Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Formación Profesional

La Renaixença: Moviment Cultural i Literari

La Renaixença és un moviment cultural i corrent literari, encapçalat per la burgesia, que treballa pel ressorgiment de la cultura i de la llengua catalanes.

Objectius de la Renaixença

Els objectius principals per impulsar el ressorgiment de la cultura catalana eren:

• Recuperar el passat gloriós de la Catalunya medieval.
• Recollir les expressions literàries populars.
• Normalitzar la llengua catalana i refinar-la, eliminant castellanismes, conseqüència de la diglòssia.
• Produir manifestacions literàries de qualitat.
• Fundar i potenciar institucions i entitats dedicades a la difusió de la cultura en català.

El Romanticisme: Reacció a la Il·lustració

El Romanticisme és un moviment literari que es dugué... Continuar leyendo "Renaixença i Romanticisme: Literatura Catalana S. XIX" »

Intoxicacións

Unha intoxicación é o efecto nocivo dun axente químico sobre unha persoa. As intoxicacións son a causa de máis da metade das mortes de nenos entre 1 e 5 anos. Tamén nas persoas adultas, as intoxicacións son unha causa común de lesións, sobre todo por alcohol, medicamentos e outras drogas. Segundo as vías de entrada, existen diversos tipos:

• Vía dixestiva: cando se produce por vía bucal ou anal. Por exemplo, alimentos contaminados ou en mal estado.
• Vía inhalatoria: ao inhalar gases tóxicos, como o monóxido de carbono.
• A través da pel e mucosas: por absorción cutánea, mordeduras de animais, picaduras de insectos ou drogas como a cocaína.
• Vía endovenosa: o axente causante pasa directamente ao torrente sanguíneo.

Tipos

Definició del Text Narratiu

El text narratiu narra o conta uns fets i accions, reals o fictícies, que es desenvolupen d'una manera lògica en un temps i en un espai determinats i en els quals intervenen uns personatges.

Estructura del Text Narratiu

Un text narratiu s'estructura en tres parts principals:

• Plantejament: Es presenta el tema, els personatges, i el marc espacial i temporal.
• Nus: Es desenvolupen les accions que modifiquen la situació inicial descrita al plantejament.
• Desenllaç: Es resolen els fets.

Tipus de Narrador

• Narrador Omniscient: Narrador en 3a persona que sap tot el que senten i pensen els personatges.
• Narrador Objectiu: Narrador en 3a persona que procedeix com si observés els fets, ajustant-se a aquests com un observador imparcial.

Història de la llengua i de la literatura

En el segle XIX hi ha una voluntat de normalitzar l'ús de la llengua catalana. Hi ha dues tendències:

• Els que volen tornar a la llengua medieval arcaitzada

• Els qui volen seguir el model del “Català que ara es parla”.

Per resoldre aquesta situació haurem d’esperar al segle XX i a Pompeu Fabra.

La Renaixença

És un procés global de recuperació de la societat i de la llengua i la literatura catalanes. Per tant, és un moviment complex i plural que no es redueix ni a una sola opció cultural ni a una única direcció ideològica.

S’emmarca en un període comprès entre la Decadència i el Modernisme (1833-1877). Durant la Renaixença la nostra llengua va recuperar els usos literaris cultes. Els... Continuar leyendo "La Renaixença i el Romanticisme a Catalunya" »

La Fase del Espejo de Jacques Lacan: Formación de la Identidad

El concepto de “La fase del espejo”, desarrollado por Jacques Lacan, es fundamental para entender la formación de la identidad y la subjetividad.

El Sujeto Antes del Espejo

Según Lacan, esto tiene que ver con la formación de la identidad. El ser humano, al nacer, carece de un yo (Ego) definido y de la percepción de sí mismo. En esta fase, no existe el Sujeto barrado ($), sino un sujeto completo y entero. La relación con el mundo es de fusión, justamente porque no hay un yo. La aparición del yo implica estar frente al otro, y la adquisición de identidad es lo que introduce la castración. En la fase del bebé, todo es pura pulsión y satisfacción.

El Momento de la Subjetividad

La Sacralització de l'Amor en Salvat-Papasseit

Entenem per sacralització una valoració màxima que fa el poeta de l'amor. La sacralització només s'explica a partir de la situació d’un poeta jove, *enamoradíssim*, que veu com la mort avança. L’actitud del poeta davant la mort no és de defalliment o depressió, sinó tot el contrari: **SALVAT-PAPASSEIT** viu la mort amb una alegria extraordinària, que repeteix dins del llibre *La Rosa als llavis* amb l’exclamació «Visca la mort!».

Metàfores i Símbols Litúrgics

Aquesta sacralització es concreta amb fortes metàfores i símbols agafats de la litúrgia i dels elements de l'església. Segurament la metàfora més forta i impactant és quan parla del sexe de l'estimada amb l'expressió/... Continuar leyendo "Anàlisi de les Avantguardes Catalanes: Salvat-Papasseit, Cal·ligrames i Eugeni d'Ors" »

Zer diferentzia ematen da aditz trinkoak onartzen eta ez dituzten aditzetan?

Adibideak

Aditz trinkoak onartzen dituztenak, lau aspektu desberdin adieraz daiteke, Burutua, Burutugabea,Gertakizuna,Puntukaritasuna… baina aditz trinkoak onartzen ez dituztenean nola adierazi puntukaritasuna, bide desberdinak daude:

1.Forma burutugabea:ikusten dut.Honela bada bi esanahi izan ditzakete, batetik puntukaritasuna eta bestetik aspektu ez burutua:
Puntukaritasuna:nik une honetan zeu IKUSTEN zaitut.Aspektu ez burutua: Nik,ikusmena dudanez,egunero IKUSTEN dut.

2.Ari izan aditzarekin:ikusten ari zaraz afaltzen ari gara…

3.Ihardun aditzarekin: entzuten dihardut,egiten diharduzu…

4.Egon eta ibili aditzen forma trinkoekin:jaten nabil, entzuten gaude…

Lizardi:... Continuar leyendo "Zergatik naiz patu bat" »

A historia da lingua galega comeza cando os colonizadores romanos trouxeron o latín ao noroeste da Península Ibérica. Sufriron un proceso de asimilación cultural. As linguas prerromanas deixaron a súa pegada sobre o idioma dos colonizadores, por iso, conforman o substrato galego.

O Substrato na Lingua Galega

As linguas que forman o substrato galego son as linguas prelatinas. Non tiñan cultivo escrito, tiñan dous tipos de achegas ao substrato: o indoeuropeo e o preindoeuropeo.

Achegas Preindoeuropeas e Indoeuropeas

O compoñente preindoeuropeo foi na Idade de Pedra. Teñen 3 grupos: as de orixe caucásica, as de orixe euroafricana ou mediterránea e as palabras ás que non podemos atribuír unha orixe certa.

Influencia Celta na Gallaecia

No... Continuar leyendo "Orixe e Formación da Lingua Galega: Substrato e Superestrato" »

La Literatura Catalana Postguerra (1940-1970)

Als anys 40 i 50, amb la dictadura de Franco, es van suprimir les llibertats polítiques i culturals, i la producció literària va entrar en crisi. La censura no permetia la publicació de moltes obres, i els escriptors es van exiliar cap a França o Amèrica (com Pere Calders).

La Crisi Literària i l'Exili (Anys 40-50)

Aquests escriptors exiliats van continuar la tradició cultural. Organitzaven una vida cultural activa en català i es dedicaven a l'ensenyament, el periodisme o el món editorial, d'una llengua que estava al límit de l'extinció.

Trets Característics de la Literatura Exiliada

• La literatura es fa a partir de l'experiència immediata.
• Conté notes exòtiques extretes del nou espai on

El Teatre de l'Absurd

Neix del sentiment de repulsa per l'horror de la Segona Guerra Mundial. Mostra les relacions humanes com a caòtiques, van unides amb la ironia. Eren obres extremadament divertides que ataquen totes les convencions teatrals. A París, en la postguerra, adopten una llengua rara on defineixen les bases del teatre de l'absurd. Els seus iniciadors són Ionesco, Samuel Beckett i Adamov. L'absurd trenca totes les normes establertes d'estètica, acaba triomfant i venen nous autors.

L'Antiteatre

Per a superar els traumes, els autors proposen una nova forma teatral on no hi ha personatges en el seu sentit normal, no hi ha intriga i el diàleg té poca lògica. A això s'anomenen obres d'antiteatre. No volien que fos lògic, ja que... Continuar leyendo "Teatre de l'Absurd: Orígens, Característiques i Llegat" »