Chuletas y apuntes de Lengua y literatura

Renaixença, Modernisme i Noucentisme: moviments literaris catalans

Lengua y literaturaActualizado el 4,41 KB

Renaixença: Redescobriment i Renovació

La Renaixença, a finals del segle XIX, tenia com a objectius redescobrir els clàssics medievals, establir un model lingüístic sòlid, recollir llegendes i poemes, afavorir els mitjans de comunicació i crear una literatura global. Aquest moviment va ser impulsat per Aribau, amb la idea de la pàtria.

Figures Clau de la Renaixença

  • Jacint Verdaguer: Va crear una obra molt sòlida que va servir de base per al moviment.
  • Àngel Guimerà: Gràcies a ell, el teatre va assolir nivells d'alta qualitat.
  • Narcís Oller: Màxim exponent del naturalisme i realisme, va elaborar un llenguatge adaptat a la narració i va obtenir fama europea.

Canvis i Impacte

La Renaixença va portar canvis com el catalanisme polític,...

Continuar leyendo "Renaixença, Modernisme i Noucentisme: moviments literaris catalans" »

Personajes de "La Ciudad de las Bestias" de Isabel Allende

Lengua y literaturaActualizado el 3,32 KB

Alexander Cold

Alexander Cold es un joven de 15 años que emprende un viaje a la selva amazónica con su abuela, Kate Cold. Es un chico realista que va creyendo en cosas que nunca habría creído que existían, como el poder ver un espíritu o el que todos tenemos un animal totémico.

Kate Cold

Kate Cold es la abuela de Alexander. Es una mujer de 64 años, flaca y musculosa, con ojos azules agudos y cabello gris. Es una mujer fuerte e independiente que ha sobrevivido a muchos desafíos en su vida.

Ludovic Leblanc

Ludovic Leblanc es un antropólogo francés que escribió una guía sobre los indios. Es un hombre engreído que tiene una mala visión de los indios, a quienes cree que son asesinos por defenderse.

Omayra Torres

Omayra Torres es una doctora...

Continuar leyendo "Personajes de "La Ciudad de las Bestias" de Isabel Allende" »

El amor en la literatura: tipos, visiones y el Romanticismo

Lengua y literaturaActualizado el 9,51 KB

El concepto del amor es uno de los elementos que, a través del tiempo, ha logrado prevalecer, constituyéndose como pilar fundamental de la mayoría de las cosmogonías o teorías de creación de las sociedades. El tema del amor es un tópico que no desaparece, se reinventa de manera constante. Cabe destacar obras como Romeo y Julieta, Otelo, Don Juan Tenorio, etc., que han sido traducidas y leídas en varios idiomas, demostrándose así la transversalidad de este elemento de erotismo.

Tipos de Amor

De acuerdo a los estereotipos que ha logrado determinar la literatura, podemos encontrar una serie de subclasificaciones del amor, dependiendo de su estructura y de cómo se manifiesta.

  1. El amor sensual (erótico): Representa un tipo de amor casi instintivo,
...
Continuar leyendo "El amor en la literatura: tipos, visiones y el Romanticismo" »

La Celestina: legado e influencia y el Renacimiento español del siglo XVI

Lengua y literaturaActualizado el 3,26 KB

La Celestina y su Posteridad

Como es normal en una obra de tal éxito, La Celestina de Rojas tuvo varias continuaciones en el siglo XVI, siempre debidas a manos ajenas, como La Segunda Celestina (1534). Ninguna alcanzó ni el éxito ni la calidad de la obra primitiva.

La Celestina se convirtió en un personaje tipo en las obras dramáticas del siglo XVII. Como por ejemplo, en el Entremés de Cervantes, El Viejo Celoso, donde aparece una vieja alcahueta que se llama Ortigosa. Otra obra es El Caballero de Olmedo, cuyo segundo acto, con la vieja Fabia, se puede considerar como un homenaje a La Celestina.

De cualquier forma, la mejor interpretación no llegaría hasta el siglo XX, de la mano del escritor José Martínez Ruiz, (Azorín), concretamente...

Continuar leyendo "La Celestina: legado e influencia y el Renacimiento español del siglo XVI" »

Identitat, Tradició i Temes en la poesia de Maria Mercè Marçal

Lengua y literaturaActualizado el 4,51 KB

Identitat: Segon Poemari de Maria Mercè Marçal

El segon poemari de Maria Mercè Marçal, figura destacada del feminisme, es divideix en dues parts. La primera, cronològica, abasta des de la infantesa fins a la primera relació amorosa, incloent-hi festivitats com Sant Joan. Presenta una dinàmica progressiva del significat de ser dona, passant del jo i la solitud al feminisme i la solidaritat. A la segona part, es destaca el jo col·lectiu, la vivència de ser dona. Aquesta segona part podria ser un altre llibre, però no té prou volum. Inclou un sonet ("Avui les fades i les bruixes s'estimen"), vuit composicions variades ("Núvols duien confetti a butxaques"), sis sonets ("Sense llops ni destrals") i un poema final, un himne feminista (...

Continuar leyendo "Identitat, Tradició i Temes en la poesia de Maria Mercè Marçal" »

Euskal Aditz Baldintza: NOR, NOR-NORK, NOR-NORI, NOR-NORI-NORK

Lengua y literaturaActualizado el 3,32 KB

Euskal Aditzaren Baldintza eta Ondorioa

1. NOR (Baldintza eta Ondorioa)

Aditz iragangaitzak (Intransitiboak)

NORBaldintza (Ba-)Ondorioa (-teke)
nibanintznintzateke
zubazinazinateke
hurabalitzlitzateke
gubaginaginateke
zuekbazinatezinatekete
haiekbaliralirateke

2. NOR-NORK (Baldintza)

Aditz iragankorrak (Transitivoak)

NORK \ NORnizuhuraguzuekhaiek
nik---bazintutbanu---bazintuztebanitu
zukbaninduzu---bazenubagintuzu---bazenitu
harkbanindubazintubalubagintubazintuztebalitu
guk---bazintugubagenu---bazintuztegubagenitu
zuekbaninduzue---bazenutebagintuzue---bazenituzte
haiekbanindutebazintuztebalutebagintuztebazintuztetebalituzte

3. NOR-NORI (Baldintza eta Ondorioa)

Aditz iragangaitzak zeharkako objektuarekin (NOR = hura/haiek)

NORIBaldintza (Ba-)Ondorioa (-ke)
niribalitzaitlitzaidake
zuribalitzaizulitzaizuke
haribalitzaiolitzaioke
guribalitzaigulitzaiguke
zueibalitzaizuelitzaizueke
haieibalitzaielitzaieke

4.

...
Continuar leyendo "Euskal Aditz Baldintza: NOR, NOR-NORK, NOR-NORI, NOR-NORI-NORK" »

Teatro español de los años 60: corrientes, autores y grupos

Lengua y literaturaActualizado el 4,08 KB

El Teatro Español a Partir de los Años 60: Tendencias y Evolución

Durante la década de los 60 conviven diversas líneas dramáticas: la pervivencia del teatro social, un teatro comercial cómico o melodramático y un teatro experimental e innovador que, a menudo, solo se estrena fuera de España.

El Teatro Social: Del Realismo al Expresionismo

Autores como Lauro Olmo o Carlos Muñiz recogen en sus obras el testigo de los planteamientos críticos y beligerantes de dramaturgos como Alfonso Sastre. El hecho de que el panorama de los teatros estuviera durante la dictadura prácticamente dominado por el teatro de evasión y la comedia burguesa, unido a las dificultades que ponía la censura, hizo que el teatro realista y social solo tuviera cabida...

Continuar leyendo "Teatro español de los años 60: corrientes, autores y grupos" »

Guia d'obertura, tancament i sons de les vocals e i o en català

Lengua y literaturaActualizado el 4,45 KB

Obertura i Tancament de les Vocals E i O

Obertura/Tancament e i o:

  • AGUTS-E oberta quan: acaba en -en, -eig, -em, -ern, -ert.
  • E tancada quan: acaba en -eix, -bell (excepte: aquell, cabell, consell, parell, vermell), -ent (gerundis: havent, podent, volent), -er (saber i voler), -est, diftong -eu.
  • O oberta quan: són monosíl·labs: bo, jo, tro, do (no), acaba en -oc, -ol, -ola, -ost, -ot, -ota (nebot, rot, tot, mot), -ou (verb sou, pou, tou), oig-oja, davant r.
  • O tancada quan: acaba en -oll, -om, -or.
  • PLANS-E oberta quan: a la síl·laba següent hi ha i/u, va seguida de l/l·l/r/rr (herba, serp, terme), acabat en -endre/a.
  • E tancada quan: acaba en -ebra/e, -ella (abella, orella, paella, cella), -enda, -era, -esta.
  • O oberta quan: acaba en -oca, -ola,
...
Continuar leyendo "Guia d'obertura, tancament i sons de les vocals e i o en català" »

Índice de los relatos de El Conde Lucanor de Don Juan Manuel

Lengua y literaturaActualizado el 4,31 KB

Índice de los relatos de *El Conde Lucanor*

Este índice recoge los títulos de los cincuenta y un ejemplos que componen *El Conde Lucanor*, obra escrita por Don Juan Manuel en el siglo XIV.

Primera parte

  • I. Lo que sucedió a un rey y a un ministro suyo
  • II. Lo que sucedió a un hombre bueno con su hijo
  • III. Lo que sucedió al rey Ricardo de Inglaterra cuando saltó al mar para luchar contra los moros
  • IV. Lo que, al morirse, dijo un genovés a su alma
  • V. Lo que sucedió a una zorra con un cuervo que tenía un pedazo de queso en el pico
  • VI. Lo que sucedió a la golondrina con los otros pájaros cuando vio sembrar el lino
  • VII. Lo que sucedió a una mujer que se llamaba doña Truhana
  • VIII. Lo que sucedió a un hombre al que tenían que limpiarle el hígado
  • IX.
...
Continuar leyendo "Índice de los relatos de El Conde Lucanor de Don Juan Manuel" »

Solitud de Víctor Català: anàlisi del fragment i l'heroïna Mila

Lengua y literaturaActualizado el 2,65 KB

Autors

Víctor Català

Solitud

El tema de Solitud és la lluita de la protagonista, la Mila, contra un entorn agressiu. La Mila acompanya el seu marit, en Matias, a fer d'ermità a la muntanya. Ell és un home sense esma que es deixa arrossegar per un personatge funest: l'Ànima. Paral·lelament, la Mila fa amistat amb un personatge contrapunt de l'Ànima: el Pastor. Però el medi hostil s'imposa: el Pastor mor i la Mila queda sola davant la natura. Finalment, l'Ànima entra a l'ermita i viola la Mila. Aquest fet comporta que la Mila, que ha aconseguit dominar la seva vida, decideixi fugir d'aquell lloc.

Anàlisi del fragment

El fragment de Víctor Català pertany a la novel·la Solitud. Correspon a la part final de l'obra, quan la Mila és violada...

Continuar leyendo "Solitud de Víctor Català: anàlisi del fragment i l'heroïna Mila" »