Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Definicions Clau en Lingüística i Sociolingüística

Desigualtat lingüística:

Situació en què dues o més llengües no tenen el mateix estatus ni les mateixes oportunitats d’ús i de prestigi dins una societat.

Diglòssia:

Situació en què en un mateix territori conviuen dues llengües, però una té més prestigi i ús oficial, mentre que l’altra queda restringida a àmbits familiars i informals, fins i tot si és majoritària.

Normalització lingüística:

Conjunt de mesures que es duen a terme per recuperar i augmentar l’ús i el prestigi d’una llengua minoritzada, per tal que sigui usada en tots els àmbits de la societat.

Àmbits d’ús:

Espais o contextos en què s’utilitza una llengua (educació, administració, mitjans de

Literatura Medieval Catalana i Valenciana

Bernat Metge: Vida i Obra (1340-1413)

(Barcelona, 1340 - 1413)

• Comença a fer feina molt prompte a la Cancelleria Reial.

• Arriba a un càrrec important.

• 1384: Adopta un nou estil en els seus textos, provinent dels italians, que s'inspiraven en els clàssics llatins. A més, s'familiaritza amb la cultura clàssica i amb els escriptors italians (Petrarca, Boccaccio).

• Obra: Lo somni (té fortuna en la modernitat), amb caràcter medieval encara. Menciona Sèneca, Tibul i Boeci.

• Obra important: Lo somni, un diàleg amb el fantasma del rei Joan I d’Aragó. Manifesta una nova mentalitat escèptica i el món humanístic italià.

• L'obra també li va servir per a exculpar-se de diverses acusacions d’heretgia i greus

Registres Lingüístics: Formal i Informal

Registre Formal

• Literari: Propi de la literatura, llenguatge expressiu amb figures retòriques. Es troba en contextos com el teatre, discursos, novel·les, etc.
• Cientificotècnic: Propi de la ciència i la tecnologia, amb terminologia rigorosa i especialitzada. El trobem en treballs de recerca, articles científics, etc.
• Estàndard: Es considera neutre i garanteix la comprensió de temes generals per part dels parlants. Es troba en classes de l'institut, mitjans de comunicació, cartells informatius, etc.

Registre Informal

• Col·loquial: Propi de situacions quotidianes; no es presta gaire atenció a la norma lingüística. És espontani i improvisat. Es troba en converses entre amics, diàlegs de sèries,

Literatura Catalana: Postguerra i Franquisme

Literatura de Preguerra

• Després del Noucentisme: S’instaura la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930). Això provoca la supressió de la Mancomunitat i la dissolució de la xarxa institucional noucentista.

• Abandonament polític: Sorgeixen nous mecenatges eventuals.

• Dictadura de Primo de Rivera: Finalitza amb la Segona República Espanyola (1931-1939). Creació de la Generalitat de Catalunya, oficialitat de la llengua catalana, institucionalització de la cultura i la literatura, augment de publicacions en català, premis, etc.

• Principis dels anys 20: Panorama i voluntat de renovar.

  • Consolidació del mercat literari: Noves editorials...

Literatura de la Guerra Civil (1936-1939)

• Catalunya dins del bàndol

Literatura Catalana de Preguerra (Fins a 1936)

Després del Noucentisme, la instauració de la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) va provocar la supressió de la Mancomunitat i la dissolució de la xarxa institucional noucentista, fet que va portar a l'abandonament de l'acció política per part dels catalanistes.

Com a contrapartida, van sorgir nous mecenatges culturals. La Dictadura de Primo de Rivera va finalitzar amb l'adveniment de la Segona República Espanyola (1931-1939), període que va comportar:

• La creació de la Generalitat de Catalunya.
• L'oficialitat de la llengua catalana i la seva introducció a l'ensenyament i l'administració.
• La institucionalització de la cultura i la literatura pròpies des d'una òptica esquerrana.
• Un augment

L'Humanisme i el Renaixement a Catalunya

L'humanisme és un moviment intel·lectual, filosòfic i cultural, lligat al Renaixement. Busca l'Antiguitat Clàssica i reprèn l'antic humanisme grec del Segle d'Or, mantenint la seva hegemonia en bona part d'Europa fins a finals del segle XVI.

A Catalunya, que tenia grans contactes amb Itàlia perquè en dominava políticament bona part, l'Humanisme es nota ja en el segle XIV, en el si de la Cancelleria Reial (les oficines del rei) i en la seva llengua: el català cancelleresc. Aquesta era una llengua elegant, rica i uniforme, amb marcada influència del llatí i de l'estil dels autors clàssics.

Bernat Metge i l'Humanisme Català

Bernat Metge, un alt funcionari de la Cancelleria, fou qui millor assimilà... Continuar leyendo "Literatura Catalana Medieval i Renaixentista: Obres Clau" »

El Modernisme: Art, Cultura i Renaixement Català

El Modernisme va ser un moviment cultural d'abast europeu que es va desenvolupar a finals del segle XIX i principis del segle XX. A Catalunya, el seu inici va estar marcat per l'aparició de la revista L'Avenç, que va actuar com a òrgan literari i ideològic, i pel debut de Joan Maragall com a periodista.

Tot i que el 1906 va irrompre una nova generació d'intel·lectuals, els noucentistes, el Modernisme va coincidir amb el triomf de la Lliga Regionalista (1911) i la mort de Joan Maragall. Aquest moviment buscava la creació d'una cultura pròpia, allunyada dels principis estètics del Romanticisme, que encara estava supeditat als models castellans.

Normalització Lingüística en el Modernisme

Un... Continuar leyendo "Modernisme i Noucentisme: Moviments Culturals Clau a Catalunya" »

Context Històric i Social del Modernisme

• Finals del segle XIX i principis del segle XX.

• Revolució Industrial: creixement de la burgesia i desenvolupament urbà.

• Consolidació del catalanisme cultural i polític.

• Reacció contra el Realisme i el Naturalisme.

• Influència de corrents artístics europeus: Art Nouveau, Simbolisme, Parnassianisme, Prerafaelitisme.

Context Detallat del Modernisme (1892-1911)

• Període: 1892-1911.

• Moviments europeus equivalents:

  • Art Nouveau (França)

  • Modern Style (Anglaterra)

  • Jugendstil (Alemanya)

• Objectiu: Modernitzar la cultura catalana.

Situació Històrica i Social

• Conflicte colonial (pèrdua de les darreres colònies) → conseqüències:

  • Inestabilitat econòmica.

  • Reducció de la producció.

  • Increment de l'atur.

  • Èxode rural (

Glosario de Locuciones Latinas y su Significado

Este glosario presenta una recopilación de locuciones latinas comunes, explicando su significado y uso en el contexto actual.

A

• A contrariis: Por el contrario.
• A contrario sensu: Por la razón contraria, en sentido contrario.
• A divinis: Lejos de lo divino.
• A fortiori: Con más motivo.
• A posteriori: Con posterioridad, luego de los hechos.
• A priori: Previo a la experiencia.
• Ab aeterno: Desde la eternidad, desde la antigüedad.
• Ab initio: Desde el inicio.
• Ab intestato: Sin haber hecho testamento.
• Accésit: Se ha acercado.
• Ad calendas graecas: Para las calendas griegas, para una fecha indeterminada, para nunca.
• Ad eternum: Para siempre.
• Ad hoc: Para esto.
• Ad hominem: Dirigido a la persona.
• Ad honorem: Cargo cuyo

La Variació Lingüística i els Registres

La llengua és un concepte abstracte que inclou la gramàtica i el lèxic. En la pràctica, però, parlem varietats lingüístiques, que es classifiquen en:

Tipus de Varietats Lingüístiques

• Diatòpica: depèn del lloc d’origen o residència del parlant.
• Diacrònica: depèn de l’edat i del moment històric.
• Diastràtica: depèn de l’estatus social i la formació.
• Diafàsica: depèn del tema, canal, intenció i grau de formalitat (relació entre emissor i receptor).

Els Registres Lingüístics

Segons l’àmbit i la formalitat, trobem els següents registres:

• Col·loquial: àmbit privat, amb familiars i amics. Permet incorreccions (barbarismes, vulgarismes...).
• Estàndard: model comú que respecta la normativa,