Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Otros cursos

A Poesía Galega entre 1936 e 1976: Xeración do 36, Promoción de Enlace e Festas Minervais

Como consecuencia da Guerra Civil, desapareceu case por completo a produción literaria en galego durante máis dunha década. A actividade cultural continuada só foi posible no exilio, onde poetas como Luís Seoane, Lorenzo Varela e Emilio Pita fixeron poesía crítica e de compromiso. Dentro de Galicia, comezou unha tímida recuperación a partir de 1947, coa publicación de Cómaros verdes, o primeiro libro destacable pola súa calidade. En 1950, en Pontevedra, constituíuse a Editorial Galaxia, que abriu o camiño para novas editoras en galego.

Esta anómala situación provocou que visen a luz simultaneamente as obras de tres xeracións diferentes:... Continuar leyendo "Panorama da Literatura Galega: Poesía e Prosa (1936-1976)" »

Què és la Renaixença?

La Renaixença és un moviment cívic que intenta recuperar l'ús del valencià i del català (o, com li deien en aquell temps, "del llemosí") com a llengua d'ús culte i literari, després de tant de temps de decadència i abandó. En el segle XIX, el romanticisme posa de moda el retorn a l'Edat Mitjana i la revalorització de tot allò que és autènticament popular. Tant a Catalunya, com a València i les Illes, creix l'interès per recuperar la nostra llengua, tan il·lustre i tan malmesa. Sorgeixen institucions com els Jocs Florals, que contribueixen decisivament a aquesta tasca.

Característiques de la Renaixença

• Exaltació de l'Edat Mitjana.
• Exaltació de la llibertat, personal i nacional.
• Descripcions de paisatges

Investigación DE BROTES EPIDEMIOLOGICOS

INTORDUCCION

--El reporte epidemiológico diario (vigilancia epidemiológica) detecta los brotes de los padecimientos

--El término brote a menudo suele sustituirse por Epidemia

CONCEPTOS

BROTE Epidemiológico

--La epidemia se limita a un incremento localizado en la incidencia de la enfermedad:

    • pueblo

    • ciudad

    • hospital

BROTE

--Aparición de uno o varios casos (Asociación de dos casos) de una enfermedad potencialmente epidémica en un momento y lugar determinados, especialmente si ese lugar se considera libre del problema

--EJM.-

Polio, sarampión, dengue, paludismo, rabia, etc.

EMERGENCIA EPIDEMIOLOGICA

--Cuando el caso, brote o epidemia ameritan acciones inmediatas con el apoyo del... Continuar leyendo "Brote prosodemico" »

Què és la llengua? Varietat i abstracció

La llengua no té una concreció única: tots parlem una o diverses llengües, però ho fem de maneres diferents segons el lloc de naixement, l'edat que tenim, la nostra activitat laboral i la situació comunicativa en què ens trobem. Aquest concepte no és més que una abstracció que ens permet denominar i entendre com un conjunt una gran multitud de formes expressives, que comparteixen una gramàtica i un lèxic més o menys ampli.

Dialectes i registres: les cares de la llengua

En l'àmbit de la lingüística, denominem dialectes les diferents varietats generals de la llengua segons factors relatius als parlants. Així mateix, denominem registres les varietats relatives a les diferents situacions... Continuar leyendo "Llengua, Varietats i Estandardització: El Cas del Valencià" »

La Narrativa o Prosa

3.1. Primers Textos en Català

Els primers textos escrits en català van ser al s.XII: el Forum Iudicum (recull d'antigues lleis visigòtiques) i les Homilies d'Organyà (sermons de missa trobats a Organyà).

3.2. Ramon Llull

Ramon Llull va néixer a Mallorca al s.XIII en una família noble. És educat en els ambients més selectes de l'aristocràcia, a la cort del rei Jaume I. Va ser un bon coneixedor de la lírica trobadoresca. Llull fa un canvi brusc i radical: en sentir-se cridat per Déu, abandona la cort i la família per lliurar-se enterament a la vida contemplativa.
És un cas excepcional:
a) Ell és el primer que usa una llengua romànica (català) per redactar textos de filosofia, teologia, mística i ciència.
b)... Continuar leyendo "Literatura Catalana Medieval: Narrativa i Poesia" »

Josep Carner: Poètica de l'Exili

Josep Carner es va exiliar l’any 1939 a Mèxic i després a Bèlgica. A partir d’aquest moment, les experiències viscudes seran crucials en la seva producció literària. L’experiència de la guerra, de la derrota i de l’exili signifiquen per a ell l’enfonsament d’aquella Catalunya ideal del Noucentisme. Aquestes són experiències vitals que es manifesten en la nova poesia catalana.

Algunes de les característiques de la producció poètica de Carner durant aquest període són l’agudització de determinats elements directament relacionats amb la situació de l’exili: l’enyorament, el record, l’elegia, el retorn... Aquests temes acaparen una bona part de la reflexió moral i existencial.... Continuar leyendo "Josep Carner: Exili i Postsimbolisme" »

Primera Etapa del Modernisme Català (1892)

El 1892 marca l'inici del Modernisme amb l'aparició de dues plataformes fonamentals: les Festes Modernistes de Sitges i la revista L'Avenç. Aquesta última, creada per joves estudiants amb l'objectiu de donar continuïtat al primer diari en llengua catalana promogut per Valentí Almirall, va tenir un paper crucial.

La Revista L'Avenç: Orígens i Objectius

• Després d'etapes de publicació irregular i un tancament, la revista va experimentar una revifalla el 1889. A poc a poc, s'hi van incorporar col·laboradors destacats, com Jaume Brossa, autor d'un dels primers manifestos modernistes de la revista, "Viure del passat".
• El seu objectiu principal era crear una literatura moderna en català, marcant un

Els Anys 70: Fi del Franquisme i Renovació Literària

Els anys 70 suposen el declivi i el final de la dictadura franquista. Amb la mort de Franco, el 1975, l’estat espanyol enceta un procés de transició política que conduirà al sistema democràtic i a la recuperació de les llibertats. Aquest fet oferirà la possibilitat de connectar amb els corrents literaris de la resta del món.

En aquests anys, els mestres consagrats, com Mercè Rodoreda, conviuen en el panorama literari amb una allau de novel·listes que donen a conèixer les seues obres: Terenci Moix, Isa Tròlec, Carme Riera, Quim Monzó, Joan Francesc Mira... Són gent nascuda a la postguerra, crescuda i escolaritzada amb els canvis sociopolítics dels anys 50 i 60 i influenciada... Continuar leyendo "Evolució de la Literatura Catalana: Narrativa i Poesia Postguerra fins als 80" »

Sociolingüística: Conceptes Clau i Dinàmiques

Ús Lingüístic: Convencional vs. Intencional

L’ús lingüístic que s’adapta a l’ús d’una societat (considerat ús normal) és anomenat ús convencional. De vegades, però, apareixen grups socials disconformes que posen en dubte les normes d’ús i no les segueixen. Aquest ús és l’ús intencional.

L’ús intencional contribueix a recuperar una llengua. L’ús convencional, en canvi, pot contribuir al desprestigi i al procés de substitució d'una llengua.

Conceptes Fonamentals de la Comunitat Lingüística

• Comunitat de Llengua

  És imprescindible compartir la mateixa llengua, encara que aquest factor no és suficient per si sol.

• Interrelació Lingüística

  Una comunicació intensa és

“Lauaxeta” Esteban Urkiaga (1905-1937), laukiztarra

Ikaskide batzuek bultzatu zuten euskaraz idaztera. 1928an, Orixerekin batera, Euzkadi egunkariko euskal orrian lan egin zuen. Aurki, sailaren arduradun egin zuten, eta eginkizun horretan iraun zuen 1934ra arte. Asko nabarmendu zen Errepublika garaian kazetari eta hizlari gisa.

1937ko apirilaren amaieran atxilotu zuten Gernikan, Gasteizera eraman eta bertan fusilatu zuten ekainaren 26an.

Kazetaritza eta Antzerkia

Ugari idatzi zuen. Egunkarirako ia egunero moldatzen zuen lanen bat prosaz. Lan hauetako batzuk bildu zituen Jon Kortazarrek: Azalpenak (1931-1935) (1982). Antzerki lan laburrak ere moldatu zituen.

Olerkigintza: Estiloaren Bilakaera

Literatura arloan, olerkigintzak ezagutarazi zuen batez... Continuar leyendo "Euskal Literaturako Idazle Nagusiak: Lauaxeta eta Orixe" »