Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Formación Profesional

Narració

Narració s'usa per a explicar fets o accions en els que participen diferents personatges. La finalitat és informar o entretenir. Tenen una estructura interna dirigida en 3 parts: plantejament, nus i desenllaç.

Característiques de la narració

• Conectors: ja que, així que, després de.
• Verbs: verbs d'acció, sovint en passat (pretèrit o perfet simple).
• Diverses veus: 1a i 3a persona; estil directe i indirecte; narrador extern i intern.
• Elements deixis: relació de la narració amb l'enunciat i elements anafòrics (per exemple: "fa molts anys", "un bon dia").

Àmbits de la narració

• Acadèmic: textos d'història.
• Periodístic: reportatges i revistes; acostuma a narrar un passat recent.
• Literari: conte i llegendes.

Descripció

Descripció s'... Continuar leyendo "Tipus de textos: narració, descripció, exposició i argumentació" »

2) El Lent Avanç del Conflicte Lingüístic (s. XVIII)

El segle XVIII s'inaugurà amb el canvi dinàstic derivat de la Guerra de Successió, substituint els Àustries pels Borbons. Això va tenir conseqüències nefastes per a la llengua catalana a causa de la uniformització de l'estat espanyol, que suposava l'eliminació de les llengües i cultures no castellanes. Així, la política iniciada pels Borbons agreujà el conflicte lingüístic del castellà amb el català.

El castellà va eliminar el català dels àmbits públics, excepte el col·loquial i la literatura popular. La imposició del castellà es va fer de dues maneres:

• De forma directa: prohibint el català en els àmbits públics i substituint les lleis catalanes per les castellanes

Francesc Vicent Garcia: El Rector de Vallfogona

Francesc Vicent Garcia, conegut com el Rector de Vallfogona, és un autor d'extensa obra poètica que es caracteritza per la seva diversitat de formes i de registres. Segueix els passos dels poetes barrocs castellans com Quevedo. Destaquen els poemes que són elogis de la bellesa d'una dama. La seva poesia és un exercici de virtuosisme retòric amb moltes figures retòriques.

Jacint Verdaguer: Poeta de la Renaixença i el Romanticisme

• És el creador de la llengua i la literatura catalana contemporània.
• Consolida el moviment de la Renaixença.
• És el més gran poeta català del segle XIX.

La Vida de Jacint Verdaguer

La seva vida va ser la d'un artista romàntic amb un temperament rebel, apassionat i... Continuar leyendo "Jacint Verdaguer i Francesc Vicent Garcia: Poesia Catalana, Renaixença i Barroc" »

Panorama de la Literatura Catalana del Segle XX

Salvador Espriu: Meditació sobre la Mort i l'Obra Unitària

L'obra de Salvador Espriu té un caràcter fortament unitari. L'autor va considerar la seva producció com una meditació constant i obsessiva sobre la mort, entenent-la com la realitat última de l’existència humana.

Espriu pertanyia a la primera generació d’escriptors que, en arribar a la joventut, van trobar una llengua normalitzada i codificada, i un marc de llibertats per a Catalunya. Després de la Guerra Civil, l’escriptor es va concentrar en la poesia.

Obres poètiques destacades (Post-1939)

• El primer llibre publicat després de 1939 fou Cementiri de Sinera.
• Altres obres significatives inclouen: Les cançons d’Ariadna, Mrs

La Poesia de la Renaixença i Jacint Verdaguer

Conceptes clau de la poesia de la Renaixença

Final de la Renaixença

La Renaixença es dona per acabada amb l’arribada del Modernisme, malgrat que els Jocs Florals es van continuar celebrant (i se celebren encara avui), tot i les crítiques d’anacronisme.

Què és una oda?

És un poema líric d’origen grec, dividit en estrofes semblants entre elles pel nombre i la mesura dels versos. Està destinat a festejar grans esdeveniments o personatges importants, o bé a expressar sentiments més familiars.

Què és un alexandrí?

És un vers d’origen francès de dotze síl·labes que es divideix per una cesura en dos hemistiquis de sis síl·labes. Dota els poemes d’un estil majestuós i d’un to... Continuar leyendo "La Renaixença: Poesia Catalana i Jacint Verdaguer" »

La novel·la psicològica

La novel·la psicològica va ser el corrent que va predominar en la narrativa dels anys trenta, amb autors destacats com Miquel Llor i Carles Soldevila. Les novel·les de Miquel Llor se centren en l’anàlisi intimista d’una personalitat en conflicte amb el medi social on li ha tocat viure. Laura a la ciutat dels sants (1931), la novel·la més famosa de Llor, va causar un gran escàndol, ja que presentava els aspectes més negatius d’una ciutat coneguda. Les novel·les més conegudes de Carles Soldevila són Fanny (1929), Eva (1931) i Valentina (1933), i presenten com a protagonista la dona jove i moderna que apareix en aquells anys. A Fanny, la seva novel·la de més èxit, se centra en els pensaments, les sensacions... Continuar leyendo "La Novel·la Catalana dels Anys 30: Psicologia i Periodisme" »

T7. Narrativa de Preguerra (Segle XX)

Al segle XX, a Europa, la novel·la psicològica, que analitza profundament la vida interior i utilitza el monòleg interior, viu un moment àlgid. A Catalunya, la novel·la experimenta una crisi, ja que el Noucentisme la considera un gènere inadequat.

Josep Maria de Sagarra

La seva producció literària abasta tots els gèneres. Destaca per una prosa brillant i una narrativa breu però intensa. La seva obra narrativa més coneguda és Vida privada, una crònica de la decadència de l'aristocràcia barcelonina i el canvi de valors, descrita amb un to elegíac i nostàlgic.

Josep Pla

La seva primera obra va ser París. Després de l'esclat de la guerra, viatja a Itàlia i després torna a Catalunya. L'etapa... Continuar leyendo "Literatura Catalana: De la Preguerra als Anys 90" »

El Segle XIX

La Renaixença

La Renaixença és un ampli moviment de reivindicació de la personalitat nacional de Catalunya que va transformar profundament la cultura catalana del segle XIX. S'inicia l'any 1833 amb la publicació de l'oda La pàtria de Bonaventura Carles Aribau i s'acaba el 1890. Els objectius del moviment són:

• Conrear diferents gèneres de la literatura culta en llengua catalana.
• Restablir les institucions acadèmiques.
• Retornar al català el prestigi social i literari que havia tingut a l'edat mitjana.
• Finalment, recopilar la literatura i el folklore populars.

Romanticisme

És un corrent ideològic, artístic i literari que va sorgir a Alemanya a la fi del segle XVIII i a començament del XIX. Valorava l'individu, el concepte de... Continuar leyendo "Literatura Catalana del Segle XIX: Renaixença i Realisme" »

A Nova Narrativa Galega (NNG)

O nome de Nova Narrativa Galega (NNG) vén do francés nouveau roman, un movemento literario que propugna a obxectividade, considerando como o máis importante do relato as cousas, e o home como un obxecto e non o centro de todo. Os cultivadores desprezan as formas narrativas tradicionais e buscan novos camiños.

Ruptura coa tradición narrativa

Os escritores rebelábanse contra a maneira de novelar dos predecesores como Castelao ou Otero Pedrayo. A NNG rompe coa narrativa do Grupo Nós e continuadores: Fole, Cunqueiro e Blanco Amor. Nunca chegou a consolidarse como grupo. No plano literario, destaca a intención innovadora e a ruptura formal coa tradición narrativa.

Características e Obxectivos

As obras da NNG teñen... Continuar leyendo "A Nova Narrativa Galega (NNG): Autores, Obras e Características" »