Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Formación Profesional

Este documento presenta una conversación informal entre dos personas a través de un chat, incluyendo mensajes de texto y notificaciones de videollamada. Se han corregido errores ortográficos y gramaticales para facilitar su lectura.

• Ort€gÅ: Caída
• aNaMa: ¡Hostia tremenda! xD
• Ort€gÅ: Hostia terrible
• aNaMa: Jaja
• Iniciando una videollamada con aNaMa...
• Finalizar llamada (Alt+Q)
• aNaMa aceptó tu videollamada.
• Finalizar llamada (Alt+Q).
• Ort€gÅ: ¿Qué haces con esa cara de guarra?
• aNaMa: ¿Cara de guarra?
  Yo?
• Ort€gÅ: Sí
  Con el dedito en la boca
• aNaMa: xD
  Llevo toda la tarde pensando
  y todo encaja
• Ort€gÅ: ¿Pensando qué?
• aNaMa: Creo que es Nerea la que hace todo
• Ort€gÅ: ¿Cómo?
• aNaMa: El correo que has recibido
  ella no quiere que vuelvas conmigo
  pues

Joan Mira: Escriptor i Analista de la Societat Valenciana

Joan Mira, escriptor, antropòleg, sociòleg i professor universitari, va nàixer a València el 1939. Va estudiar a Roma i actualment és professor de la Universitat Jaume I de Castelló. És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Com a assagista, destaquen els seus treballs sobre la situació de la llengua i el poble valencià, com Crítica de la nació pura. A més, és articulista setmanal a la revista El Temps. També és autor de biografies i monografies divulgatives, com València per a veïns i visitants.

Durant anys, ha tractat els temes amb una frescor envejable. L'article d'opinió és, en les seues mans, un assaig en miniatura. Té una gran capacitat d'argumentació... Continuar leyendo "Joan Mira i Joan Fuster: Assaig i Identitat Valenciana" »

Operaciones SQL en la Tabla LIBRERIA

Consultas de Selección en LIBRERIA

Visualización Completa de la Tabla

Muestra todos los registros de la tabla LIBRERIA.

SELECT * FROM LIBRERIA;

Filtrado por Rango de Ejemplares

Selecciona todas las columnas de la tabla LIBRERIA donde el número de EJEMPLARES esté entre 8 y 15, ambos incluidos.

SELECT * FROM LIBRERIA WHERE EJEMPLARES BETWEEN 8 AND 15;

Filtrado por Rango Excluyente en Estante

Visualiza las columnas TEMA, ESTANTE y EJEMPLARES de la tabla LIBRERIA donde el ESTANTE no esté comprendido entre 'B' y 'D'.

SELECT * FROM LIBRERIA WHERE ESTANTE NOT BETWEEN 'B' AND 'D';

Subconsulta para Comparación de Ejemplares

Visualiza todos los TEMAs de la tabla LIBRERIA cuyo número de EJEMPLARES sea inferior a los que... Continuar leyendo "Ejercicios Prácticos de SQL: Consultas y Manipulación de Datos en Bases de Datos Relacionales" »

Unidade 5: Seguridade no Traballo e Prevención de Accidentes

1. Que entendemos por seguridade no traballo?

A seguridade no traballo defínese como a técnica non médica de prevención cuxa finalidade se centra na loita contra os accidentes de traballo, evitando e controlando as súas consecuencias.

2. Causas técnicas dos factores desencadeantes dun accidente

Causas básicas: Factores do posto de traballo

• Procedementos de traballo inadecuados
• Deseño e mantemento inadecuados
• Procedemento inadecuado nas compras de subministracións
• Desgastes polo uso normal
• Usos anormais

Causas inmediatas: Condicións perigosas

• Riscos de incendios e explosións
• Orde e limpeza defectuosos
• Risco de proxeccións
• Falta de espazo
• Defectos de equipos inseguros
• Roupa de traballo

¿Qué es Saber?

Saber es un término relacionado con el de "sabor", entendiendo probar y descubrir cosas. El saber es un contacto directo con la realidad, de manera que busca distinguirla y entenderla. El saber tiene más elementos, como hacer consciente aquello que se sabe, poder dar razones delante de los otros, tener una actitud crítica de lo que uno sabe.

El saber es una aprehensión de la realidad; la realidad queda fijada en un sujeto, expresada y transmitida a otros sujetos e incorporada a una tradición.

Fuentes del Saber

• El saber tiene varias fuentes: sensibilidad y razón.
• La sensibilidad aporta la experiencia básica, que son datos inteligibles.
• Experiencia y razón siempre se encuentran mezcladas, ya que cuando cae un objeto nos podemos

El Renaixement: Orígens i Ideals

El Renaixement va néixer a Itàlia al segle XIV i es va estendre per la resta d’Europa durant els segles XV i XVI. El seu objectiu era recuperar els ideals de la cultura clàssica, ja que consideraven l’Edat Mitjana una etapa tenebrosa. L’art era entès com una imitació de la realitat i era regit pels principis de mesura, equilibri i harmonia.

En el camp de la literatura, es recorria amb freqüència a tòpics clàssics com:

• Locus Amoenus: descripció d’un paisatge idíl·lic i primaveral.
• Carpe Diem: incitació a gaudir del moment.
• Beatus Ille: elogi a la vida tranquil·la i retirada.

La Literatura Popular Medieval

La literatura popular a l’Edat Mitjana era de transmissió oral i d’autor anònim. Predominaven... Continuar leyendo "Renaixement i Romanticisme: Corrents Artístics i Literaris Clau" »

Conjugació del Verb *Córrer*

Indicatiu

Passat Simple

• Correguí
• Corregueres
• Corregué
• Correguérem
• Correguéreu
• Corregueren

Passat Anterior

• Haguí corregut
• Hagueres corregut
• Hagué corregut
• Haguérem corregut
• Haguéreu corregut
• Hagueren corregut

Passat Perifràstic

• Vaig córrer
• Vas córrer
• Va córrer
• Vam córrer
• Vau córrer
• Van córrer

Passat Anterior Perifràstic

• Vaig haver corregut
• Vas haver corregut
• Va haver corregut
• Vam haver corregut
• Vau haver corregut
• Van haver corregut

Subjuntiu

Present

• Corri
• Corris
• Corri
• Correm
• Correu
• Corrin

Perfet

• Hagi corregut
• Hagis corregut
• Hagi corregut
• Hàgim corregut
• Hàgiu corregut
• Hagin corregut

Imperfet

• Corregués
• Correguessis
• Corregués
• Correguéssim
• Correguéssiu
• Correguessin

Plusquamperfet

• Hagués corregut
• Haguessis corregut
• Hagués corregut
• Haguéssim corregut
• Haguéssiu

Definicions

• Encants: Lloc on es venen coses velles.
• Avantnat: Que ha nascut abans, fa temps.
• Sargit: Adob que es fa en una roba sargint-la (referint el teixit amb fil i agulla).
• Oreig: Vent suau.
• Flauteig: So que s'assembla al d'una flauta.
• Tòtil: Gripau petit i rabassut.
• Abrandat: Gran plaer.
• Revifalla: Acció de revifar-se, adquirir nou vigor, una nova vida.
• Tramuntar: Passar a l'altra banda.
• Esguerrar: Fer malbé.
• Ans: Però.
• Quartera: Mesura de superfície.
• Cenyir: Estrènyer per la cintura, emmarcar.
• Tenderol: Vela, tendal.

Rima i Ritme

Rima: És la repetició total o parcial dels darrers sons de cada vers.

• Assonant: Es repeteixen només els sons vocàlics des de la darrera vocal tònica.
• Consonant: Es repeteixen tots els sons vocàlics i consonàntics

La Poesia Catalana de Postguerra: Evolució i Tendències

Enmig d'un ambient de carestia i desolació, caracteritzat per la postguerra, l'existencialisme parisenc també influí en els nostres poetes. Alguns poetes valencians es mogueren entre el simbolisme intimista i el sentiment existencialista i escrigueren poemes que responien a les característiques següents:

• Allunyament de la realitat.
• Discurs reflexiu, relacionat temàticament amb el dolor, la mort i l'absurd del món i de la vida.
• Punts de vista religiosos i humanistes.
• Tendència a l'hermetisme expressiu.

El poeta tractava de suggerir la realitat a través de l'evocació simbòlica, potenciant la paraula poètica com a base d'un discurs procliu a la religiositat i l'humanisme, i distanciat... Continuar leyendo "Poesia Catalana de Postguerra: Existencialisme, Realisme i Nova Cançó" »

Literatura Catalana de Postguerra

La Dictadura i la Llengua

Durant els primers anys de postguerra, la literatura catalana va romandre latent. Als anys 40 i 50, van aparèixer obres d'autors com Josep Carner i Carles Riba, però el català va ser prohibit durant un llarg període. L'edició de llibres i les representacions teatrals en català van haver d'esperar fins a 1946, després de la Segona Guerra Mundial.

A partir d'aquest moment, el català es va recuperar lentament, amb l'obstacle de la censura política i moral.

Veus Literàries de la Postguerra

Malgrat les dificultats, van aparèixer veus literàries de gran qualitat, com els poetes Carles Riba i Joan Oliver. L'èxit popular de Josep Pla i Sagarra va contribuir a recuperar el públic per... Continuar leyendo "Literatura Catalana de Postguerra: Autors i Obres Clave" »