Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Literatura Medieval Catalana i Valenciana

Bernat Metge: Vida i Obra (1340-1413)

(Barcelona, 1340 - 1413)

• Comença a fer feina molt prompte a la Cancelleria Reial.

• Arriba a un càrrec important.

• 1384: Adopta un nou estil en els seus textos, provinent dels italians, que s'inspiraven en els clàssics llatins. A més, s'familiaritza amb la cultura clàssica i amb els escriptors italians (Petrarca, Boccaccio).

• Obra: Lo somni (té fortuna en la modernitat), amb caràcter medieval encara. Menciona Sèneca, Tibul i Boeci.

• Obra important: Lo somni, un diàleg amb el fantasma del rei Joan I d’Aragó. Manifesta una nova mentalitat escèptica i el món humanístic italià.

• L'obra també li va servir per a exculpar-se de diverses acusacions d’heretgia i greus

Registres Lingüístics: Formal i Informal

Registre Formal

• Literari: Propi de la literatura, llenguatge expressiu amb figures retòriques. Es troba en contextos com el teatre, discursos, novel·les, etc.
• Cientificotècnic: Propi de la ciència i la tecnologia, amb terminologia rigorosa i especialitzada. El trobem en treballs de recerca, articles científics, etc.
• Estàndard: Es considera neutre i garanteix la comprensió de temes generals per part dels parlants. Es troba en classes de l'institut, mitjans de comunicació, cartells informatius, etc.

Registre Informal

• Col·loquial: Propi de situacions quotidianes; no es presta gaire atenció a la norma lingüística. És espontani i improvisat. Es troba en converses entre amics, diàlegs de sèries,

La Poesia Trobadoresca: Orígens i Evolució

• Segles: XII-XIII. Es va escriure en provençal (sud de França), una llengua molt semblant al català.
• Difusió: Era una poesia cantada i recitada a les corts.
• Participants principals:
  • Trobadors: Els autors que escriuen i componen la música.
  • Joglars: Els intèrprets que reciten i canten les obres.
  • Trobairitz: Dones trobadores (tot i que n'hi havia poques).
• L'Amor Cortès:
  • Es tracta d'un amor idealitzat i inabastable, estructurat com una relació feudal.
  • Qualitats del trobador: Mesura, educació, valentia, generositat, joventut i alegria.
  • Fases de l'enamorat:
    1. Fenhedor (estima en secret).
    2. Pregador (confessa el seu amor).
    3. Entenedor (la dama dona signes d'acceptació).
    4. Drutz (arriben a ser amants).
• Gèneres poètics:

Literatura Catalana: Postguerra i Franquisme

Literatura de Preguerra

• Després del Noucentisme: S’instaura la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930). Això provoca la supressió de la Mancomunitat i la dissolució de la xarxa institucional noucentista.

• Abandonament polític: Sorgeixen nous mecenatges eventuals.

• Dictadura de Primo de Rivera: Finalitza amb la Segona República Espanyola (1931-1939). Creació de la Generalitat de Catalunya, oficialitat de la llengua catalana, institucionalització de la cultura i la literatura, augment de publicacions en català, premis, etc.

• Principis dels anys 20: Panorama i voluntat de renovar.

  • Consolidació del mercat literari: Noves editorials...

Literatura de la Guerra Civil (1936-1939)

• Catalunya dins del bàndol

Literatura Catalana de Preguerra (Fins a 1936)

Després del Noucentisme, la instauració de la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) va provocar la supressió de la Mancomunitat i la dissolució de la xarxa institucional noucentista, fet que va portar a l'abandonament de l'acció política per part dels catalanistes.

Com a contrapartida, van sorgir nous mecenatges culturals. La Dictadura de Primo de Rivera va finalitzar amb l'adveniment de la Segona República Espanyola (1931-1939), període que va comportar:

• La creació de la Generalitat de Catalunya.
• L'oficialitat de la llengua catalana i la seva introducció a l'ensenyament i l'administració.
• La institucionalització de la cultura i la literatura pròpies des d'una òptica esquerrana.
• Un augment

L'Humanisme i el Renaixement a Catalunya

L'humanisme és un moviment intel·lectual, filosòfic i cultural, lligat al Renaixement. Busca l'Antiguitat Clàssica i reprèn l'antic humanisme grec del Segle d'Or, mantenint la seva hegemonia en bona part d'Europa fins a finals del segle XVI.

A Catalunya, que tenia grans contactes amb Itàlia perquè en dominava políticament bona part, l'Humanisme es nota ja en el segle XIV, en el si de la Cancelleria Reial (les oficines del rei) i en la seva llengua: el català cancelleresc. Aquesta era una llengua elegant, rica i uniforme, amb marcada influència del llatí i de l'estil dels autors clàssics.

Bernat Metge i l'Humanisme Català

Bernat Metge, un alt funcionari de la Cancelleria, fou qui millor assimilà... Continuar leyendo "Literatura Catalana Medieval i Renaixentista: Obres Clau" »

El Modernisme: Art, Cultura i Renaixement Català

El Modernisme va ser un moviment cultural d'abast europeu que es va desenvolupar a finals del segle XIX i principis del segle XX. A Catalunya, el seu inici va estar marcat per l'aparició de la revista L'Avenç, que va actuar com a òrgan literari i ideològic, i pel debut de Joan Maragall com a periodista.

Tot i que el 1906 va irrompre una nova generació d'intel·lectuals, els noucentistes, el Modernisme va coincidir amb el triomf de la Lliga Regionalista (1911) i la mort de Joan Maragall. Aquest moviment buscava la creació d'una cultura pròpia, allunyada dels principis estètics del Romanticisme, que encara estava supeditat als models castellans.

Normalització Lingüística en el Modernisme

Un... Continuar leyendo "Modernisme i Noucentisme: Moviments Culturals Clau a Catalunya" »

Context Històric i Social del Modernisme

• Finals del segle XIX i principis del segle XX.

• Revolució Industrial: creixement de la burgesia i desenvolupament urbà.

• Consolidació del catalanisme cultural i polític.

• Reacció contra el Realisme i el Naturalisme.

• Influència de corrents artístics europeus: Art Nouveau, Simbolisme, Parnassianisme, Prerafaelitisme.

Context Detallat del Modernisme (1892-1911)

• Període: 1892-1911.

• Moviments europeus equivalents:

  • Art Nouveau (França)

  • Modern Style (Anglaterra)

  • Jugendstil (Alemanya)

• Objectiu: Modernitzar la cultura catalana.

Situació Històrica i Social

• Conflicte colonial (pèrdua de les darreres colònies) → conseqüències:

  • Inestabilitat econòmica.

  • Reducció de la producció.

  • Increment de l'atur.

  • Èxode rural (

Gèneres Literaris

Gènere Poètic

Lírica: Alguns exemples

• Oda: Composició en vers de caràcter elevat, destinada a lloar un personatge, un lloc o una idea.
• Elegia: Poema líric destinat a lamentar-se per una pèrdua, que pot ser la mort d'algú estimat.
• Sàtira: S'exposen ximpleries, abusos o defectes humans individuals al públic a través del ridícul, paròdia, ironia, etc., amb la intenció de produir millores.

Gènere Èpic: Alguns exemples

• Epopeia: Narra les gestes dels herois barrejant elements reals i llegendaris.

Gènere Narratiu

• Conte: Narració escrita en prosa, generalment breu.
• Novel·la: Text relativament extens on s'expliquen fets de ficció.
• Faula: Relat breu de ficció amb protagonistes animals o plantes que parlen.
• Crítica: Judici

Glosario de Locuciones Latinas y su Significado

Este glosario presenta una recopilación de locuciones latinas comunes, explicando su significado y uso en el contexto actual.

A

• A contrariis: Por el contrario.
• A contrario sensu: Por la razón contraria, en sentido contrario.
• A divinis: Lejos de lo divino.
• A fortiori: Con más motivo.
• A posteriori: Con posterioridad, luego de los hechos.
• A priori: Previo a la experiencia.
• Ab aeterno: Desde la eternidad, desde la antigüedad.
• Ab initio: Desde el inicio.
• Ab intestato: Sin haber hecho testamento.
• Accésit: Se ha acercado.
• Ad calendas graecas: Para las calendas griegas, para una fecha indeterminada, para nunca.
• Ad eternum: Para siempre.
• Ad hoc: Para esto.
• Ad hominem: Dirigido a la persona.
• Ad honorem: Cargo cuyo