Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Ordenar por
Materia
Nivel

Gèneres Cinematogràfics Essencials: Ciència-ficció, Comèdia i Drama

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,92 KB

Ciència-ficció: Explorant el Futur i l'Inconegut

La categoria de la ciència-ficció pot cobrir un ampli ventall de produccions cinematogràfiques que sovint comparteixen característiques d’altres gèneres, com la fantasia, el terror o el cinema d’aventures. La ciència-ficció es caracteritza per la (suposada) base científica de les seves trames i ambientacions.

Les històries de ciència-ficció es poden ubicar tant en el present del planeta Terra com en l’espai exterior (el cosmos, planetes i galàxies llunyans, civilitzacions desconegudes) i el temps futur. Els temes més habituals són la conquesta de l’espai, el contacte amb formes de vida extraterrestre (amiga o enemiga) o la reflexió sobre els costats més foscos dels avenços... Continuar leyendo "Gèneres Cinematogràfics Essencials: Ciència-ficció, Comèdia i Drama" »

Tipus de Bilingüisme, Substitució i Normalització Lingüística

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,22 KB

Bilingüisme Territorial

Es produeix quan un territori administratiu (país) es troba dividit en àrees lingüísticament definides. És un sistema de planificació lingüística propi dels estats federals. En aquests, cada zona geogràfica té per oficial i de forma exclusiva la llengua pròpia del territori.

Exemple de Bilingüisme Territorial: Bèlgica

  • A la regió de Flandes (nord) parlen flamenc, única llengua oficial.
  • A la regió de Valònia (sud), l'única oficial és el francès.
  • La capital, Brussel·les, és bilingüe.

La disciplina que l'estudia és la geografia lingüística.

Bilingüisme Social

Es produeix quan en un territori conviuen diverses comunitats lingüístiques i una d'elles, la dels parlants de L1 (llengua pròpia del territori)... Continuar leyendo "Tipus de Bilingüisme, Substitució i Normalització Lingüística" »

Sócrates e os Sofistas: Confronto Filosófico na Antiga Grecia

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 4,66 KB

Sócrates e os Sofistas: Unha Visión Comparativa da Filosofía Grega

Ao redor do século V a.C., as cidades comezaron a gañar importancia en Grecia, tomando Atenas como principal referente. Por motivos militares, os atenienses comezaron a sentirse en certo modo superiores ao resto dos habitantes da Antiga Grecia. Esta situación espertou unha profunda reflexión filosófica sobre o ser humano e a súa organización en polis (cidades autosuficientes e independentes), desprazando a antropoloxía o lugar que no período presocrático ocupaban a physis e o cosmos.

Sócrates: O Filósofo da Verdade e a Xustiza

Sócrates é un dos pensadores máis importantes da historia da filosofía. É, a diferenza dos sofistas, cidadán ateniense e, como tal,... Continuar leyendo "Sócrates e os Sofistas: Confronto Filosófico na Antiga Grecia" »

Grans Autors Catalans del Segle XX: Riba, Carner, Sagarra i Pla

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,6 KB

Carles Riba

Vida

Traductor, hel·lenista, crític i humanista, hereu del Noucentisme, va ser un símbol de la cultura catalana resistent sota el franquisme. Va exercir com a professor de grec fins que va emprendre l'exili cap a França. Després de quatre anys residint a Bierville i Montpeller, tornà a Catalunya, on es convertí en un guia imprescindible per als joves escriptors i intel·lectuals. Fou nomenat director de la Fundació Bernat Metge.

Obra

La poesia de Riba està classificada dins del corrent postsimbolista i consta de:

  • Primer llibre d'Estances (1919)
  • Segon llibre d'Estances (1930)
  • Elegies de Bierville
  • Del joc i del foc

Cal esmentar les nombroses traduccions d'obres com ara l'Odissea d'Homer o d'autors com Virgili, Plutarc o Xenofont.... Continuar leyendo "Grans Autors Catalans del Segle XX: Riba, Carner, Sagarra i Pla" »

Glosario de Términos Históricos de la Edad Media y la Antigüedad

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 6,19 KB

Glosario de Términos Históricos

Edad Media y Antigüedad

Mozárabe

Cristiano que vivía en al-Ándalus durante la Edad Media. A cambio de conservar su fe y sus costumbres, tenían que pagar elevados impuestos, por lo que muchos se desplazaron hacia el norte, a los territorios controlados por los reyes cristianos, o se convirtieron al Islam (muladíes). En las ciudades siempre residieron en barrios diferenciados.

Marca Hispánica

Territorio controlado en los siglos VIII y IX por los emperadores y reyes de los francos al sur de los Pirineos, formando la frontera entre el Imperio Carolingio y al-Ándalus para frenar la expansión musulmana. Estuvo gobernada por condes designados por los monarcas francos, pero fueron adquiriendo una creciente autonomía... Continuar leyendo "Glosario de Términos Históricos de la Edad Media y la Antigüedad" »

A prosa e o teatro galegos entre 1936 e 1975

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 11,62 KB

A prosa entre 1936 e 1975

Desde 1936 a literatura galega deixa de existir durante máis dun decenio. A actividade literaria desprázase para Latinoamérica, onde os nosos exiliados manteñen viva a cultura galega.

Carballo Calero é autor da primeira novela de posguerra, A xente da Barreira.
Principais autores da etapa:

1. Álvaro Cunqueiro

Sucesivos. Destaca Merlín e familia: recreación da materia de Bretaña desde unha perspectiva galega. Escribiu tamén libros con breves retratos de personaxes populares relacionados coas crenzas da nosa cultura tradicional.

2. Ánxel Fole

Libros de contos: Á lus do candil, Terra Brava. Están ambientados nas montañas luguesas e escritos coa lingua que alí se fala. Seguen a técnica dos contos populares, que... Continuar leyendo "A prosa e o teatro galegos entre 1936 e 1975" »

L'Amor Cortès dels Trobadors: Concepte, Gèneres i Característiques

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 1,95 KB

L'Amor Cortès dels Trobadors: Concepte i Gèneres

Encara que es coneix una varietat de temes i subgèneres en les composicions poètiques dels trobadors, el peculiar concepte de l'amor que s'hi descriu és la composició que més els caracteritza. És una poesia de l'amor cortès, val a dir, d'un amor recreat en una cort que trasllada les relacions de vassallatge medievals i la seva cerimònia a les relacions amoroses (el festeig).

Gèneres Poètics Destacats

Entre la diversitat de gèneres, trobem:

  • El sirventès: de crítica social o política.
  • La pastorel·la: amb una forma dialogada.
  • El plany: una elegia fúnebre.
  • La dansa o la balada.
  • La cançó: la més representativa de l'amor cortès.

El Concepte de l'Amor Cortès

Així, l'estimada serà la midons... Continuar leyendo "L'Amor Cortès dels Trobadors: Concepte, Gèneres i Característiques" »

Cròniques Medievals Catalanes: Jaume I, Desclot, Muntaner i Pere el Cerimoniós

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,06 KB

Crònica de Jaume I el Conqueridor (S. XIII)

Llibre dels fets. Es tracta d’una obra autobiogràfica la qual s’inicia amb uns breus antecedents familiars i en la qual s’hi narren les conquestes de Mallorca, València i Múrcia.

Té una certa intenció didàctica i un llenguatge viu i realista, impregnat d’oralitat, fragments en altres llengües, oracions inacabades, etc.

L’interès de l’obra rau en els diferents valors del protagonista, el rei. Però aquests valors no oculten el fons humà del rei, que pateix, emmalalteix i s’emociona.

Providencialisme: perquè Déu ho vol.

Crònica de Bernat Desclot (S. XIII)

El període històric en aquesta crònica és ampli: el primer terç de l’obra es refereix als regnats dels tres reis anteriors... Continuar leyendo "Cròniques Medievals Catalanes: Jaume I, Desclot, Muntaner i Pere el Cerimoniós" »

Evolución do Teatro Galego: Irmandades, Grupo Nós e Vangardas no Século XX

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 6,82 KB

O Teatro Galego no Primeiro Terzo do Século XX: Irmandades, Vangardas e Grupo Nós

Dos tres xéneros, vai ser o teatro o que inicie máis lentamente o seu proceso de normalización. A causa cómpre buscala no desfase que existe entre a publicación dos textos e a representación, a falta dun público e dunha programación estable que permitise a consolidación de compañías profesionais. Outras razóns foron a exclusión da lingua galega dos espazos públicos cultos debido á diglosia (o teatro é un espectáculo social fundamentalmente burgués) e as sucesivas prohibicións de representar en linguas diferentes ao castelán.

Os Inicios: O Teatro Moderno e Rexionalista

A fonte do xuramento (1884) marca o inicio do teatro moderno. Posúe unha... Continuar leyendo "Evolución do Teatro Galego: Irmandades, Grupo Nós e Vangardas no Século XX" »

La obra de Platón: diálogos importantes y etapas

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 1,26 KB

L'obra de Plató se situa dins el període d'il·lustració grega. Es divideix en dues parts: esotèrica que no podem estar segurs de res del que diu i exotèrica dirigida al públic que divulga/promociona el que es treballa a l'acadèmia pel profit de la societat i 39 diàlegs.

La obra es divideix en tres etapes:

  1. Etapa de joventut
  2. Etapa de maduresa: es deslliga de la influència de Sòcrates i defensa millor pensament genuí.
  3. Etapa de vellesa: la etapa de revisió. Cada etapa es tracta d'un dels viatges a Sicília.

A la primera: És l'apologia de Sòcrates, comença a escriure la República, en un llibre hi inclou 10, inclou tot el seu pensament filosòfic. El més essencial és el llibre 7, anomenat mite de la caverna i es tracta del més essencial... Continuar leyendo "La obra de Platón: diálogos importantes y etapas" »