Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

O problema da natureza humana

Cando falamos de “natureza humana” empregamos “natureza” como “conxunto de trazos que fan que algo sexa o que é e non sexa outra cousa”. Esta definición é semellante á da esencia en Aristóteles. Por iso, preguntar pola natureza humana é, en realidade, preguntar pola esencia do ser humano, polos elementos compartidos que nos fan ser o que somos e, ao mesmo tempo, ser diferentes do resto das cousas.

Esencia e existencia no ser humano

A nosa esencia é diferente da das demais cousas. No caso do resto destas, a súa esencia determina a súa existencia. Se coñecemos os trazos que definen, por exemplo, unha mesa, podemos saber como vai ser ao longo de toda a súa vida útil: sempre que siga sendo unha... Continuar leyendo "Natureza Humana: Esencia, Existencia e o Debate sobre a Liberdade" »

Ausiàs March: Vida i Context (1400-1459)

Ausiàs March va néixer a Gandia (València) l'any 1400. Fill de nobles, va ser armat cavaller de ben jove i va exercir com a falconer major. Va morir a València l’any 1459.

L'Obra d'Ausiàs March: Estructura i Temàtica

L’obra ausiasmarquiana consta de 128 poemes (uns 10.000 versos), agrupats segons la temàtica en:

• Cants d'amor
• Cants de mort
• Cants morals i espirituals

Anàlisi dels Cicles Temàtics

Cant Moral i Espiritual

Inclou el cant espiritual i alguns poemes de circumstàncies. Destaca un llarg poema adreçat a Déu de 224 versos.

Cants d'Amor

Són els poemes més coneguts de l'autor. Representen una ruptura tant amb l'amor cortès trobadoresc com amb l'anomenat dolce stil novo. Característiques... Continuar leyendo "Ausiàs March: Vida, Obra, Estil i Cicles Amorosos" »

Llibre de les meravelles: Anàlisi i Context

Context Narratiu

Es va escriure durant els anys de la postguerra, on narra amb intensitat la quotidianitat a València sota el franquisme. Hi predomina la poesia simbolista (expressa les emocions a través dels símbols i metàfores), la social (quotidianitat, denúncia, injustícia) i la experimental (recursos visuals i expressions lingüístiques). A més, el realisme històric i social va ser un corrent literari que reflecteix la realitat del temps de postguerra franquista. La perspectiva era propera i sincera per a narrar les dificultats, les esperances i els sentiments de les classes populars. I el llenguatge era directe i desproveït d’artificis.

Context Històric i Literari

L’escriptura d’aquesta... Continuar leyendo "Anàlisi i Context: Llibre Meravelles i Diccionari Ociosos" »

Édouard Manet y su Contexto Histórico

El París de la Segunda Mitad del Siglo XIX

Édouard Manet vivió en el París de la segunda mitad del siglo XIX. Desde el punto de vista político, es la Francia de finales del reinado de Napoleón III, de la guerra franco-prusiana de 1870, del fracaso de la Comuna de París (1871) y de la proclamación de la III República, que consolida definitivamente a la burguesía capitalista en el poder.

Desde el punto de vista económico, es la época del crecimiento del capitalismo y de la segunda revolución industrial; de la expansión de Europa por el mundo a través del reparto colonial; del desarrollo de las investigaciones científicas… En definitiva, de un mundo cambiante del que el pintor no se puede... Continuar leyendo "Édouard Manet y El Almuerzo Campestre: Revolución en la Pintura del Siglo XIX" »

Contextualización Histórico-Conceptual

René Descartes foi un filósofo e matemático francés do século XVII, coñecido pola súa proposta de racionalismo e polo seu papel na Revolución Científica. O Discurso do Método (1637) é a obra que presenta a súa teoría do coñecemento, centrada na razón e na dúbida metódica, o que lle permite atopar a certeza fundamentada. Descartes desenvolve un sistema de pensamento baseado na busca de verdades evidentes, alicerzado no principio do cogito: "penso, logo existo". Neste fragmento, Descartes establece os principios do seu método, que buscarán evitar o erro e guiarán a súa indagación filosófica.

Análise do Texto Cartesiano

O texto está centrado no método que Descartes propoñía para... Continuar leyendo "Descartes e a Busca da Verdade: Os Pilares do Coñecemento Racional" »

Contexto Histórico-Conceptual

Este fragmento pertence ás Meditacións Metafísicas de René Descartes, escritas no século XVII, un período de gran axitación filosófica marcado polo comezo da modernidade. Descartes, filósofo e matemático francés, busca establecer un método de coñecemento seguro a partir da dúbida radical, desafiando as visións escolásticas da Idade Media.

Desenvolvemento Temático e Análise do Texto

A Dúbida Metodolóxica e o Cogito

Neste fragmento, Descartes presenta a súa famosa idea de dúbida metodolóxica, unha parte fundamental da súa filosofía. A idea central do texto é a reflexión sobre a natureza do pensamento e a existencia. O filósofo cuestiona todo o que considera como certo, incluíndo os sentidos... Continuar leyendo "A Dúbida Radical de Descartes: O Fundamento do Cogito e o Racionalismo Moderno" »

Què és l'Assaig? Definició i Característiques

L’assaig és un gènere literari de caràcter obert i subjectiu que combina literatura, filosofia i tractats, abordant temes filosòfics, històrics, polítics o literaris per a una audiència general. Els trets principals són:

• L’actualitat
• L’argumentació persuasiva
• El caràcter fragmentari
• L’estil elaborat
• El diàleg amb el lector

Després de la II Guerra Mundial, va ressorgir amb figures com **Jean-Paul Sartre** i **Albert Camus**. En català, als anys 50, destacà la reflexió nacional i cultural amb autors com **Joan Fuster** i **Manuel Sanchis Guarner**.

L'Assaig Català: Crisi i Revifament Postguerra

Durant la postguerra, l'assaig va patir una greu crisi a causa de la censura, l'exili... Continuar leyendo "L'Assaig Català: Història, Autors i Evolució des de la Postguerra" »

1. «Un entre tants com esperen i callen»

Poema que obre la primera part («Teoria i pràctica de la flor natural») de les tres que formen el Llibre de meravelles.

• Utilització del significat connotatiu de les paraules com *esperar*, *callar*, *treballar*, *gemegar*, *ofegar*, *pregar*, *barallar* i *tallar*, que a més del seu significat denotatiu al diccionari, s’utilitzen per representar determinades actuacions en la situació social i política del poeta i els seus conciutadans.

Tema

L’assumpció del jo romàntic de la seva pertinença a una col·lectivitat. Escriurà des del poble i no únicament per al poble. Estellés procedeix del carrer, forma part de la gent, n’és «un entre tants», frase que es convertirà en un *leitmotiv*... Continuar leyendo "Anàlisi Literària: Estellés i Fuster, Obres Clau i Estil" »

Ramon Llull (S. XIII): Vida, Obra i Pensament

Qui era Ramon Llull?

• Mallorquí.
• Considerat un dels *creadors del català literari* i un dels primers a utilitzar una llengua romànica per transmetre coneixements filosòfics, científics i tècnics.
• Va escriure també en llatí, àrab i occità.
• Provinent de família noble i relacionat amb la vida cortesana.
• Tenia com a destí convertir-se en un representant destacat de la cort.
• Casat i amb dos fills.

La Conversió de Llull als 31 Anys

Als 31 anys va patir “la conversió”, que va esdevenir un gran gir en la seva vida, després de veure cinc vegades Crist crucificat. Després d’això, va deixar enrere la família, la posició social i les riqueses per dedicar-se al servei de Déu.

El seu objectiu vital... Continuar leyendo "Ramon Llull i les Cròniques: Pilars de la Literatura Catalana Medieval" »

El Modernisme: Finals del s. XIX i Principis del XX

• Moviment literari que anhela transformar la societat catalana.
• Busca la modernitat, provinent de França, on és conegut com a Art Nouveau.
• Característiques generals: afany per la musicalitat, presència de la natura, recerca de la bellesa perfecta (sobretot a nivell formal) i fugida de la realitat hostil i la quotidianitat.
• A Catalunya: moviment revolucionari, oposició a la societat antiga i cerca d'europeïtzar la cultura catalana. S'oposa a l'estètica renaixentista que polititzava la literatura. Amb la industrialització, busca apartar-se del materialisme burgès i convertir l'art en un ofici.
• Presenta la realitat tal com és.

Gèneres Literaris del Modernisme