Chuletas y apuntes de Latín de Secundaria

El Període Llatí-Sabí de la Monarquia Romana

Després de la mort del seu germà Rem, Ròmul és anomenat primer rei de Roma. A conseqüència d’una guerra amb els seus veïns, els sabins, els llogarets repartits pels turons propers al Tíber es fusionen i originen una població mixta llatino-sabina. Ròmul comparteix el tron amb el rei sabí Tit Taci, fins que aquest mor. Quan Ròmul mor, el succeeix el sabí Numa Pompili. Després d’aquest rei regnen el llatí Tul·lus Hostili i el sabí Anc Marci.

Organització Política i el Rei

Roma llavors es regia per una monarquia electiva. Durant el període d’elecció, la ciutat era governada per un interrex, càrrec en què s’anaven alternant els membres més destacats del Senat.

D’altra... Continuar leyendo "Monarquia Romana Primitiva: Períodes Llatí-Sabí i Etrusc" »

Lapis pedra, argilla argila, mortarium argamassa: materials per construir. Es feia servir menys la fusta lignum i el metall metallum.

Indústria de la construcció

• lapicidinae pedreres.
• lapicidae picapedrers.

L’argila per fer maons lateres, i teules tegulae. Imbrices teules cobertores. Bipedae tipus de maons més grossos.

L’argamassa per cimentar, dues classes: la comuna (calç, sorra i aigua) i la putzolanica (feta de cendra volcànica) - pulvis puteolanus. Caementum formigó.

Tipus d'aparells

• Opus quadratum: grans carreus rectangulars de pedra en horitzontal, no coincideixen les unions verticals.
• Opus reticulatum: paret amb pedres cuadrades petites en fileres diagonals, juntes fan impressió d’una xarxa (rete).
• Opus incertum: pedres irregulars

La Roma dels Emperadors: El Principat

Octavi August: El Princeps (27 aC)

L'any 27 aC, Octavi rep els títols d'August, Cèsar i Imperator, consolidant-se com a Princeps (el primer ciutadà).

Els Poders d'August

• Tribunicia Potestas: La facultat de vetar les resolucions del Senat, dels magistrats i de les assemblees.
• Imperium Proconsulare: Governa les províncies senatorials i és el comandant suprem de l'exèrcit.
• Pontifex Maximus: Màxim representant de la religió, garantint els costums romans.
• Dignitas: Era l'encarnació de totes les antigues virtuts romanes, rendia culte religiós.
• Pater Patriae: Exercia de protector del poble.
• Princeps Senatus: (El primer del Senat) Nomena personalment una part dels senadors.

La Dinastia Julioclàudia (Successió

La Oratoria en la Antigua Roma

Características del Género: Oratoria y Retórica

El arte de persuadir con la palabra se denomina oratoria, y el discurso, de cualquier tipo (político, judicial, religioso, etc.), recibía el nombre de oratio. El dominio de este arte se llamaba eloquentia; la teoría en que se basaba, aprendida y adaptada de los griegos, se llamaba rhetorica (del griego rhetor, orador).

El arte de utilizar la palabra en público con corrección y belleza, sirviéndose de ella para agradar y persuadir, tuvo en Roma un uso temprano y prolongado. El sistema político de la República, basado en la consulta popular, favorecía su desarrollo, y se mantuvo vivo mientras esta subsistió. En esa época, tenía una doble aplicación:

• Era

Antecedentes Teatrales en Roma

La influencia del teatro griego sobre el romano se lleva a cabo, primero, a través de los etruscos (en cuyo teatro no hay que descuidar el componente griego) y se manifiesta en la organización dramática, y luego ya, directamente, al entrar ambas civilizaciones en contacto. Dicho influjo griego se ejerce sobre un pueblo, el romano, con un carácter propio muy favorable a la aceptación de la experiencia teatral y que ya poseía una serie de manifestaciones preliterarias, de naturaleza preteatral y parateatral, como los versus fescennini, la satura, las danzas etruscas y la farsa atellana originaria, que sin duda colaboraron al primer estreno teatral en Roma.

Versus fescennini

Versos de carácter ácido y violento,... Continuar leyendo "El Teatro Romano: Influencias, Géneros y Autores Clave" »

Biografía de Terencio

Publio Terencio Afer, conocido como Terencio, nació en Cartago. Llegó a Roma como esclavo, pero fue liberado y educado por el senador Terencio Lucano, de quien tomó el nomen "Terentius". Tras recibir una brillante educación, se convirtió en el protegido de las influyentes familias de los Escipiones y los Emilianos. A diferencia de Plauto, Terencio apenas mantuvo contacto con el pueblo, ya que desarrolló su actividad en los círculos cultos de la nobleza romana. Su muerte se produjo durante un viaje a Grecia.

Obra Dramática de Terencio

Las comedias de Terencio pertenecen al subgénero de la Palliata, un tipo de comedia romana ambientada en Grecia. Se conservan seis de sus obras:

• Andria ("La muchacha de Andros")
• Hecyra

La ciutat romana

Quin tipus de ciutats construïen els romans?

Construïen ciutats quadrades o rectangulars.

Qui va ser Hipòdam de Milet?

Va ser un arquitecte grec que va desenvolupar el sistema d'urbanització ortogonal. S'anomena traçat hipodàmic.

Fundació d'una ciutat

Què era la inauguratio?

La consulta dels auspicis prèvia abans de fundar una ciutat.

Com es diu la franja sagrada que envolta la ciutat? Quina característica tenia?

Es diu pomerium i no s'hi podia ni edificar ni llaurar.

Descripció d'una ciutat romana

Quantes portes principals tenia una ciutat? Per què?

Quatre, perquè hi havia dues a cada extrem del cardo i dues més pel decumanus.

Quina orientació tenia un decumà? I un cardo?

El decumà anava d'est a oest i el cardo de nord... Continuar leyendo "Urbanisme Romà: Característiques i Edificis" »

1. L'evolució del llatí

1.1. El llatí vulgar i la seva influència

El llatí col·loquial, el que es parlava en l'entorn familiar, quotidià, al carrer, a l'exèrcit, etc., va evolucionar de manera molt diferent del llatí culte, que es va mantenir sense gaires canvis.

Podríem dir que la influència del llatí en els territoris de l'Imperi Romà té diferents graus:

1. En algunes zones va desaparèixer totalment sense deixar empremtes lingüístiques destacades.
2. En altres zones va desaparèixer deixant evidents trets lingüístics, tals com estructures gramaticals, mots, etc.: és el cas d'algunes llengües europees que han anat per camins diferents del llatí, com l'alemany, l'anglès, etc.
3. En altres zones el llatí no ha desaparegut, sinó que

Vida Cotidiana en la Antigua Roma

Comidas

• Ientaculum: Desayuno
• Prandium: Almuerzo
• Cena: Cena (la comida más abundante)

La cena constaba de tres partes:

• Gustatio: Aperitivos
• Prima cena, altera cena y mensae secundae: Platos principales

Cubiertos y Alimentos

• Solo había cucharas
• Los alimentos se comían ya cortados
• Las galletas eran migas de pan
• Las servilletas aparecieron a mediados del siglo I a. C. y también servían para guardar comida

Alimentos Consumidos

• Cereales (espeltas y gachas)
• Legumbres (lentejas, habas, castañas)
• Verduras (acelgas, espinacas, alcachofas)
• Puls: Una especie de papilla
• Vino, vinagre y mosto

Ejército Romano

Estructura

• Centuria: 100 hombres
• Manípulo: 2 centurias (200 hombres)
• Cohorte: 3 manípulos (600 hombres)
• Legión: 30 manípulos o

El Decoro en la Poética de Horacio

Horacio comienza por introducir una serie de conceptos que no son inventados por él, sino que los define para que el lector sepa de qué se habla. Hay un cambio en la jerarquía de estas nociones en su valor. En la obra aristotélica, los conceptos clave eran la fábula y la verosimilitud. En la obra de Horacio, estos dos conceptos pasan a un segundo plano, y Horacio se centra en el concepto del decoro, hasta el punto de convertirlo en el centro de la construcción literaria.

El decoro es la capacidad de la obra para adaptarse al contexto y utilizar las herramientas que corresponden a cada género. Horacio invierte la jerarquía aristotélica: le importa poco la relación entre la obra literaria y la realidad,... Continuar leyendo "Principios Clave de Horacio: Decoro, Brevedad e Imitación Literaria" »