Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Lynn Margulis: Figura Central del Evolucionismo Moderno

Lynn Margulis (Chicago, 5 de marzo de 1938 – 22 de noviembre de 2011) fue una destacada bióloga estadounidense, considerada una de las principales figuras del evolucionismo.

Formación Académica y Reconocimientos Institucionales

Obtuvo su licenciatura en ciencias por la Universidad de Chicago, su máster en la Universidad de Wisconsin y su doctorado por la Universidad de California. Su trayectoria fue reconocida con importantes nombramientos:

• Miembro de la Academia Nacional de Ciencias de Estados Unidos desde 1983.
• Miembro de la Academia Rusa de las Ciencias.
• Receptora de la Medalla Darwin-Wallace en 2008.
• Profesora distinguida del Departamento de Geociencias de la Universidad de Massachusetts

Context Social Europeu: El Segle XIII

El segle XIII fou un temps de canvi social. Enfront d'una societat de castells dominada pel poder dels senyors feudals, en aquesta època tingué lloc l'expansió de la Corona Catalanoaragonesa. Aquesta expansió es dirigí envers el sud a través dels territoris que havien estat ocupats pels àrabs des del segle VIII. Es conquerí Mallorca el 1229 i el Regne de València entre 1231 i 1245. Després de la conquesta, es feia el repartiment del territori guanyat entre la noblesa i el repoblament.

Tot i que els senyors feudals continuaren sent poderosos durant el segle XIII, es consolida el poder dels reis. Els ciutadans s'anomenaven burgesos i vivien del comerç o del treball en diferents oficis. Al costat... Continuar leyendo "Societat i Literatura a la Corona d'Aragó (Segles XIII-XIV)" »

Complement Preposicional o de Règim Verbal

S'introdueix amb preposicions febles (a, en, de, amb, per).

Blocs Dialectals i Dialectes del Català

Català Oriental

Central

• Salat
• Xipella
• Barceloní
• Tarragoní
• Septentrional de transició

Balear

• Mallorquí
• Menorquí
• Eivissenc

Rossellonès

Alguerès

Subdialecte parlat a l'Alguer (Illa de Sardenya)

Català Occidental

Valencià

• Septentrional
• Apitxat
• Meridional
• Valencià central

Nord-occidental

• Ribagorçà
• Pallarès
• Tortosí

Ortografia: Ús de H, M, N i MP

• Escrivim amb h inicial les paraules següents: ham, harmonia, harpia, herència, hereu, heura, hexàgon, hivern...
• Les paraules següents porten una h intercalada: ahir, aleshores, a l'hora, coherència, exhibir, inhàbil, prohibir, subhasta, tothom, vehicle...
• Escrivim amb h

Registres Lingüístics

Registres Informals

Col·loquial: Tema general i quotidià, canal oral espontani, intencionalitat subjectiva, grau de formalitat baix (si és molt baix, parlem de registre vulgar). En general, és el primer registre que s'aprèn i la base de les varietats dialectals. Es manifesta en la conversa espontània, amb gran expressivitat (amb hipèrboles, comparacions, onomatopeies, etc.), riquesa entonacional, espontaneïtat i, per tant, poc control sobre el llenguatge lèxic i sintàctic. És el parlar menys subjecte a la norma lingüística i social, sovint amb paraulotes i renecs.

• Sintaxi: Sintaxi més aviat simple, amb abundància de la juxtaposició, abundància d'oracions interrogatives i exclamatives, presència freqüent

L'Edat Moderna

L'edat moderna és el període que va del segle XV a les acaballes del segle XVIII. Durant aquest període, la societat europea va experimentar un progrés important, tant en l'àmbit social i econòmic com en l'àmbit de la cultura i l'art. Primer el Renaixement, després el Barroc, la Il·lustració i el Neoclassicisme.

El Barroc

El Barroc és el moviment que predomina a Europa, sobretot a Espanya i a Anglaterra. Neix en un moment de crisi política, religiosa, econòmica i cultural. En aquest context, l'art i la literatura tendeixen a dissimular la duresa de la realitat embellint-la a través de l'artifici, l'ornamentació i el lluïment, a fi d'intentar evadir el públic d'un món desagradable, o bé tendeixen a accentuar-ne... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Edat Moderna i Renaixença" »

Què és el Noucentisme?

Definició: El Noucentisme fou un moviment en què els intel·lectuals van intervenir en la vida pública i en la política amb l'objectiu de construir una societat moderna, culta i liberal. Els ideòlegs, els artistes i els intel·lectuals es van coordinar amb els polítics de la Lliga Regionalista. El terme "Noucentisme" fa referència a allò que és oposat a vell i allò que és propi del nou-cents (segle XX).

Cronologia: 1906 - 1923.

Modernisme vs. Noucentisme: Semblances i Diferències

El Noucentisme es considera una continuació del projecte modernista (creació d'una cultura catalana moderna i transformació de la societat), però amb una diferència clau: els noucentistes tenien el suport del poder polític.

Coincidències

Poesia i Teatre Català: Evolució i Característiques

9. Característiques bàsiques de la poesia actual. L'augment de premis literaris i editorials, així com la situació de normalització de la nostra llengua, han afavorit l'aparició de generacions noves de poetes que, des dels seus inicis en les darreres dècades del segle XX. Malgrat la gran diversitat de filiacions i estils dels poetes actuals, podem assenyalar alguns trets definitoris d'aquesta poesia contemporània:

1. L'eclecticisme, la integració de totes les tendències poètiques anteriors, és la característica dominant. Hi ha autors que retornen als clàssics medievals o busquen inspiració en les mitologies, mentre que uns altres s'inclinen cap al surrealisme o l'onirisme.
2. El poeta

La Renaixença (1833-1877): Entre Decadència i Modernisme

El terme Renaixença es defineix en oposició al de Decadència. La Renaixença, període de recuperació del català per als usos literaris cultes, va anar lligada a un procés de conscienciació nacionalista que es va polititzar a finals del segle XIX. És un moviment complex i plural, un procés global de recuperació de la societat catalana i de la seva llengua i literatura.

Causes de la Renaixença

• Socioeconòmiques: La revolució industrial va permetre la recuperació de l'economia a finals del segle XVIII i va generar una nova classe dirigent, la burgesia industrial, especialment forta a Catalunya. Aquesta burgesia reclamava la protecció dels seus interessos econòmics.
• Culturals:

Francesc Eiximenis fou un frare franciscà d'una gran formació intel·lectual i va viure molt de temps a València. El seu propòsit, al igual que Llull i Sant Vicent Ferrer, no era fer literatura, sinó que era un propòsit didàctic. És l'autor d'una extensíssima obra, va centrar-ne l'interès a ajudar els homes del seu temps amb consells pràctics i realistes, per la qual cosa intercala elements de la vida quotidiana. Eiximenis es dirigeix especialment als burgesos, classe social emergent i pròspera. El seu llibre més destacat és Lo crestià, una gran enciclopèdia sobre la ideologia cristiana amb intencions divulgatives i morals. Alterna les llargues explicacions i argumentacions amb exemples i faules, per a que la gent ho recordi.... Continuar leyendo "Francesc Eiximenis, Sant Vicent Ferrer i Ramon Llull: Figures Clau de la Literatura Medieval" »

El Text Instructiu

El text instructiu és un conjunt de regles o consells per poder arribar a un objectiu o muntar alguna cosa, etc. Aquest tipus de text ha de ser precís, clar i ordenat.

Estructura del Text Instructiu

• Presentació: Indica els materials necessaris.
• Procediment: S'hi explica de manera abreujada, ordenada i clara.
• Altres recursos: Sovint s'acompanya de material gràfic.

Les Grafies B i V

Ús de la B

• S'escriu davant de L i R.
• Quan alterna amb la P.
• Darrere de N.

Ús de la V

• A les terminacions de l'imperfet d'indicatiu: -ava, -aves, -àvem, -àveu, -aven.
• Quan alterna amb la U.

Grafies G/GU i C/Q/QU

Ús de G i GU

S'escriu G davant de A, O, U. S'escriu GU davant de les vocals E i I.

Ús de C, Q i QU

• C: Davant de A, O, U.
• Q: Davant dels diftongs UA,