Chuletas y apuntes de Música de Bachillerato y Selectividad

Definició i Elements Clau de la Tipografia

Què és la Tipografia?

És el conjunt de tipus de lletres i l'ús que se'n fa per transmetre missatges concrets.

• Finalitat: Comunicativa (visual i funcional).
• Funcionalitat: Lectura òptima.

Les Lletres: Significat i Significant

Les lletres són signes amb significat i significant, és a dir, són imatges i a la vegada conceptes.

• Significant (Caràcter objectiu): La Forma. Tot allò que veiem (Ex: tipus Romana o Clàssica).
• Significat (Caràcter subjectiu): Interpretació de les formes. El concepte que ens transmet (Ex: tipus Cal·ligràfica i Fantasia).

Tipus de Fonts Tipogràfiques

La font tipogràfica és l'element de caràcter tipogràfic.

• Tipus amb Serifa (o amb gràcia): Són lletres que tenen petits

Orígens de la dansa

La dansa va sorgir a tot arreu, ja que es tracta d’una sèrie de moviments associats a l’espontaneïtat davant de situacions com el temor, la inquietud, la sorpresa, l’alegria… L’aparició de les primeres civilitzacions va suposar que la dansa passés a ser un recurs expressiu. Dues grans civilitzacions com Orient i Occident es van caracteritzar per crear moviments corporals propis, vinculats a la seva manera de viure i el seu context. (Exemple: Déu Shiva)

Totes les civilitzacions antigues van practicar la dansa com una forma d’acompanyament i celebració de tot tipus d’actes socials.

Serà a la Grècia clàssica on es donarà per primera vegada a la dansa un paper més fonamental, més enllà del lúdic i religiós.... Continuar leyendo "Història de la Dansa: Orígens, Evolució i Figures Clau" »

Características del Canto Gregoriano

• Melodías de ámbito reducido.
• Textos en latín.
• Escrito sobre tetragrama.
• Intencionalidad religiosa.

Estructura

• *Misa: partes fijas (*ordinarium*), partes variables (*propium*).
• *Oficio*: oraciones de todas las horas del día.

Modos Eclesiásticos

Uso de los modos eclesiásticos: especie de escalas organizadas según un canon. Todas las escalas derivadas de los modos griegos. Tienen en común con la escala mayor o menor actual los 5 tonos y 2 semitonos (dórico, hipodórico, frigio, lidio, hipolidio, mixolidio e hipomixolidio).

Tropos y Secuencias

Son complementos posteriores del canto gregoriano. No se sabe con certeza el origen. Hubo tantos que el Concilio de Trento tuvo que prohibirlos. Existen tres tipos de tropos:... Continuar leyendo "Explorando la Música Medieval: Canto Gregoriano, Tropos, y Música Profana" »

Lírica Profana Medieval: Trovadores y Diferencias con el Canto Gregoriano

Las diferencias entre esta lírica profana y el canto gregoriano son importantes:

• Temática: Amorosa, jocosa, satírica.
• Lenguas: Lenguas vulgares o vernáculas.
• Ritmo: Marcado.
• Melodía: Simplificación melódica.
• Formas: Adaptación a las formas literarias.
• Instrumentación: Introducción de instrumentos.

Origen y Expansión de los Trovadores

El nacimiento de los trovadores tuvo lugar en el sur de Francia a finales del siglo XI. Posteriormente surgieron los troveros (en el norte y centro de Francia).

Durante los siglos XII y XIII surgieron los trovadores alemanes: los Minnesänger y los Meistersinger.

Clasificación por Lengua

• Trovadores: Lengua de Oc.
• Troveros: Lengua de Oïl.

Armonía y Melodía: Fundamentos Musicales

La armonía estudia la sucesión de los acordes. El fundador de la teoría armónica es J.Ph. Rameau. La base de la armonía es el estudio de los acordes de una tonalidad, conocidos como "grados tonales": (I) tónica, (IV) subdominante, (V) dominante.

La melodía es una combinación específica de ritmos y sonidos. Su origen se encuentra en las inflexiones naturales del lenguaje hablado.

Construcción de Melodías

Para construir melodías efectivas, se busca:

• Equilibrio en la altura melódica: dentro de una tesitura determinada.
• Equilibrio en la dirección: evitar saltos bruscos.
• Equilibrio en el ritmo: lógica rítmica.
• Fraseo en la melodía: dividir una melodía larga en partes más pequeñas.

El Clasicismo

Context social:

Fi de l'imperi Romà d'occident al segle V

Església garanteix l'estabilitat i l'ordre social

Poc desenvolupament cultural

• Centralització a l'església (conservació i difusió del coneixement)

• Escoles monacals (trivium i quadrivium)

Reforma de Cluny (s.X) = expansió de l'art romànic

• Volen tenir menys tasques manuals i menys intromissió dels laics

• Solució: més hores d'oració (138 salms cantats diàriament a les hores canòniques) i monestirs sota jurisdicció papal

Reforma de Císter (s.XII) = retornar als idealls de S.Benet

• Canvi d'indumentària (monjos blancs)

• No menjar carn, però sí vi

• Arquitectura sòbria, només motius vegetals i formes geomètriques bàsiques

• Ora et labora de conversos i monjos (segregació racial)

Cant gregorià:... Continuar leyendo "Música litúrgica medieval i els seus estils" »

Classificació d'Empreses

1. Segons el seu Tamaño

• Critèri Econòmic
• Critèri Patrimonial
• Critèri Organitzatiu
• Critèri Tècnic

2. Segons la seva Activitat

• Sector Primari
• Sector Secundari
• Sector Terciari

3. Segons la Zona Geogràfica on Compete

• Empreses Locals
• Empreses Regionals
• Empreses Nacionals
• Empreses Internacionals
• Empreses Multinacionals

4. Segons el Destí dels Beneficis

• Empreses amb Ànim de Lucre
• Empreses Sense Ànim de Lucre

5. Segons la Propietat del Capital

• Empresa Privada
• Empresa Pública
• Empresa Mixta

6. Segons

El Clasicismo: Equilibrio, Racionalidad y Estética

Predominante en los siglos XVIII y XIX, el clasicismo puede advertirse en múltiples manifestaciones artísticas, como la pintura, la música, la literatura y la arquitectura. Además de las ideas de la Antigüedad clásica, también toma conceptos del Renacimiento, el humanismo y otras corrientes.

Principios Fundamentales

La armonía como eje, el equilibrio entre la forma y el fondo, la búsqueda de proporciones formales y la racionalidad son algunas de las cuestiones que rigen las obras del clasicismo.

El Clasicismo en la Música

La música culta del continente europeo que se desarrolló entre mediados del siglo XVIII y comienzos del XIX entra en el estilo denominado clasicismo. Algunos de los... Continuar leyendo "Clasicismo Musical: Historia, Características y Evolución en Europa" »

El Classicisme Musical (1730-1827)

Al 1730 comença el classicisme amb l'estil galant francès o nuevo tono a Itàlia. Aquest estil fuig de l'erudició i del contrapunt rígid del barroc i compon melodies més cantables, adreçades als aficionats. Exemples són Couperin o Telemann. Al 1750 comença l'anomenat estil preclàssic o rococó, caracteritzat per emprar ja característiques del classicisme però adornant les melodies. El 1780 comença el classicisme ple, anomenat també estil sentimental a l'escola de Mannheim o Sturm und Drang a l'àmbit alemany. L'època acaba el 1827 amb la mort de Beethoven.

Característiques Musicals

• El nou mode ja no és patètic i greu, sinó somrient i natural, per això predomina el mode major.
• La música és

Los Oratorios de Haendel

Los oratorios en inglés de Haendel constituyeron un nuevo género que no se puede comparar ni con el oratorio en italiano ni con las óperas que componía para Londres. El cultivado en Italia en el siglo XVIII apenas es otra cosa que una ópera con argumento sacro, presentada en concierto en vez de en un escenario.

Los oratorios no deben considerarse como música religiosa. Están destinados a la sala de conciertos y están más próximos al teatro que al servicio litúrgico.

La innovación más importante en los oratorios fue el empleo que Haendel hizo del coro. El coro había tenido lugar en los oratorios italianos, aunque sólo llegó a contar como mucho con unos cuantos madrigales y conjuntos, a veces llamados coros.... Continuar leyendo "Música Barroca: Explorando las Obras Maestras de Haendel, Bach, Vivaldi y Rameau" »