Chuletas y apuntes de Latín de Secundaria

Ordenar por
Materia
Nivel

La Monarquía Romana: Poder, Tradición y los Siete Reyes Legendarios

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 3,34 KB

El Rey en la Antigua Roma

Funciones y Símbolos del Monarca Romano

El término "Rey" deriva de la palabra latina regere, que significa "regir" o "gobernar". El puesto de rey no era hereditario, aunque sí vitalicio. Llevaba un manto púrpura, cetro de marfil y corona de oro, y era precedido en las calles por doce auxiliares que portaban las famosas fasces o varas entrelazadas, de las que salía una hoja de hacha, como símbolo de su autoridad.

Al rey se le atribuía la consulta de la voluntad de los dioses y el ofrecimiento de sacrificios a las deidades. El monarca tenía atribuciones civiles, como la de convocar la asamblea del pueblo, con diez curias por cada una de las tres tribus primitivas de Roma (Ramnes, Ticios y Luceres). Cada una de las... Continuar leyendo "La Monarquía Romana: Poder, Tradición y los Siete Reyes Legendarios" »

Els Jocs Romans: Espectacles de l'Amfiteatre i el Circ

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,27 KB

Els Jocs de l'Amfiteatre Romà

A l'amfiteatre se celebraven diverses menes d'espectacles:

Les Lluites de Gladiadors

Els gladiadors eren condemnats a mort, esclaus castigats pels seus amos, o homes lliures que no havien trobat un altre recurs per viure. Eren entrenats en escoles especials. El dia del combat, els gladiadors desfilaven i saludaven l'emperador amb el crit tradicional: aue Caesar, morituri te salutant.

Després es designaven per sorteig les parelles de lluitadors i començaven a barallar-se. Uns instructors vigilaven que la lluita no fos fingida i, si calia, fuetejaven els gladiadors. El públic cridava, animant el gladiador per qui havia apostat. Quan un dels dos lluitadors queia ferit, alçava la mà per demanar gràcia. L'emperador... Continuar leyendo "Els Jocs Romans: Espectacles de l'Amfiteatre i el Circ" »

El Legado de Roma en la Bética: Transformación Social, Militar y Religiosa

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 5,22 KB

La religión romana y su reflejo en la romanización de la Bética

Con la conquista romana de Hispania llegaron los dioses del panteón romano y su culto se extendió pronto por toda la península. Se veneraba a Júpiter junto con Minerva y Juno, los cuales formaban la Tríada Capitolina, aunque también hay testimonios del culto a todas las divinidades importantes y a semidioses. En la Bética, Hércules era muy venerado. El culto oficial incluía a la diosa Roma y a los emperadores. También existen testimonios de adoración a los dioses orientales como Isis, Osiris y Mitra. Muchas iglesias de la Bética están edificadas sobre antiguos templos romanos.

La estructura militar romana y su reflejo en la romanización de la Bética

  • Reclutamiento
... Continuar leyendo "El Legado de Roma en la Bética: Transformación Social, Militar y Religiosa" »

Classes Socials de la Roma Antiga: Patricis, Plebeus, Esclaus i Tòpics Llatins

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,77 KB

Les Classes Socials a Roma

La població romana estava constituïda per dos grans blocs: homes lliures i esclaus. Els homes lliures podien ser ciutadans o estrangers. A aquests últims se'ls permetia residir a Roma, però no tenien drets polítics.

Els Ciutadans: Patricis i Plebeus

En principi, els únics ciutadans eren els patricis, que es consideraven descendents dels primers habitants de Roma, generalment divinitzats. Els plebeus van anar aconseguint drets que inicialment els eren negats i així es van anar igualant als patricis davant la llei. En aquesta lluita van ser importants les fites següents:

  • Els Tribuns de la Plebs (493 aC)

    L'any 493 aC, els plebeus es van amotinar a l'Aventí i van amenaçar de fundar una nova ciutat. Els patricis accediren

... Continuar leyendo "Classes Socials de la Roma Antiga: Patricis, Plebeus, Esclaus i Tòpics Llatins" »

Orígenes y Expansión del Judaísmo y Cristianismo Primitivo

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 6,46 KB

Religión: Sujeto, Objeto, Mediaciones

Judaísmo

Nace en Ur hace 4000 años.

Los semitas no son una raza, son descendientes de Sem (hijo de Noé).

Hace 5000 años los semitas salen del desierto y se dispersan por el desierto de la Media Luna Fértil.

Surgen los cananeos, babilonios y fenicios.

Siguiendo a Abraham, los babilonios van a Canaán. Como tienen hambre se van a Egipto y son esclavizados durante 4 siglos.

Abraham y Sara tienen a Isaac que se casa con Rebeca y tienen a Esaú y Jacob.

Para evitar que los judíos se reproduzcan rápido, el faraón manda matar a los niños.

Uno de ellos llega a la hija del faraón (Moisés) y se convierte en el fundador del judaísmo.

Inicios del Cristianismo

En Hispania se produce en el siglo I a la vez que la romanización... Continuar leyendo "Orígenes y Expansión del Judaísmo y Cristianismo Primitivo" »

Llatinismes i Expressions Llatines: Guia Completa

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,67 KB

1. Llatinismes d'una Sola Paraula

Bis

Dos cops.

Dificil

Falta. S'oposa a un altre terme molt emprat també en economia.

Superàvit

Allò que sobra.

Ídem

El mateix. Indica que és una cosa ja esmentada, es repeteix.

Junior

El més jove. Els llatins empraven aquest terme per diferenciar el fill del pare, el qual era anomenat sènior: el més vell.

Memoràndum

Allò que cal recordar. Es refereix a un llibret, un quadern o una nota en què apuntem les coses que cal recordar. En el llenguatge diplomàtic, s'empra per referir-se a una recapitulació de fets i de raons que cal tenir en compte en un assumpte important.

Nasciturus

El que està a punt de néixer. En el llenguatge jurídic designa l'ésser humà quan encara no ha nascut.

Referèndum

Forma abreviada... Continuar leyendo "Llatinismes i Expressions Llatines: Guia Completa" »

La anexión de Egipto: Octavio, propiedad personal y el nacimiento del Imperio Romano

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 3,92 KB

La Transformación de Egipto: De Provincia Republicana a Patrimonio Imperial de Octavio

I. El Nuevo Estatus de Egipto tras la Victoria sobre Marco Antonio

En la victoria de Octavio sobre Marco Antonio, la República se anexionó de facto las ricas tierras de Egipto. Sin embargo, la nueva posesión no fue incluida dentro del sistema regular de gobierno de las provincias, ya que fue convertida en una propiedad personal del emperador, y como tal, legable a sus sucesores. A su regreso a Roma, el poder de Octavio es enorme, tanto como lo es la influencia sobre sus legiones.

II. Reiteración y Fragmentos del Documento Original (Bloque 1)

En la victoria de Octavio sobre Marco Antonio, la República se anexionó de facto las ricas tierras de Egipto, aunque... Continuar leyendo "La anexión de Egipto: Octavio, propiedad personal y el nacimiento del Imperio Romano" »

El Matrimonio en la Antigüedad: Ritos, Roles y Requisitos

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 3,9 KB

1. Origen y Finalidad del Matrimonio

La palabra matrimonio tiene su raíz en mater (madre). La finalidad principal del matrimonio era la procreación, asegurando la continuidad de la familia, sus cultos y costumbres. Los varones, aunque veían el matrimonio como un mal necesario, debían casarse y tener hijos para ser aceptados socialmente. En la época del emperador Augusto, incluso se imponían impuestos a los solteros.

En general, los matrimonios eran concertados por el padre, sin que la mujer tuviera voz ni voto. Las mujeres se comprometían muy jóvenes y se casaban al alcanzar la fertilidad.

2. El Matrimonio como Contrato Privado

El matrimonio era un acto privado, un contrato entre familias. En Grecia, el ritual duraba tres días:

  • Día 1:
... Continuar leyendo "El Matrimonio en la Antigüedad: Ritos, Roles y Requisitos" »

Civilitzacions Antigues: Mesopotàmia i Egipte

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,19 KB

Les Primeres Ciutats Estat de Mesopotàmia

La primera civilització urbana va sorgir cap al 3500 a.C. a Sumer, regada pels rius Tigris i Eufrates. Les ciutats estaven envoltades per muralles i camps de cultiu amb canals de reg. Al centre de la ciutat hi havia un temple (el ziggurat) dedicat al déu que la protegia.

Els Primers Imperis Mesopotàmics

En l'època d'Hammurabi (1750 a.C.) es va redactar el primer codi de lleis conegut.

L'Origen de l'Escriptura Cuneïforme

A les ciutats mesopotàmiques, cap al 3500 a.C., funcionaris i sacerdots tenien la necessitat de controlar la propietat de la terra, les collites, etc. També començaren a escriure textos literaris i religiosos.

L'escriptura cuneïforme consistia a fer incisions amb punxons sobre tauletes... Continuar leyendo "Civilitzacions Antigues: Mesopotàmia i Egipte" »

Juli Cèsar i Ciceró: Figures Clau de la República Romana

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,38 KB

Gai Juli Cèsar

Biografia

Va néixer en el si de la família Júlia, considerada descendent de l'heroi troià Iulus. Va iniciar la seva carrera política des de molt jove i la va desenvolupar exercint diverses magistratures. Va ser escollit cònsol l'any 59 aC. Va participar en el Primer Triumvirat de la República Romana, juntament amb Cras i Pompeu, i va acabar enfrontant-se a aquest darrer en una guerra civil. Un cop vençut Pompeu, Cèsar es va autoproclamar dictador l'any 45 aC i, l'any 44 aC, va morir assassinat el mateix dia que havia de ser nomenat emperador.

Obra historiogràfica

Cèsar no pot ser considerat un historiador, ja que la seva obra no està estructurada amb la voluntat de divulgar la veritat dels fets en què es va veure involucrat,... Continuar leyendo "Juli Cèsar i Ciceró: Figures Clau de la República Romana" »