Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Ordenar por
Materia
Nivel

Friedrich Nietzsche: Vida, Obra y Pilares de su Pensamiento Filosófico

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 8,88 KB

Vida y Obra de Friedrich Nietzsche

Friedrich Nietzsche nació en 1844 en Röcken, entonces parte de Prusia, en el seno de una familia profundamente religiosa y austera. A los cinco años, perdió a su padre, que, como su abuelo, era pastor protestante. Su educación quedó en manos de su madre y de su abuela paterna. A los quince años, ingresó en la escuela de Pforta, donde inició sus estudios en Teología y Filología Clásica. Durante esta etapa, entró en contacto con la obra de Schopenhauer y formó parte del círculo del compositor Richard Wagner.

Su carrera académica avanzó rápidamente, consiguiendo la cátedra de Filología Clásica en Basilea. En 1872 publicó su primera gran obra, El nacimiento de la tragedia, que no fue bien recibida... Continuar leyendo "Friedrich Nietzsche: Vida, Obra y Pilares de su Pensamiento Filosófico" »

Karl Marx: Fundamentos da Crítica ao Capitalismo e a Transformación Social

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 8,57 KB

Karl Marx e o Contexto da Revolución Industrial

Karl Marx (século XIX) naceu en Tréveris e viviu tamén en París, Bruxelas e Londres. Nestas cidades estivo en contacto con asociacións de obreiros e con grupos socialistas e comunistas. Marx realizou un profundo estudo da economía capitalista na súa obra O Capital e, con Engels, escribiu o Manifesto do Partido Comunista.

No século XIX prodúcense transformacións sociais: a **Revolución Industrial** consolida o modo de produción capitalista, dando lugar a novas clases sociais: a **burguesía** e o **proletariado**. Pero esta nova forma de produción só beneficiaba á clase dominante, cuxo obxectivo era acumular capital, servíndose da explotación dunha gran masa de traballadores que... Continuar leyendo "Karl Marx: Fundamentos da Crítica ao Capitalismo e a Transformación Social" »

Guia Completa de Gèneres Literaris, Teatrals i Tipologies Textuals

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,68 KB

Gèneres Literaris

  • Narratiu: Agrupa relats en prosa que expliquen històries. Els principals subgèneres són:
    • Conte: Història curta amb pocs personatges i una trama senzilla centrada en un conflicte.
    • Rondalla: Relat tradicional amb elements fantàstics i una lliçó moral.
    • Llegenda: Narració inspirada en fets reals, però amb tocs fantàstics.
    • Faula: Conte breu amb ensenyament moral, protagonitzat per animals amb trets humans.
    • Novel·la: Relat llarg amb diverses trames i personatges (pot ser d’aventures, policíaca, històrica, negra, etc.).
    • Biografia/Autobiografia: Explicació de la vida d’una persona, escrita per una altra persona (biografia) o per ella mateixa (autobiografia). La biografia relata la vida completa des del naixement fins a
... Continuar leyendo "Guia Completa de Gèneres Literaris, Teatrals i Tipologies Textuals" »

Tipologia Textual, Tipus de Narrador i Gèneres Literaris

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,61 KB

Tipologia Textual i Elements Narratius

Tipus de Narrador

Els tipus de narrador determinen com es presenta la història i el grau d'informació del lector sobre els esdeveniments i els personatges.

Narrador en Primera Persona

Explica la història des del seu propi punt de vista, oferint una perspectiva subjectiva i íntima. Ex: "Aquell dia ho vaig entendre tot."

Narrador en Segona Persona

S’adreça directament al lector o al protagonista, creant una relació pròxima. Ex: "Et despertes sobresaltat..."

Narrador en Tercera Persona

  • Omniscient: Coneix tots els fets, pensaments i sentiments dels personatges, oferint una visió completa. Ex: "En Joan va caminar decidit, però el dubte el corroïa."
  • Observador: Només descriu el que veu o escolta, sense accedir
... Continuar leyendo "Tipologia Textual, Tipus de Narrador i Gèneres Literaris" »

Gèneres Literaris i Teatrals: Tipologies Textuals i Narradors

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,59 KB

Gèneres Teatrals: Definició i Exemples

Tragèdia

  • Finalitat: Explorar els grans conflictes humans amb un desenllaç tràgic.
  • Característiques: Destí inevitable, patiment, reflexió sobre la condició humana.
  • Exemple: Èdip Rei de Sòfocles.

Comèdia

  • Finalitat: Fer riure amb situacions absurdes i malentesos.
  • Característiques: Personatges exagerats, final feliç, humor.
  • Exemple: L'avar de Molière.

Drama

  • Finalitat: Representar conflictes realistes amb elements tràgics i còmics.
  • Característiques: Emocions profundes, realisme, relacions humanes.
  • Exemple: La casa de Bernarda Alba de Lorca.

Tragicomèdia

  • Finalitat: Mesclar tragèdia i comèdia, mostrant la complexitat de la vida.
  • Característiques: Moments dramàtics amb tocs d’humor o ironia.
  • Exemple:
... Continuar leyendo "Gèneres Literaris i Teatrals: Tipologies Textuals i Narradors" »

Anàlisi de 'El verí del teatre': Context, Autor i Evolució Teatral

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,52 KB

Context Històric i Cultural de l'Obra

El verí del teatre es va escriure el 1978, en plena Transició Espanyola, un període posterior a la dictadura franquista (1939-1975). Durant aquesta època, Espanya recuperava les llibertats democràtiques i es redactava la Constitució de 1978.

Al País Valencià, es vivia un procés de normalització lingüística i cultural, on el valencià esdevenia llengua oficial. Paral·lelament, es consolidava el nacionalisme valencià i es reivindicava l'autonomia. L’obra de Sirera reflecteix de manera significativa aquest context de profund canvi polític i social.

Etapes de Rodolf Sirera

Rodolf Sirera (nascut el 1948) ha desenvolupat la seva trajectòria a través de diverses etapes:

  • Anys 70: Teatre de compromís,
... Continuar leyendo "Anàlisi de 'El verí del teatre': Context, Autor i Evolució Teatral" »

Definicións Esenciais de Xeografía Urbana e a Estrutura Demográfica da Poboación Regresiva

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 5,42 KB

Conceptos Fundamentais de Xeografía Urbana

A continuación, defínense termos clave utilizados na ordenación do territorio e o urbanismo:

Área Metropolitana

Rexión urbana que engloba unha cidade central que lle dá nome á área e unha serie de cidades satélites que poden funcionar como cidades dormitorio, industriais, comerciais ou de servizos, coas que mantén importantes relacións socioeconómicas, todo garantido de xeito centralizado. Exemplo: a área metropolitana de Madrid ou de Barcelona.

Plan Xeral de Ordenación Municipal (PXOM)

Instrumento de ordenación e planificación integral do solo urbano consolidado e o territorio potencialmente urbanizable nun futuro. Contén a clasificación do solo, a definición dos elementos estruturadores... Continuar leyendo "Definicións Esenciais de Xeografía Urbana e a Estrutura Demográfica da Poboación Regresiva" »

Definició i Tipus de Bilingüisme, Substitució i Normalització Lingüística

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 20,27 KB

Bilingüisme: Definició i Tipus

El bilingüisme es defineix com la situació en què un parlant o un grup social determinat fa servir alternativament dues llengües. Una persona pot ser bilingüe per diverses raons:

  • Perquè lliurement ha volgut aprendre una segona llengua.
  • Perquè li ha estat imposada la necessitat de conèixer i/o usar una segona llengua.

Cal dir que el bilingüisme és un concepte ambigu que s’ha utilitzat sovint pels governants per amagar un procés de substitució lingüística. Les societats no són bilingües, ho són els individus. Un individu pot ser bilingüe, trilingüe, etc., segons el nombre de llengües que domini. Podem parlar de diferents tipus de bilingüisme: individual, social i territorial.

Tipus de Bilingüisme

... Continuar leyendo "Definició i Tipus de Bilingüisme, Substitució i Normalització Lingüística" »

Literatura Catalana al Renaixement: Crisi, Gèneres i Autors Clau

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,56 KB

El Renaixement a Catalunya: Context Històric

El desenvolupament literari català no es va produir de la mateixa manera que en altres llocs perquè, amb la introducció de la dinastia Trastàmara (1412), la Corona va començar a castellanitzar-se. Posteriorment, el matrimoni dels Reis Catòlics va simbolitzar la unió de dos regnes (Castella i Aragó) i va provocar que la cort d'Aragó es traslladés a territori castellà. Com que la cort era l'única classe social que produïa literatura culta, el desenvolupament literari català es va estancar, ja que els escriptors catalans sovint escrivien en castellà.

Impacte de la Castellanització en la Cultura Catalana

  1. Castellanització de l'aristocràcia als antics territoris de la Corona d'Aragó.
  2. Pèrdua
... Continuar leyendo "Literatura Catalana al Renaixement: Crisi, Gèneres i Autors Clau" »

Literatura Catalana: Renaixement, Barroc, Il·lustració i Gèneres

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 13,32 KB

El Renaixement a la Literatura Catalana

El Renaixement, sorgit a Itàlia al segle XV, es caracteritza per una visió antropocèntrica del món, la revaloració de la cultura clàssica grecollatina i un esperit de renaixença cultural, amb sentit crític i ambició intel·lectual. També implica la consolidació de les llengües romàniques. Als Països Catalans, l’assimilació del Renaixement es produeix a través dels vincles amb Itàlia, especialment per la influència de la Corona d’Aragó sobre Nàpols, Sicília i Sardenya. A la cort valenciana de Germana de Foix, sorgeixen humanistes com Joan Lluís Vives (en llatí) i autors bilingües com Joan Boscà. La literatura catalana, encara arrelada a la tradició medieval, incorpora elements... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Renaixement, Barroc, Il·lustració i Gèneres" »