Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

1. Comunicació i Llenguatge

La comunicació és la transmissió de la informació d’un emissor a un receptor a través d’un canal i mitjançant signes codificats. L’entorn que dificulta aquest procés és el soroll.

El Signe Lingüístic

El signe és la unitat mínima de comunicació i té dues funcions:

• Ser el vehicle de comunicació.
• Substituir una altra cosa.

El llenguatge humà és un sistema de comunicació fonamental per a la cultura.

Ens permet representar la realitat a través de signes.

El Signe Lingüístic: Significant i Significat

El signe lingüístic és la unitat mínima del llenguatge. Es compon d’un significant (paraules, lletres,...) i d’un significat (concepte).

Funcions del Llenguatge

1. Funció referencial: Informar sobre

Cuestionario de Repaso: Fundamentos Teóricos en Psicopatología y Psicoanálisis

Paradigmas, Narcisismo y la Instancia de la Letra

1. Según Lanteri-Laura, la “clínica sincrónica” se asienta en la concepción de la enfermedad como un género unitario. La llama:

   d) Locura

2. Lanteri-Laura caracteriza al momento histórico de la psiquiatría que denomina Tercer paradigma a partir de:

   a) Las estructuras psicopatológicas y la oposición entre neurosis y psicosis

3. En el texto Nuestra Psiquiatría, Lanteri-Laura plantea que el interrogante sobre la relación de la locura y la condición humana constituye el legado más importante del paradigma:

   d) De las estructuras psicopatológicas

4. La libido yoica y de objeto, según Freud en Introducción al narcisismo:

Normalització Lingüística

Definició de Normalització

Procés per revertir el conflicte lingüístic, buscant l'augment de parlants, l'increment de la freqüència d’ús i l'ocupació de tots els àmbits socials. Inclou la normativització (codificació) i l'estandardització (creació de models comuns), amb una intervenció sociopolítica necessària.

Objectius de la Normalització

1. Augment de parlants.
2. Increment de la freqüència d’ús.
3. Ocupació de tots els àmbits (família, escola, justícia, administració, mitjans de comunicació).
4. Creació de normes legals favorables.
5. Combinació de normativització, estandardització i polítiques lingüístiques.

Situació per Territoris

• Andorra: El català és l'únic idioma oficial i està normalitzat.

El Romanticisme (Segle XIX)

Moviment artístic i literari del segle XIX, nascut a Alemanya i estès posteriorment a Europa i Amèrica. La seva màxima és la primacia dels Sentiments sobre la Raó.

Context Històric del Romanticisme

• França es consolida com a potència.
• 1804: Napoleó és proclamat emperador.
• 1833-1892: La Renaixença (moviment de recuperació de la llengua i cultura catalanes). Lema: Fe, Pàtria i Amor.
• 1859: Celebració dels Jocs Florals.
• 1870: Naixement del Realisme i el Naturalisme.

Obres i Revistes Destacades

• Oda a la Pàtria (Bonaventura Carles Aribau)
• L’Olivera mallorquina (Josep Lluís Pons i Gallarza)
• Revistes: La Palma, El Vapor, entre d'altres.

Característiques del Romanticisme

• Sentimentalisme, individualisme i subjectivitat.

Variació Estilística i Registres Lingüístics

La varietat de la llengua que cada parlant tria per adaptar-se a la situació de comunicació es coneix com a variació estilística o variació funcional, que donarà lloc als diferents registres. Cada parlant fa ús d'una sola varietat dialectal, però, en canvi, coneix i utilitza un ventall molt més ampli de varietats estilístiques que li permet mantenir la comunicació en àmbits d'ús ben diferents.

Aquestes varietats estilístiques o funcionals s'adapten a cada situació de comunicació i venen determinades per quatre factors principals:

Factors Determinants dels Registres

1. El Tema

   És l'àmbit de la realitat a què fa referència el missatge. Es pot considerar que hi ha tants temes com especialitats

Conceptes i Símbols Universals

La Cadira: Confort i Benestar Corporal

• Tema: L’evolució de les cadires com a exemple de la relació de la societat amb el confort i el benestar corporal.
• Tesi: Durant segles, l’ésser humà no es va preocupar pel confort en seure; això reflecteix una mentalitat tradicional centrada en el sacrifici, no en la comoditat.
• Significat: La cadira representa la lenta incorporació del confort i la racionalitat a la vida quotidiana, i mostra com, fins fa poc, es valorava més l’aparença o el sacrifici que no el benestar personal.

La Covardia: Fragilitat Humana i Subjectivitat

• Tema: La covardia com a característica humana universal.
• Tesi: No s’ha de jutjar la covardia dels altres perquè tots en som capaços en algun

L'Assaig Català al Segle XX: Evolució i Context

L'assaig és un gènere literari en prosa que expressa idees, reflexions o opinions personals sobre un tema determinat de manera subjectiva, però amb la voluntat d'analitzar i argumentar.

Etapes Clau de l'Assaig Català

• 1900: Inicis de l’Assaig

  Comença amb Eugeni d’Ors, influenciat pel francès Michel de Montaigne. També destaquen Josep Pla, Gaziel i Sagarra.

• 1940-1950: Postguerra i Repressió Franquista

  Caracteritzada per la censura i la manca de producció. Només alguns textos es van publicar a l’exili. Gaziel va escriure, però no va publicar fins al 1970.

• Anys 60: Nou Impuls de l’Assaig

  Marquen la fi de l’aïllament internacional i l’entrada a l’ONU. Es produeix una relaxació

Context i Característiques de Llibre de Meravelles

Trajectòria de l'Autor i Característiques de l'Obra

Llibre de meravelles s'inscriu en l'etapa de maduresa de Vicent Andrés Estellés, escrita entre 1957 i 1968, tot i que no es publica fins als anys 70. Aquesta obra reflecteix l'estil propi i consolidat del poeta: llenguatge col·loquial, temàtica quotidiana, to elegíac i ús del vers llarg. S'hi combinen influències clàssiques (Ovidi, Horaci, March) amb referents contemporanis (Cummings, Larkin). Durant els anys 60, malgrat publicar poc, treballa en profunditat l'obra i diversifica els formats. Aquest llibre marca una etapa clau abans de la gran producció dels anys 70.

Context Històric i Cultural de l'Escriptura

L'obra se situa en el... Continuar leyendo "Anàlisi Llibre Meravelles Vicent Andrés Estellés: Context, Gènere i Poemes Clau" »

Mercè Rodoreda: Narrativa de la Postguerra fins als anys 70

L'obra de Mercè Rodoreda s'emmarca en la Catalunya del segle XX, un període marcat per la Guerra Civil, l'exili i la dictadura franquista. Rodoreda escriu des d'una perspectiva intimista, sovint centrada en personatges femenins que lluiten contra les convencions socials i les ferides emocionals. El seu estil combina simbolisme i lirisme, influenciat pel surrealisme i la novel·la psicològica. Obres com La plaça del Diamant reflecteixen la complexitat de l'ànima humana i la repressió de l'època.

Context Històric i Cultural de Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda publica La plaça del Diamant el 1962. En aquesta època, el règim franquista comença a relaxar la censura literària sobre... Continuar leyendo "Mercè Rodoreda i la Literatura Catalana de Postguerra: Context i Autors Clau" »

Conceptes Clau de la Literatura Medieval

• Tempus fugit: El temps passa ràpid i no s'atura.
• Ubi sunt?: Nostàlgia d’allò passat i perdut. Exemple: «On són els herois d’antany?»
• Carpe diem: Gaudeix del moment present, sense mirar el futur.
• Memento mori: Recorda que moriràs: reflexió sobre la mortalitat. Exemple: «Tot allò que neix, ha de morir.»
• Locus amoenus: Descripció d'un lloc ideal, bell i tranquil.
• Militia amoris: L’amor com una lluita o batalla. Exemple: «En l’amor, com en la guerra, tot s’hi val.»
• Beatus ille: Elogi de la vida senzilla i retirada al camp. Exemple: «Feliç aquell que viu lluny del bullici de la ciutat.»
• Furor amoris: L'amor com una passió descontrolada i irracional.
• Flamma amoris: El foc de l’amor que