Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Otros cursos

Las Vanguardias Artístico-Literarias del Primer Tercio del Siglo XX en Galicia

Las vanguardias son un conjunto de corrientes y movimientos de principios del siglo XX que proponen romper con la tradición y con la estética vigente. Cada uno de estos movimientos constituyó un ismo, donde difunden su ideario mediante manifiestos vanguardistas, a imitación del manifiesto comunista. Están condicionados por los acontecimientos históricos: la 1ª Guerra Mundial, la Revolución Rusa, el marxismo; los progresos de las ciencias experimentales o el desarrollo del psicoanálisis. Se caracterizan por la libertad creativa, el antirrealismo, el antisentimentalismo, la renovación del lenguaje poético y la búsqueda del arte puro.

En Europa se suceden... Continuar leyendo "Explorando las Vanguardias Artístico-Literarias Gallegas del Siglo XX: Un Estudio Detallado" »

Euskal Literaturaren Historia Laburra: Idazle Klasikoak

Frantzisko Xabier Munibe

Peñafloridako Kondea (1729-1785)

Azkoitian jaio eta Bergaran hil zen 55 urterekin. Goi mailako pertsona bat zen.

Frantzisko Xabier Munibe Idiakez, Peñafloridako kondea, idazle, musikari, politikari eta zientzialaria izan zen.

Frantzisko Xabier Munibek musika- eta antzerki-lan ugari idatzi zituen.

Zergatik da garrantzitsua?

• Euskal antzerkigintzan euskeraz idatzi zuen lehen opera.
• Euskalerriaren Adiskideen Elkartea sortu zuten 1765ean, espainiar estatuko lehenengo elkarte ilustratua.

Lanak:

Antzerkigintza:

• El borracho burlado
  • Koediazkoa
  • Euskeraz eta gazteleraz egina

Pedro Ignazio Barrutia (1682-1759)

Aramaion jaio zen eta Arrasaten hil zen.

1701ean udal eskribauaren kargua hartu... Continuar leyendo "Euskal Literaturaren Historia Laburra: Idazle Klasikoak" »

Els fruits saborosos de Josep Carner

Els fruits saborosos és un llibre de poemes publicat el 1906 per Josep Carner.

Aquest conjunt de poemes va ser realitzat a l'època del Noucentisme.

Què és el Noucentisme?

El Noucentisme, originat a partir del segle XX, es tracta d'un nou estil que persegueix l'objectiu de transformar la societat perquè sigui més culta i civilitzada.

Perquè aquest objectiu es compleixi, els noucentistes presenten el moviment com a classicista; és a dir, basat en la defensa de l'ordre, el control i la mesura. És la burgesia la que dirigeix un programa cultural i polític on comparteixen idees del Renaixement i l'antiguitat clàssica. Aquest període coincideix parcialment amb els artistes modernistes, fet que crea una... Continuar leyendo "Els fruits saborosos de Josep Carner: Obra clau del Noucentisme" »

La Decadència de la Literatura Catalana (S. XVI-XIX)

S'ha anomenat Decadència al període de la nostra història literària que va des de l'inici del segle XVI fins a les primeres dècades del segle XIX. Hi va haver una continuïtat literària en català durant aquest període que va reproduir els corrents literaris europeus de l'època, com el Renaixement, el Barroc o la Il·lustració.

La vitalitat del català literari entre el 1500 i el 1800 és més important del que semblava, sense tenir, de tota manera, una transcendència pública significativa a través de la impremta. La castellanització va afectar únicament la literatura culta i sectors socials restringits. En els àmbits col·loquials, el català no va retrocedir i va continuar... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Decadència, Renaixement i Barroc (S. XVI-XIX)" »

Literatura Catalana Medieval

Edat Mitjana

La societat medieval era teocèntrica, amb la vida cultural i literària concentrada en els nuclis religiosos. L'estament religiós ordenava la vida quotidiana, influïa en la política i la religió era la base de l'educació. En aquest context, apareixen noves nacions políticament inestables, amb lluites entre nobles i monarques pel poder.

Funció de la Prosa Literària

Els temes centrals de la literatura eren Déu (la religió) i el rei (la nació). La literatura didàctica donava pautes cíviques i religioses de conducta moral. L'Església volia convertir els musulmans i jueus al cristianisme, aconseguir el control ideològic i lluitar contra l'heretgia (el catarisme era la més important de l'època)... Continuar leyendo "Literatura Catalana Medieval: Prosa i Autors Clau" »

O Clero Parroquial: Axentes Fundamentais da Fe en Galicia

Os curas que atendían as parroquias eran os axentes fundamentais á hora de dar pasto espiritual aos fieis. En 1787, había en Galicia 9.138 cregos (e só 3.070 regulares), case 3 por freguesía, proba de que eran moitos os mozos que aspiraban a “dicir misa no altar” ou, mellor, os pais querían ver a un fillo con coroa.

Crecemento Demográfico do Clero Galego

En 1591, figuran 3.000 cregos, polo que en dous séculos o número de ordenados multiplicouse por tres, cando a poboación non pasou de duplicarse no mesmo tempo.

Roles e Xerarquías: Presbíteros, Capeláns e Patrimonistas

Moitos mozos ordenados de presbíteros nunca chegaron a gobernar unha parroquia e pasaron a vida de capeláns... Continuar leyendo "El Clero Parroquial en Galicia: Impacto Social y Evolución Histórica (Siglos XVI-XVIII)" »

La Novel·la Catalana: Context i Inicis

Influències Internacionals i Modernisme

Autors internacionals destacats del període inclouen:

• André Gide (1869-1951): Els soterranis del Vaticà (1914)
• Marcel Proust (1861-1922): En la recerca del temps perdut
• Franz Kafka: La metamorfosi (1915)
• Virginia Woolf: La senyora Dalloway (1925)
• James Joyce: Ulisses (1922)

A Catalunya, La vida i la mort de Jordi Fraginals, de Josep Pous i Pagès, és considerada l’última novel·la modernista. El 1925, dos articles clau van crear un clima favorable per al gènere:

• Josep Maria de Sagarra: La por a la novel·la
• Carles Riba: Una generació sense novel·la

Autors Clau del Període d'Entreguerres

Josep Maria de Sagarra (1894-1961)

S’inicià el 1919 amb Paulina Buxareu per... Continuar leyendo "La Novel·la Catalana: De l'Entreguerres a la Narrativa Contemporània" »

Álvaro Cunqueiro: Obra e Traxectoria

• Poesía: Cunqueiro comeza coa súa obra poética na posguerra e continúa despois da guerra coa publicación de Dona do corpo delgado e Herba aquí e acolá.
• Teatro: O incerto señor don Hamlet, príncipe de Dinamarca e A noite vai coma un río.
• Ensaio: Tesouros novos e vellos. Este é o discurso tras a chegada á RAG, no que se achega ao mito dos tesouros en Galicia.

Ánxel Fole: Vida e Obra

Ánxel Fole foi licenciado en Dereito, membro do Partido Galeguista, fundador da revista Yunque e integrante da RAG.

Narrativa

Fole foi un mestre do relato curto. A súa obra está formada principalmente por catro libros de contos:

• Á lus do candil e Terra brava: Ambientadas na Galicia rural de mediados do século XX, onde

La Narrativa Catalana de Postguerra (1939-1970)

1. 1939-1946: Censura i Novel·la Psicològica

La novel·la va patir de forma molt notòria la censura. D’aquesta manera es va passar d’un panorama literari brillant de preguerra al no-res de la postguerra. Això es va veure agreujat per la desconnexió que es produí entre l’escriptor i el seu públic. De fet, el gènere narratiu necessita d’una infraestructura estable per desenvolupar-se i, per tant, la recuperació del circuit literari: autor-editor-lector. Això va tenir com a conseqüència la inexistència de corrents novel·lístics molt marcats i l’aparició de narradors aïllats. L’únic model que implica una certa connexió és el de la novel·la psicològica, model de preguerra... Continuar leyendo "Evolució de la Narrativa i les Generacions Literàries Catalanes (1939-1980)" »

Varietats lingüístiques

Varietat lingüística: segons parlants i contextos, la llengua presenta diverses varietats.

1. Varietat històrica

Tipus d'estudi:

• Diacrònica: estudia l'evolució de la llengua al llarg del temps.
• Sincrònica: estudia la llengua en un moment concret.

2. Varietat social

També anomenada diastràtica: estudia la varietat social tenint en compte l'estatus social, sexe, edat, etc.

• Exemples:
  • «bleda»: no distingeix la vocal neutra de la a ni la e; oposició oberta/tancada i ensordiment de [z].
  • «xava»: relació amb l'estatus social i castellanismes.
• Argot: llenguatge d'un grup de persones amb finalitat críptica.
• Característiques de l'argot: vinculat a un àmbit professional, finalitat críptica, influència d'altres llengües,