Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Otros cursos

El Context Sociopolític de la Postguerra Franquista

Aquest període coincideix pràcticament amb els quaranta anys de la dictadura del general Franco, des de la fi de la Guerra Civil Espanyola el 1939 fins a la mort del dictador el 1975. La pèrdua de la guerra comportà l'extinció absoluta de les institucions republicanes i l'eliminació sistemàtica de tots els organismes culturals.

Amb l'abolició de les institucions democràtiques, la declaració d'il·legalitat dels partits polítics i l'anul·lació dels sindicats, començava al nostre país una nova etapa per a la vida política, socioeconòmica i cultural, marcada per la repressió contra els vençuts i la imposició d'un règim no democràtic.

Amb la fi de la guerra, els nostres escriptors... Continuar leyendo "Literatura Catalana sota el Franquisme: Enric Valor i el Context Històric" »

Les Quatre Grans Cròniques

Jaume I

Jaume I narra, de forma autobiogràfica, les conquestes de Mallorca, Eivissa i el Regne de València. Destaquen fets col·lectius i fets íntims. Fort sentiment religiós i providencialisme que dona suport diví a les gestes reials; els reis guanyen i conquisten territoris perquè Déu està de la seva part. Estil viu, directe, sovint popular i col·loquial. Desig d'exactitud. Narració escrita en primera persona.

Bernat Desclot

Autor: Bernat Escrivà, tresorer reial. Tracta del regnat de Pere el Gran, de la campanya a Sicília, i la lluita d'aquest rei contra invasors francesos. Destaca la personalitat del rei (valor, honradesa, cortesia, heroisme, crueltat...). Impersonalitat del narrador i fredor davant fets... Continuar leyendo "Història de la Literatura Catalana a l'Edat Mitjana" »

Conversación entre *My Heart* y *Mi Fernández*

11:13 p.m.

MI FERNANDEZ: Mi cielo.

MY HEART: Estoy.

11:15 p.m.

MI FERNANDEZ: Bueno.

MY HEART: ¿Qué pasó? No es que tienes gratis conmigo.

11:16 p.m.

MI FERNANDEZ: Sí, pero si no tengo crédito no me acepta llamarte.

11:17 p.m.

MI FERNANDEZ: Mañana le cargo.

MY HEART: Bueno, pero estábamos hablando. Ya entró.

MI FERNANDEZ: Sip.

MY HEART: No entiendo. No importa. Espérame ratito.

11:18 p.m.

MI FERNANDEZ: Ok.

MY HEART: Estoy. Gracias.

11:22 p.m.

MI FERNANDEZ: Bueno.

MY HEART: ¿Qué estabas haciendo?

MI FERNANDEZ: Te paso una fotito, ponte en conectado.

11:23 p.m.

MI FERNANDEZ: Buscando la fotito.

MY HEART: Está.

Mi Fernández envía una foto

MI FERNANDEZ: Ahí va.

Se completó la transferencia de "DSC02376 - copia.

L'assaig és un escrit en prosa, generalment breu, de caràcter no narratiu i expositiu. Presenta la interpretació personal d'un individu sobre qualsevol tema o problema.

Característiques de l'assaig

• Temes: Pot tractar qualsevol tema relacionat amb els diferents camps del coneixement: costums i hàbits de la societat, pensament polític, fenòmens socials, comportaments humans, convivència, música, història, etc.
• Recursos: L'assaig fa servir els mateixos recursos que el text argumentatiu.
• Extensió: Té una extensió variable i pot aparèixer a les pàgines d'un periòdic, d'una revista especialitzada, en un llibre, etc.
• Llenguatge: L'autor utilitza un llenguatge accessible a qualsevol lector i exposa les idees d'una manera amena i ordenada.

El Formalismo Moral en la Filosofía de Kant

Si en la Crítica de la Razón Pura Kant partió del hecho del conocimiento para remontarse a sus condiciones de posibilidad, en su filosofía moral partirá del hecho moral para determinar las condiciones de posibilidad del mismo. El hecho moral constituye el ámbito de la Razón Práctica, es decir, la razón que se encamina no a conocer el mundo físico, sino a guiar la propia conducta. Kant distingue radicalmente el plano teórico del plano moral. Por ejemplo, "Los hombres son mortales" es un juicio teórico. Pero esta otra proposición: "Los hombres deben ser veraces" es un juicio práctico. Ahora bien, este juicio práctico se refiere a la voluntad, a la razón práctica. No significa una relación... Continuar leyendo "Ética Kantiana: Formalismo, Imperativos y Postulados de la Razón Práctica" »

Famílies Lingüístiques i Llengües Romàniques

Una família lingüística és un conjunt de llengües que deriven d'un mateix tronc comú.

La majoria de les llengües europees provenen d'un sol tronc comú: l'indoeuropeu.

Les Llengües Romàniques: Origen i Evolució

Les llengües que deriven del llatí s'anomenen llengües romàniques o neollatines. Arran de la caiguda de l'Imperi Romà, es consideren ja formades entre els segles VIII i X.

Principals Llengües Romàniques Actuals

Actualment, les principals llengües romàniques són nou:

• El galaicoportuguès
• El castellà
• El català
• L'occità
• El francès
• El romanx
• L'italià
• El sard
• El romanès

Altres Llengües Romàniques: Minoritàries i Desaparegudes

Hi ha altres llengües romàniques, molt minoritàries,... Continuar leyendo "Famílies Lingüístiques, Llengües Romàniques i Varietats del Català" »

Joan Fuster: L'Assagista Més Important del Segle XX

Joan Fuster ha estat l'assagista més important i més modern de la literatura catalana del segle XX. Fou també un gran precursor del gènere, en especial al País Valencià, on no hi havia antecedents d'importància. Però també a Catalunya, on després del desastre de la Guerra Civil els assagistes escassejaven.

Fuster és un autor d'una extensa obra literària d'una gran diversitat temàtica. Les seves reflexions se centren en l'ésser humà, tant en aspectes bàsics i quotidians com en les inquietuds generals de la seva època. Fuster reflexiona i fa reflexionar els lectors. Els seus assajos es caracteritzen per un estil distintiu:

• Intensifica l'expressivitat, utilitzant interrogants i

Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV)

(Llei 4/1983, de 23 de novembre)

Títol Preliminar

Principis Generals

Article 2

El valencià és llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i, en conseqüència, tots els ciutadans tenen dret a conèixer-lo i a usar-lo oralment i per escrit tant en les relacions privades com en les relacions amb les instàncies públiques.

Títol II

Del Valencià a l'Ensenyament

Article 19

1. Hom procurarà, en la mesura de les possibilitats organitzatives dels centres, que tots els escolars reben els primers ensenyaments en llur llengua habitual, valencià o castellà.
2. Això no obstant, i sense perjudici de les excepcions regulades a l’article vint-i-quatre, al final dels cicles en què es declara obligatòria la incorporació

Què és un text?

Un text és molt més que una sèrie de frases col·locades una al costat de l'altra. Un text pot ser oral o escrit, pot ser una única paraula, o pot ser tota una enciclopèdia. Les definicions de text coincideixen en una sèrie de característiques:

• Orals: ser més espontanis, tenir moltes repeticions, ser poc elaborats, possibilitar una comunicació ràpida, dependre molt del context.
• Escrits: ser més preparats, ser més formals, ser molt elaborats, ser cohesionats, fer servir un model de llengua estàndard.

La comunicació

La comunicació humana no és únicament lingüística. A través de la llengua oral o escrita també ens comuniquem amb llenguatge corporal, a través d'expressions de la cara i gestos. L'àmbit oracional,... Continuar leyendo "Textos, Comunicació i Narrativa Medieval" »

Literatura Catalana: Un Viatge a Través del Temps

C s'enamora d'ajudatr per G, una dama noble, però se n'enamora de Laquesis, dama d'estament encara superior, cosa que provoca el trencament amb G. Després C viatja per Terra Santa i Grècia i naufraga a prop de Tunis. Allí és fet esclau, s'amaga sota el nom de Joan i no correspon a l'amor inconfessat de Camar, la filla del seu amo. Quan és alliberat, esdevé capità de l'exèrcit cristià i príncep d'Orange i es casa amb G.

Tirant lo Blanc: Cavalleria i Canvi

Tirant: representa el pas de cavaller a militar - val per l'estratègia. Es mou entre la utopia i el desengany, abandonant els ideals medievals (religió, cavalleria) i adoptant els ideals burgesos (plaer, raó, humor). Exposició dels... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Tirant, March, Decadència i Cançoner" »