Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Oposición

Manuel Larramendi(1690-1766):

Andoaindarra da eta Palencian,Salamancan eta Valladolideb goi mailko hizlari eta irakaslea izan zen. Hizlari iaio eta zorrotza zen eta idazten kamutsa. Euskaldunen hizkuntza du idazgairik kutunena.Esukeraren defentsan egin zituen ahaleginik behinenak. Hizkuntzari dagozkion lanak:

• De la antiüedad y universidad del Basquence en Español(1728):Euskararen apologia sutsua dugu. Gure hizkuntzaren aurka kanporatzen ari ziren iritzi eta erasoei aurre egiten dien liburua da

• El imposible Vencido. Arte de la Lengua Bascongada(1729):Euskararen lehen gramatika obra da eta erronka bati erantzuten dio.

• Diccionario Trilingüe del Castellano,Basquence y Latin(1745): Bere lanik erraldoiena izan zen eta euskararen beste apologia luze

Teatre Català: Guimerà, Modernisme i Postguerra

1- Tipus d'obres que fa Àngel Guimerà durant la primera etapa de la seva producció: tragèdia romàntica en vers (1879-1890) ex: Mar i cel

TESTUINGURUA

POESIA :

1927an Arrasaten Euskaltzaleak elkartea sortu zen, euskara eta euskal literatura zabaltzeko eta euskal prentsa bultzatzeko. Espainiako Gerra Zibilaren ondorioz desagertu egin zen. 

• XX. Mendea 

  • Gai nagusia : baserria da

    • Populazio patriotikoenak ez du gai hori onartzen

    • Ez ditu Euskadik bizitzen ari den gizarte-arazoak islatzen 

  • Olerkari garratzisuak : 

    • Jose Ariztimuño Aitzol: ekarpen garrantzitsua egin zuen euskal kulturaren garapenean

      • 1930ean Euskaltzaleak elkartzeko zuzendari izendatu

      • Gerran, EAJ eta karlisten arteko akordioa lortzen saiatu

        • Frankistek harrapatu pasaian → hernanin fusilatu

    •  Jose Mari Agirre Lizardi: Poeta lirikoa, euskaraz idatzitako literaturaren egile modernoenetarikoa + lirika, maila gorenera eraman zuen.

La Prosa del Primer Tercio del Siglo XX: Irmandades da Fala y Grupo Nós

Durante el primer tercio del siglo XX se produce un intento importante de consolidación de la prosa gallega, buscando niveles de normalización semejantes a los de la poesía del siglo anterior. En este proceso de modernización y normalización intervienen las Irmandades da Fala, el Seminario de Estudos Galegos y el Grupo Nós. Para llevar a cabo este proceso, ponen en marcha editoriales y colecciones de novela como Nós, Lar y Céltiga. Los integrantes de la Xeración Nós consolidaron la prosa literaria gallega, diversificando los temas e introduciendo las técnicas narrativas de la narrativa europea. En la prosa científica, adaptan el idioma a este género. Autores... Continuar leyendo "Prosa, Teatro y Periodismo en Gallego: Primer Tercio del Siglo XX" »

L'Edat Contemporània

A Europa, la Revolució Francesa obre l'últim gran període històric, l'Edat Contemporània, que comprèn els segles XIX i XX. Al segle XIX es produeixen dos grans moviments artístics: el Romanticisme, dominant a la primera meitat del segle, i el Realisme, a la segona meitat.

Característiques Polítiques i Socials de l'Edat Contemporània

• Aparició de nous règims parlamentaris de base liberal.
• Domini de la burgesia per sobre de l'aristocràcia.
• Noves idees de nació.
• Màxima esplendor de la Revolució Industrial i els seus avenços tecnològics.
• Expansió colonial a la cerca de matèries primeres.
• Sanitat pública creixent.
• Aparició del proletariat urbà i de les seves ideologies.
• Explosió demogràfica mundial.

El Romanticisme

Els... Continuar leyendo "El Romanticisme i la Renaixença: Art i Cultura a l'Edat Contemporània" »

Registres lingüístics

Els registres lingüístics són l'ús que cada parlant fa de la llengua. El domini de la llengua i dels seus registres que té un usuari, i que li permet adaptar-se a cada acte comunicatiu, es coneix com a competència comunicativa.

Tema: és allò a què es refereix el missatge. Són molt diversos: els temes generals que fan referència a la vida quotidiana i a les coses més comunes, com el vocabulari habitual, i els temes especialitzats que són aquells que requereixen un vocabulari específic.

Canal: és el mitjà a través del qual es transmet el missatge: l'oral i l'escrit. L'elecció d'un canal determinarà el grau de presentació o d'improvisació del nostre missatge.

Grau de formalitat: és necessària la presència... Continuar leyendo "Registres lingüístics, literatura catalana i poesia: Guia completa" »

Literatura

La lírica trobadoresca va sorgir a les corts aristocràtiques occitanes a la primera meitat del segle XII. Era una lírica profana, produïda i adreçada a les classes cultes i escrita en provençal.

Els trobadors eren els autors de les composicions destinades a ser cantades. Els joglars, que també podien exercir de trobadors, eren els encarregats de cantar i interpretar les obres que componien aquests.

Els trobadors i les trobairitz van ser els primers a cantar l'amor des d'un punt de vista laic, no religiós. Aquest amor, anomenat amor cortès, era tractat amb educació, refinament i espiritualitat.

L'amor cortès consistia a traslladar el rígid esquema de les relacions feudals entre senyor i vassall, basades en la fidelitat, a... Continuar leyendo "Literatura i comunicació: trobadors i cartes" »

Antzerkia: historia eta kronologia. 1923an Primo de Riverak euskararen kontrako zenbait ekintza egin zituen. 30eko hamarkada euskal antzerkiaren urrezko aroa da baina gerra hasi zenean etena gertatu zen, ondoren, guatemalan aldizkari batean hasi ziren antzerki lanak argitaratzen.1953tik aurrera antzerkia berriro piztu zen. Antzerkigintza 1960tik mende amaiera arte. gerra zibilaren ondoren arrakastarik ez. 90. Hamarkada arte Gabriel Arestiz eta Bernardo atxagaz gain ez zeuden antzerki idazlerik. Antzerki taldeak: Burguesen gustuko lanak bakarrik taularatu. Azpiegiturarik ez. Unibertsitateetan kompainiak sortu. Gero talde independenteak sortu, eta pilotalekuetan plazetan..Antzeztu. 60ko hamarkadan antzerkiaren suspertzea eman zen. Antzerkiaren... Continuar leyendo "Euskararen egoera" »

La Literatura Popular: De l'Edat Mitjana al Segle XVIII

Paral·lelament a la literatura culta, al llarg de l’Edat Mitjana i durant tots els segles de l’Edat Moderna es desenvolupa una literatura popular creada pel poble.

Característiques de la Literatura Popular

1. És tradicional: es desenvolupa al marge dels moviments cultes.
2. És oral.
3. És anònima.
4. És canviable: cada intèrpret hi afegeix canvis depenent de l’auditori.

Influència de la Literatura Popular en la Poesia Culta

Alguns autors cultes van incorporar elements o van escriure obres amb influència popular o en llengua vulgar:

• Joan Ferrandis d’Heredia: La visita
• Pere Serafí: Dos llibres de poesia vulgar en llengua catalana
• Joan Timoneda: Flor de enamorados

Característiques de la Poesia