Chuletas y apuntes de Música

Curiositats sobre Instruments Musicals i la seva Història

Evolució i Tecnologia

Per què les trompetes es corben?

Les trompetes es corben per evitar que l'instrument sigui massa llarg. Posteriorment, al segle XIX, s'hi van afegir les vàlvules i pistons que van permetre allargar el tub sonor i ampliar la tessitura de l'instrument.

Què és un Theremin?

És el primer aparell que produïa un so electrònic. L'intèrpret, amb les mans, interromp el camp magnètic entre l'aparell i l'antena. Amb una mà regula el so (volum) i amb l'altra l'altura de les notes (to).

Qui era Robert Moog?

Va ser un inventor estatunidenc que va crear el famós sintetitzador Moog, permetent generar una gamma infinita de sons electrònics.

Instruments Antics i Funcions

De què

PREGUNTES RENAIXEMENT

• Explica quina és la forma vocal de l’església Anglicana ?

L’església Anglicana tenia l’Anthem, una forma polifònica homofònica, és a dir, totes les veus fan el mateix text i ritme però diferent nota, en anglès, d’una senzillesa que el fa apte per ser cantat per la comunitat.

• Explica la textura contrapuntística.

La textura contrapuntística és una textura que té diferent nota, ritme, text i les veus poden entrar en diferents temps, és a dir, tenen independència rítmica i melòdica.. Això va fer que el text no s’entengués i l’hagués de cantar un cor especialitzat.

• Explica què és un Villancico i on es podia trobar

És una forma literària originalment profana i després religiosa de caràcter i temàtica... Continuar leyendo "Música del Renaixement" »

Polifonia: definizioa eta etimologia

Polifonia aldi bereko ahots batzuen kantua da. Etimologiari dagokionez, grekotik dator: poli ("batzuk") eta tonos ("ahotzak"). VIII. mendean (800. urte inguruan) hasi zen garrantzia ematen.

Organuma

Organuma: doinu gregorriar bati bigarren ahots bat gehitzen dion forma da.

Bi aldi nagusi: Ars Antiqua eta Ars Nova

Bi aldi bereizten dira: Ars Antiqua eta Ars Nova.

Ars Antiqua

Ars Antiqua XII. eta XIII. mendeak barne hartzen dituen aldian, forma polifoniko berriak sortu ziren, eta horietan aldaketa garrantzitsua egin zen.

Motetea

Motetea: bi edo hiru ahotseko forma polifonikoa da: ahots guztiek letra desberdinak kantatzen dituzte eta erritmo desberdinak dituzte.

Ars Nova

Ars Nova: kantatzeko modu berri hori gizaki gotikoaren... Continuar leyendo "Polifonia eta Errenazimentuaren musika: historia eta teknika" »

Habanera.Ritmo:binario,compas 2/4.el tiempo es lento especificasdo en la partitura como tiempo lento de habanera.observaciones:la figuracion ritmica k se escucha en la audicion y comprobamos en la partitura,tipica en la danza cubana(es decisiva en el desarrollo del tango inicial argentino,con acentos en tiempos debiles).se observan alteraciones del ritmo y se comprueba en la partitura con el tresillo.Melodia:vocal en el k la  musica esta ligada al texto,el tratamiento es silabico d caracter alegre,facil de cantar,fluida,graciosa,expresiva.cantada en español.el registro en las voces no es demasiado amplio,aproximadamente una octava.la dinamica juega un papel importante desde pp a ff.la tonalidad es de reM con 2 sos en la armaura.Textura:vertical... Continuar leyendo "Musica habanera concertante" »

El Ámbito y el Diseño Melódico

El ámbito melódico lo proporciona el intervalo formado por la nota más grave y la más aguda. El diseño melódico es la representación en diagrama de la curva distintiva de la melodía, que se puede observar al unir la cabeza de las figuras; esta da información sobre el carácter de la melodía.

Intervalos Característicos y Ritmo

Los intervalos característicos son aquellos que más abundan o que resultan representativos de un giro o de una parte de la melodía. Destacan los intervalos característicos de tercera, tanto ascendentes como descendentes.

La zarabanda fue una danza de origen español que se extendió por Europa en el siglo XVII. Por otro lado, las notas a contratiempo son las que, precedidas... Continuar leyendo "Fundamentos de la Teoría Musical y Biografías de Grandes Compositores" »

Conjugació del verb anar

Imperatiu

• Present: vés, vaja, anem, aneu, vagin

Indicatiu

• Present: vaig, vas, va, anem, aneu, van
• Imperfet: anava, anaves, anava, anàvem, anàveu, anaven
• Passat simple: aní, anares, anà, anàrem, anàreu, anaren
• Passat perifràstic: vaig anar, vas anar, va anar, vam anar, vau anar, van anar
• Passat anterior: haguí anat, hagueres anat, hagué anat, haguérem anat, haguéreu anat, hagueren anat
• Perfet: he anat, has anat, ha anat, hem anat, heu anat, han anat
• Plusquamperfet: havia anat, havies anat, havia anat, havíem anat, havíeu anat, havien anat
• Futur: aniré, aniràs, anirà, anirem, anireu, aniran
• Futur perfet: hauré anat, hauràs anat, haurà anat, haurem anat, haureu anat, hauran anat
• Condicional: aniria, aniries, aniria,

Clasicismo (aproximadamente 1750–1820)

Clasicismo: periodo que se extiende a lo largo de la segunda mitad del siglo XVIII y las primeras décadas del XIX (aproximadamente entre 1750 y 1820).

Características

• Se amplía la orquesta sinfónica: tímpanos, trompa, clarinete; se amplía la cuerda.
• Desaparece el bajo continuo; en su lugar aparecen acordes repetidos.
• El ritmo del acompañamiento se vuelve más suave y natural.
• La melodía principal se construye casi siempre de forma simétrica.
• Se perfeccionan las formas anteriores (por ejemplo, la sonata clásica).
• Las composiciones guardan proporciones precisas.
• Se forman agrupaciones instrumentales fijas, buscando el equilibrio del timbre.

Sonata

Sonata: nombre dado a distintas formas musicales empleadas... Continuar leyendo "Clasicismo musical: características, sonata, sinfonía y formas instrumentales (1750–1820)" »

L'Impuls de la Música Nacionalista

L'impuls de la música nacionalista sorgeix al voltant del 1850 en ple romanticisme, coincidint amb moviments polítics. No s'ha de confondre amb la música tradicional o popular, emmarcades dins l'àmbit cultural folklòric.

El nacionalisme musical s'estén sobretot en els països de la perifèria europea que no tenen tradició musical. Es produeixen moviments artístics fins al 1950.

Alguns compositors creen les seves obres impregnant-se d'elements extramusicals, ja siguin llegendes, monuments, obres literàries, paisatges de la seva pàtria... Així es consolida el poema simfònic, una forma gestada al segle XIX. Normalment està integrat per un sol moviment per a orquestra simfònica, com també d'altres... Continuar leyendo "Nacionalisme i Impressionisme Musical: Orígens, Característiques i Compositors Clau" »

Expansió de l'Òpera a Europa

Alemanya i Àustria

L'òpera s'expandeix a Viena, Salzburg i Praga. No arriba als països del nord perquè als luterans no els agrada. A causa de la Guerra dels Trenta Anys, costa molt que l'òpera entri en aquests països. Reinhard Keiser serà precursor de l'òpera alemanya cantada en italià.

França

No va agradar l'òpera italiana; els agradava el ballet. No els agradava perquè no entenien la lletra i hi havia massa recitatius.

El creador de l'òpera francesa: Jean-Baptiste Lully

Fets que ressalten de Lully:

• Es va comprometre a fer una òpera cada any.
• Crea l'obertura francesa (lent-ràpid-lent).
• Utilitza el francès en les seves obres.
• Utilitza episodis orquestrals.
• Àries en format breu separades per recitatius.
• Introdueix