Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

CAVALLERIES I NARRATIVA: La narrativa de cavalleries neix al nord de França cap a la segona meitat del segle XII. En principi, es tractava de reelaboracions pseudohistòriques tant de l'èpica francesa, matèria de França, com de llegendes clàssiques llatines, matèria de Roma. Però la font d'on beu més la narrativa de cavalleries són les recreacions dels antics mites cèltics que foren coneguts com a matèria de Bretanya. Chrétien de Troyes va sistematitzar un cicle de novel·les en vers tota la mitologia referida al rei Artús i als personatges que l'envoltaven: la reina Ginebra, Merlí, Morgana i els cavallers de la Taula Rodona, llegendes que, fins aleshores, havien estat transmeses només de manera oral i estaven ja en fase de desintegració.... Continuar leyendo "Cavalleries, Roís de Corella i la Prosa Valenciana: Anàlisi Literària" »

Evolució de la Literatura Catalana

Edat Mitjana

Durant l'Edat Mitjana, la literatura catalana es va desenvolupar considerablement, amb figures destacades com Ramon Llull, que va elevar el català en la narrativa, i Ausiàs March en la poesia.

Renaixement

El Renaixement es fonamenta en l'humanisme, un corrent erudit i filosòfic que allibera l'ésser humà. A Itàlia, l'humanisme va redescobrir obres clàssiques perdudes, l'estudi del grec, la gramàtica llatina i l'estudi de Plató. El Renaixement va ser una nova cultura civilitzada a Europa.

Llengua Catalana al Renaixement

El Renaixement equipara la valoració i l'interès pel llatí i les llengües vulgars, aportant gramàtica i selecció d'autors modèlics. El problema comença el 1412 amb la... Continuar leyendo "Evolució de la Literatura Catalana: Edat Mitjana al segle XVIII" »

Orígens de la Llengua Catalana

Es va originar en el llatí vulgar, degradat i fragmentat en diverses llengües romàniques. Aquest procés va tenir lloc als segles VII i VIII. Els primers textos daten del segle XII: El Forum Iudicum i les Homilies d'Organyà.

La Literatura Medieval Catalana

En llengua catalana, abraça els segles XIII, XIV i XV. Les obres en prosa escrites en català van assolir de bon principi una qualitat i una varietat que no té comparació en la resta de literatures romàniques.

La Prosa Medieval Catalana

Prosa Religiosa i Moral

Ramon Llull va posar les bases del català literari i sorprèn els estudiosos per la maduresa de la seva prosa. Francesc Eiximenis i Sant Vicent Ferrer van promoure la divulgació de la doctrina i la... Continuar leyendo "Història de la Literatura Catalana: Orígens i Evolució" »

El Símil de la Línea en la República de Platón: Una Exploración de su Teoría del Conocimiento

Introducción

El fragmento del Libro VI de la República de Platón, conocido como el "símil de la línea", es una exposición fundamental de la teoría epistemológica y ontológica del filósofo ateniense. Platón, discípulo de Sócrates y maestro de Aristóteles, es una figura clave del pensamiento clásico griego del siglo IV a.C., una época marcada por intensos debates sobre la naturaleza de la realidad y del conocimiento. Su filosofía se caracteriza por una distinción radical entre el mundo sensible, captado por los sentidos, y el mundo inteligible, accesible solo mediante la razón.

En este texto, Platón utiliza una metáfora visual... Continuar leyendo "Conocimiento y Realidad: Explorando el Símil de la Línea de Platón" »

Ramon Llull: Vida, Obra i Llegat

Va néixer a Mallorca l'any 1232 i va ser educat a la cort com a patge reial. Als 30 anys se li va aparèixer la figura de Jesús crucificat i va decidir abandonar la vida civil per a consagrar-se a Déu.

Llull s'imposa com a objectiu vital treballar per a la conversió dels infidels al cristianisme i estudia llatí, àrab i també els textos sagrats.

Va bandejar les tècniques de predicació coetànies, basades en arguments d'autoritat, i es decidí pels arguments lògics.

Va concebre la forma i manera de fer el llibre contra els errors dels infidels. Obra fonamental i origen del mètode que desenvoluparà i divulgarà en moltes altres, l'anomenà Art major. Algunes de les seves obres més conegudes són el Llibre

... Continuar leyendo "Ramon Llull: Vida, Obra i Llegat del Pare del Català Literari" »

XIX. mendeko Bertsolariak

• Xenpelar
• Iparragirre
• Bilintx
• Etxahun
• Oxalde
• Udarregi
• Pello Errota
• Otaño

Garbizaleak

Garbizaletasun linguistikoak ez zion bertso munduari mesederik ekarri; bertsolarien euskara mordoiloegia zen puristen belarrietarako, eta itsuegi zeuden bertsoen alderdi onak ikusteko. Kontrako iritzi hauengatik, bertsolarien prestigioak apur bat beherantz egin zuen XX. mendeko lehen amarkadetan.

Txirritaren Garaia

"Gaztelu", "Saiburu", "Lexo". Txirritak berebiziko garrantzia izan zuen, aritutako alor guztietan ona, eta olerti egunak irabazi zituen.

Kepa Enbeita "Urretxindorra"

Mende hasierako idazlerik garrantzitsuenetarikoa.

Bertso Txapelketaren Sorrera

Lekuonaren hitzaldiak laster izan zituen ondorioak euskaltzaleen artean. Nabarienak, beharbada,... Continuar leyendo "Euskal Bertsolaritzaren Historia eta Garapena" »

O Compromiso Social de Rosalía de Castro

A obra de Rosalía de Castro mostra unha gran sensibilidade perante a inxustiza, a marxinación e a opresión. A súa obra ten por iso un forte compoñente social, tal e como ela manifestou no prólogo de Follas Novas. O compromiso social da obra de Rosalía plásmase nos seguintes aspectos clave:

• Na defensa firme da cultura e da lingua de Galicia. A autora defende e dignifica a nosa idiosincrasia como pobo, as nosas crenzas, a nosa maneira de festexar e divertirnos, a nosa rica cultura espiritual e inmaterial.
• Na defensa dos valores sociais e morais do pobo galego (solidariedade, acollida, colectivismo, respecto aos maiores e á tradición...), fronte aos novos valores da sociedade burguesa ascendente

... Continuar leyendo "Rosalía de Castro: Compromiso Social e Análise de Follas Novas e Cantares Gallegos" »

L'Art Europeu i les Avantguardes del Segle XX

Objectius: Experimentació amb les formes i la desaparició de les fronteres entre les disciplines artístiques. Això rep el nom d’avantguardes. Els principals corrents avantguardistes són:

• Cubisme: Es busca l’estructura interna de les figures i els objectes. Guillaume Apollinaire va crear els cal·ligrames. Artistes destacats: Pablo Picasso.
• Futurisme: Exalta el progrés tècnic i social, mostrant fascinació pels avenços tecnològics. Característiques estilístiques: eliminació dels signes de puntuació, ús lliure de la tipografia, verbs en infinitiu, abundància de substantius, absència d'adjectius i adverbis. Representants: Filippo Tommaso Marinetti, Joan Salvat-Papasseit.
• Dadaisme: Moviment

... Continuar leyendo "Avantguardes i Literatura Catalana del s. XX: De Papasseit a Martí i Pol" »

A Lírica Satírica Galego-Portuguesa

A lírica satírica divídese en dous grandes grupos:

• As cantigas de escarnho: falan mal dalgunha persoa sen facer unha mención directa.
• As cantigas de maldizer: atácase a alguén de forma clara e directa.

Tipos de Sátira

• Sátira literaria.
• Sátira obscena: Trata temas relacionados co sexo.
• Sátira política: Aborda conflitos políticos e militares.
• Sátira social: Critican modas, formas de vestir e grupos sociais.

Os Xéneros Menores da Lírica Trobadoresca

Os xéneros menores, aínda que menos frecuentes, son cruciais para entender a diversidade da lírica galego-portuguesa:

A Pastorela

É o encontro (*locus amoenus*) entre un cabaleiro e unha pastora (campesiña) durante o que se produce un requirimento amoroso... Continuar leyendo "A Lírica Trobadoresca Galego-Portuguesa e os Fundamentos da Comunicación Dialogal" »

Simone de Beauvoir: Existencialismo e Feminismo

1. Contexto Histórico e Filosófico

Simone de Beauvoir foi unha filósofa francesa do século XX. Viviu nun tempo moi difícil, marcado por dúas guerras mundiais e moitos cambios sociais. Nese tempo, moitos pensadores comezaron a preguntarse:

• "Que sentido ten a vida?"
• "Somos realmente libres?"
• "Por que a sociedade nos impón tantas regras?"

A resposta a estas preguntas está na filosofía existencialista, á que ela pertenceu.

2. O Existencialismo: A Existencia Precede á Esencia

É unha forma de pensar que di que as persoas non nacen cun destino fixo, senón que cada unha vai construíndo quen é coas súas decisións.

Unha frase clave desta idea é: "A existencia precede á esencia"

Significa que primeiro... Continuar leyendo "Simone de Beauvoir e Hannah Arendt: Pensamento Existencialista, Feminismo e Teoría Política do Século XX" »