Chuletas y apuntes de Latín de Secundaria

DIVINIDADES EN GRUPO BENEFICIOSAS

Las musas

Son nueve hijas de Zeus y de Mnemósine (diosa de la memoria). Son las inspiradoras de la poesía, las artes, la música y las ciencias.

Las Cárites o Gracias

Hijas de Zeus y de Eurínome. Son las diosas del encanto y la belleza.

Las Horas

Hijas de Zeus y de Temis (diosa de la justicia divina). Representan las horas del día y las estaciones y velan por las cosechas y los frutos del campo.

Acompañaban el carro de Helios.

Las Ninfas

Representan la fecundidad de la Naturaleza. Vivían asociadas a los bosques, los arroyos, los manantiales, donde moran y a los que protegen. Asociadas a otros dioses como Apolo o Baco, fueron el objetivo de los Sátiros.

Pan

Dios protector de los pastores y rebaños. Era representado... Continuar leyendo "Divinidades y héroes en la mitología griega" »

Retórica y Oratoria (Cicerón y Quintiliano)

Definición

Oratoria: Arte de hablar con elocuencia (discursos).

Retórica: La técnica, el conjunto de procedimientos para hablar bien.

Características

La elocuencia requiere un terreno propicio para poder desarrollarse y no es otro que un sistema político que respete fundamentalmente la libertad de expresión. La oratoria fue un instrumento muy preciado para influir sobre la opinión pública en la lucha política. Dado su enorme valor, la clase dirigente durante la época republicana la utilizó y se sirvió de ella de una manera casi excluyente como medio de ejercer el poder. Pero con la llegada del principado y con la concentración de la autoridad en sus manos, la oratoria perdió su importancia... Continuar leyendo "Retórica y Oratoria en la Antigua Roma: Cicerón y Quintiliano" »

La Romanització de la Península Ibèrica

Les primeres tropes romanes van desembarcar a la península a Empòrion (Empúries), des d'on van anar baixant cap a l'Ebre i van fundar la ciutat de Tàrraco (Tarragona), com un important assentament a la costa. Roma es limitava a causar problemes als cartaginesos a la rereguarda, ja que el conflicte principal es desenvolupava en terres italianes. Però després d'algunes desfetes al sud de la península, Roma va començar a obtenir clares victòries amb un dels seus militars més competents, Publi Corneli Escipió. Cartago Nova va ser presa, i la mateixa Gades (Cadis) es va lliurar als romans el 206 aC, data que es pren com a final de la presència cartaginesa a la península i el començament de... Continuar leyendo "La Romanització de la Península Ibèrica: Conquesta i Impacte Cultural" »

Aquest document recull una sèrie d'anècdotes i relats singulars que il·lustren la vida i els personatges d'una comunitat.

L'Incident del Barril de Sabó Moll

En Pere Camps, patró d'un llagut, donava ordres per descarregar uns barrils de sabó que hi havia al port. Per fer-ho, va ordenar a un dels seus peons, en Florenci, que portés el barril a la botiga d'Adelaida. El barril de sabó havia xocat al bar d'Alexandre i s'havia convertit en escuma. Ara el dubte era com se li havia escapat a en Florenci el barril.

La Plaga de la Ribera: Plans i Delinqüència

Volien enderrocar la casa de la Vila i construir-ne una de nova. Havien de buidar l'edifici, així que van fer lots amb tot el que hi havia dins i els van anar repartint entre els regidors... Continuar leyendo "Històries i Anècdotes de la Ribera: Relats Locals Inoblidables" »

Urbanisme Romà: Planificació i Estructura

Els romans construïen ciutats emmurallades amb forma quadrada o rectangular. L'interior s'organitzava en forma de quadrícula. La fundació de ciutats es feia durant la República, a instàncies del Senat, i a l'Imperi, per ordre de l'emperador.

Descripció de la Colònia Romana

Una ciutat de nova planta, situada dins de les muralles i dividida en quatre districtes creats per dos carrers principals: el Decumanus Maximus (eix més llarg, d'est a oest) i el Cardo Maximus (de nord a sud). Paral·lels a aquests carrers hi havia una xarxa de carrers secundaris que formaven una retícula i dividien la ciutat en un nombre d'illes de cases (insulae).

Els carrers eren amples per permetre la circulació de carros,... Continuar leyendo "Urbanisme i Arquitectura Romana: Ciutats, Edificis i Tècniques" »

Teatre d'Epidaure: Origen i Funció

Al segle IV a.C. sorgeix el culte a Dionís, déu del teatre, el vi i la festa. Lligada a aquest culte, emergeix la tragicomèdia, que donarà lloc a la construcció de nombrosos teatres per representar les obres tràgiques. Serà a partir del segle IV a.C. que es començarà a generalitzar la construcció de teatres. El Teatre d'Epidaure, en particular, va ser construït a prop del santuari d'Esculapi (Esclepi), el déu de la medicina, representat amb la serp. Aquest emplaçament estratègic assegurava una gran afluència de públic, ja que molta gent visitava el santuari per curar-se. En aquest teatre es representaven les millors tragicomèdies de Sòfocles, Eurípides, Èsquil i Aristòfanes.

Parts Generals

1.- L'EVOLUCIÓ DEL LLATÍ:

1.1.- DEL LLATÍ A LES LLENGÜES ROMÀNIQUES:

El llatí col·loquial era el que es parlava a casa, carrer, exèrcit... I va evolucionar de forma molt diferent al llatí culte, que es va mantenir sense massa canvis. Hi havia diferències entre el llatí d'un zona i el llatí d'una altra zona, i van anar augmentant amb el temps, i com que l'Imperi Romà s'havia desestructurat, alguns territoris van ser colonitzats per pobles bàrbars, que van aportar influències de la seva llengua. És per això que la desaparició i transformació del llatí és diferent segons la situació i la història. Podríem dir: 1.- En alguns llocs va desaparèixer sense deixar rastre (Nord-Àfrica i Orient Pròxim), 2.- En altres zones va... Continuar leyendo "Etim llati" »

El Arte Romano: Orígenes, Historia y Manifestaciones

A finales del siglo VIII a.C., la península Itálica estaba habitada por diferentes pueblos: los ligures, los umbros, los etruscos, los samnitas, los sabinos y los latinos. Estos dos últimos fundaron, en el año 753 a.C., un poblado, Roma, que con el tiempo se convertiría en la capital de uno de los imperios más poderosos. Sus orígenes fundacionales son confusos, y en ellos se mezclan historia y leyenda, atribuyendo su creación a los hermanos Rómulo y Remo.

Periodos Históricos de Roma

A partir de su fundación, la historia del Imperio romano se divide en tres grandes periodos:

• Monarquía (753-509 a.C.): Etapa oscura gobernada por reyes, de los cuales los tres últimos eran de origen

Antigua Roma: De Monarquía a Imperio

Antigua Roma (en latín, Rōma) designa al Estado surgido de la expansión de la ciudad de Roma, que en su época de apogeo, llegó a abarcar desde Gran Bretaña al Desierto del Sahara y desde la Península Ibérica al Éufrates. En un principio, tras su fundación (según la tradición en 753 a. C.), Roma fue una monarquía etrusca. Más tarde (509 a. C.) fue una república latina, y en 27 a. C. se convirtió en un imperio. Al período de mayor esplendor se le conoce como pax romana, debido al relativo estado de armonía que prevaleció en las regiones que estaban bajo el dominio romano, un período de orden y prosperidad que conoció el Imperio bajo la Dinastía de los Antoninos (96-192) y, en menor medida,... Continuar leyendo "Antigua Roma: Orígenes, Expansión y Legado de la Civilización Romana" »

Inscripción 1

Hic requiiscunt men|bra ad duus fratres, |Gallo et Fidencio, qui fo|erunt fili Magno clarissimo et |uixerunt  in pace ann. XVIII.

Corrección y análisis:

• REQUIISCUNT: requiescunt, asimilación
• MENBRA: membra, confusión entre m-n
• DUUS: duos, confusión entre o y u en posición átona
• AD DUUS FRATRES: uso de ad + acusativo en vez de un genitivo
• GALLO ET FIDENCIO: caída de -m + confusión o/u en posición átona
• FILI: filii, contracción del hiato
• MAGNO: dativo posesivo, uso de dativo en vez de genitivo
• IN PACE: inscripción cristiana

Traducción:

T= Aquí descansan los miembros de dos hermanos, Galo y Fidencio, los cuales fueron hijos del ilustrísimo Magno y vivieron en paz 18 años.

Inscripción 2

d.m. parentes filiabusque dulcis|simis.