Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Formación Profesional

El Renaixement: Orígens i Ideals

El Renaixement va néixer a Itàlia al segle XIV i es va estendre per la resta d’Europa durant els segles XV i XVI. El seu objectiu era recuperar els ideals de la cultura clàssica, ja que consideraven l’Edat Mitjana una etapa tenebrosa. L’art era entès com una imitació de la realitat i era regit pels principis de mesura, equilibri i harmonia.

En el camp de la literatura, es recorria amb freqüència a tòpics clàssics com:

• Locus Amoenus: descripció d’un paisatge idíl·lic i primaveral.
• Carpe Diem: incitació a gaudir del moment.
• Beatus Ille: elogi a la vida tranquil·la i retirada.

La Literatura Popular Medieval

La literatura popular a l’Edat Mitjana era de transmissió oral i d’autor anònim. Predominaven... Continuar leyendo "Renaixement i Romanticisme: Corrents Artístics i Literaris Clau" »

Conjugació del Verb *Córrer*

Indicatiu

Passat Simple

• Correguí
• Corregueres
• Corregué
• Correguérem
• Correguéreu
• Corregueren

Passat Anterior

• Haguí corregut
• Hagueres corregut
• Hagué corregut
• Haguérem corregut
• Haguéreu corregut
• Hagueren corregut

Passat Perifràstic

• Vaig córrer
• Vas córrer
• Va córrer
• Vam córrer
• Vau córrer
• Van córrer

Passat Anterior Perifràstic

• Vaig haver corregut
• Vas haver corregut
• Va haver corregut
• Vam haver corregut
• Vau haver corregut
• Van haver corregut

Subjuntiu

Present

• Corri
• Corris
• Corri
• Correm
• Correu
• Corrin

Perfet

• Hagi corregut
• Hagis corregut
• Hagi corregut
• Hàgim corregut
• Hàgiu corregut
• Hagin corregut

Imperfet

• Corregués
• Correguessis
• Corregués
• Correguéssim
• Correguéssiu
• Correguessin

Plusquamperfet

• Hagués corregut
• Haguessis corregut
• Hagués corregut
• Haguéssim corregut
• Haguéssiu

Definicions

• Encants: Lloc on es venen coses velles.
• Avantnat: Que ha nascut abans, fa temps.
• Sargit: Adob que es fa en una roba sargint-la (referint el teixit amb fil i agulla).
• Oreig: Vent suau.
• Flauteig: So que s'assembla al d'una flauta.
• Tòtil: Gripau petit i rabassut.
• Abrandat: Gran plaer.
• Revifalla: Acció de revifar-se, adquirir nou vigor, una nova vida.
• Tramuntar: Passar a l'altra banda.
• Esguerrar: Fer malbé.
• Ans: Però.
• Quartera: Mesura de superfície.
• Cenyir: Estrènyer per la cintura, emmarcar.
• Tenderol: Vela, tendal.

Rima i Ritme

Rima: És la repetició total o parcial dels darrers sons de cada vers.

• Assonant: Es repeteixen només els sons vocàlics des de la darrera vocal tònica.
• Consonant: Es repeteixen tots els sons vocàlics i consonàntics

La Poesia Catalana de Postguerra: Evolució i Tendències

Enmig d'un ambient de carestia i desolació, caracteritzat per la postguerra, l'existencialisme parisenc també influí en els nostres poetes. Alguns poetes valencians es mogueren entre el simbolisme intimista i el sentiment existencialista i escrigueren poemes que responien a les característiques següents:

• Allunyament de la realitat.
• Discurs reflexiu, relacionat temàticament amb el dolor, la mort i l'absurd del món i de la vida.
• Punts de vista religiosos i humanistes.
• Tendència a l'hermetisme expressiu.

El poeta tractava de suggerir la realitat a través de l'evocació simbòlica, potenciant la paraula poètica com a base d'un discurs procliu a la religiositat i l'humanisme, i distanciat... Continuar leyendo "Poesia Catalana de Postguerra: Existencialisme, Realisme i Nova Cançó" »

Literatura Catalana de Postguerra

La Dictadura i la Llengua

Durant els primers anys de postguerra, la literatura catalana va romandre latent. Als anys 40 i 50, van aparèixer obres d'autors com Josep Carner i Carles Riba, però el català va ser prohibit durant un llarg període. L'edició de llibres i les representacions teatrals en català van haver d'esperar fins a 1946, després de la Segona Guerra Mundial.

A partir d'aquest moment, el català es va recuperar lentament, amb l'obstacle de la censura política i moral.

Veus Literàries de la Postguerra

Malgrat les dificultats, van aparèixer veus literàries de gran qualitat, com els poetes Carles Riba i Joan Oliver. L'èxit popular de Josep Pla i Sagarra va contribuir a recuperar el públic per... Continuar leyendo "Literatura Catalana de Postguerra: Autors i Obres Clave" »

La narrativa va aparèixer amb l'aparició de la novel·la històrica romàntica.

Els Problemes de la Narrativa Catalana

Raons del Retard (Socioculturals i Lingüístiques)

Raons de tipus sociocultural, literari i lingüístic expliquen aquest retard:

• Manca de tradició narrativa: La darrera gran novel·la catalana va ser Tirant lo Blanc.
• Manca d’una llengua unificada: Els narradors catalans no disposaven d’un model de llengua unificat prou apte per a les exigències de la creació novel·lística.
• Autors no professionals: Als autors els manca formació literària. Són autors amateurs plens d’entusiasme.
• Inexistència de públic lector i manca d’editorials: El públic llegia novel·les en castellà i no estava acostumat a llegir narrativa

Guillem de Cabestany: Trobador Rossellonès

Guillem de Cabestany (final del segle XII i principi del XIII) va ser un trobador rossellonès cèlebre per les seves cançons amoroses en l'estil del trobar lleu.

Bernat Metge: Humanisme Català i Lo Somni

Bernat Metge és un personatge clau del segle XIV, situat entre l'època feudal i l'humanista. Representa un procés d'humanisme sorgit del Renaixement italià (segles XIV-XV). L'humanisme català (segle XIV) es desenvolupa abans del segle XV. Dante va ser un dels homes més importants de l'humanisme, igual que Boccaccio.

Metge era un treballador i membre de la cancelleria reial, una persona culta i intel·ligent que va rebre una educació especial. Va patir una traïció, se'l va acusar de traïció... Continuar leyendo "Literatura Catalana Medieval: Trobadoria, Humanisme i Cròniques" »

Adequació Pragmàtica

L'adequació pragmàtica la condicionen l'àmbit d'ús, el canal, la temàtica i el marc cultural.

Intenció Comunicativa o Finalitat

En qualsevol tipus de text hi ha una intenció comunicativa. Parlem i escrivim amb una finalitat, volem informar, preguntar, convèncer... però podem resumir-les en:

• Informar: L'objectiu és la informació (notícia).
• Orientar: L'opinió i la conducta; pretén convèncer el receptor d'alguna cosa (consells).
• Regular: La conducta; tenen la intenció de provocar una reacció en el receptor perquè faci això o allò. Hi ha de legals, com les lleis.
• Divertir: Principalment volen fer riure o entretenir, encara que sovint hi ha altres intencions afegides.

Veus del Discurs

A més de la comunicació,... Continuar leyendo "Elements Clau del Discurs i la Narració: Guia Completa" »

L'Obra Literària d'Enric Valor

La producció literària d'Enric Valor consta de dues grans aportacions:

• Les Rondalles Valencianes.
• Cinc novel·les i alguns relats breus.

Característiques de la seva obra:

• Ús del narrador omniscient i subjectiu.
• Gran precisió, minuciositat i exactitud pel detall.
• Gran domini de la llengua.
• Recursos de llenguatge oral de tradició popular.
• Llengua literària molt equilibrada.

Rondalles:

• Les rondalles estan confegides a partir d'un nucli narratiu de procedència oral, sobre el qual fa una profunda transformació i reformulació del relat i proposa uns contes cultes.
• Rondalla: narració de transmissió oral i d'autoria anònima, sobre uns fets imaginaris. Es caracteritza per l'ús d'una sèrie de fórmules fixes que inicien