Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

S.XIII:

Aparició de la literatura catalana, Ramon Llull, creador de la prosa literària catalana.

S.XIV:

Prosa historiogràfica, van aparèixer les 4 grans cròniques (llibre dels fets de Jaume I, llibre del rei en Pere Bernat Desclot, crònica Ramon Muntaner, crònica Pere el Cerimoniós). En aquest segle escrivien textos medievals (Francesc Eiximenis) i textos humanístics (Bernat Metge) i es va catalanitzar la poesia.

Ramon Llull:

Vida: Fins els 30 anys… era noble i cavaller, tenia formació de benestant, va escriure poesia trobadoresca.

Als 30 anys… Conversió: Escrivint un poema de lírica trovadoresca se li va aparèixer Jesús crucificat i va entendre que havia de fer un canvi radical a la seva vida. Formació: Durant 5 anys va fer vida... Continuar leyendo "Literatura Catalana: S.XIII-S.XV" »

Anàlisi de la Literatura Catalana del Segle XX

1.

• Enyorança i nostàlgia
• Por a allò desconegut

2. Nabí

3.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel: Imitació del foc, Nou poemes

Marià Manent: La branca, La collita en la boira

Josep Maria de Sagarra: Vida privada, A les seves memòries

Josep Pla: El carrer estret, Les illes

4. Marià Manent

5. L’autor és Carles Soldevila.

6. Laura a la ciutat dels sants.

7.

poema dramàtic

• Versificació brillant i lluïda.
• Elements còmics en la trama secundària.
• Un final feliç.

LA CORONA D’ESPINES

EL CAFÈ DE LA MARINA

L’HOSTAL DE LA GLORIA

8. Vida Privada

9. Dante i Shakespeare

10. Periodista

11.

ASSAIG: Les hores

LLIBRES DE VIATGES: Les Illes

REPORTATGES: Rússia

BIOGRAFIES I RETRATS: Homenots

DIETARIS I MEMÒRIES: El quadern gris

12.

Context Històric i Cultural de Joan Fuster

Després de la Guerra Civil i fins als anys 50, hi havia una forta repressió franquista que prohibia qualsevol llengua que no fos el castellà i censurava les obres literàries. Molts autors van haver de viure a l'exili. Als anys 60, la censura es va relaxar i es va consolidar el panorama editorial. Es va permetre la traducció al català i van aparèixer noves editorials com Edicions 62. Autors com Joan Fuster van començar a destacar en aquesta època.

Trajectòria de Joan Fuster

Es va donar a conèixer com a poeta en les revistes de l’exili, però prompte va abandonar la poesia per a dedicar-se a l’assaig. Els seus assajos poden ser divulgatius (com "Nosaltres els valencians") o deliberatius... Continuar leyendo "Joan Fuster i Mercè Rodoreda: Assaig i Novel·la en la Postguerra" »

Anàlisi de Personatges Clau

El Marquès de...

• És anomenat sense especificar el seu nom (recorda al Marquès de Sade).
• És molt cruel (ho descobrim al llarg de l’obra) i està definit pel seu estatus social d’aristòcrata.
• Es caracteritza pel seu vestuari, pel seu cos i per la seva veu (transformació de criat a marquès).
• L’objectiu d’aquest personatge és aconseguir allò que li proporciona plaer, per tal de satisfer les seves necessitats, sense respecte per la vida humana.
• Al llarg de l’obra evoluciona desprenent-se de diferents màscares.

Gabriel de Beaumont

• El seu nom únic el dota de personalitat.
• Es caracteritza per la seva activitat: és un comediant famós, marcat pel seu orgull professional.
• És conscient del seu estatus social:

• Situació de l'obra en la trajectòria de l'autor: La producció de Joan Fuster es pot classificar en tres blocs temàtics. Diccionari per a ociosos correspon al bloc d'assaig humanístic, on Fuster planteja un diàleg obert i antidogmàtic sobre temes que van des dels aspectes quotidians de la cultura fins a temes històrics i polítics. Els altres dos blocs temàtics són l'assaig cívic i polític, on l'autor interpreta la història dels valencians i reflexiona sobre els esdeveniments històrics i polítics que han forjat la nostra identitat col·lectiva.

• Característiques generals de l'assaig en el context de l'obra: Des de 1939 i durant els anys quaranta i cinquanta, l'assaig en català és escàs a causa de la repressió, la censura i

Varietats Dialectals del Català

Les varietats dialectals de la llengua són diverses i estan associades amb diferents grups humans, formant part de la seva identitat. S'identifiquen tres tipus de varietats:

Varietat Diacrònica

La varietat diacrònica, també coneguda com a històrica, temporal o generacional, fa referència a com era la llengua en un moment específic de la història. Aquesta varietat ens permet estudiar com ha evolucionat la llengua al llarg del temps, comparant els usos lingüístics d'èpoques diferents.

Varietat Diastràtica

La varietat diastràtica, o sociolecte, es relaciona amb la pertinença dels parlants a grups socials diversos. Aquests grups poden ser definits per factors com la classe social, la professió o altres... Continuar leyendo "Varietats Dialectals i Registres Lingüístics del Català: Guia Completa" »

1) Ánxel Fole (Lugo 1903-1986)

Características xerais:

• Nacionalista, reafirmando esta militancia durante a Segunda República. Despois da guerra traballou como profesor e xornalista.
• Retoma a tradición da narrativa oral, utiliza a técnica do conto oral (fórmula introdutoria, localización espacial ou temporal bastante precisa, rematan cunha sentenza didáctica).
• Amosa unha Galicia rural e misteriosa.
• A lingua oral de Lugo como modelo lingüístico, reproducindo a súa diversidade dialectal (dialectalismos, vulgarismos, castelanismos...)
• A percepción da paisaxe como elemento diferenciador da literatura galega.

Obra:

• Á lus do candil (1953)
• Terra brava (1955)
• Contos da néboa (1973)
• Historias que ninguén cre (1981)

2) Eduardo Blanco Amor (Ourense,... Continuar leyendo "Figuras Clave da Literatura Galega de Posguerra: Ánxel Fole, Eduardo Blanco Amor, Álvaro Cunqueiro e Xosé Neira Vilas" »

Materialismo Histórico

Este pretende ser unha teoria científica sobre a historia e a sociedade humana. A súc tese cented é que a produción material é a que dirixe anistoria. Non é a vida material, como d. Hegel, o máis importante da historic semán aviva material. Pero formulación máis pretisa fixos Marx en "Contribución é crítica da economía política, na que mantén que a historic humano é a sucesión diclectica dos distintos modos de produción: asiático, antigo, feudale capitalistaje Cada un deles comprende 2 partes: a infraestrutura formada polas "fares produtives, as celes comprenden of "medios de produción" e ás "produtores""" e as "relacións de produción, que se refiren áo relacións eskubketicks no proceso de produción... Continuar leyendo "Nietzsche y Marx: Ideas Clave sobre Sociedad, Cultura y Poder" »

España en el Escenario Geopolítico

a) España en la Unión Europea

La Unión Europea es una asociación de países europeos que colaboran estrechamente. Cada nación mantiene su soberanía, pero ceden parte de su poder para tomar decisiones conjuntas, democráticamente y a escala europea. España se integró a la UE en 1986, tres décadas después de su fundación. Este retraso se debió principalmente a la naturaleza no democrática del régimen franquista, lo que provocó el rechazo de solicitudes previas. Además, España presentaba un desarrollo económico y social inferior al de la UE.

El factor político clave que facilitó la adhesión fue la transición a la democracia tras la muerte de Franco en 1975. Esto permitió a España iniciar... Continuar leyendo "Posición Geopolítica de España: Unión Europea y el Mundo" »

La preocupación principal de Kant, como pensador ilustrado, es el ser humano: la búsqueda de la felicidad y de la libertad humanas solo puede conseguirse mediante la acción. Pero la acción humana no está guiada por la Razón Teórica, pues esta solo se encarga del estudio del mundo empírico y formula juicios. La acción humana está guiada por la Razón Práctica, encargada del deber ser y formuladora de imperativos, mandatos que condicionan nuestro obrar. La razón será la única instancia que nos puede indicar cómo deben ser nuestros actos.

Toda la teoría ética kantiana será expuesta en las obras Crítica de la Razón Práctica y Fundamentos de la Metafísica de las Costumbres. El sistema ético expuesto en estas obras representa... Continuar leyendo "La Ética Formal de Kant: Libertad y Razón Práctica" »