Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

La Renovació Teatral Catalana (Postguerra - Anys 70)

Durant la primera part del franquisme, es van prohibir quasi totes les manifestacions culturals en la nostra llengua, amb l'excepció d'autors com Josep Maria de Sagarra o Salvador Espriu, que van poder donar a conèixer textos nous.

A mitjans dels anys cinquanta, es troben mostres d’un teatre més renovador. A València, per exemple, va destacar un grup que va contribuir a un ambient d’obertura, on es van donar a conèixer iniciatives i es van crear premis literaris.

Fins als anys 70, es va trobar la convivència de diferents influències, com el teatre de l'absurd o altres corrents internacionals.

Opcions Teatrals dels 60 i 70

Amb l'arribada dels anys 60 i 70, el teatre es va fer més visible... Continuar leyendo "Història del Teatre i l'Assaig Català: De la Postguerra a l'Actualitat" »

La narrativa de la postguerra fins als anys 70

Anys posteriors fins als anys 70: es va prohibir l’ús públic i oficial del català. Després del 1939, la novel·la en català reapareix lentament. Ho fa primer a l’exili. Les circumstàncies polítiques de la postguerra expliquen que bona part de la narrativa que es publica fins a començaments dels seixanta tendís a rebutjar el tractament directe de la realitat i a explicar-la a través de la simbologia i del mite. Els novel·listes van anar incorporant elements de la història recent i del seu món personal. La novel·la psicològica va dominar el panorama narratiu fins a la dècada dels seixanta.

L'evolució literària al País Valencià

Al País Valencià, la producció literària durant... Continuar leyendo "La novel·la de postguerra i l'obra d'Enric Valor" »

Decadència de la Literatura Catalana

Característiques de la Decadència

• Afebliment polític.
• Baixa qualitat literària.
• Situació de diglòssia.

Literatura Popular Medieval

• Obres anònimes.
• Tradició oral.
• Obres poètiques amb melodia present.
• Recursos per millorar la memorització.

Gèneres de Literatura Popular

Literatura popular medieval, cançoners:

1. Goigs: Composicions de tipus religiós, melodia senzilla. Lloança a Jesucrist, la Verge i els sants. Cants per a celebracions religioses.
2. Nadales: Composicions pròpies de Nadal. Descripció d'imatges del naixement de Jesús. Gènere popular de gran difusió.
3. Cançons de bandolers: Poemes narratius sobre el bandolerisme a Catalunya, vist des de la simpatia i l'admiració.
4. Cançons de pandero: Cantades per

El 22 de agosto de 1977 se constituyó en el Congreso una comisión para redactar el borrador de la Constitución. Tras su presentación, se abrió un plazo para la presentación de enmiendas, fue aprobada por las Cortes y ratificada por el pueblo español en el referéndum del 6 de diciembre de 1978.

Características de la Constitución de 1978

Entre las características de la Constitución de 1978 destacan:

• El consenso entre los diversos partidos políticos.
• La extensión: es la más larga de todas las Constituciones españolas.
• La ambigüedad: está redactada de forma que posibilita varias interpretaciones. Esto produce inseguridad, pero permite gobernar a los partidos de la izquierda y de la derecha sin necesidad de modificarla.
• La rigidez: el

- POETA

1. Tenen riquesa lèxica, molta musicalitat i no són simbolistes. Rebutgen…

2. Fan servir una llengua popular però amb normativa. A més, en aquesta època…

3. L’any 1914 publica el seu primer llibre de poemes… (poemes curts de sentiments, poemes llargs narratius)

4. Escriu 4 llibres de cançons: Cançons d’abril i de novembre, Cançons de taberna i d’oblit, Cançons de rem i de vela i Cançons de totes les hores. Són llibres de lliure poesia i popular que parlen de la nostàlgia d’amor, de la vida, del desengany i de les dones.

5. També escriu 3 llargs poemes narratius: El mal caçador, El conte Arnau i El poema de Nadal.

- TEATRE (dramaturg)

1. Inicia la seva carrera teatral amb l’obra Rondalla d’Esparvers, i a partir... Continuar leyendo "Anàlisi de l'Obra de Sagarra: Poeta, Dramaturg i Novel·lista" »

Fundamentos Ideológicos del Movimiento Obrero

Los movimientos obreros del siglo XIX estuvieron acompañados de pensadores que denunciaron la situación de la clase obrera y proponían soluciones de diverso tipo. Las más importantes ideologías obreras fueron el socialismo utópico, el socialismo marxista y el anarquismo.

El Socialismo Utópico

Fueron llamados así por Marx, pues consideraba que estos pensadores erraban porque no tenían en cuenta la lucha social entre patrones y obreros y prescindían del análisis social (análisis de la realidad) para elaborar sus teorías. Los socialistas utópicos condenaban el capitalismo por injusto e ineficaz, querían una sociedad igualitaria y solidaria y creían en el diálogo y no en el conflicto

Los siguientes documentos nos hablan sobre la evolución de la política económica durante el franquismo, diferenciando dos etapas: la etapa autárquica y la etapa desarrollista. En concreto, en el documento 1 podemos observar las características de la política autárquica de los años posteriores a la Guerra Civil. El documento 2 es una valoración personal del historiador J.L. García Delgado de esta política. El documento 3 es el llamado Plan de Estabilización. Y los documentos 4, 5 y 6 hablan del desarrollo económico de los años 60, consecuencia de la nueva política y el cambio en la coyuntura internacional.

La Autarquía: Años de Posguerra y Aislamiento (Documento 1)

En el documento 1 podemos observar cómo la economía de los años... Continuar leyendo "Evolución de la Política Económica Durante el Franquismo: Autarquía y Desarrollismo" »

Gèneres trobadorescos

• Cançó (era cantada)
• Dansa o balada (era dansada, té les mateixes característiques que la cançó)
• L'alba o l'albada (comiat dels dos amants a l'alba, amor materialitzat)
• Pastorel·la (amor entre una pastora i un cavaller)
• Sirventès (Guillem de Berguedà, es ridiculitzava un personatge)
• El plany (és un poema dedicat a una persona que ha mort)
• El tençó o joc partit (relat literari entre dos trobadors, lluita dialèctica/discussió)

Trobadores

Guillem de Berguedà (1130-1196)

Va ser un noble per la zona del Berguedà. Es va enfrontar amb els del costat de Berga. Va ser cavaller, va matar a un noble més important que ell i li van treure totes les terres i possessions (el van desheretar). Sempre tenia discussions amb Pere de... Continuar leyendo "Trobadores, Ramon Llull i la Literatura Catalana Medieval" »

Moviments Literaris i Conceptes Clau

Definicions Històriques i Culturals

Futurisme

Moviment d'avantguarda teoritzat per Marinetti que planteja la inspiració en les màquines, el progrés i la tecnologia. Rebutja el món antic, valorant només la revolta i el canvi.

Ars Lul·liana

Mètode infal·lible per convertir infidels, creat per Ramon Llull. Es basa en la lògica i la matemàtica.

Matèria de Bretanya

Conjunt de narracions (s. XI al XIV) que tenen com a tema les gestes dels cavallers de la Taula Rodona i les històries secundàries. Generalment escrit en vers.

Neoclassicisme (S. XVIII)

Moviment que pretén un cert retorn als clàssics. S'introdueix la Il·lustració i la idea que l'home és l'element important.

Jocs Florals

Una de les plataformes... Continuar leyendo "Moviments Literaris Catalans: Renaixença, Noucentisme i Avantguardes" »

Áreas de Brodmann

Introducción a las Áreas de Brodmann

El siguiente documento describe las funciones de las áreas de Brodmann, una clasificación de regiones cerebrales basada en su citoarquitectura.

Áreas 1, 2 y 3: Corteza Somatosensorial Primaria

Localizada en el giro postcentral del lóbulo parietal, esta área gestiona las funciones somatosensoriales básicas. Contiene el 'homúnculo somatosensorial' y se encarga de:

• Somatosensorial:
• Localización del tacto, temperatura, vibraciones y dolor.
• Propiocepción de los dedos y profunda.
• Movimiento voluntario de las manos y deglución.
• Movimiento orofacial coordinado.
• Otros:
• Sistema somatosensorial de neuronas espejo.
• Anticipación al tacto.
• Neuronas espejo para la percepción del discurso.
• Aprendizaje