Chuletas y apuntes de Lengua y literatura de Universidad

Text periodístic: article d'opinió

Es tracta d'un article d'opinió publicat al diari El Periódico, escrit amb un llenguatge accessible i divulgatiu.

El tema principal és la violència i l'assetjament a l'escola, defensant la responsabilitat de l'educació en aquest àmbit.

Les parts del text són: la introducció, la línia 1, el desenvolupament de la 2 a la 20, i la conclusió de la 21 a la 24.

La varietat lingüística utilitzada és el català oriental, amb possessius en forma de 'en v' (com 'seva mara'), un lèxic específic ('nois, noies') i l'ús del present de subjuntiu amb desinència 'i' (com 'sigui, puguin').

Alguns exemples de sinònims són: 'aboquem' per 'buidar', 'aturar' per 'acabar, cessar', i 'redreçar' per 'adreçar, millorar'... Continuar leyendo "Violència i assetjament escolar: responsabilitat de l'educació" »

El Realismo (1878): Un Reflejo de la Sociedad

El realismo se originó en Francia e Inglaterra, países que lideraban la industrialización. En Francia, sobresalen Honoré de Balzac (La Comedia Humana) y Gustave Flaubert (Madame Bovary). Inglaterra vio el auge de Charles Dickens (Oliver Twist). Rusia aportó grandes figuras como Dostoievski (Los Hermanos Karamazov) y Tolstoi (Guerra y Paz).

En España, el realismo llegó tardíamente, tras la caída de Isabel II (1865) y la restauración de la monarquía con Alfonso XII (1874). El período 1868-1874, conocido como el Sexenio Revolucionario y la Primera República, marcó una época de cambios. El realismo se caracteriza por la objetividad, influenciada por el espíritu científico, reflejando... Continuar leyendo "Explorando el Realismo: Contexto Histórico, Características y Autores Clave en España" »

Modernisme i Intel·lectuals

Trets Comuns

Sentiment patriòtic: volien marcar distàncies amb el passat (innovar).

Tensió entre artista i societat burgesa: L'artista buscava l'art amb significat, com a mode de vida, mentre que la societat burgesa veia l'art com una mercaderia sense utilitat.

Joan Maragall

Importància: És el gran poeta del Modernisme català i un dels autors més importants de la literatura catalana. La seva importància rau en la seva obra poètica, els articles i l'actitud que va mantenir envers la seva pròpia classe social. També va traduir Goethe. Va ser president de l'Ateneu Barcelonès, Mestre en Gai Saber (1904) i va col·laborar amb el Diari de Barcelona i l'Avenç.

Josep Carner

Fruits saborosos, Auques i ventalls.

Glossa:

1.- La joven doña Francisca (Paquita), que ha sido educada en un convento de monjas de Guadalajara, es destinada por su madre, doña Irene, para esposa del anciano don Diego. La joven, a su vez, está enamorada de don Carlos, un militar que es sobrino de don Diego. La acción transcurre en una posada de Alcalá de Henares a la que acude don Carlos para impedir la boda de su amada sin saber que es la prometida de su propio tío. Cuando logra enterarse del propósito de éste, don Carlos renuncia a su amor, pero el bondadoso anciano comprende que los jóvenes se aman y es él quien generosamente se sacrifica, bendiciendo la unión de doña Francisca y don Carlos, contra los deseos de la autoritaria doña Irene.

2.- Moratín trata un problema... Continuar leyendo "El Sí de las Niñas: Matrimonio por Conveniencia y Libertad Femenina" »

Els tipus de registres

Registres formals:

• No són espontanis, sinó preparats.
• Lèxic ric i especialitzat.
• Sintaxi elaborada.

Tipus:

• Científicotècnic: Propi dels textos científics i tècnics i llenguatge objectiu.
• Literari: Propi dels textos amb molta elaboració lingüística: poesies, novel·les...

» Llenguatge subjectiu.

» Ús de comparacions i metàfores.

Estàndard:

• És una varietat que pretén ser neutre (és un pont entre els registres formals i els informals).
• S’utlitza a les escoles i als mitjans de comunicació.

Registres informals:

• Són propis del tracte familiar i d’amistat.
• Són espontanis: repeticions, frases fetes, expressions incorrectes...

Col·loquial:

• Es fa servir en les converses quotidianes.

Poc elaborat.

Sol presentar gestos.

Presenta... Continuar leyendo "Registres formals i informals: diferències i característiques" »

Josep Carner: Vida i Obra

Josep Carner i Puig-Oriol va néixer a Barcelona, fill únic d'una família de la petita burgesia cultivada. El que més destaca és la seva precocitat intel·lectual: des de molt petit se li va despertar una vocació poètica. Als dotze anys ja era col·laborador de la revista L'Aureneta; als quinze va guanyar el seu primer premi als Jocs Florals de Barcelona; als divuit es va llicenciar en Dret i als vint en Filosofia i Lletres i va publicar el seu primer llibre d'influència modernista titulat Llibre dels poetes.

El Carner Noucentista

Així, a la primera dècada de la centúria, Josep Carner va desplegar la seva faceta més influent en els àmbits literaris, intel·lectuals i polítics: és el Carner noucentista, el... Continuar leyendo "Josep Carner: Vida i Obra del Príncep dels Poetes" »

El Motín de Aranjuez

Antes del motín de Aranjuez

Capítulo I.-

Gabriel, el personaje novelesco creado por Galdós que, al contarnos su vida, nos cuenta la Historia de España, desde la batalla Trafalgar (21 de octubre de 1805)  hasta la de Los Arapiles ( 22 de julio de 1812), en la primera serie de los Episodios Nacionales (1 – 10, ambos incluidos), trabaja de cajista en la imprenta del Diario de Madrid y se ha acostumbrado a ir todos los fines de semana  a Aranjuez, a ver a Inés, su novia, que vive con el tío de ella (hermano de su presunto padre), el sacerdote don Celestino, paisano de Godoy y favorecido por él. Estamos en marzo de 1808,

Capítulo II.-

El domingo 7 de marzo.

En el viaje a Aranjuez, Gabriel habla con don Celestino... Continuar leyendo "El Motín de Aranjuez y el 2 de Mayo de 1808: Una Crónica Histórica" »

El complement directe

El complement directe (CD) és el complement sobre el qual recau l'acció expressada pel verb; quan un verb és transitiu, sense CD no té un sentit complet. El CD pot estar format pels mots següents:

Els pronoms febles que poden substituir el complement directe són:

1a persona: em, ens.
2a persona: et, us.
3a persona: es, el, la els, les.
Complement directe indeterminat: en.
Complement directe neutre: ho.

• Els verbs anomenats transitius no tenen un sentit complet per si mateixos i necessiten... Continuar leyendo "El complement directe en català" »