgia impartits per José Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett de Barcelona. Van començar a aparèixer nous dramaturgs,... Continuar leyendo "Evolució del Teatre Català: De la Postguerra a la Nova Dramatúrgia" »