Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Otros cursos

Ordenar por
Materia
Nivel

Literatura Catalana de Postguerra: Autors Clau i Assaig

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,98 KB

Context de la Postguerra a Catalunya

  • Hi va haver una abolició de les institucions democràtiques.
  • També hi va haver una reducció de drets civils i llibertats: de premsa, d'expressió, d'associació.
  • El català va deixar de ser llengua cooficial.
  • Hi va haver un trencament de les aspiracions reformistes i progressistes de l'Espanya.
  • Per últim, hi va haver dos exilis: l'interior (silenci i censura temàtica i lingüística) i l'exterior, que va fer que més de mig milió de persones haguessin d'abandonar el país.

Mercè Rodoreda

Biografia

  • Va néixer a Barcelona, al barri de Sant Gervasi.
  • Poc temps a l'escola (autodidacta).
  • Família catalanista i amb intencionalitat cultural (el pare la va iniciar en el gust per la lectura).
  • Influència de l'avi.
  • Primeres
... Continuar leyendo "Literatura Catalana de Postguerra: Autors Clau i Assaig" »

Literatura, Teatre i Llengua: Fuster, Sirera i Normativa

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,09 KB

L'assaig

L'assaig és el quart gènere literari, al costat de la narrativa, la poesia i el teatre. És un gènere escrit en prosa i té com a referent la realitat. La seua funció és persuadir el lector, el qual té un paper actiu.

Context històric

Un gènere com aquest tenia una cabuda difícil en la censura i control ideològic després de la Guerra Civil i al llarg de la postguerra. A partir dels anys seixanta, hi ha més permissivitat, amb noves editorials i noves possibilitats de publicació. Així, l'any 1962 Edicions 62 publica un assaig sobre temes nacionals i culturals: Nosaltres, els valencians, de Joan Fuster.

Joan Fuster i l'assaig

Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) és, com a assagista, una figura capdavantera en la literatura catalana... Continuar leyendo "Literatura, Teatre i Llengua: Fuster, Sirera i Normativa" »

Puntos Clave y Enseñanzas del Libro de Éxodo

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 3,05 KB

Éxodo 15:8 - La naturaleza de las aguas "cuajadas"

¿Se solidificaron de verdad las aguas del mar Rojo, ya que el texto dice que quedaron cuajadas? El verbo hebreo traducido cuajar quiere decir encogerse o engrosarse. En Job 10:10 se usa el mismo verbo con relación al proceso de cuajar la leche. Por lo tanto, decir que las aguas quedaron cuajadas no significa necesariamente que se congelaron hasta solidificarse. Si el fuerte viento del este, mencionado en Éxodo 14:21, hubiera sido suficientemente frío como para congelar las aguas, sin duda se habría hecho alguna referencia a que hacía mucho frío. Como no había nada visible que contuviera las aguas, daban la apariencia de estar cuajadas, endurecidas o espesadas.

Éxodo 15:25; 16:12 - El

... Continuar leyendo "Puntos Clave y Enseñanzas del Libro de Éxodo" »

Anàlisi d'Assajos de Fuster: Lectura i Concepte de 'Gent'

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,15 KB

Anàlisi d'Assajos de Fuster: Lectura i 'Gent'

iLectura

Llegir és seguir vivint.

Lectura: Reflexió sobre la Condició Humana

Tema: La lectura. Fuster reflexiona sobre la condició humana i la visió de la vida; la manera com llegim és un reflex de la nostra manera de ser.

Estructura de l'Assaig

Forma part dels assajos més extensos i consta de deu paràgrafs. Presenta una estructura inductiva, ja que la tesi apareix al final.

  • Introducció: Des de “Jo no hi entenc…” fins a “…evitar la cara més inamistosa de la realitat immediata”. Explica que la societat viu amb por i busca evadir-se d’una realitat dolorosa.
  • Argumentació: Des de “Així s’esdevé, per exemple, amb les lectures…” fins a “…l’alcohol, el cinema o el que
... Continuar leyendo "Anàlisi d'Assajos de Fuster: Lectura i Concepte de 'Gent'" »

Diversitat Lingüística a Catalunya: Llengües, Dialectes i Trets

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,53 KB

Llengües Oficials a Catalunya

  • Català

    Llengua romànica pròpia, sorgida entre els segles VIII i X. Parlada a Catalunya, Andorra, les Illes Balears, el País Valencià, l'Alguer, etc. Cooficial en territoris d'Espanya, França i Itàlia, i oficial a Andorra.

  • Castellà

    Llengua romànica originària del Regne de Castella. Present a Catalunya des del segle XV. Oficial a tot Espanya.

  • Aranès

    Variant de l'occità, pròpia de la Vall d'Aran. Parlada per aproximadament 5.000 persones. Oficial a Catalunya.

  • Llengua de Signes Catalana (LSC)

    Llengua visual de la comunitat sorda catalana. Reconeguda oficialment a Catalunya.

Altres Llengües a Catalunya

  • Caló Català

    Llengua de la comunitat gitana catalana, present des del segle XV i adaptada al català.

  • Llengües

... Continuar leyendo "Diversitat Lingüística a Catalunya: Llengües, Dialectes i Trets" »

Sanación Espiritual vs. Medicina Convencional: Evidencia y Consecuencias

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 4,71 KB

Evidencia Científica y Tasas de Mortalidad

La evidencia científica disponible no respalda los argumentos de que la curación por fe puede curar dolencias físicas. Una revisión publicada en 1998 examinó 172 casos de muertes de niños tratados por curación por la fe en lugar de los métodos convencionales. Los investigadores estimaron que, si se hubiera administrado el tratamiento convencional, la tasa de supervivencia para la mayoría de estos niños habría sido superior al 90 por ciento, y el resto también habría tenido una buena oportunidad de sobrevivir. Un estudio más reciente encontró que más de 200 niños habían muerto de enfermedades tratables en los Estados Unidos durante los últimos treinta años debido a que sus padres... Continuar leyendo "Sanación Espiritual vs. Medicina Convencional: Evidencia y Consecuencias" »

Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà: Figures Clau de la Renaixença Catalana

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,93 KB

Jacint Verdaguer (1845-1902)

Gran poeta de la Renaixença, considerat la figura cabdal del romanticisme català. Verdaguer era aficionat a recollir i transcriure llegendes i rondalles, creant un estil propi que combina elements populars i cultes.

Troba en la sensibilitat romàntica els elements per expressar el seu temperament idealista, apassionat i rebel. En les seves obres trobem:

  • El protagonisme de la natura, els mites i els símbols.
  • La imaginació i la nostàlgia pel passat.
  • El sentimentalisme i l'interès per la cultura popular.
  • El nacionalisme.

Poesia Èpica de Verdaguer

Verdaguer és el creador dels poemes èpics més importants de la literatura catalana, que narren les proeses d'uns herois que s'enfronten a accions i fenòmens de caràcter... Continuar leyendo "Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà: Figures Clau de la Renaixença Catalana" »

Veritat o Fals: Conceptes Clau de la Literatura Catalana

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,2 KB

A continuació, es presenten una sèrie d'afirmacions sobre la literatura catalana i conceptes literaris generals. Indica si són Veritables o Falses.

  • El Noucentisme és posterior a les Avantguardes. (Fals)

  • Renaixença i renaixement són sinònims. (Fals)

  • El moviment cultural de la Renaixença es va iniciar a la segona meitat del segle XVIII. (Fals)

  • Joan Maragall va ser un autor avantguardista. (Fals)

  • Terra baixa, d’Àngel Guimerà, és un drama realista. (Veritable)

  • Els personatges protagonistes de les novel·les de Mercè Rodoreda solen ser homes. (Fals)

  • Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, és una novel·la modernista. (Fals)

  • L’Escanyapobres és una obra teatral realista. (Fals)

  • El narrador de La Plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda,

... Continuar leyendo "Veritat o Fals: Conceptes Clau de la Literatura Catalana" »

Anàlisi d'El verí del teatre: Trama, Personatges i Context

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,75 KB

Anàlisi de l'obra "El verí del teatre"

Elements de la realitat a l'obra

A El verí del teatre es poden identificar diversos referents i elements de la realitat que connecten amb el context històric i social del París de 1784, just abans de la Revolució Francesa. Entre aquests, destaquen:

  • Espais: Un palau rococó.
  • Figures il·lustrades: Al·lusions a Diderot, Rousseau o Racine, així com a l'Enciclopèdia.
  • Convencions socials: El tractament de "tu" i "vós", que reflecteix la jerarquia de l'època.
  • Objectes escènics: Una copa de vi, una ampolla amb antídot o un armari, que aporten realisme.

Argument i estructura de l'obra

La ubicació exacta d'un fragment concret depèn de la selecció per a l'examen, però es pot situar dins de la trama general... Continuar leyendo "Anàlisi d'El verí del teatre: Trama, Personatges i Context" »

Guia de Llengua Catalana: Periodisme, Gramàtica i Teatre

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,88 KB

Els textos periodístics

Distingim tres tipus de textos periodístics:

  • 1. Informatius: Informen de manera objectiva.
  • 2. Interpretatius: Combinen informació i opinió.
  • 3. D’opinió: Manifesten l’opinió de l’emissor.

La notícia

  • Definició: La notícia és un relat periodístic, oral o escrit, que narra un fet d’actualitat.
  • Característiques: Actualitat, novetat, objectivitat i claredat.
  • Estructura: Titular, entrada i cos.
  • Les 6 preguntes: Què, qui, quan, on, com, per què.

La convivència de les llengües

Si tenim en compte que hi ha més de 5.000 llengües al món i menys de 200 països, el més habitual és que en un estat convisquin diverses llengües i que no tinguin el mateix nivell de rellevància. Per tant, distingim entre:

  • Llengua minoritària:
... Continuar leyendo "Guia de Llengua Catalana: Periodisme, Gramàtica i Teatre" »