Chuletas y apuntes de Lengua y literatura de Primaria

Espainiako Konstituzioak hainbat eskubide aitortzen ditu, baina horiek ez dira absolutuak, eta askotan elkarren artean talka egiten dute. Jarraian, eskubide horien arteko gatazkak eta haien mugak aztertuko ditugu, kasu praktikoen bidez.

Kazetaritza eta Ohore Eskubidea: Pedro P. kasua

Kazetariek informazioa emateko eskubidea dute, 20.1.d artikuluan aitortua, baina eskubide horri 18.1 artikulua kontrajarri egiten zaio, ohore eta izen ona babesten baititu. Kasu honetan, kazetariak iturri fidagarrietan oinarritu ziren, eta haien asmoa ez zen txarra izan. Hala ere, garrantzitsua da jakitea Pedro P. ospetsua den ala ez. Ezaguna bada, komunikabidearen argudioak indartsuagoak izango dira.

Pedro P.-k zuzenketa eska dezake. Zuzenketa argitaratzen ez bada,...

Teatre Català del Segle XIX: Orígens i Evolució

Des del principi de la Renaixença, la nostra llengua tingué presència en el teatre, primerament de caràcter populista i posteriorment de caràcter culte. Es representen drames romàntics en castellà que tracten sobre la història d'Espanya. No és fins a mitjan segle XIX, amb la introducció de la temàtica catalana al teatre, que comencen a representar-se drames romàntics en català.

Àngel Guimerà: Vida i Obra

D'estètica romàntica, va anar incorporant l'estètica realista en l'època de maduresa. Finalment, tornà a la producció de caràcter romàntic historicista.

Vida d'Àngel Guimerà: Influències en la seva Obra

Hi ha una sèrie d'aspectes de la vida d'Àngel Guimerà que van influir...

L'evolució de Rosa a La cosina gran

"La cosina gran" és una novel·la que ens presenta la fascinant personalitat de Rosa, una noia de dotze anys que ens captiva des del primer moment. Rosa és la protagonista principal d'aquesta història i, a mesura que avancem en la lectura, descobrim la complexitat i l'evolució de la seva personalitat.

El conflicte amb Tina

Inicialment, Rosa mostra una clara aversió cap a la seva prima, Tina, a qui considera irresponsable, desagradable i problemàtica. No obstant això, al llarg de la narració, comencem a entendre que aquest rebuig envers Tina està profundament lligat amb els propis desitjos i anhels de Rosa. La fascinació i l'atracció que Tina desperta en ella són el reflex dels somnis ocults de Rosa,...

La Evolución del Teatro de Valle-Inclán

La trayectoria teatral de Ramón del Valle-Inclán refleja una evolución similar a la de su obra narrativa, marcada por dos etapas principales:

El Modernismo

En sus primeras obras dramáticas, como las Comedias bárbaras, se aprecia la influencia del Modernismo. Estas piezas, ambientadas en el entorno rural gallego, exhiben un marcado esteticismo, aunque ya anticipan algunos rasgos que prefiguran el esperpento.

El Esperpento

Esta etapa se caracteriza por una deformación sistemática de la realidad, con el objetivo de revelar sus aspectos más absurdos. Valle-Inclán utiliza diversos recursos para "esperpentizar":

• Personajes grotescos, a menudo animalizados.
• Reducción de los personajes a meros fantoches.

Contexto histórico de la Generación del 27

Las primeras décadas del siglo XX estuvieron marcadas por el colapso del sistema liberal, la dictadura de Primo de Rivera y la Segunda República, periodo interrumpido en 1936 por la Guerra Civil.

¿Qué es la Generación del 27?

El término Generación del 27 refiere a un grupo de poetas unidos por inquietudes estéticas, lazos de amistad, la convivencia en la Residencia de Estudiantes de Madrid y colaboraciones en revistas como Litoral y La Gaceta Literaria. El nombre surge a raíz de los actos de homenaje a Luis de Góngora en el tercer centenario de su muerte.

Los poetas más reconocidos fueron Pedro Salinas, Gerardo Diego, Jorge Guillén, Vicente Aleixandre, Rafael Alberti, Luis Cernuda, Federico...

El Quijote

La obra de El Quijote consta de dos volúmenes: El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha (1605) y El ingenioso caballero don Quijote de la Mancha (1615).

Estructura de la obra

La historia se articula en torno a las tres salidas que realiza don Quijote, las cuales muestran su progresivo declive:

• Primera salida: El protagonista parte solo y regresa tras ser armado caballero, creyéndose victorioso.
• Segunda salida: Regresa enjaulado y humillado, tras haberle hecho creer que está encantado.
• Tercera salida: Vuelve completamente derrotado y cercano a su muerte, momento en que recobra la cordura.

En opinión de la crítica, el libro de 1605 es episódico, variado, gracioso, heroico y edificante. En cambio, en el libro de 1615 desaparecen...

Introducción a Charles Dickens

Charles Dickens (1812 – 1870) fue un famoso novelista inglés, uno de los más conocidos de la literatura universal y uno de los principales exponentes de la era victoriana. Fue maestro del género narrativo, al que imprimió ciertas dosis de humor e ironía, practicando a la vez una aguda crítica social. En su obra destacan las descripciones de gente y lugares, tanto reales como imaginarios.

Obras y Estilo Literario

Entre sus trabajos más famosos se encuentran: Grandes esperanzas, David Copperfield, Oliver Twist, Historia de dos ciudades, Casa desolada, Nicholas Nickleby, Los papeles póstumos del club Pickwick, y Cuento de Navidad.

El estilo de Dickens es florido y poético, con un fuerte toque cómico. Su...

Anàlisi del personatge: Don Toni

Descripció física: Magre, esvelt, menut, lleig, ulls negres i amb arrugues.

Perfil psicològic: És escèptic, burleta, irònic, treballador, culte i progressista. És un gran aficionat a la lectura, l'enginyeria i a escriure les seves memòries.

El món de Don Toni i Maria Antònia

Representen la petita noblesa mallorquina de finals del segle XIX; una aristocràcia rural en declivi.

La contradicció de Don Toni

És un personatge contradictori perquè manté una ideologia progressista en un entorn (la seva dona i el poble) marcadament conservador.

Temps i espai

L'acció se situa al poble de Bearn, concretament a la casa dels senyors, tot i que també hi ha fets que transcorren a París. L'època és el segle XIX...

Del Novecentismo a las Vanguardias: Principales Novelistas

Ramón Pérez de Ayala (1880-1962)

En la novela de Ramón Pérez de Ayala abunda el elemento intelectual, con continuas digresiones sobre temas de diversa índole. Busca experimentar con la técnica y con la forma, creando nuevas estructuras narrativas y buscando originales perspectivas, como ocurre en sus obras:

• Troteras y danzaderas (1913): visión de la bohemia literaria madrileña de comienzos del siglo.
• Belarmino y Apolonio (1921).
• Tigre Juan (1926).

Su estilo posee una gran elegancia: perfectas construcciones oracionales, equilibrio en la expresión y un léxico rico y seleccionado, junto a frases tomadas del habla popular.

Gabriel Miró (1879-1930)

Gabriel Miró utiliza la literatura...