Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Formación Profesional

Unidade 5: Seguridade no Traballo e Prevención de Accidentes

1. Que entendemos por seguridade no traballo?

A seguridade no traballo defínese como a técnica non médica de prevención cuxa finalidade se centra na loita contra os accidentes de traballo, evitando e controlando as súas consecuencias.

2. Causas técnicas dos factores desencadeantes dun accidente

Causas básicas: Factores do posto de traballo

• Procedementos de traballo inadecuados
• Deseño e mantemento inadecuados
• Procedemento inadecuado nas compras de subministracións
• Desgastes polo uso normal
• Usos anormais

Causas inmediatas: Condicións perigosas

• Riscos de incendios e explosións
• Orde e limpeza defectuosos
• Risco de proxeccións
• Falta de espazo
• Defectos de equipos inseguros
• Roupa de traballo

Obligaciones Recíprocas y Buena Fe en los Contratos

Contratos: Las obligaciones recíprocas

Características Generales y Acciones de Buena Fe

Arbitria bonae fidei: Las acciones penales y crediticias son de derecho estricto (dº strict) que competen a un acreedor contra un deudor. Las acciones de buena fe (dº b.fe) corresponden a obligaciones bilaterales recíprocas y tienen un régimen más flexible que concede al juez mayor arbitrariedad. La bona fides contractual implica la consideración de una reciprocidad. Con la buena fe se relaciona también la medida del buen administrador (bo administradr), referida a una diligencia general y no especializada en varios saberes.

Efectos y Cláusulas de las Acciones de Buena Fe

• a) Compensatio: Se permite

El grup del Manifest Groc. Salvador Dalí

El grup del Manifest Groc va actuar com un revulsiu de la vida intel·lectual catalana, en impulsar una campanya de subversió i de divulgació de les noves formes de l'art. Un dels canals principals va ser la revista L'Amic de les Arts. Dirigida per J. V. Foix i Josep Carbonell, la publicació es va convertir en la plataforma més sòlida de l'avantguarda artística.

Dalí va escriure una obra creativa ben original, que, fins als anys trenta, va ser redactada en català: articles teòrics sobre l'art i la cultura i proses poètiques que presenten paral·lelismes amb les seves pintures de la mateixa època. La descripció d'aquests objectes crea una superrealitat, construïda a partir de metamorfosis... Continuar leyendo "Manifest Groc i Josep Vicenç Foix: avantguarda catalana" »

Romanticisme

El Romanticisme va ser un moviment cultural innovador que basava la seva estètica en l'exaltació de la sensibilitat individual. Va significar un canvi total de la concepció de l'art. Va iniciar-se a Alemanya a finals del s. XVIII i es va estendre pels altres països europeus durant el s. XIX. Va representar un canvi profund en la manera d'entendre el món. Va aparèixer en una època marcada per profundes transformacions. Els ideals de la Revolució Francesa (llibertat, igualtat) i els efectes de la revolució industrial van transformar el panorama social, polític, espiritual i econòmic d'alguns països europeus. L'artista romàntic basa la seva estètica en la imaginació, l'espontaneïtat i la llibertat amb l'objectiu de... Continuar leyendo "Literatura catalana del segle XIX: Romanticisme i Renaixença" »

¿Qué es Saber?

Saber es un término relacionado con el de "sabor", entendiendo probar y descubrir cosas. El saber es un contacto directo con la realidad, de manera que busca distinguirla y entenderla. El saber tiene más elementos, como hacer consciente aquello que se sabe, poder dar razones delante de los otros, tener una actitud crítica de lo que uno sabe.

El saber es una aprehensión de la realidad; la realidad queda fijada en un sujeto, expresada y transmitida a otros sujetos e incorporada a una tradición.

Fuentes del Saber

• El saber tiene varias fuentes: sensibilidad y razón.
• La sensibilidad aporta la experiencia básica, que son datos inteligibles.
• Experiencia y razón siempre se encuentran mezcladas, ya que cuando cae un objeto nos podemos

El Renaixement: Orígens i Ideals

El Renaixement va néixer a Itàlia al segle XIV i es va estendre per la resta d’Europa durant els segles XV i XVI. El seu objectiu era recuperar els ideals de la cultura clàssica, ja que consideraven l’Edat Mitjana una etapa tenebrosa. L’art era entès com una imitació de la realitat i era regit pels principis de mesura, equilibri i harmonia.

En el camp de la literatura, es recorria amb freqüència a tòpics clàssics com:

• Locus Amoenus: descripció d’un paisatge idíl·lic i primaveral.
• Carpe Diem: incitació a gaudir del moment.
• Beatus Ille: elogi a la vida tranquil·la i retirada.

La Literatura Popular Medieval

La literatura popular a l’Edat Mitjana era de transmissió oral i d’autor anònim. Predominaven... Continuar leyendo "Renaixement i Romanticisme: Corrents Artístics i Literaris Clau" »

Conjugació del Verb *Córrer*

Indicatiu

Passat Simple

• Correguí
• Corregueres
• Corregué
• Correguérem
• Correguéreu
• Corregueren

Passat Anterior

• Haguí corregut
• Hagueres corregut
• Hagué corregut
• Haguérem corregut
• Haguéreu corregut
• Hagueren corregut

Passat Perifràstic

• Vaig córrer
• Vas córrer
• Va córrer
• Vam córrer
• Vau córrer
• Van córrer

Passat Anterior Perifràstic

• Vaig haver corregut
• Vas haver corregut
• Va haver corregut
• Vam haver corregut
• Vau haver corregut
• Van haver corregut

Subjuntiu

Present

• Corri
• Corris
• Corri
• Correm
• Correu
• Corrin

Perfet

• Hagi corregut
• Hagis corregut
• Hagi corregut
• Hàgim corregut
• Hàgiu corregut
• Hagin corregut

Imperfet

• Corregués
• Correguessis
• Corregués
• Correguéssim
• Correguéssiu
• Correguessin

Plusquamperfet

• Hagués corregut
• Haguessis corregut
• Hagués corregut
• Haguéssim corregut
• Haguéssiu

Definicions

• Encants: Lloc on es venen coses velles.
• Avantnat: Que ha nascut abans, fa temps.
• Sargit: Adob que es fa en una roba sargint-la (referint el teixit amb fil i agulla).
• Oreig: Vent suau.
• Flauteig: So que s'assembla al d'una flauta.
• Tòtil: Gripau petit i rabassut.
• Abrandat: Gran plaer.
• Revifalla: Acció de revifar-se, adquirir nou vigor, una nova vida.
• Tramuntar: Passar a l'altra banda.
• Esguerrar: Fer malbé.
• Ans: Però.
• Quartera: Mesura de superfície.
• Cenyir: Estrènyer per la cintura, emmarcar.
• Tenderol: Vela, tendal.

Rima i Ritme

Rima: És la repetició total o parcial dels darrers sons de cada vers.

• Assonant: Es repeteixen només els sons vocàlics des de la darrera vocal tònica.
• Consonant: Es repeteixen tots els sons vocàlics i consonàntics

La Poesia Catalana de Postguerra: Evolució i Tendències

Enmig d'un ambient de carestia i desolació, caracteritzat per la postguerra, l'existencialisme parisenc també influí en els nostres poetes. Alguns poetes valencians es mogueren entre el simbolisme intimista i el sentiment existencialista i escrigueren poemes que responien a les característiques següents:

• Allunyament de la realitat.
• Discurs reflexiu, relacionat temàticament amb el dolor, la mort i l'absurd del món i de la vida.
• Punts de vista religiosos i humanistes.
• Tendència a l'hermetisme expressiu.

El poeta tractava de suggerir la realitat a través de l'evocació simbòlica, potenciant la paraula poètica com a base d'un discurs procliu a la religiositat i l'humanisme, i distanciat... Continuar leyendo "Poesia Catalana de Postguerra: Existencialisme, Realisme i Nova Cançó" »

Literatura Catalana de Postguerra

La Dictadura i la Llengua

Durant els primers anys de postguerra, la literatura catalana va romandre latent. Als anys 40 i 50, van aparèixer obres d'autors com Josep Carner i Carles Riba, però el català va ser prohibit durant un llarg període. L'edició de llibres i les representacions teatrals en català van haver d'esperar fins a 1946, després de la Segona Guerra Mundial.

A partir d'aquest moment, el català es va recuperar lentament, amb l'obstacle de la censura política i moral.

Veus Literàries de la Postguerra

Malgrat les dificultats, van aparèixer veus literàries de gran qualitat, com els poetes Carles Riba i Joan Oliver. L'èxit popular de Josep Pla i Sagarra va contribuir a recuperar el públic per... Continuar leyendo "Literatura Catalana de Postguerra: Autors i Obres Clave" »